Un segle més tard, a Catalunya hi ha tornat a néixer un llop. És una "fita històrica" que ha anunciat el departament d'Interior, a través del cos d'Agents Rurals, aquest dimecres. En una àrea extensa entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà han confirmat la presència de tres cadells. El descobriment arriba després de dècades de seguiment de l'espècie, que havia desaparegut del país fins fa un quart de segle. Llavors es va detectar el retorn d'un llop aïllat al Parc del Cadí-Moixeró. Amb el naixement dels cadells, tal com marca la normativa, el llop passa automàticament d'espècie extingida a espècie amenaçada en perill d'extinció.

En Sergi és dalt d’una torre de fusta des d'on veu gairebé tot el delta del Llobregat. Tot i això, no desenganxa els ulls dels prismàtics que porta penjats al coll i que li serveixen per inspeccionar la zona. Fa menys de tres anys que ha entrat al cos d'Agents Rurals i una de les seves tasques és vigilar aquest espai declarat d'interès natural a tocar de l'aeroport del Prat.

A Catalunya, la gran majoria dels boscos tenen propietari. Un amo, amb nom i cognoms, que sovint es dedica a treballar i gestionar els recursos forestals de la seva finca per mantenir-la neta, en bon estat i treure'n un rèdit econòmic. Com que es troben en mig de la natura, aquestes hectàrees de terreny arbrat, cuidades i productives, normalment no estan tancades i s'hi pot accedir sense problema. I d'això se n'aprofiten il·lícitament molts lladres i recol·lectors clandestins, que entren d'amagat en els boscos privats i roben carregaments de plantes silvestres per fer negoci. Per exemple, de llentiscle, teix i bruc.

La temporada d’estiu està sent benevolent pel que fa als incendis. Sense dir-ho gaire fort, per si de cas, els cossos d’emergències, com els Agents Rurals i els Bombers, expliquen que és el millor any dels últims quatre pel que fa als incendis forestals. Malgrat la sequera estructural que pateix el territori, i encara que sembli contradictori, des de fa tres anys els incendis tendeixen a la baixa. Segons dades dels Agents Rurals, els incendis en campanya d’estiu, és a dir de l’1 de juny al 30 de setembre, han anat disminuint en els últims anys. El 2021 es registraven 303 focs; el 2022, 272; el 2023, 196; i aquest any se n’acumulen 157. 

 Els Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat a les 06.31 hores d'aquest dissabte l'incendi forestal de Vilanova de Meià (Noguera). El foc ha afectat unes 68 hectàrees, majoritàriament de vegetació forestal, segons el balanç provisional del cos d'Agents Rurals. La bona evolució de l'incendi va permetre aixecar ahir a la nit -pels voltants de les 23.00 hores- el confinament preventiu dels nuclis de Boada, Tórrec i Lluçars, al terme municipal de Vilanova de Meià, i el de Montargull, a Artesa de Segre. Al llarg d'aquesta matinada han treballat a la zona fins a 79 dotacions terrestres dels Bombers, a l'espera de la incorporació dels mitjans aeris al matí.

La col·laboració entre Alemanya, França i Catalunya a l'hora de comparar mostres genètiques ha permès descobrir un fet inèdit: un llop gris nascut a la localitat alemanya de Nordhorn ha arribat, almenys, fins a l'Alta Ribagorça. L'animal ha recorregut 1.240 quilòmetres i el seu pelegrinatge es considera un dels moviments de dispersió més llargs que s'han documentat mai d'aquest animal. El viatge d'aquest exemple s'ha documentat gràcies a la seva femta: l'anàlisi dels excrements del llop, que el Grup Especial Caní dels Agents Rurals va trobar el febrer del 2023, ha servit per refer el recorregut de l'animal. El 2020 va ser localitzat a Alemanya, dos anys després ja era a França i fa un any va passar pel municipi de Vilaller, on es va poder captar l'animal amb una càmera que s'activa quan algú passa pel seu camp de detecció.

Laia Fusté, agent major dels Agents Rurals, entra per la porta del parc i es posa “les ulleres liles”. És l’única dona allà dins, i això de vegades es tradueix en falta d’empatia o incomprensió d’alguns dels seus col·legues, el to burleta i fins i tot el “menysteniment” d’algun cap. Potser perquè va ser una promesa del FC Barcelona molt abans que el futbol femení tingués reconeixement mediàtic, està acostumada a picar pedra dura, els retreu comentaris i actituds masclistes. "Soc la veu que els treu de polleguera", admet una de les 12 protagonistes de Pioneres (Editorial Fonoll), un llibre en què la periodista Sònia Pau Cortada retrata 12 dones que, com Fusté, han hagut d'obrir-se camí sense referents en uns cossos de seguretat supermasculinitzats: als Mossos només el 24% de la plantilla són dones, el 14 % als Agents Rurals i el 2% als Bombers de la Generalitat. Les bomberes són tan poques, una setantena, que comparteixen un grup de WhatsApp. Una de les integrants és Jael Soro, que el 2018 va entrar als Bombers deixant la feina d’arquitecta i des de llavors mai ha compartit parc amb una altra dona. Du el cos a la sang perquè de petita ja hi anava de visita per veure el pare. L’oposició i la preparació no li han estalviat que hagi de demostrar que ho fa millor i més de pressa que els seus companys, però, d'altra banda, assegura que “ha ajudat a cohesionar el grup”.

L'albirament d'un exemplar d'ós jove al Pallars Sobirà ha despertat la curiositat ciutadana al voltant de la carretera comarcal C-28, i un gran nombre de persones s'hi acosten amb l'esperança de veure'l i poder fotografiar-lo. Però davant de l'alegria generalitzada, el departament d'Acció Rural ha hagut d'activar, per primer cop en aquesta comarca, un protocol especialitzat per foragitar l'animal i evitar així que la seva presència provoqui accidents de trànsit per l'efecte tafaner, alhora que es garanteixi el benestar i la seguretat tant de les persones com del plantígrad, que manté una actitud confiada. El pla consisteix en fer servir pilotes de goma i cartutxos que fan soroll perquè l'ós s'allunyi de la zona urbana o transitada.

L’exposició itinerant Agents rurals: guardians del medi natural vol donar a conèixer la feina dels agents rurals i apropar-los a la ciutadania. La mostra s’estrena en el marc de la commemoració dels trenta-cinc anys de la creació d’aquest cos, encarregat de vetllar diàriament per l’entorn natural. A través d’un itinerari cronològic de 20 panells, vuit peces audiovisuals i una zona de museu, es pot descobrir el passat, present i el futur del Cos d’Agents Rurals.

Les dones encara són una minoria a les files dels Agents Rurals. A Catalunya només representen una de cada deu professionals del cos, una xifra que, malgrat ser encara molt lluny de la paritat, comença a avançar lentament. "Abans potser no es plantejaven que era una feina per a elles i ara han anat veient que sí, que no hi ha cap problema", explica la sotsinspectora del cos d'Agents Rurals, Sara Perarnau. Les dades l'avalen. Aquest any, per primer cop, les convocatòries d'accés al cos d'Agents Rurals de la Generalitat compten amb reserva de places per a dones i la resposta ha sigut massiva: 800 s'han inscrit a les oposicions que busquen cobrir 100 places.

Circular per la C-16 al Berguedà la segona quinzena d'agost i veure el color vermellós als vessants de les muntanyes des de la carretera impressiona. "No ho havia vist mai, és un aspecte com si els arbres ploressin, una massacre". La descripció de la petjada de la sequera als boscos és de Josep Comellas, un agent rural que fa tres dècades que pentina la comarca. Literalment, es pot dir que n'ha vist de tots els colors, però el d'aquest estiu no té precedents.

És com una barreja entre una rata, un castor i una llúdriga. El coipú pesa entre 3 i 7 quilos, té membranes interdigitals i es diferencia ràpidament de les altres espècies per dues dents taronges que sobresurten dels llavis i que li serveixen per rosegar dins l’aigua amb la boca tancada. El seu espai preferit són els rius i les conques fluvials, on menja tota mena de vegetació. Viu en parelles o en colònies en unes galeries, no gaire profundes, que construeix a la vora de l’aigua. Els coipús provenen de Sud-amèrica (Xile, l'Argentina, Bolívia, sud del Brasil, l'Uruguai i el Paraguai) i van arribar a Catalunya travessant la frontera per les conques fluvials de l’Albera.

Dues cigonyes blanques van aparèixer mortes fa pocs dies als peus d’una torre d’alta tensió a Abrera, al Baix Llobregat. Els agents del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil han certificat que van morir electrocutades i han obert una investigació per “depurar responsabilitats”. Cada dia les línies elèctriques de Catalunya i els seus suports maten algun ocell: només els Agents Rurals ja n’han localitzat 537 d’electrocutats aquest any –fins al 15 de setembre–. En tot l’any passat van trobar 574 ocells electrocutats, i el que més, el 2018, van ser 626. Però algunes investigacions calculen que l’electricitat pot arribar a matar 3.000 ocells a Catalunya. Una arma letal que, a més, posa en risc algunes espècies.

En una prova pilot en mig quilòmetre de la carretera B-431, a l'altura del municipi bagenc d'Avinyó, s'ha recollit fins a un terç menys de burilles del que era habitual. La dada pot semblar anecdòtica, però les restes de cigarretes que llancen els conductors per les finestres dels vehicles són un autèntic maldecap per als bombers, ja que només aquest any han provocat fins a 26 incendis forestals, amb un balanç de 400 hectàrees calcinades, un 15% del total. En l'última dècada, la superfície és de gairebé 12.000 hectàrees, un 30% del terreny afectat pels incendis.

Els Agents Rurals examinaven aquest matí un barranc situat just darrere de les pistes de pàdel de Valldaura Sports, el punt zero on ahir cap a dos quarts de set de la tarda es va originar l'incendi que ha arrasat unes 12 hectàrees del Parc de Collserola, gairebé totes de Barcelona, menys 0,13 de Montcada i Reixac. El foc, que aquest migdia s'ha donat per extingit, va saltar la carretera Alta de les Roquetes i va pujar ràpidament muntanya amunt, on quatre dotacions de Bombers continuaven treballant avui per apagar els punts fumejants. Sobre el terreny, tothom donava per fet que algú havia causat el foc de manera intencionada o accidental. “Tot apunta que podria haver estat provocat”, informen fonts dels Mossos d'Esquadra: és la principal hipòtesi de la investigació. Les primeres flames van ser en un barranc amb moltes deixalles, que queda molt a prop de les instal·lacions esportives i també de l'Escola La Salle Horta i d'un centre per a gent gran.

El Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya ha confirmat a l'Ajuntament de Puigcerdà que les plantes aquàtiques aparegudes les darreres setmanes a l'Estany de Puigcerdà no són espècies invasores. El cos ha identificat dos tipus de plantes: Llapó fullat (Potamogeton crispus) i Llapó anguilenc (Myriophyllum spicatum), ambdues plantes autòctones d'origen europeu. Segons ha explicat el Cos d'Agents Rurals, aquestes dues plantes són beneficioses per l'ecosistema de l'estany, ja que eviten l'eutrofització de l'aigua i fixen el CO2 alhora que resulten un refugi per les cries de moltes espècies de peixos.

Endesa està instal·lant aquests dies 750 metres de tanques perimetrals al canal de Gavet, al Pallars Jussà, per evitar que la fauna autòctona s'hi precipiti. Les malles protectores s'estan col·locant al marge esquerre del canal, a la zona del barranc dels Inerts, principal connector ecològic que creua la infraestructura hidràulica en el seu tram anterior al sifó de Gavet.

Aquesta setmana han acabat els treballs de retirada de les peces del sostre del refugi de Prat d'Aguiló, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, que havien quedat escampades pels prats, a conseqüència del fort vent i les pluges del temporal Gloria, el passat mes de gener. Tal com han indicat des del departament de Territori i Sostenibilitat, es tracta de planxes metàl·liques i trossos de l'aïllant tèrmic de part de la teulada, que s'han pogut retirar gràcies al treball conjunt d'institucions, entitats i persones voluntàries. Concretament, hi ha participat la brigada de manteniment del Parc Natural del Cadí-Moixeró, membres de l'associació Mountain Wilderness i diverses persones voluntàries i veïnes de la zona.

Una important esllavissada de roques i terra ha arribat fins al camí de Mont-rebei, a cavall del Pallars Jussà i la Noguera, i l'ha danyat greument. Tot plegat ha tingut lloc aquest dijous a la tarda, tal com han donat a conèixer els Agents Rurals. A través de les xarxes socials han indicat que tant el camí com tots els accessos han quedat tancats fins a nou avís.

El grup de Suport Aeri dels Agents Rurals han retirat en helicòpter trossos de teulada i materials del voltant del refugi de Prat d'Aguiló, a Cerdanya. Tot plegat és conseqüència dels desperfectes que va produir el temporal Glòria el passat mes de gener a la zona.