L'Hospital del Mar ha practicat una cirurgia làser inèdita a l'Estat per extreure un tumor cerebral. Els professionals han fet servir la tècnica de l'ablació (o escissió) amb làser guiada per ressonància magnètica per tractar un glioblastoma. Aquest és un tipus de tumor cerebral que, per la seva localització, sovint és complex d'extirpar amb mètodes quirúrgics convencionals. Segons ha informat aquest dimecres l'hospital, aquesta nova tècnica –anomenada teràpia tèrmica intersticial amb làser (LITT)– molt poc invasiva es reserva sobretot per a pacients amb epilèpsies refractàries, és a dir, que pateixen crisis convulsives malgrat prendre fàrmacs anticonvulsants.

No he sentit ningú que parlés malament de Fina Brunet (Blanes, 1962), sempre més ocupada i preocupada per la solvència comunicativa i el rigor periodístic que pel lluïment personal. Destaquen, en el seu currículum, el magazín de tardes Xec en blanc, a Catalunya Ràdio, el Telenotícies, un grapat d’edicions de La Marató i el mític Tres senyores i un senyor, amb Susanna Griso i Gemma Nierga, a TV3. Des de fa un parell d’anys, la notícia és ella per un tumor cerebral que li ha alterat la vida.

El glioblastoma és el tumor cerebral més agressiu, té un pronòstic molt dolent i no hi ha opcions efectives de tractament. Les teràpies immunològiques són una possible sortida per a l'abordatge d'aquest càncer, segons demostren dos estudis, un dels quals publicat a la revista The New England Journal of Medicine i un altre a Nature. Les investigacions són complementàries i obren la porta a futurs tractaments per a aquest tipus de càncer. Un dels equips, format per investigadors de l'Hospital General de Massachusetts i del Dana-Farber Cancer Institute, ha aconseguit una regressió "considerable i ràpida" del tumor amb una immunoteràpia experimental en un pacient a qui la quimioteràpia i la radioteràpia no li havien funcionat. L'altre, dirigit per la Facultat de Medicina Perelman, de la Universitat de Pensilvània, ha aconseguit que un participant no mostri signes de progressió del tumor des de fa set mesos. En tots dos casos, però, els científics subratllen que es tracta de conclusions d'un assaig clínic en fase 1 i admeten que cal més recerca perquè aquesta sigui una opció terapèutica accessible.

El 20% del tumor que havia reaparegut al cervell de Raúl González arrelava perillosament en una de les regions encarregades de la mobilitat de les extremitats esquerres. Era necessari extirpar el teixit anormal com més aviat millor, però fer-ho comportava assumir un alt risc de patir seqüeles que podrien arrabassar-li l'autonomia. "I jo tenia molt clar que no estava preparat per dependre d'algú altre la resta de la meva vida", recorda. A la consulta amb la neurocirurgiana de l'Hospital del Mar Gloria Villalba fins i tot va arribar a valorar la possibilitat de deixar per escrit que, si això passava, demanaria l'eutanàsia. No li va caldre. González és un dels catorze participants en l'assaig Prehabilita de l'Institut Guttmann, un programa pioner que fa servir neuroestimulació per preparar l'òrgan abans de la cirurgia i minimitzar-ne les seqüeles.

El doctor en neurociències Manuel Valiente (Saragossa, 1980) ha rebut el XVIII Premi Fundació Banc Sabadell a la investigació biomèdica per les seves contribucions a la cursa per descobrir noves dianes terapèutiques contra la metàstasi cerebral. Format a l'equip del doctor Joan Massagué al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, des del 2015 lidera el Grup de Metàstasi Cerebral del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO).

Hi ha càncers que tenen percentatges alts de curació, com el de mama. Normalment, són els que es detecten aviat i són fàcils d’eliminar amb una intervenció quirúrgica. En canvi, n’hi ha d’altres que tenen mal pronòstic, perquè quan comencen a donar símptomes ja estan molt avançats, com el de pàncrees, o perquè són difícils d’extirpar, com els de cervell. En aquest darrer cas, cada mil·límetre de teixit és tan imprescindible que el cirurgià té dificultats per assegurar-se que extreu totes les cèl·lules malignes sense danyar les parts sanes.

Després d'extirpar-li el 98,4% del tumor cerebral que patia, el petit Oliver Romero, el nen que va arribar a Barcelona des de Mèxic per ser operat a l'Hospital Sant Joan de Déu, continuarà la seva recuperació amb un tractament de radioteràpia i amb quimioteràpia. La quimioteràpia l'hi aplicaran a Madrid en el marc d'un assaig clínic internacional, i un cop hagi acabat —té una durada de dos mesos—, en funció dels resultats, serà tractat durant sis setmanes amb radioteràpia de protons. El petit es recupera bé i els metges estan molt esperançats. El seu pare, Alejandro Romero, molt agraït, ha explicat que cada dia veuen millores: "Cada dia diu una paraula més, fa un gest més i ja ha començat també a fer algunes passes". No caminava des de l'octubre. Els metges calculen que podrà rebre l'alta en quatre o cinc dies.

Entre les formes de càncer que fins ara s’han mostrat més refractàries a qualsevol mena de teràpia destaca molt per damunt de qualsevol altra el glioblastoma, el tumor cerebral més freqüent i també el més agressiu. La manca reiterada de resultats positius podria tenir una alternativa viable gràcies al desenvolupament d’un anticòs monoclonal capaç d’activar la resposta del sistema immunitari, que, al seu torn, elimina les cèl·lules cancerígenes. El fàrmac, desenvolupat al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha iniciat recentment un assaig clínic en fase 1 després de superar amb èxit els estudis preclínics al laboratori amb models animals. Els resultats es publiquen avui a la revista Molecular Cancer Therapeutics, de l’Associació Americana per a la Investigació del Càncer.

No hi ha proves que l’ús del telèfon mòbil i del telèfon fix sense fil augmenti el risc dels joves de desenvolupar tumors cerebrals. Aquesta és la conclusió de l’estudi MOBI-Kids, el més ampli fet fins ara sobre la relació entre l’exposició als camps electromagnètics que emeten aquests dispositius i l’aparició d’aquest tipus de tumor en persones joves. Els resultats s’han obtingut després d’analitzar 900 casos de tumors cerebrals en la població d’entre 10 i 24 anys i comparar-los amb 1.900 persones sanes de les mateixes edats. L’estudi ha abastat 14 països, entre els quals n’hi ha d’europeus, com Espanya, Alemanya i Itàlia, i d’altres continents, com Austràlia, el Japó, l’Índia, Nova Zelanda o Israel. Els resultats s’han publicat a la revista Environment International.

La piscina és l'hàbitat natural de Catalina Corró (Inca, Mallorca, 1995). Entre la carrera de medicina i els entrenaments al CN Sabadell no para mai quieta, i s'implica al màxim en tot el que fa. Això no ha canviat malgrat que el 2017 li van detectar un tumor benigne al cervell. La seva vida va fer un gir i ha passat tres cops pel quiròfan. Ara, ja recuperada de la tercera intervenció, té en el punt de mira els Europeus que poden donar-li la possibilitat d'anar, per fi, a uns Jocs Olímpics.

D’entre totes les formes de càncer que podem arribar a patir, els tumors cerebrals continuen sent un dels que tenen més mal pronòstic. D’entre ells, el glioma és un dels que més preocupen per les altes xifres de mortalitat associades: prop del 85% dels pacients no superen els dos anys de vida. La supervivència i qualitat de vida en el 15% restant, però, són altes. L’equip de Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, ha identificat el perquè: una lesió epigenètica.

La meitat dels tumors cerebrals que es diagnostiquen a Espanya són benignes i, aquests, són més freqüents en dones que en homes. Són els resultats de l'estudi pioner dels investigadors de l'ICO de Girona i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), que avalua la incidència i la supervivència dels tumors cerebrals no malignes.

El dissenyador David Delfín ha parlat per primer cop, a l’edició espanyola de 'Vogue', de la malaltia que el té apartat de tot des del gener, quan se li va manifestar per primer cop, just després de presentar la seva darrera col·lecció. El dissenyador explica en l’entrevista que li van detectar tres tumors al cap, que són de grau 3 i que, després d’haver-n'hi extirpat dos, li ha quedat afectada la parla, la memòria i la força en un braç i una cama.

Brittany Maynard, la jove de 29 anys malalta amb un tumor cerebral que va commocionar els Estats Units en anunciar el seu suïcidi assistit per al proper 1 de novembre, ha posposat la seva decisió per gaudir més temps amb els seus éssers estimats. "Encara em sento prou bé, encara tinc la suficient alegria, encara riu i somric amb la família i amb els meus amics, així que crec que aquest no és el moment adequat", explica Maynard en un vídeo publicat a internet.

La fiscalia britànica ha confirmat aquest dimarts que retira l'ordre de detenció i entrega que va emetre contra Brett i Naghmeh King i ha assegurat que està "en el procés de comunicar" la seva decisió a la justícia espanyola. En un comunicat, assegura que no es formalitzaran càrrecs contra la parella, detinguda dissabte a Màlaga després que dijous s'endugués sense consentiment mèdic el seu fill Ashya, de 5 anys, d'un hospital anglès per estar en desacord amb el tractament que se li oferia per tractar el seu tumor cerebral.

Els pares britànics que dijous van endur-se el seu fill de cinc anys malalt d'un hospital de Southampton on estava ingressat per un tumor cerebral, i que dissabte van ser detinguts en un hostal de Màlaga, s'haurien traslladat al municipi andalús per vendre un pis de la seva propietat i poder pagar al nen, Ashya King, un tractament alternatiu a la quimioteràpia als Estats Units o la República Txeca.

Una investigació liderada per l'Institut d'Onocologia Vall d'Hebron (VHIO) demostra que la inhibició de la proteïna Myc, responsable de la proliferació de diferents tumors, pot resultar efectiva en l'eliminació del glioma, el tipus de tumor cerebral més freqüent.