El doble congrés Alimentaria i Hostelco, dedicat a la indústria agroalimentària, l'hostaleria i la restauració, ha obert les portes aquest dilluns a la Fira de Barcelona, just el dia que Brussel·les ha anunciat l'entrada en vigor provisional de l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur, un tractat que pot canviar el sector de l'alimentació en els anys vinents, però que encara no té assegurada l'aprovació definitiva.

El Congrés dels Estats Units va aprovar dues resolucions formals el 2008 (la Cambra de Representants) i el 2009 (el Senat) demanant disculpes als afroamericans per l'esclavitud i la segregació racial. L'any 2022 Bèlgica també va demanar perdó al Congo pels abusos colonials. Alemanya, els Països Baixos, Portugal i el Regne Unit també han fet gestos similars. En canvi, a Espanya cada pas en aquesta direcció enerva la dreta. Això és exactament el que ha passat després que dilluns el rei Felip VI digués, en la inauguració d'una exposició sobre la dona indígena a Mèxic, que durant la colonització hi va haver "molt d'abús" i "controvèrsies ètiques".

Durant uns quants anys, el nacionalisme espanyol d'estat va respirar tranquil: havia trobat en Felip VI un rei encara més idoni i més adepte als postulats granítics de la sagrada unitat d'Espanya que el seu pare, Joan Carles, massa frívol i massa aficionat als diners, les dones i la vida gran. Més auster i més preparao, com solien repetir (els nacionalismes sempre solen viure de creure's les seves pròpies mentides), Felip VI va accedir al tron l'any 2014, precisament a conseqüència d'un escàndol de faldilles, elefants i diners protagonitzat per son pare, i va tenir el seu baptisme de foc —potser seria més exacte dir-ne baptisme de garrot— el 3 d'octubre del 2017, quan va pronunciar un discurs infame criminalitzant l'independentisme català just després de les no menys infames càrregues policials de l'1 d'octubre. Va ser, com s'ha dit infinitat de vegades, un ¡A por ellos! pronunciat pel cap de l'estat espanyol, que va donar el tret de sortida a la persecució judicial i policial, i al trinxament mediàtic i social de l'independentisme català, que ha tingut lloc durant els anys següents (i al qual han col·laborat, amb un fervor idiota, una part dels mateixos independentistes).

El reconeixement de Felip VI dels "abusos" en la conquesta d'Amèrica ha estat rebut positivament per Mèxic. La presidenta del país, Claudia Sheinbaum, ha afirmat aquest dimarts en roda de premsa que aquestes paraules suposen "un gest d'apropament" del cap d'estat amb el "reconeixement d'excessos i exterminis que hi va haver durant l'arribada dels espanyols". Ha afegit que "cal reconèixer-ho i seguir avançant en el diàleg", en un procés en què "cal seguir treballant". D'altra banda, les declaracions del monarca no han agradat gens a Vox, com era d'esperar, i també han generat incomoditat en el PP. Els dos partits ho han evidenciat en les seves reaccions aquest dimarts a les paraules del monarca, amb les quals va voler tenir un gest amb Mèxic, que fa anys que demana una disculpa a Espanya pel seu passat colonial. Tot i que ni la dreta ni l'extrema dreta han volgut entrar en el xoc directe amb el cap d'estat, les dues formacions han marcat distàncies amb el seu posicionament i han reivindicat "l'orgull del llegat espanyol" a l'Amèrica Llatina.

La casa reial espanyola ha penjat a les xarxes un vídeo on es veu i se sent Felip de Borbó. Enregistrat d’aquella manera, parlant a peu dret en una rotllana on hi ha l’ambaixador de Mèxic a Madrid, comenta informalment que sí, que a l'època de la Conquesta, hi va haver “molts abusos” i “controvèrsies”.

Acostament entre Espanya i Mèxic després del xoc pel passat colonial. El rei Felip VI ha admès aquest dilluns en una conversa amb l'ambaixador del govern mexicà a Madrid, Quirino Ordaz, que durant la conquesta d'Amèrica Espanya va cometre "molts abusos", malgrat l'"afany de protecció" dels Reis Catòlics. Així s'aprecia en un vídeo que ha penjat la mateixa casa reial en el seu compte d'Instagram i de X, en el qual el monarca espanyol fa valdre el coneixement de la història per aprendre lliçons de cara al futur.

El tradicional sopar d'abans del Mobile, amb el rei Felip VI i les principals personalitats polítiques i empresarials del país, s'ha fet aquest diumenge al vespre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per donar el tret de sortida al congrés més important de tecnologia i connectivitat, el Mobile World Congress (MWC). Enguany, el congrés celebra la seva vintena edició a Barcelona, a partir d'aquest dilluns fins al dijous 5 de març. Lluny queden ja les trobades en què la notícia era la (no) salutació entre el govern català i la monarquia; ara es parla de geopolítica internacional.

Aquesta setmana ha suposat una nova prova per al sistema de monarquia parlamentària del qual es va dotar Espanya a l'aprovar la Constitució. La desclassificació dels documents amb relació a l’intent de cop d'estat del 23-F ha generat diversos debats, en especial pel que fa a la possible tornada del rei emèrit i a les condicions en què es podria dur a terme. Davant de la polèmica, la casa reial ha sigut ràpid de reflexos. Des del Palau de la Zarzuela s’ha deixat molt clar que Joan Carles I pot tornar a residir en territori espanyol quan ho decideixi. Però el missatge contenia una advertència. Si ve, ha de ser conscient que aquest pas implica que "hauria de recuperar la residència fiscal a Espanya". Pot ser que aquest sigui el factor decisiu que n'impedeix el retorn. Les investigacions de la Fiscalia sobre l'emèrit que van quedar en no res no han de suposar que un cop instal·lat una altra vegada aquí operi una mena de garantia de confidencialitat i desinterès sobre les seves finances i patrimoni. En aquestes condicions és poc probable que Joan Carles I abandoni la possibilitat que té ara d'anar i venir quan vulgui i que s'instal·li novament aquí amb tranquil·litat, que en el seu cas significa poder prescindir de les atencions de la hisenda pública que la ciutadania rep habitualment.

Si l'exmonarca Joan Carles I vol tornar a l'Estat, hauria de renunciar a la residència fiscal que té als Emirats Àrabs. Així ho adverteixen fonts de la Casa del Rei consultades per l'ARA, que creuen que per "salvaguardar la seva imatge i reputació d'especulacions i possibles crítiques i, en conseqüència, la [imatge] de la Corona, hauria de recuperar la residència fiscal a Espanya". Això suposaria automàticament pagar els impostos a l'Estat i, per tant, tornar a estar sota la lupa de la Hisenda espanyola. Però en el cas de l'emèrit té altres implicacions més enllà de la de contribuir a les arques públiques.

Carmen Calvo parlant amb José María Aznar. Felipe González i Miquel Roca. O la reina saludant Cayetana Álvarez de Toledo. Són imatges que només es poden veure en celebracions com les d'aquest dimarts al Congrés dels Diputats, on totes les institucions de l'Estat es troben per commemorar alguna efemèride. La d'aquest dimarts era especial, ja que Senat i Congrés s'han constituït conjuntament per reivindicar que la Constitució del 1978 és la més longeva de la història d'Espanya. No han faltat les paraules de lloança per part de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que ha fet una crida a "honrar" la carta magna i "no abaixar la guàrdia" per fer-la efectiva, mentre que el rei Felip VI ha assegurat que el camí ha sigut "brillant" i que ho seguirà sent "si el seguim escrivint junts". Ara bé, només les assistències a l'acte ja apunten que aquest camí "junts" té molts matisos.

A la dreta espanyola, es dona per fet que el govern espanyol està intentant "colonitzar" totes les institucions de l'Estat i això inclou la casa reial. Hi ha una teoria que circula amb força, sobretot adoptada per l'extrema dreta, que és la del segrest del monarca per part de l'executiu espanyol de Pedro Sánchez, que deu dictar tot el que fa. I una altra variant, sostinguda pel PP, que apunta que la Moncloa intenta condicionar totes les àrees d'actuació de Felip VI, però que no se n'hauria sortit per la suposada resistència de la Zarzuela. Els populars continuen defensant a capa i espasa el monarca –malgrat algunes contradiccions–, però Vox ha posat distància amb el rei i només defensa la Corona com a institució, segons diverses fonts consultades per l'ARA.

El recent atac de Donald Trump a Veneçuela, que encara sacseja la comunitat internacional, també ha planat sobre la tradicional celebració de la Pasqua Militar al Palau Reial de Madrid. Sense fer-hi una menció explícita, Felip VI ha subratllat la necessitat de reforçar les forces armades, invertir en defensa i generar una "dissuasió creïble" enfront de la "sensació creixent d'amenaça". En el seu discurs de balanç del 2025, el rei espanyol ha apuntat que vivim un "temps geoestratègic complex". Segons ell, l'últim any ha tornat a "evidenciar com de valuós i de necessari" és tenir un exèrcit preparat i ben equipat, que estigui "a l'altura dels desafiaments". El monarca ha lloat el "compromís ferm i inequívoc" que ha tingut Espanya amb els seus aliats de la UE i l'OTAN, així com amb organismes com l'ONU i "el multilateralisme i, en definitiva, l'ordre global basat en normes".

«Una societat es mesura per com tracta

Aquest últim ha sigut un Nadal de discursos oficials plens de bones intencions i crides al diàleg, però també de declaracions paral·leles que poc o gens han sintonitzat amb aquesta mena de propòsits. Estem acabant l’any amb la pesada digestió dels resultats de les eleccions autonòmiques a Extremadura, i n'encarem un altre en el qual l'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia completaran el quadre. La gran incògnita és si aquest cicle es traduirà en l’inici d'una nova etapa política i si realment el PP i Vox en seran els principals protagonistes, o si el que un dia es va qualificar d'aliança progressista serà capaç de resistir.

Felip VI, en el discurs que fa cada any des d’aquest palau que fa tanta ràbia, ha fet “una crida” a preservar "la convivència democràtica" davant dels "extremismes, radicalismes i populismes". El timbre de veu de Felip, per cert, és agut i fi, com el de Franco. Molt diferent del to nasal i engolat de Joan Carles. Si la monarquia no fos un reducte de masclisme, aquest discurs el faria la reina, que en sap molt més, de llegir el teleprompter com si no ho fes, i té una veu agradable i sobretot convincent.

Després d'uns anys amb una audiència a la baixa, el missatge del rei Felip VI ha revertit la tendència. El discurs del monarca, que es va emetre aquest dimecres a les nou del vespre, va aconseguir 5.921.000 espectadors de mitjana a tot l'Estat i una quota de pantalla del 65,7%. Ambdues xifres són lleugerament superiors a les de l'any passat, quan el rei va reunir 5.908.000 espectadors i un 62,4% de quota de pantalla. A Catalunya, l'audiència també creix. Aquest any ha convocat 548.000 televidents de mitjana i un share del 40,8%, mentre que el 2024 va obtenir 546.000 espectadors i una quota del 37,2%.

La crida del rei Felip VI a preservar "la convivència democràtica" davant dels "extremismes, radicalismes i populismes" en el discurs tradicional que ofereix la vigília de Nadal ha estat replicat amb contundència pels partits independentistes. Durant l'ofrena floral a la tomba de l'expresident Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de 1933, les formacions sobiranistes han qüestionat el discurs conciliador del monarca.

La "convivència" ha estat el que ha marcat el tradicional missatge de la nit de Nadal del rei Felip VI. En concret, la "fragilitat" amb la qual es pot trencar: "La convivència no és un llegat imperible. No n'hi ha prou amb haver-lo rebut: és una construcció fràgil". Perquè això no passi, la societat necessita "confiança", ha defensat Felip VI, que no només ha reconegut que ara falla, sinó que no ha dubtat en assenyalar aquells que se n'aprofiten. "En aquest món convuls, on el multilateralisme i l'ordre mundial estan en crisi, les societats travessen, travessem, una inquietant crisi de confiança. I aquesta realitat afecta seriosament l'ànim dels ciutadans i la credibilitat en les institucions [...] Els extremismes, els radicalismes i populismes es nodreixen d'aquesta falta de confiança, de la desinformació, de les desigualtats, del descontentament del present i dels dubtes sobre com abordar el futur", ha advertit el rei.

El president Illa ha acompanyat el rei d’Espanya a l’Hospitalet amb una corbata de color caqui. La corbata verda, quan acompanyes el rei, significa que no faries la Revolució Francesa i no tallaries diversos colls monàrquics com en el passat. Ans al contrari. En castellà –i ho llegíem a l’ARA– les sigles V.E.R.D.E. volen dir “Viva El Rey De España”. Corbata verda és monarquia.

La gestió de la immigració està centrant la política catalana i l'espanyola, en un debat condicionat per l'auge de l'extrema dreta d'Aliança Catalana i Vox. El rei d'Espanya també hi vol dir la seva, des del seu paper institucional i d’aparent àrbitre que vol exercir després de prendre partit al llarg del Procés. Felip VI ha aterrat aquest dilluns a Catalunya per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat a l’Hospitalet de Llobregat, i des d’aquí ha volgut reivindicar les passades onades migratòries de la resta de l’Estat en ple franquisme, així com les més recents procedents de l’Àfrica i l'Amèrica Llatina, arremetent contra el "sectarisme". Un centenar de manifestants de l’ANC i contraris a la monarquia han protestat contra la visita, mentre que un centenar i escaig de monàrquics han participat en la benvinguda i salutacions controlades al mil·límetre.