La Comissió de Garanties de Junts va decidir el 2 de febrer congelar la investigació interna sobre dues denúncies que va rebre contra Toni Comín per "assetjament psicològic, sexual i físic", segons un informe intern del partit al qual ha tingut accés l’ARA. L’organisme ha optat per guardar els dos casos en un calaix, de moment durant almenys quatre mesos, tot i haver tingut constància de la resolució del Parlament Europeu que avala la denúncia per assetjament psicològic i sexual presentada a la cambra parlamentària contra l’exconseller de Salut per part d’un exassistent. A més, segons ha confirmat l'ARA amb diverses fonts juntaires, el partit va entregar a l’eurodiputat la denúncia presentada per les presumptes víctimes i la "documentació que l'acompanya", com "els escrits en què cadascú d'ells explica els fets" i també la resolució confidencial de l'Eurocambra.

La investigació de l’Eurocambra dona la raó a l’exassistent parlamentari que va denunciar l’eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, per assetjament sexual i psicològic. El Parlament Europeu assegura que ha investigat i s'ha entrevistat amb diversos "testimonis creïbles" que "confirmen" les "al·legacions" denunciades pel treballador parlamentari, i afirma que té "proves suficients" de "prima facie" que "justifiquen" portar el cas de l'exconseller a l'exili als tribunals, segons una resolució confidencial de la cambra comunitària a la qual ha tingut accés l’ARA. Al seu torn, Comín assegura en aquest diari que "mai ha estat cridat" pel Parlament Europeu "per explicar la veritat dels fets", nega "rotundament totes les acusacions" i adverteix que "es reserva el dret a emprendre les accions legals contra les persones que estan denunciant falsament amb voluntat de difamació".

Ahir al vespre, Carles Puigdemont es va cobrar una factura important. Tal com els vam explicar ahir, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va donar la raó (a ell, a Comín i a Ponsatí) i va establir que el Parlament Europeu els va deixar sense la immunitat parlamentària amb manifesta parcialitat. La sentència estableix que el ponent encarregat d’instruir el suplicatori del Suprem va ser un eurodiputat búlgar del mateix grup polític que Vox, partit que va ser acusació particular en el judici del Procés. Aquest personatge va participar en un acte sota el títol Cataluña es España en què es va cridar “Puigdemont a prisión”. El que va passar ahir no passa gaire sovint, perquè el tribunal ha esmenat la plana al Parlament Europeu i al Tribunal General de la Unió Europea i els ha dit que facin el favor de fer les coses correctament. El president a l’exili ho va celebrar així:

Dimarts els vaig dir que l’Estat ha de compensar els perjudicis que Renfe i Adif, com a braços no-executors del ministeri de Transports, estaven causant a l'economia catalana. Dèiem que les obres de Rodalies no són ràpides, d’acord, però les compensacions econòmiques extraordinàries sí que podien ser ràpides. Doncs bé, avui és notícia que el Govern reclamarà a l’Estat que pagui la factura del caos ferroviari. Quina factura? Doncs algunes partides són molt clares: la gratuïtat del servei de Rodalies decretada fins a final de mes, o el cost de l’aixecament de les barreres dels peatges de la C-32, o el cost de la contractació d’informadors a les estacions o d’autobusos i conductors de les línies de Rodalies que ara han d’anar en bus. 

El Tribunal Constitucional evita anticipar una decisió sobre l'amnistia a Carles Puigdemont i, mentre estudia el fons de la qüestió, es nega a aixecar l'ordre de detenció que impedeix a l'expresident de la Generalitat tornar en llibertat a Catalunya. El TC ha rebutjat aquest dimarts les mesures cautelars que tant Puigdemont com Toni Comín i Lluís Puig van sol·licitar en el marc dels recursos d'empara que van presentar contra la negativa del Suprem a aplicar-los la norma de l'oblit penal. El Constitucional considera que acollir la seva petició produiria un "menyscapte de l'interès general", donat que avui encara hi ha un "procés penal obert" sobre "delictes greus".

No és el primer cop que la qüestió israeliana suscita divergències dins de Junts. El partit ha consensuat una posició, expressada pel portaveu, Josep Rius, i pel secretari general, Jordi Turull, però l'estira-i-arronsa entre l'ànima més propalestina i la més proisraeliana no ha cessat. El portaveu, Josep Rius, deia dilluns: "Que s’aturi la guerra, que hi hagi un alto el foc permanent, que s’aturin les matances de civils, que s’alliberin els ostatges i que es reprenguin aquestes negociacions de pau que puguin avançar cap a una solució que tingui en compte els dos estats". Turull fins i tot va demanar diumenge "que acabi aquest genocidi", "que les parts parlin, que hi hagi el reconeixement dels dos Estats". Ara bé, també aquesta setmana s'han expressat públicament opinions antagòniques entre l'eurodiputat juntaire Toni Comín i el cap de la sectorial internacional del partit, Joan Maria Piqué, excap de gabinet de l'expresident Artur Mas i excol·laborador de Carles Puigdemont i de l'exconsellera Victòria Alsina.

Set anys després, ja hi ha sentència: els dos periodistes d'El programa de Ana Rosa de Telecinco que van gravar els missatges que s'enviaven l'expresident Carles Puigdemont i l'eurodiputat Toni Comín a Lovaina (Flandes) el 2018 han estat condemnats per vulnerar la intimitat dels dos polítics. La divulgació il·lícita del xat, que es va comentar àmpliament al programa de la presentadora madrilenya, els costarà haver de pagar una indemnització de 3.500 euros a Comín i a Puigdemont pels danys morals causats.

El futur de Carles Puigdemont passa aquest dilluns pel Tribunal Suprem. La sala d'apel·lacions ha celebrat una vista pública per estudiar l'aplicació o no de l'amnistia a l'expresident i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, mig any després que el jutge Pablo Llarena els hi negués definitivament perquè considera que en el seu cas el delicte de malversació no és amnistiable. En la sessió, que ha durat poc més d'una hora, la Fiscalia ha sortit en defensa dels dirigents independentistes durant el Procés i ha lamentat "l'erràtica" aplicació que s'està fent de la norma. "No es pot afirmar amb serietat que van malversar per benefici personal", ha argumentat la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, que ha desmuntat la tesi de Llarena.

1. Per què cada dia ens llevem amb el relat de Donald Trump? Mentre Europa dorm, el president dels Estats Units firma decrets executius, fa rodes de premsa i deixa anar estirabots com els ases els pets. Un rere l’altre, sense importar-li el rastre ni la flaire. Se li’n fot que la justícia, els drets humans o la realitat frenin els seus plans en qualsevol àmbit. Ni construirà la Riviera mediterrània a Gaza, ni aconseguirà la pau a Ucraïna amb dues trobades a soles amb Putin, ni esborrarà les persones transgènere del mapa i, fins i tot, està per veure que pugui recuperar les canyetes de plàstic que van tan bé per als granissats però tan malament per al planeta. Però no deixa de sorprendre que digui el que digui Trump sigui notícia. Sovint la primera, la de portada, la que obre informatius i telenotícies. El seguidisme adotzenat del periodisme a Europa és, també, per fer-nos-ho mirar. Tanta atenció al tarambana és desmesurada. Col·laborem a entronitzar l’estupidesa, devaluem el nostre entorn i ajudem a crear monstres que, en nom de la por i de l’odi, fan el joc a opcions que ens allunyen dels valors democràtics a passes de gegant.

Jordi Domingo és el nou president del Consell de la República. Amb una participació només del 9% dels gairebé 90.000 registrats al Consell, el candidat de la junta gestora s'ha imposat de manera incontestable als altres tres rivals en la cursa electoral amb un 65,8% de suport (5.340 vots). En segona posició ha quedat Montserrat Duran, que era la veu dels consells locals menys oficialistes, amb un 22,7% de suport (1.846 vots), i en tercera posició, l'exvicepresident del Consell i eurodiputat de Junts, Toni Comín, que no ha estat capaç ni d'arribar al 10% dels vots (745). En quarta posició ha quedat el mallorquí Antoni Walter Castelló, que ha fregat el 2% de vots gràcies als 161 sufragis assolits, tot i que era l'únic dels quatre que no tenia opcions de guanyar perquè es presentava sense equip ni suports amb l'únic objectiu de reivindicar els Països Catalans.

Toni Comín, Jordi Domingo, Montserrat Duran i Antoni Walter Castelló. Aquests són els quatre candidats que aspiren a rellevar Carles Puigdemont al capdavant del Consell de la República. Només els tres primers, però, tenen opcions d'assumir la presidència perquè Castelló es presenta sense equip ni suports i amb l'únic objectiu de reivindicar els Països Catalans. L'última paraula la tenen els registrats a l'entitat, que tenen fins aquest dimecres a les nou del matí per decidir qui volen que lideri l'ens. Tres hores més tard se sabrà el guanyador.

Tensió màxima a la recta final de la campanya de les eleccions al Consell de la República. Després que l'exconseller Toni Comín, aspirant a liderar l'entitat, hagi llançat un vídeo final per promoure la seva candidatura, el vicepresident de Junts i fins ara també membre del Consell, Toni Castellà, ha esclatat contra ell. "Saps que està fora de lloc utilitzar la meva imatge i menys la del president Puigdemont: Et vàrem demanar que no et presentessis", ha assegurat a X. En les imatges Comín surt al costat de l'expresident de la Generalitat. D'aquesta manera, Castellà ha revelat un fet que fins ara no havia transcendit: que Carles Puigdemont no només no dona suport explícit a Toni Comín en la seva cursa per liderar el Consell, sinó que li va demanar que es retirés.

Si bé els exconsellers del govern de Carles Puigdemont van marxar units el 2017 després de l'1-O i la declaració d'independència, després de gairebé set anys el distanciament s'ha apoderat dels líders independentistes que queden a Bèlgica. Aquest dilluns n'hi ha hagut una mostra més: l'exconseller Lluís Puig ha decidit mullar-se en el marc de les eleccions a presidir el Consell de la República i s'ha posicionat en contra de l'exconseller i eurodiputat electe, Toni Comín, que està envoltat de polèmica per la seva gestió econòmica al Consell i també per la denúncia per assetjament sexual d'un exassessor al Parlament Europeu. Lluís Puig donarà suport a un altre candidat: Jordi Domingo.

Josep Miquel Arenas (sa Pobla, 1993), més conegut per Valtònyc, acusava dilluns l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, d'haver-se transferit donacions del Consell de la República al compte personal. La setmana passada ja ho insinuava, però de manera molt més críptica: "Recomano allunyar-lo de qualsevol organització". "En Valtònyc té dues grans virtuts: no calla i sempre diu la veritat", subratlla Mateu Xurí, el popular cantant de gloses mallorquines que el va esperonar a cantar en català per convertir-se en el primer raper a cantar en la nostra llengua a les Illes. "No calla encara que sigui per denunciar els qui teòricament ens havien de dur al paradís", afegeix en relació amb el Procés.

Quatre dels sis candidats a presidir el Consell de la República s'han reunit aquest diumenge a Elna, a la Catalunya Nord, per debatre sobre el futur de l'entitat en la nova etapa que s'obre sense Carles Puigdemont al capdavant. Entre ells hi havia l'exconseller i eurodiputat electe Toni Comín. Al debat hi havia un elefant a l'habitació: les acusacions contra Comín per irregularitats amb diners de l'entitat –que el dirigent de Junts nega– i la denúncia que un exassessor al Parlament Europeu ha presentat contra ell per presumpte assetjament. Ara bé, els tres rivals de Comín han evitat confrontar-lo per aquests temes, malgrat que tots han estat d'acord que cal més transparència al Consell. L'eurodiputat electe ha aprofitat per defensar que ell també vol més claredat en les decisions econòmiques per generar confiança entre els socis que paguen quota: "Si la gent creu que el Consell és útil i que gestiona amb transparència els recursos, hi posarà diners. Si no, no, perquè ningú de nosaltres n'hi posaria", ha argumentat.

“Això s’ha acabat, els nostres ens han sacrificat, almenys a mi”. Aquest missatge, del 31 de gener del 2018, probablement representa el moment d’unió més explícit entre l’exconseller Toni Comín i l’expresident Carles Puigdemont, tots dos exiliats arran de l'1-O. És el dia en què el llavors president del Parlament, Roger Torrent, va decidir suspendre el ple i descartar la investidura a distància de Puigdemont, una jornada en què, tal com expressa el missatge, els dos dirigents es van sentir aïllats dels independentistes que s'havien quedat a Catalunya. Des de llavors ha plogut molt i, després de set anys a Bèlgica, la relació entre Puigdemont i Comín s’ha anat deteriorant, amb molts alts i baixos, fins a arribar a un punt de no retorn: la polèmica al voltant de la gestió econòmica de l'exconseller al Consell de la República ha marcat un abans i un després. Una polèmica a la qual aquesta setmana se n'hi ha sumat una altra en forma d'una denúncia al Parlament Europeu d'un exassessor de Comín per assetjament sexual, tal com va avançar La Vanguardia.

A Toni Comín se li obre un nou front en plena polèmica per les seves despeses al Consell de la República. Un exassessor de Junts l'ha denunciat al Parlament Europeu per assetjament sexual i psicològic, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat el mateix eurodiputat electe en un comunicat de resposta. Segons explica el diari, el denunciant va treballar uns set anys per al grup juntaire a Brussel·les i ha portat el cas al Comitè Consultiu de l'Eurocambra que investiga casos d'assetjament. Per un altre costat, Junts també ha anunciat que obrirà una "investigació interna", si bé encara està estudiant si pren alguna mesura cautelar respecte a l'exconseller.

Aquest dimecres arrenca la campanya electoral per presidir el Consell de la República, una campanya marcada pel pas al costat del seu president des de la fundació, Carles Puigdemont, i per la irrupció de fins a sis candidatures, que tindran fins divendres de la setmana vinent per convèncer els associats. Repassem els candidats que s'han postulat per substituir l'ara líder de Junts.

La discussió pública entre Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, i l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, va pujant de decibels. L'exraper va fer un tuit aquest dilluns a la nit en què acusava l'exconseller d'haver-se transferit diners del Consell de la República al seu compte bancari personal i Comín ha anunciat aquest migdia que emprendrà accions legals contra el cantant mallorquí. "Ateses la gravetat i la falsedat d’aquestes acusacions, he donat instruccions als meus advocats per tal que presentin la corresponent querella", diu el juntaire en un comunicat de premsa.

La guerra interna del Consell de la República va escalant a mesura que s'acosten les eleccions de l'organització independentista a l'exili. Aquest dilluns l'exconseller Toni Comín ha presentat la candidatura per continuar al capdavant de l'organisme, però els dubtes sobre la seva gestió i especialment les seves polèmiques despeses estan eclipsant la campanya. La gran discussió gira al voltant de si els diners amb què l'eurodiputat electe va beneficiar-se de la Casa de la República són justificables, com al·lega ell mateix, o no els hauria d'haver rebut perquè no els necessitava, com assegura la Junta Gestora de l'entitat i l'auditor independent. Ara bé, per entendre millor la discussió cal explicar l'entramat econòmic i legal del Consell de la República i, a la vegada, de la Casa de la República.