Cada setembre des de fa set anys, els nou professors de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca que van ser assenyalats l'1-O reviuen el calvari judicial que van patir quan se'ls va acusar d'haver vexat els fills de guàrdies civils. La raó? Si els nous alumnes els busquen a Google, els primers resultats que surten són els de la causa judicial contra ells, que va quedar arxivada. També l'article on El Mundo va publicar el seu nom, cognoms i fotografies i que va acabar en una portada que l'aleshores líder de Cs, Albert Rivera, va fer servir per assenyalar-los com a "mestres separatistes". El novembre de 2024 es va tancar l'última carpeta judicial oberta contra els docents, que lamenten el "desgast personal" i "patiment enorme" al llarg d'aquests anys, on s'han sentit sols i sense el suport ni de la Generalitat ni de l'Ajuntament. Ara volen que es faci justícia en dos flancs: d'una banda, esborrant la petjada digital "infame" de les acusacions contra ells a internet i, de l'altra, aconseguint una reparació moral del dany que inclogui un pla per protegir els professors de persecucions pel que expressen a les aules.

Potser les ferides de la memòria només les cura l’oblit. Potser l’oblit és verí i antídot alhora, potser recordar no sempre és la millor de les opcions. O potser, com sovint sembla demanar la vida, cal trobar el camí del mig, l’equilibri. “Cal trobar el punt mitjà entre oblidar i recordar, aquestes arts idèntiques”, va dir Kierkegaard.

Google està obligat a retirar dades d'un ciutadà que així ho sol·liciti, però només dins les fronteres de la Unió Europea, amb tots els forats que això implica en un món globalitzat per garantir el dret a l'oblit. Així ho ha determinat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la UE en una sentència en què dona la raó al gegant tecnològic. La justícia europea ja s'havia pronunciat anteriorment en favor de garantir el dret a l'oblit dels ciutadans obligant Google a retirar de la llista de resultats d'una cerca els enllaços vinculats a una certa informació considerada sensible o controvertida, però admet que la legislació europea de protecció de dades no pot anar més enllà del territori europeu.

El Tribunal Suprem ha condemnat la filial espanyola de Google a indemnitzar amb 8.000 euros, en concepte de danys morals, un home que va requerir el 2010 que s'eliminés del cercador informació sobre el seu indult el 1999 per un delicte que havia comès divuit anys abans. El tribunal considera que el mal als drets a l'honor i la intimitat de l'afectat és "desproporcionat" en relació amb l'interès públic que pugui tenir aquesta informació.

Google ja ha retirat gairebé mig milió d'enllaços a Europa, en concret 457.000, des de la sentència del Tribunal de Justícia Europeu que obligava el cercador a reconèixer el dret a l'oblit. Fonts de la direcció de Google, que està de visita a Madrid aquest dimarts, han precisat que han rebut 120.000 sol·licituds des de l'1 de setembre al Vell Continent.