Educació

Educació rectifica i assegura que no hi ha una "sobrerepresentació" d'alumnat nouvingut a les proves PISA

El departament va justificar inicialment així els pitjors resultats de la història de Catalunya

ARA
3 min
Alumnes d’una escola de Barcelona, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaDesprés de fer-se públics els pitjors resultats de la història de Catalunya en l'informe PISA, Educació va apuntar a un possible error de "sobrerepresentació" d'alumnat nouvingut en la mostra. Aquest dimecres, però, el departament ha rectificat: assegura ara que no hi va haver massa representació d'estudiants immigrants en les proves. En un comunicat, expliquen que han parlat amb els responsables de l'informe i que "les divergències en la interpretació de la representativitat de la mostra han quedat aclarides i s'han pogut descartar tots els dubtes sobre la representativitat de la mostra respecte a la realitat social".

La polèmica va esclatar quan ahir el departament d'Educació es va agafar a l'alt percentatge d'immigrants a l'hora d'avaluar els mals resultats. El secretari de Transformació Educativa, Ignasi Garcia Plata, va assegurar aquest dimarts que en les últimes proves PISA hi hauria hagut un problema de "sobrerepresentació" d'alumnat immigrant, que habitualment obté uns resultats més baixos que els alumnes natius per problemes de llengua i d'integració.

Des del 2012 el percentatge d'alumnes d'origen migrant s'ha doblat i ha passat del 12% al 24%, cosa que fa que Catalunya sigui la comunitat amb més alumnes d'origen estranger, només per darrere de Melilla, que en té un 26%. L'expresident del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya, Joan Mateo, analitzant les dades de l'informe PISA per a aquest diari, va dir que el sistema no s'havia sabut adaptar a un canvi de complexitat per l'augment dels estudiants immigrants: "Si la complexitat del sistema varia no es pot continuar fent el de sempre", insistia Mateo.

Ara, el departament reconeix que "no hi ha excuses". Ho ha dit la consellera d'Educació, Anna Simó, a través de la xarxa social X (antic Twitter). A més, ha definit que hi ha un problema de "pobresa infantil i segregació escolar". Certament, els resultats de les proves indiquen l'eixamplament de les desigualtats a l'escola: els adolescents amb una renda alta obtenen més bon rendiment que els de famílies vulnerables i entre un alumne nadiu i un d'immigrant hi pot haver una diferència de més de dos cursos, tant en matemàtiques i comprensió lectora (43 punts de diferència) com en competències científiques (46 punts). A més, els alumnes dels centres privats treuen entre 36 i 37 punts més en totes les matèries que els dels públics.

Reptes de l'anàlisi

Segons explica Educació en el comunicat, el secretari de Polítiques Educatives ha traslladat als responsables de les proves PISA "confiança completa a la qualitat i rigor de les proves". El departament reconeix el repte de "millorar els mecanismes i les metodologies per analitzar la complexitat o com interpretar millor PISA i les dades existents per millorar el sistema educatiu".

Les conclusions de les proves van ser que s'ha produït una davallada equivalent a un curs sencer. L'informe PISA, l'avaluació internacional que l'OCDE fa als estudiants de 15 anys d'una vuitantena de països, va fer palesa una "caiguda sense precedents" al territori després de la pandèmia. En matemàtiques (la matèria que més s'ha analitzat), veiem com entre el 2018 i el 2022 el nivell a Catalunya ha caigut 21 punts, que, segons els càlculs de la mateixa OCDE, suposen una pèrdua de coneixement d'un any escolar complet. Si bé, és similar al retrocés que han patit de mitjana la Unió Europea (-20), Catalunya ha perdut gairebé el triple de punts que Espanya (-8) en competència matemàtica. A Madrid i Astúries, de fet, han aconseguit millorar 8 i 4 punts, respectivament.

En matèria de comprensió lectora, també s'ha constat una davallada de característiques similars. Catalunya ha retrocedit 22 punts des del 2018, una diferència molt més destacada que la caiguda de la mitjana espanyola (-6), però també que la mitjana europea (-14) i la de l'OCDE (-11).

stats