Les plataformes de contingut sexual es presenten gairebé com un rasca i guanya, una manera còmoda i ràpida de guanyar diners. A través d’un bon màrqueting, el suport d’influencers i l’opac algoritme d’internet, xarxes com OnlyFans o les webs de sugar daddies –les relacions asimètriques entre un home i una jove a canvi de regals o diners– s’han posicionat no només com una opció per a la població adulta, sinó que també capten adolescents, a qui els arriba publicitat i crides perquè comparteixin contingut sexual com si es tractés “d’una iniciativa pròpia”. Una enquesta elaborada per Save the Children a un miler de joves espanyols indica que un de cada quaranta –el 2,5%– ha rebut una compensació econòmica, un regal o un favor si enviava material eròtic quan era menor d’edat. Un 15% afirma, a més, conèixer casos que han accedit a enviar aquesta mena d’imatges.

El 16,5% de les famílies catalanes amb fills i amb feina estan en una situació de pobresa laboral, segons l'informe Comptes que no surten, presentat aquest dimecres per l'ONG Save The Children. L'anàlisi s'ha realitzat amb les dades extretes de l'Enquesta de condicions de vida (ECV) de l'Idescat, i la Mostra contínua de vides laborals (MCVL) de la Seguretat Social, incloent-hi també diferents entrevistes realitzades a famílies que col·laboren amb l'organització a Catalunya.

El cost de la criança a Catalunya ha arribat a una mitjana mensual de 938 euros per infant el 2024, un 15% més que el 2022, segons l'últim informe de Save the Children. Catalunya és la comunitat més cara de tot l'Estat, on la mitjana és de 758 euros mensuals. L'organització apunta que precisament el factor econòmic és un dels que més condicionen a l'hora de decidir tenir un fill i recorda que a Catalunya neixen 1,1 fills per dona, mentre que a l'Estat la mitjana augmenta fins a l'1,16. Aquest encariment del cost de la criança es deu principalment a la inflació, especialment pel que fa als subministraments de la llar i l'alimentació.

Les agressions sexuals en grup són, en xifres, un percentatge petit respecte a la violència sexual contra menors, però cada any que passa les denúncies augmenten. Potser els 58 atacs grupals a Catalunya durant el primer quadrimestre de l'any passat sobre el total de 1.250 agressions sexuals poden semblar anecdòtics, tot i que alhora són els que més atenció mediàtica concentren. Per als professionals, són delictes que preocupen pel risc que entre els més joves arrelin com el pas cap a la vida adulta. Les dades reforcen aquest neguit: en més d'un 10% de les agressions múltiples, els joves perpetradors en deixen constància gràfica amb fotografies o vídeos, com un "senyal de poder i a l'espera del reconeixement del grup d'iguals", de les seves amistats, explica la directora d’Incidència Social i Polítiques d’Infància de Save the Children, Catalina Perazzo, en la presentació de l'informe Silenciades sobre agressions sexuals en l'adolescència.

Les desigualtats socioeconòmiques tenen un efecte directe en els alumnes catalans que treuen males notes. Una de les primeres explicacions del departament d'Educació després de rebre els resultats desastrosos de l'informe PISA va ser que hi havia una sobrerepresentació d'alumnes nouvinguts i que això podia haver influït en la baixada que, en general, indicaven els resultats de les proves. Una justificació que el mateix departament va rectificar al cap d'unes hores. Sigui com sigui, l'anàlisi dels resultats de l'informe PISA que han elaborat Save the Children i Esade desmenteix que l'origen de l'alumnat sigui el principal detonant dels mals resultats: apunta directament a la pobresa. Concretament, un alumne nouvingut treu de mitjana 42,6 punts menys a la prova de matemàtiques (32,5 en l'àmbit estatal) que un estudiant nascut a Catalunya i amb família autòctona. Però aquesta bretxa es redueix a 5,1 punts si es descompta l'efecte de la desigualtat socioeconòmica. És a dir, segons l'anàlisi de les dues entitats, la mala nota s'explica més pel nivell socioeconòmic de l'alumne que per la seva condició de migrant.

Cinc declaracions i vuit anys i mig després de denunciar, l’andalusa Carmen Corrales espera encara que es jutgi el seu avi matern per haver-la agredit sexualment des dels 10 fins als 14 anys. No va ser fins que en va fer 17 que es va sentir amb forces per explicar a una germana tot el que li havia fet una persona amb qui se suposava que els unia una relació d’amor i confiança. L’avi, en canvi, es va aprofitar de la neta per violentar-la demanant-li mantenir el “secret”. Aquest és el patró de la gran majoria de les violències sexuals contra la infància (també en dones adultes), ja que en vuit de cada deu casos els agressors són homes procedents del seu nucli familiar o d’amistat, persones de qui no es desconfia, cosa que desmunta el mite que són "monstres" anònims.

Si l'estat de l'habitatge és un indicador de la pobresa, el 10% del parc català és insalubre, cosa que inclou la falta de connexió per a l'aigua corrent, una ventilació adient i eliminació de residus, a més de tenir grans humitats o goteres. La dada és superior a la mitjana espanyola, que és del 7,2%, segons l'informe Aquí no s'hi pot viure de Save the Children, que reclama una política social més centrada en la infància, que juntament amb les famílies monoparentals són les grans afectades per l'anomenada pobresa habitacional.

Els infants que són víctimes d’abusos sexuals han de reviure fins a quatre cops els fets traumàtics pels quals han passat: a la comissaria de policia, al jutjat de guàrdia, a un psicòleg forense i al judici. Aquesta és la mitjana de vegades que, segons l’ONG Save the Children, els menors que pateixen violència sexual han de repetir el relat de la seva història. Segons el director general de l’entitat, Andrés Conde, haver de fer quatre declaracions al llarg del temps té un “risc de contradiccions”, perquè no es relata “amb absoluta coherència, sinó que s’introdueixen canvis completament normals”. Uns canvis, però, que Conde adverteix que poden provocar una “pèrdua de credibilitat” dels testimonis dels nens i que poden fer que el jutjat arribi a arxivar els casos.

"On ets? Comparteix-me la ubicació en directe". "Qui és aquest que et fa tants likes a les fotos?" "Si no tornes amb mi enviaré el teu vídeo masturbant-te a tothom". Són tres exemples de dominació, control i amenaces a la parella o exparella a través del telèfon i les xarxes socials. Aquestes eines fa temps que preocupen pel seu paper difusor de la violència psicològica, emocional i sexual entre les parelles adolescents. Amb l'esclat de la pandèmia, que ha digitalitzat encara més les relacions dels joves, aquest maltractament i assetjament a distància ha viscut un moment de màxima esplendor. Però sovint de manera consentida per la mateixa víctima, que no hi reconeix l'abús. De fet, l’estudi Percepció de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut, publicat aquest setembre, constata que només un terç dels nois joves de 15 a 29 anys identifica com a violència aquestes pràctiques de submissió digital, mentre que un altre terç considera "inevitable o acceptable" controlar els horaris de la parella, impedir-li que contacti amb familiars o amics o dir-li què pot o no pot fer. Un 20% dels enquestats directament nega l'existència de la violència masclista i diu que és un "invent ideològic".

Un terç dels infants que viuen a Catalunya seran pobres a finals d'any a causa del coronavirus si no s'actua ja. Així ho ha alertat l'ONG infantil Save the Children, que en el document Infància en reconstrucció ha posat dades a la crítica situació actual: més de 17.600 nens podrien ser nous casos en situació de pobresa aquest 2020, cosa que elevaria la taxa del 28,6% actual al 34,6%. Unes dades que, avisen, no milloraran encara que l'economia espanyola i catalana comencin a remuntar. "El risc dels nens i nenes de caure en la pobresa no es redueix tot i que l'economia millori", diuen a l'informe.

Aquesta setmana hem començat la desescalada. En regions com les Terres de l’Ebre o el Camp de Tarragona –dilluns se n'hi afegiran de noves– les famílies ja poden retrobar-se, i els amics quedar a les terrasses, sempre que respectin la distància de seguretat. Però el que encara està lluny de tornar a qualsevol rutina –o nova normalitat– és l’escola, amb un curs que, en el millor dels casos, es reprendrà al setembre. El confinament ens va obligar a adoptar, de forma improvisada, l’educació virtual. Ara cal analitzar quin impacte ha tingut això en els alumnes, per assegurar que l’educació en temps de covid-19 no deixa a ningú enrere.

Avui fa dos mesos que es va decretar el tancament de tots els centres educatius del país, i encara no hi ha cap data sobre quan es podran reobrir les aules. Davant la incertesa, i amb més d'1,6 milions d'alumnes a casa, molts dels quals totalment desconnectats de l'escola, les entitats d'infància demanen que els alumnes més vulnerables tinguin "prioritat" en la tornada a l'escola. Aquests dies ho ha demanat l'Unicef a nivell mundial, i el Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació a nivell català, un grup d'AMPA de centres de màxima complexitat que en total escolaritzen 200.000 alumnes catalans. I aquest dimarts hi ha insistit Save the Children.

L'entitat Save the Children calcula que vuit de cada deu menors a Catalunya han patit algun tipus de violència a través d'internet. "L'exposició involuntària a material sexual o violent" i el "ciberassetjament" són les formes més comunes de violència que afronten els joves, però l'organització també assegura que en alguns casos les situacions poden desembocar també en agressions a l'entorn físic. Les conclusions les recull l'estudi presentat al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) 'Violència viral', un document que recull les diferents formes de violència presents a l'entorn virtual i a les quals estan exposat els adolescents catalans.

Amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, que es commemora cada 21 de març, les organitzacions que vetllen pels drets humans i dels infants Save the Children i Amnistia Internacional s'han pronunciat sobre els atacs racistes contra els menors migrants no acompanyats ('menes') que s'han produït a Catalunya les últimes setmanes. Save the Children i Amnistia Internacional reclamen mesures de protecció legals, socials, polítiques i educatives contra la discriminació contínua que pateixen els menors migrants.

El País Valencià és la segona comunitat amb més nenes víctimes de violència masclista. La primera és Andalusia i la tercera la comunitat de Madrid. Així ho ha denunciat aquest matí Save the Children, que ha alertat dels alts nivells de violència masclista en adolescents. Per lluitar contra aquesta situació, l'entitat ha proposat ampliar el Programa d'Intervenció en Educació Sexual a edats primerenques, i adaptar-lo a cada grup d'edat i en tots els nivells educatius.

A Catalunya gairebé una de cada cinc persones (el 17%) ha patit abusos sexuals durant la infància. Un cop l'infant fa el crit d'alerta, ha de passar per quatre serveis diferents que no estan coordinats entre ells: ha d'explicar la seva història un cop rere l'altre a la policia, hospitals, serveis de protecció i jutjats. Això no només dificulta la seva recuperació sinó que, a més, és perjudicial per al procés judicial. El resultat, segons ha posat de manifest Save the Children, és que set de cada deu casos oberts per abusos sexuals infantils no arriben a judici per falta de proves.

L'any 2016 713 menors d'edat van ser víctimes d'abusos sexuals a Catalunya, el 64,9% dels casos denunciats. Pel que fa a les agressions sexuals -743 en total-, els nens i nenes suposen el 34,2% de les víctimes. És a dir, 254 infants. Són dades dels Mossos d'Esquadra recollides per Save the Children a l'informe 'Aquí, avui, encara', que l'ONG ha presentat aquest dilluns a Barcelona. L'estudi analitza la situació dels drets dels infants a Catalunya i aporta un decàleg de mesures per millorar-los. L'informe constata que la situació dels infants catalans és crítica: a més de constituir el gruix dels abusos sexuals denunciats, també són víctimes de la pobresa i l'abandonament.