Un fàrmac ha demostrat tenir capacitat per evitar amb èxit la mort de dues espècies de micos infectats d'Ebola, segons un article científic publicat aquest divendres a la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (AAAS). L'antiviral, de nom Obeldesivir i en format píndola, evita entre el 80% i el 100% de les defuncions de 10 macacos que havien estat exposats a la variant Makona del virus, causant del brot més letal fins ara, el del 2014, a l'Àfrica central i occidental.

Les proves mèdiques de les últimes 24 hores han servit per descartar que la pacient aïllada en un hospital de Sant Sebastià tingui l'Ebola com se sospitava inicialment pels símptomes amb què va ingressar a l'hospital. Les analítiques han confirmat que pateix malària i, per tant, començarà un tractament per combatre-la.

El servei basc de Salut, l'Osakidetza, ha confirmat aquest dijous que ha activat el protocol davant la sospita d'un cas de febre hemorràgica que podria ser provocat pel virus de l'Ebola. Per aquest motiu, s'han engegat tots els recursos especials d'alta seguretat i aïllament.

Les autoritats sanitàries de Guinea van iniciar aquest dimarts la campanya de vacunació contra l'Ebola, després que el 14 de febrer es confirmessin els primers casos d'aquesta malaltia al país des de la fi de la gran epidèmia dels anys 2013 a 2016. Dilluns van arribar a Conakry, la capital guineana, més d'11.000 dosis de la vacuna enviades des de Ginebra per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i menys de 24 hores després es van començar a administrar al personal sanitari de la regió de N'Zérékoré (on es va originar el brot) i als 394 contactes coneguts fins ara de les persones infectades o sospitoses de tenir el virus. No hi ha prevista una campanya de vacunació massiva, sinó que s'immunitzarà només les persones que presentin un risc més alt d'haver-se contagiat.

El govern de la República Democràtica del Congo (RDC) va iniciar ahir una campanya de vacunació contra l’Ebola, quan feia poc més d’una setmana que s’havia declarat un nou brot de la malaltia al nord-est del país, amb un pacient que va morir només dos dies després de presentar els primers símptomes de la malaltia. Unes 8.000 dosis de la vacuna Ervebo, la primera contra l’Ebola que va ser aprovada per l’agència federal de medicaments nord-americana, ja el 2019, seran administrades als congolesos. Els primers a ser inoculats seran els treballadors sanitaris de l’hospital de Matanda, on va ser tractat el primer pacient. Fins al cap de setmana, s’havien comptabilitzar ja quatre casos i dos morts per aquest nou brot d’Ebola. L’últim cas confirmat era precisament d’un dels treballadors d’aquest centre hospitalari.

El govern de Guinea va confirmar dissabte la detecció d'un brot d'Ebola al sud-est del país que ha afectat com a mínim vuit persones i ha provocat tres morts. Aparentment, aquests contagis no tenen cap relació amb el petit brot que es va detectar el cap de setmana passat a la República Democràtica del Congo i que fins ara ha afectat tres persones. És el primer cop que es registren casos d'Ebola a Guinea des del juny del 2016, quan es va donar per acabada l'epidèmia més greu fins ara d'aquesta malaltia, que va matar més d'11.300 persones (i en va contagiar més 28.600) entre el 2013 i el 2016. Aquella epidèmia, que va afectar especialment Libèria, Sierra Leone i Guinea, però que es va estendre també, amb molta menys intensitat, per altres països africans i va arribar fins i tot a Espanya (amb un únic cas) i als Estats Units, va tenir l'origen precisament a Guinea.

Com un malson, l’Ebola torna a reaparèixer a la República Democràtica de Congo quan fa menys de tres mesos que s'havia donat per acabat l'últim brot. El lloc on s'ha detectat un nou cas és, a més, una localitat del nord-est del país, Butembo, a la província de Kivu del Nord, que ja va ser epicentre de l'epidèmia entre l'agost del 2018 i el juny de l'any passat. En concret, l'1 de febrer una dona va anar a un centre de salut amb símptomes de la malaltia i va morir dos dies després. No obstant això, fins al cap de setmana no s'han conegut els resultats de les mostres que se li van prendre i que han confirmat que, efectivament, va morir per Ebola.

"El covid a l’est de la República Democràtica del Congo ha estat criticat en tots els sentits” , comença narrant Moise Kombi, supervivent de l’Ebola i ara president de la Fraternitat de Supervivents d’Ebola a Butembo, una localitat al nord-est del país africà. Criticat i fins i tot posat en dubte. Kombi treballa perquè aquells que han vençut la malaltia de l’Ebola -que tant ha martiritzat aquest país i que, de fet, és on es va originar- puguin superar l’estigmatització que pateixen per haver-se infectat. Kombi deixa clara una cosa: en aquesta regió, el covid-19 va arribar com una epidèmia més. Quan el brot d’Ebola es donava pràcticament per finalitzat, van començar a arribar els primers casos de coronavirus, que se sumaven a altres malalties endèmiques com l’oblidada i mortífera malària o el xarampió, que el 2019 va matar més de 6.000 persones arreu del país, la gran majoria infants.

La República Democràtica del Congo torna a estar lliure d'Ebola. Ho ha anunciat aquest dimecres l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que ha donat per acabat el brot que afectava el nord-oest del país des de l'1 de juny i que s'ha saldat amb 130 persones infectades, de les quals 55 han mort i 75 s'han recuperat. Es tracta del segon brot d'Ebola que el país africà aconsegueix superar aquest any: el 25 de juny les autoritats congoleses van donar per acabat el que s'havia declarat l'1 d'agost del 2018 a l'est del país, el qual va ser molt més mortífer, ja que va acabar amb la vida de 2.280 de les 3.463 persones que s'havien contagiat.

Luis Encinas (Verviers, Bèlgica, 1969) ha estat en mil i una crisis sanitàries. Infermer de Metges Sense Fronteres, els anys l'han acostumat a pujar als avions per anar a combatre bombes biològiques allà on fos. L'Ebola, però, és la seva especialitat. De fet, l'última missió que va trepitjar abans de la pandèmia va ser el brot d'aquesta malaltia a l'est de la República Democràtica del Congo, que, després de dos anys, es va donar per acabat el 25 de juny amb una petjada de 3.500 contagiats i 2.300 morts. El 2014 també va ser a primera línia en la pitjor epidèmia d'Ebola de la història: la de l'Àfrica Occidental, que es va emportar, com a mínim, 11.300 vides. El covid-19 el va agafar a Barcelona, on viu. Des de llavors, treballa com a assessor mèdic de l'organització per fer front a la pandèmia a Espanya.

Finalment el brot d'Ebola declarat l'1 d'agost del 2018 al nord-est de la República Democràtica de Congo és història i el govern de Kinshasa l'ha donat aquest dijous per erradicat, quan es compleixen 42 dies –el doble del període d'incubació del virus– sense cap contagi nou. El balanç de víctimes és de 3.463 persones encomanades, de les quals 2.280 han mort, cosa que fa que sigui el segon brot més letal després del que hi va haver entre el 2014 i el 2016, en què es van registrar més d'11.000 decessos en tres països de l'Àfrica occidental (Libèria, Guinea i Sierra Leone).

S'ha declarat un segon brot d'Ebola a la República Democràtica del Congo (RDC), però en aquest cas a Mbandaka, una ciutat de més d'un milió d'habitants al nord-oest del país i situada a més de dos mil quilòmetres de distància del lloc on continua actiu el primer brot de la malaltia, a les províncies de Kivu del Nord, Itiru i Kivu del Sud. Això s'afegeix a la pandèmia del coronavirus, que també afecta el país, i al brot de xarampió que s'hi ha declarat, que es considera que és el més greu del món.

L’Ebola és una infecció greu que provoca febre alta i una diarrea important, acompanyada de vòmits i sagnats profusos interns i externs, i per això és altament perillosa. Al final, el pacient s’acaba morint per la pèrdua massiva de fluids. Fins ara, tots el brots s’han vist a l’Àfrica subsahariana, on ha causat més de quinze mil morts confirmades des que es va descriure per primer cop el 1976. No hi ha cap tractament útil contra el microbi responsable, i l’únic que es pot fer és mirar de controlar-ne els símptomes a mesura que apareixen. Això canviarà aviat, perquè s’acaba d’aprovar la primera vacuna que protegeix contra el virus de l’Ebola. S’espera que aquest avenç permetrà reduir de manera important la mortalitat quan es produeixin nous brots.

Poc després d'haver conduït un programa pedagògic per evitar la propagació de l'Ebola, un grup d'homes va assassinar a casa seva Papy Mahamba Mumbere, un periodista d'una ràdio comunitària a la regió més castigada de la República Democràtica del Congo pel brot del virus, que d'ençà que es va declarar l'1 d'agost del 2018 ja ha matat 2.183 persones, segons les últimes dades de l'OMS de l'1 de novembre.

Una novetat està transformant la lluita contra l’Ebola: dos tractaments experimentals estan funcionant tan bé que s’ha decidit administrar-los a tots els pacients de la República Democràtica del Congo, segons s’ha anunciat aquest agost. Aquests tractaments, basats en anticossos, són força potents -“Ara podem afirmar que el 90% dels malalts poden sortir del tractament curats”, comenta un científic- i alimenten l’esperança de poder aturar aviat l’epidèmia catastròfica que afecta l’est del Congo i contenir amb més facilitat brots futurs.

L’Ebola s’ha estès a una tercera província de l’est de la República Democràtica del Congo, la de Kivu del Sud, segons va confirmar ahir l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Això augmenta la preocupació d’una potencial expansió del brot, que afecta aquest país africà des de fa més d’un any, sense que encara s’hagi aconseguit contenir-lo. Un total de 1.913 persones han mort a causa de l’epidèmia, segons les últimes dades de l’OMS.

La ciutat congolesa de Goma és ara mateix l’escenari clau del brot d’Ebola que, des de fa exactament un any, martiritza el nord-est de la República Democràtica del Congo. El que acabi passant a Goma pot marcar el futur d’aquesta epidèmia, la segona més mortífera de la història. Fa dues setmanes, es confirmava la primera mort per Ebola en aquesta localitat de gairebé dos milions d’habitants. Era una mala notícia: les autoritats sanitàries congoleses portaven temps advertint que l’arribada del brot en una gran ciutat podia complicar, encara més, la seva contenció. El cas de Goma, a més, presentava dos agreujants: es troba a tocar de la triple frontera amb Uganda i Ruanda, i és un punt estratègic, a la vora del llac Kivu, des d’on surten diverses rutes comercials. Els temors s’han multiplicat en els últims dies: dimecres, les autoritats confirmaven una segona mort, que no tenia relació amb la primera, i ahir s’anunciava l’existència d’almenys dos nous contagis. Davant d’això, Ruanda va decidir tancar la frontera durant catorze hores.

Fa dues setmanes el govern de la República Democràtica del Congo confirmava la mort per Ebola d'un pastor evangèlic a la ciutat de Goma, capital de la província de Kivu, al nord-est del país. La notícia preocupava a les autoritats: es tractava del primer cas confirmat en una gran ciutat –un milió d'habitants– des que ara fa un any, l'1 d'agost del 2018, es va declarar l'epidèmia i, per tant, es temia que el virus encara fos més difícil de gestionar del que ho havia sigut fins ara. Aquest dimecres les autoritats d'aquesta ciutat fronterera amb Ruanda han confirmat una segona mort per Ebola: un home que, dimecres al matí, havia sigut ingressat al Centre de Tractament d'Ebola de Goma.

Gairebé un any després que esclatés el brot d'Ebola al nord-est de la República Democràtica del Congo, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat aquest matí l'epidèmia com "una emergència sanitària d’avanç internacional". La situació és crítica perquè no s'ha aconseguit aturar la propagació del virus, però amb tot l'organisme internacional ha desaconsellat que els països veïns tanquin la frontera.

Tan sols 48 hores després d’arribar malalt d’Ebola a la ciutat congolesa de Goma, el pastor evangèlic ha mort aquest dimarts, segons ha informat en un comunicat el governador de la província de Kivu del Nord, Carly Nzanzu. L’home, de 46 anys, és el primer cas confirmat en una gran ciutat que afecta des de l’1 d’agost de l’any passat la regió del nord-est del país centreafricà, i ha fet que l’ONU es replantegi reavaluar l’evolució de l’epidèmia. Demà dimecres es reunirà el Comitè d’Emergència que haurà de decidir si passa a ser declarada una emergència internacional o si es manté com a qüestió regional.