Transport

El Govern reclama que l'Estat pagui la factura del caos ferroviari

La Generalitat vol que Madrid es faci càrrec de les despeses extraordinàries i ajudes a les empreses

KLes vies de tren buides a la terminal BEST del Port de Barcelona.
ARA
04/02/2026
6 min

Barcelona / TarragonaEl caos ferroviari a Catalunya, tant en Rodalies com en mercaderies, més el tall de l'AP-7, té un cost, de moment incalculable, per a l'economia catalana. Possiblement, l'impacte es coneixerà quan es calculi el PIB del primer trimestre, però de moment les conseqüències són hores de feina perdudes, mercaderies que no arriben i fins i tot paralitzen indústries, i recursos públics per pagar l'aixecament de peatges de la C-32 –pel capbaix ja són uns 9 milions d'euros– o el lloguer d'autobusos per suplir els trens que no funcionen –aquest dimarts el Govern va aprovar una partida de més de 4 milions d'euros.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El cost real, però, és difícil de calcular quan el sector logístic es veu abocat a buscar alternatives al transport ferroviari, amb uns costos que es disparen, o algunes empreses no reben les matèries primeres per fabricar els seus productes, com Inovyn a Martorell, que ha aturat la producció. De fet, el sector químic és un dels més afectats, sobretot a la província de Barcelona, i no tant a Tarragona, on moltes de les mercaderies es mouen a través del feix transvasador de canonades (rack).

De moment, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ja ha anunciat que reclamarà a l'Estat el cost que està assumint la Generalitat arran del mal funcionament dels trens i de l'AP-7, que són de titularitat estatal. I el conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, reclamarà al ministeri d'Indústria indemnitzacions per a les empreses afectades. "Estem negociant-ho amb el govern d'Espanya. Ens ho hauran de finançar, ens ho hauran de pagar, perquè és culpa que no s'ha gestionat bé aquests dies aquesta crisi, aquesta situació. Nosaltres exigirem que aquests recursos es tornin", ha dit la consellera Romero a TV3. Entre els recursos invertits, Romero ha posat d'exemple l'augment de l'oferta de busos, de la xifra d'informadors a les estacions de Renfe i les pèrdues –600.000 euros al dia– per la gratuïtat dels peatges de la C-32, entre d'altres.

Per la seva banda, el conseller Miquel Sàmper ha assegurat aquest dimecres que el Govern està estudiant com ha afectat la paralització del trànsit ferroviari les empreses que havien de rebre o exportar mercaderies, i es plantejarà la possibilitat de compensar-les. Les ajudes es podrien canalitzar a través del ministeri d'Indústria, amb qui Sàmper ja ha mantingut contactes. El conseller d'Empresa i Treball ha indicat que la indústria "està patint" i ha explicat que per "calibrar l'impacte real" del bloqueig de les mercaderies es reunirà durant les pròximes hores amb els ports de Barcelona i Tarragona, així com amb empreses com Seat i Celsa i altres entitats del sector, com Fedequim i AEQT.

Per la seva banda, el president de Pimec Indústria, Josep Soto, ha apuntat aquest dimecres al matí que aquesta situació "és una cosa molt negativa en termes d'imatge de país" i ha recordat un estudi de Pimec, que xifra el cost d'oportunitat en 9 milions d'euros diaris sobre el PIB català (el producte interior brut, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) que es perden derivats dels retards i la impossibilitat dels treballadors per arribar als seus llocs de feina. Això se suma "al tema de les mercaderies, que afortunadament ara no està generant un caos, per l'estacionalitat", ja que aquests mesos no són els més forts en termes de mercaderies, "però cada dia que passa és un risc que pot acabar afectant les empreses per manca d'abastiment", ha apuntat Soto. Ara bé, ha avisat que "si això s'allarga molt, pot acabar sent un problema més gran que el de les persones", malgrat que ha puntualitzat que "encara és d'hora per poder donar una xifra concreta".

Altres institucions econòmiques no s'atreveixen a fer encara cap previsió de l'impacte econòmic del caos ferroviari i el tall de l'AP-7. Des del Col·legi d'Economistes de Catalunya no hi ha cap informe elaborat, com tampoc des del gabinet d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, dues institucions de referència en l'estudi de l'economia catalana. En tots dos casos, fonts dels dos organismes assenyalen que el nombre de variables a tenir en compte per trobar una xifra concreta sobre com es veurà afectat el PIB és molt elevat i requereix un estudi molt exhaustiu.

A més, el gruix de les dades d'indicadors –com ara el creixement del PIB en si, però també l'activitat als ports de Barcelona i Tarragona, el trànsit a l'AP-7, les absències laborals i els retards causats per les incidències a Rodalies i els trens de gran velocitat, entre d'altres– encara pot trigar setmanes o, en molts casos, mesos a estar disponible per als economistes. A això cal afegir-hi que el col·lapse ferroviari es manté, per la qual cosa l'impacte continua creixent dia rere dia.

Caos també a les carreteres

José Enrique Vázquez, president d'EnerGroc i president de la comissió d'energia de Pimec, ha avisat: "Tot el caos està afectant d'una manera molt important; estem endarrerint moltes reunions i acords per la impossibilitat d'anar a Madrid o simplement a Lleida o Girona en un AVE o evidentment Rodalies", i ha puntualitzat que "això comporta també un consum energètic i una emissió de CO₂ associada molt important, perquè no és el mateix moure persones o mercaderies en tren que fer-ho per carretera". "Tot això deriva en uns costos no assumibles per a la indústria", ha assegurat l'empresari. "Hem de fer un canvi de model absolut, fer la infraestructura ferroviària nova i no només pedaços; cal un pacte d'estat, i això requereix una inversió gran, potser de 30.000 o 40.000 milions d'euros. L'objectiu és treure els camions de la carretera", ha afirmat.

Carles Folchi, secretari general de l'Associació General d'Autònoms i Pimes Transportistes de Catalunya (AGTC) i president de Fenadismer, organització de transportistes, alerta dels efectes dels retards provocats pel caos ferroviari i el tall a l'AP-7. Recorda que la majoria són empreses amb un màxim de cinc vehicles i que cada hora de retard sobre l'horari d'entrega fixat al contracte suposa un cost de 100 euros. "És un gran impacte per a autònoms i pimes, no tant per als grans transportistes", afirma.

Segons la patronal Transcalit, el viatge per l'AP-7 ara suposa entre una hora i una hora i mitja més a l'haver de buscar alternatives com l'A-2 o la C-32, que ara suporten molt més trànsit de l'habitual. Això suposa més embussos i pèrdua de temps i complica encara més la feina perquè els xòfers han de complir uns horaris i, si podien fer en circumstàncies normals un viatge, ara potser no en poden fer ni un de sencer, expliquen fonts del sector.

Un 10% de camions al port de Barcelona

Un altre dels efectes és que la demanda de transport per carretera des del port de Barcelona s'ha disparat, amb un 10% més d'entrades diàries de camions per donar sortida a les mercaderies que no poden circular amb tren, fet que complica també el trànsit, dificultat també perquè més particulars utilitzen el seu propi vehicle a causa de la paralització o les irregularitats de Rodalies.

Camions a l'entrada de la terminal BEST del port de Barcelona.

Abans de l'accident de Gelida, on va morir un maquinista, en un dia normal es produïen 22 circulacions diàries de trens de mercaderies des del port cap al sud, el seu flux més important de trànsit ferroviari, que representa gairebé el 80% del total. Saragossa és la destinació principal, cap on sortien cinc trens diaris. A banda, els trens internacionals suposaven tres circulacions diàries.

S'espera que els trens que van cap al sud i transporten mercaderies cap a la resta d'Espanya podran tornar a circular per la via que passa per Gelida –per on va la R4– a partir de dilluns que ve. Després de tres dies sense cap mena de circulació, aquest trànsit es va redirigir per la línia de Vilanova –per on circula la R2– de manera restringida en horari nocturn, amb una capacitat que s'ha anat situant al voltant del 25% de la que hi havia abans de l'accident. També es preveu que el túnel de Rubí, amb una estructura que presentava esquerdes des de feia temps, reactivi la circulació de trens a partir d'avui, tot i que el pas només es podrà fer de manera restringida. Els trens que connecten amb Europa hauran de conviure amb les obres d'emergència que està executant Adif per pal·liar les deficiències en l'estructura que s'havien detectat i per a les quals ja s'havien licitat treballs de millora que s'han hagut d'agilitzar.

L'afectació que registra el port de Barcelona des de fa setmanes ja s'ha anat apaivagant al port de Tarragona. Com que no mou gaires trens cap a França, la infraestructura tarragonina s'ha anat recuperant de l'impacte que havia patit per l'accident de Gelida. En el seu cas, l'afectació va ser provocada per les suspensions de la circulació ferroviària que es van anar produint després del descarrilament, tenint en compte que els trens de mercaderies comparteixen les mateixes vies que els de Rodalies.

[Informació elaborada per: Jordi Mumbrú, Carlota Serra Llagostera, Cristina Martín Valbuena, Leandre Ibar Penaba, Agustí Sala, Albert Rigol Baulenas i Xavier Grau del Cerro]

stats