Durant el dinar de Nadal que el Girona fa amb els periodistes que cobreixen la informació del club, l’any 2023, el director esportiu blanc-i-vermell, Quique Cárcel, va tenir bones paraules cap al seu homòleg a l’Espanyol, un Fran Garagarza que llavors només feia sis mesos que estava en el càrrec. L’origen de la conversa no va ser cap altre que el fet que, en aquells moments, els gironins eren en llocs Champions i els blanc-i-blaus, a Segona, amb la qual cosa l’interès mediàtic català, més enllà del Barça, era monopolitzat pel Girona, que com a club entenia que havia d’aprofitar l'oportunitat per posicionar-se i enfortir la seva marca. Tothom hi estava d’acord, però Cárcel va advertir els presents. “Garagarza està fent una feina excel·lent, excel·lent. I és una gran persona. Estic convençut que li anirà bé”. Dit i fet: l’Espanyol no només ha capgirat la seva situació radicalment, sinó que viu una temporada de somni i arriba com a principal favorit en el derbi d'aquest divendres a Cornellà (21 h, DAZN).

L’estiu a Montilivi serà molt llarg. Han passat més de tres setmanes des que va acabar la Lliga i encara no hi ha hagut moviments significatius a la plantilla blanc-i-vermella. Tan sols s’han oficialitzat els comiats dels cedits Danjuma, Arthur –a l’entitat li agradaria que continués, però és una operació molt complicada econòmicament–, Oriol Romeu i Bryan Gil i la no renovació de Juanpe Ramírez, la cinquena baixa. No hi ha notícies de cap possible cara nova, més enllà del fet que els focus estan posats en la davantera. El Girona vol sacsejar-la, però té un problema: les amortitzacions dels fitxatges de l’estiu passat. Encara queden 12 milions per cobrir perquè els acords per Abel Ruiz i Bojan Miovski hagin sortit a compte en l’aspecte financer.

Després d’un curs molt convuls, el Girona afronta l’estiu amb molta feina als despatxos. Comptant entrades, sortides, els cedits que tornen i els que acaben el seu compromís, s’entreveuen fàcilment una vintena de moviments, una xifra habitual a Montilivi. El que pocs intuïen és que un d’ells tindrà com a protagonista Cristhian Stuani. L’uruguaià, que a l’octubre complirà 39 anys, té contracte fins al 2026. La lletra petita, però, té trampa, perquè existeix un “deute” del club amb el jugador. El mateix futbolista no va posar la mà al foc per la seva continuïtat, malgrat assegurar que la voluntat no és cap altra que quedar-se al club. Qui va reconèixer el problema va ser Quique Cárcel, el director esportiu, que també espera que Stuani no es mogui de Girona. Les dues parts ja negocien una ampliació que permeti al 7 gironí retirar-se a l’entitat.

El penal transformat per Cristhian Stuani en el duel de dilluns contra l’Espanyol va permetre al Girona sumar un punt molt important per no prendre mal en la classificació. L’any en què han hagut de compaginar tres competicions a la vegada és discret pel que fa a joc i resultats. Estan lluny no ja dels números de la temporada passada, totalment inassumibles, sinó d’una regularitat que s’adeqüi al pressupost més gran de la seva història.

Quan el Girona va tornar a Primera Divisió el 2022, el seu director esportiu, Quique Cárcel, va fer una aposta important i exòtica al mercat. Va fitxar Víktor Tsihankov, del Dinamo de Kíiv, per 5 milions d’euros. El rendiment de l’ucraïnès el seu primer any va ser tan bo que a l’estiu següent Cárcel en va portar un altre: Artem Dovbyk per, 7 milions. El duet d’ucraïnesos ha sigut la referència ofensiva que ha portat el Girona a la Champions, juntament amb Savinho, brasiler i propietat del City Group, i que ja ha fet les maletes cap al Manchester City. La següent baixa de pes serà la marxa d'Artem Dovbyk, que ha fet 24 gols aquesta temporada, a l'Atlètic de Madrid.

Quique Cárcel va ser presentat com a director esportiu del Girona el dijous 3 de juliol del 2014. "El club s'està fent històric a Segona A. Pocs equips hi han encadenat set anys, per alguna cosa deu ser", valorava, sense arribar a intuir ni el solar en el qual havia aterrat ni tot el que vindria en una dècada inimaginable. "Hem de buscar realisme i fer les coses ben fetes", matisava, collat per una caixa forta plena de teranyines, lluny dels cent milions de pressupost dels quals disposa actualment. Va ser en la misèria econòmica quan va atrevir-se a fer volar la imaginació, plasmant un tarannà que encara es manté: donar oportunitats a futbolistes que no passaven per un bon moment amb l'esperança que Montilivi els despertés. Va crear una identitat dissenyant bons vestidors, alimentant la companyonia i el sentiment de pertinença cap a un club, el Girona, que ho tenia tot per fer.

Un és central i l'altre davanter. Un és txec i l'altre uruguaià. Un costarà uns dotze milions, i l'altre, uns quinze. Un té vint-i-cinc anys i l'altre vint. Un jugarà l'Eurocopa i l'altre s'ha quedat fora de la Copa Amèrica. Un és capità del seu equip, l'Sparta de Praga, amb qui s'ha habituat fins i tot a jugar competició europea, així que ja té certa experiència en el futbol d'elit; l'altre és una jove promesa, de la qual diuen meravelles, però que viurà un desafiament nou canviant de continent. Un es diu Ladislav Krejci i l'altre Luciano Rodríguez, i són els primers fitxatges del Girona per a la seva estrena a la Champions League.

"Em preocupa molt que l'equip es debiliti la temporada vinent". La frase és de Míchel Sánchez, l'entrenador d'un Girona que tindrà maldecaps per confeccionar una plantilla que tingui el do d'afrontar tres competicions: la Lliga, la Copa del Rei i la Champions League. Aquest divendres els gironins s'acomiaden del millor curs de la seva història, en què acabaran tercers de Primera, rebent el Granada (21 hores, Gol). Montilivi serà una festassa, com ho seran diumenge els carrers de la ciutat amb la rua programada per celebrar la fita de disputar competició europea per primera vegada.

El Girona, l'equip de moda del futbol europeu, s'acomiada d'un 2023 que passarà a la seva història pel què i pel com. Perquè l'estil de joc que proposen els homes de Míchel Sánchez és únic a Montilivi, que s'ha acostumat a viure nits màgiques, acumular victòries i veure's a la part alta de la classificació en el que tan sols és el seu quart curs a la Primera Divisió. Repassem quins han estat els deu millors moments d'un any inoblidable.

A hores d'ara, el Girona té dos greus problemes. Les posicions de 6 i de 9, propietat el darrer curs d'Oriol Romeu i Taty Castellanos, han quedat orfes i el club s'està trencant el cap buscant els substituts adequats. Mentre no arriben, Míchel Sánchez es veu obligat a fer retocs. En el tercer amistós de l'estiu, els blanc-i-vermells s'han imposat al Sheffield United, de la Premier League (2-0). Abans havien guanyat l'Olot (2-4) i empatat amb l'Andorra (2-2). En tots els casos, Míchel ha fet variacions.

El Girona torna a la feina després d'unes merescudes vacances. Desè el curs passat, en què es va salvar amb moltíssimes jornades d'antelació, acompanyarà el Barça com a únics clubs catalans a Primera. Serà la segona temporada consecutiva a l'elit, la quarta de la seva història. Amb Míchel Sánchez a la banqueta, una persona que està deixant empremta a Montilivi i que es convertirà en l'entrenador que més partits haurà dirigit l'equip a la màxima categoria, superant Pablo Machín i Eusebio Sacristán. El tercer any de Míchel té un propòsit claríssim: aconseguir una segona permanència consecutiva.

Moviment impecable, en clau de mercat, el que ha protagonitzat el Girona, que ha incorporat l’extrem del Dinamo de Kiev Viktor Tsygankov pagant només cinc milions d’euros quan té un valor de mercat de 22, segons Transfermarkt. Acabava contracte amb el seu exclub el 30 de juny i firma fins al 2027. L’operació s’ha convertit en tota una oportunitat per reforçar la línia ofensiva dels gironins, que han hagut de resoldre un petit problema: no hi havia fitxes lliures disponibles per inscriure Tsygankov, amb la qual cosa s’ha confirmat la sortida de Terrats de Montilivi al Vila-real B, on jugarà cedit.

El Girona ja té perfilat el vestidor amb el qual mirarà d'aconseguir la permanència a Primera, el seu veritable repte, després d'un dia inèdit en què ha tancat fins a cinc operacions. Si no és un rècord a Montilivi, s'hi acosta. Els porters Paulo Gazzaniga i Toni Fuidias, els migcampistes Oriol Romeu i Toni Villa i el davanter Manu Vallejo són les darreres incorporacions de Quique Cárcel, que al llarg de l'estiu, i això té molt de mèrit, ha dut a terme moltes de les primeres opcions que tenia al cap. En conjunt, el club blanc-i-vermell ha fet un bon mercat de fitxatges.

El Girona té dibuixat un pla amb el qual espera ser prou competitiu en el retorn a la Primera Divisió. En la seva estrena, que va durar un parell de cursos, l'entitat gironina va col·leccionar encerts i errors. Com passarà ara, va haver-hi un munt de canvis a la plantilla. La principal habilitat va ser retenir el bloc protagonista, en què els obrers predominaven sobre les estrelles. Aquell vestidor era un grup d'amics que vetllava per qui tenia al costat. Aquesta característica va perdre força el segon any, en què els pocs reforços no van aconseguir involucrar-se en la identitat existent, que de fet tampoc era la mateixa. 

“Hem patit un trauma i els traumes són complicats de curar”, reflexionava Quique Cárcel (Barcelona, 1974) a l’ARA mesos després del descens a Segona del Girona. La ferida ja no té la profunditat d’abans, perquè tenen raó els que asseguren que el temps ho cura tot, però encara existeix. Afortunadament, el club batega amb força i està disposat, un cop més, a guarir-la del tot. El director esportiu blanc-i-vermell torna a atendre l’ARA hores abans de l’anada de la final del play-off contra el Tenerife (21 hores, #Vamos).

El Girona i Míchel han començat a parlar de la renovació del tècnic, que va arribar l'estiu passat a Montilivi i s'ha ficat tothom a la butxaca. L'avala la proposta de joc, immaculada, que ha permès fer un salt de qualitat en la classificació. I la integració: fins i tot ja fa les rodes de premsa en català, un gest que ell veu normal, però que no faria qualsevol. El contracte que els uneix fins a l'estiu estipula que la pròrroga a la banqueta serà automàtica en cas d'ascens a Primera Divisió. Però les converses, en aquest moment, van més enllà i tot. El club vol construir un projecte a llarg termini amb Míchel com a líder, tant si l'equip és a l'elit com si resta a Segona. I la voluntat de Míchel, avui, és continuar-hi, passi el que passi.

Últimament no ha sigut senzill ser Quique Cárcel. El director esportiu del Girona ha de conviure amb el fet de ser assenyalat pel descens a Segona. I no pas per haver baixat, perquè per a un club com el blanc-i-vermell hauria de ser el més normal del món, sinó per com es va produir: dels 10 últims partits se’n van perdre 9 i pel mig es va ratificar la continuïtat d’Eusebio, que havia quedat superat per la situació. Els fets són del 2019 i a Montilivi encara pesen. L’any següent, malgrat comptar amb el pressupost més alt de la categoria, la plantilla va fracassar: va desprendre una inseguretat que el va dur a tenir quatre entrenadors. I el curs passat, amb menys recursos, arribar fins al final segurament va ser un miracle. En les dues temporades, molts dels fitxatges no van complir. Alguns d’ells, amb salaris inadequats vist el rendiment.

“Vull que Borja vingui i crec que ell vol venir”, apunta amb una rialla Míchel Sánchez, l’entrenador d’un Girona que s’ha trobat un regal inesperat. Un cop tancat el mercat d’estiu i amb tothom desencantat perquè l'últim dia no va arribar cap nom propi engrescador, el retorn de Borja García, un dels herois de l’ascens a Primera i que va jugar a Montilivi entre el 2015 i el 2020, és molt a prop. El mitjapunta madrileny va rescindir contracte amb l’Osca i no té equip; el Girona, que no podia afrontar cap mena de traspàs, té fitxes lliures. Tot encaixa. No arribarà a temps per vestir-se de curt contra l’Sporting (21 hores, GOL), però hauria de passar un daltabaix molt gran perquè les dues parts no s’acabessin entenent.

Trist, com si encara no hagués assimilat l'última patacada, Quique Cárcel ha volgut donar la cara. El discurs, que no pot ser més clar, és duríssim però realista: s’ha acabat qualsevol aire de grandesa i tocarà treballar de valent si el Girona vol aspirar a fer coses importants en un futur. “Hem patit un nou cop psicològic traumàtic, potser perquè la realitat del nou pressupost és molt diferent del que teníem. Hem d’oblidar-nos d’aconseguir coses grans, a partir d’ara. Anem a buscar els 50 punts, assegurar la permanència a Segona i si ha d’arribar res més, ja vindrà. Hem deixat de ser els favorits, això ens ha perjudicat. La història diu que hi ha molts equips que s’han quedat a les portes de pujar després de baixar de Primera, com nosaltres aquest curs, han acabat a Segona B”, ha assegurat el director esportiu blanc-i-vermell, que ha reconegut que un gran nombre de jugadors importants han de fer les maletes de Montilivi perquè els seus contractes no es poden mantenir. “El pressupost dependrà de les vendes i les sortides, ara tot està amb un interrogant. Hi ha coses que no passaran, com les ajudes de la Lliga, o xifres com les del curs passat. Tot serà molt més humil. Això vol dir que els futbolistes amb contractes elevats no podran continuar, perquè no podrem afrontar-ho. Però tenen cartell i segur que trobarem una solució”.

“Pot haver-hi canvis, però el que no podem fer és modificar-ho tot en dos dies. Buscarem coses que ens donin immediatesa, perquè és impossible que els futbolistes assimilin segons què en tan poc temps. Esperem tocar la tecla adequada i que el vestidor se senti identificat amb nosaltres”, ha confessat Francisco Rodríguez, en la seva presentació com a nou entrenador del Girona després de l’acomiadament de Pep Lluís Martí. L’andalús és el quart tècnic d’un curs caòtic en què els blanc-i-vermells esperen no haver dit, encara, l’última paraula. “Només queden dues setmanes per acabar la Lliga, i jugarem sis partits. No podem oblidar que estem en zona de play-off i tenim un gran vestidor. Intentaré treure el màxim rendiment de tots els futbolistes, que són fantàstics. A partir d’allà, implantarem la nostra filosofia. Sabem que no tindrem tot el temps que desitgem, però aprofitarem el treball que s’ha fet fins ara. Estem capacitats, i estic convençut que serem capaços de fer-ho”. L’estrena serà demà contra el Saragossa, el segon classificat, a Montilivi (19.30 h, #Vamos). Ja no hi serà Jozabed, trencada la seva cessió, ni Rivera, sancionat, però si Àlex Granell, que si participa es convertirà en el futbolista de la història del club amb més partits a la LFP.