Després del malestar dins el grup parlamentari de Junts, la presidenta del Parlament, Anna Erra, s'ha reunit aquest dijous amb la diputada Aurora Madaula per abordar la seva continuïtat a la mesa de la cambra, tal com va avançar ahir l'ARA. ¿I quin ha estat el resultat? Segons expliquen fonts parlamentàries, la presidenta de la cambra ha demanat a la diputada juntaire que "reflexioni" sobre la seva continuïtat a l'òrgan rector de la cambra davant la "desconfiança mútua" entre elles i també de la majoria del grup parlamentari. Madaula, però, d'entrada s'hi ha negat. La diputada no vol fer declaracions, però fonts coneixedores asseguren que la juntaire considera que, després d'haver denunciat "violència masclista", se l'ha de protegir. Fonts parlamentàries defensen, en aquest sentit, que s'està produint una "revictimització" de la diputada.

La reunió del grup parlamentari de Junts d'aquest dimarts sobre el cas Madaula va ser molt tensa. Una mena de catarsi de tot allò que havien acumulat durant mesos (o fins i tot anys) diputats de les dues ànimes del partit. El sector més institucional, alineat amb Jordi Turull, va reclamar que la secretària segona de la mesa, Aurora Madaula, absent en la reunió, plegués de les seves funcions, mentre que els parlamentaris de l'entorn de la presidenta del partit, Laura Borràs, van defensar la diputada després que denunciés "violència masclista" al ple de les dones de la setmana passada. Una denúncia que va molestar la majoria del grup en considerar que se'ls havia acusat sense cap motiu: fins a 22 dels 32 diputats han signat una carta de queixa aquest cap de setmana.

Si hi ha alguna cosa que es repeteix en cada míting electoral de Junts –més enllà del "Ja n'hi ha prou" de la cap de llista, Míriam Nogueras, sobre el tracte d'Espanya a Catalunya– són les crides a no quedar-se a casa el pròxim 23 de juliol. És a dir, a participar malgrat l'"emprenyada", admeten, que hi ha a les bases independentistes per l'atzucac del Procés. I és que, a banda de la frontera de vots que els juntaires tenen amb Esquerra –la més gran comparada amb altres forces polítiques–, a Junts també han detectat que una part dels seus potencials votants es poden abstenir en aquestes eleccions.

"De moment s'ha d'acabar el partit, i després ja veurem si venen altres campionats". Aficionada com és al bàsquet, Anna Erra (Vic, 1965) va tirar de metàfora esportiva quan fa quatre anys, en una entrevista al Canal Taronja, li van preguntar si optaria a un tercer mandat com a alcaldessa de Vic. Aleshores acabava d'estrenar la majoria absoluta i iniciava la seva segona etapa al capdavant de l'ajuntament de la capital d'Osona, i el 2023 quedava lluny. Avui aquells altres campionats han arribat i Erra, que fa un any va anunciar que no continuaria a la política municipal, ha assumit aquest divendres la presidència del Parlament. Un salt que ella mateixa ha admès que li fa "respecte" però que ha acceptat esperonada pels seus companys de Junts per Catalunya, que l'han escollit per succeir Laura Borràs al capdavant de la cambra catalana.

316 dies després que el Parlament suspengués Laura Borràs com a presidenta pel cas judicial que l'afectava, aquest divendres el ple de la cambra ha escollit Anna Erra (Junts) nova líder de la institució i ha deixat enrere gairebé un any d'interinitat. L'elecció d'Erra ja fa dies que es donava per feta perquè els vots favorables de Junts i ERC i l'abstenció de la CUP feien inviable cap alternativa. És la primera votació conjunta de transcendència que fan els juntaires i els republicans després de mesos enfrontats pel trencament del Govern. En la seva primera intervenció com a presidenta, Erra ha elogiat l'expresidenta Laura Borràs i ha instat a "revertir" l'article 25.4 del reglament -que va portar a la seva suspensió ara fa gairebé un any.

Començo per agrair-los l’audiència i els comentaris a l’anàlisi d’ahir sobre l’emergència nacional que significa la baixada en la comprensió lectora i el que diu de com és la societat i de com funciona l’ensenyament al nostre país.

L'alcaldessa de Vic, Anna Erra, serà escollida aquest divendres que ve presidenta del Parlament en substitució de Laura Borràs.

Si no hi ha un gir de guió majúscul, en només vuits dies de diferència ERC posarà els seus vots perquè dues de les principals autoritats de Catalunya siguin de Junts: divendres, 9 de juny, votarà a favor que Anna Erra sigui presidenta del Parlament i el 17 de juny farà el mateix perquè Xavier Trias sigui el pròxim alcalde de Barcelona. Ara bé, no vol que sigui a canvi de res. Així ho ha començat a escenificar aquest dimecres des de Marsella (França) el president de la Generalitat. Pere Aragonès ha garantit que ERC avalarà l'elecció d'Anna Erra per posar fi a "la interinitat del Parlament", però ha demanat que això serveixi per "refer la confiança" amb Junts i que el seu Govern guanyi "estabilitat". Una confiança que ha estat històricament difícil i que va quedar del tot malmesa quan el Govern es va trencar l'octubre de l'any passat.

Amb la decisió de dijous de la Junta Electoral Central (JEC) s’activa el procediment perquè la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, es quedi sense escó a la cambra catalana. Tal com va passar amb l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà –i abans amb el llavors president del Govern, Quim Torra–, ara la vicepresidenta de la cambra, Alba Vergés, té la responsabilitat de traslladar a la JEC quines decisions prendrà arran de la condemna a Laura Borràs per prevaricació i falsedat documental. Si no li retira l’escó, el més previsible és que sigui directament la JEC qui ho faci en plena campanya de les eleccions municipals. Què passarà a partir de llavors? Si s'arriba a aquest escenari, s'iniciarà el procediment per escollir una nova presidència al Parlament, per a la qual ja hi ha noms sobre la taula, tot i que ben segur no estarà exempt de polèmica: "[Alba Vergés] Ja ha vulnerat els meus drets. Deliberadament. Premeditadament. Injustament. Antidemocràticament", va etzibar divendres Laura Borràs.

"La justícia espanyola no dictarà la nostra vida política". Amb aquesta frase el secretari general de Junts, Jordi Turull, enviava un missatge intern i extern dijous passat després de la condemna de Laura Borràs: JxCat no mourà fitxa arran de la sentència contra ella per prevaricació i falsedat documental. La seva màxima dirigent seguirà sent presidenta del partit malgrat la condemna i tampoc renunciarà de forma voluntària a la presidència del Parlament: si marxa serà perquè la Junta Electoral Central li retirarà l’escó forçosament.

Anna Erra (Vic, 1965) va irrompre a la política municipal en un moment clau. Plataforma per Catalunya va quedar segona a les municipals del 2007, i a Josep Anglada li sobraven els micròfons on divulgar el seu pensament xenòfob. CiU, que va pactar el govern amb ERC i el PSC, va anar a buscar una mestra de l’Escola Sant Miquel dels Sants perquè s’encarregués de la regidoria d’Educació. Erra és d’una d’aquelles famílies de Vic de tota la vida. En una ciutat sotmesa durant anys a una guerra de clans, el seu perfil no va generar anticossos: molt coneguda com a mestra d’una gran escola, vinculada al club de bàsquet de la ciutat... Un rival polític la descriu com “la primera alcaldessa que ha corregut tots els barris”. D’ella en destaquen la capacitat d’arribar a pactes, el tarannà fàcil -“impecable”, apunta un regidor ja jubilat d’una altra força- i el fet que no ha oblidat la ciutat des que és diputada al Parlament.

Una intervenció sobre l'ús de la llengua catalana de la diputada de JxCat al Parlament i alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha desfermat la polèmica aquest dimecres en la sessió de control al Govern que s'ha fet a la cambra catalana. Erra ha fet una exposició defensant que els catalanoparlants no canviïn de llengua quan pensin que el seu interlocutor en parla una altra. Ha considerat que en certes zones de Catalunya passa sovint, que això es un "gran defecte" i que mina la salut del català. La intervenció discorria amb certa tranquil·litat fins que ha fet referència als catalans que són "autòctons" i als que no i a "l'aspecte físic" dels que, a priori, no parlen la llengua catalana.

L'actual alcaldessa de Vic, Anna Erra, entrarà de diputada al Parlament per Junts per Catalunya. Segons ha avançat l'ACN i ha confirmat l'ARA, el canvi es produirà arran de la renúncia a l'escó de la fins ara diputada Isabel Ferrer. El Govern ha nomenat Ferrer directora general de Protecció Civil (havia estat encarregada el Servei d'Emergències de Barcelona), cosa que és incompatible amb ser parlamentària.

Diversos municipis han presentat en les últimes hores al·legacions davant la Fiscalia per aturar les accions de la policia local contra el referèndum de l'1 d'octubre. Vic, Sant Cugat, Reus, Vilassar de Dalt, Tortosa, Figuera, La Garriga, Girona… La llista dels ajuntaments que han demanat per escrit que es deixi sense efecte la instrucció de la Fiscalia perquè les policies locals també actuïn com a policia judicial i requisin urnes, cartells, paperetes i tot el tipus de material del referèndum, no para de créixer.

Nova baixa significativa a les files d'Unió. Josep Arimany, cap de files dels democristians a l'Ajuntament de Vic, ha fet el pas a Convergència. Així ho ha avançat aquest divendres 'El 9 Nou' i han confirmat a l'ARA fonts nacionalistes, que assenyalen que els avaladors d'Arimany per ingressar a CDC com a militant han estat Anna Erra, alcaldessa de la ciutat, i l'expresident Artur Mas. Mas, precisament, va ser ahir a la capital osonenca en el marc de la ruta pels consells de federació territorials en què explica les prioritats del procés de refundació.