El Govern ha designat el president d'Enagás com a nou president del consell social de la UB, i justament fa uns dies també explicàvem a l'Empreses que a Enagás hi entrava l'empresari Vicenç Pedret, proper a Oriol Junqueras, com a conseller. Alhora, el Banco Santander proposarà una nova consellera a la seva junta d'accionistes, prevista per a finals de març, i el grup Antolín situa Emma Antolín al capdavant de la companyia. A continuació, els fitxatges més rellevants de la setmana.

Després de la caiguda de Ciutadans, el seu fundador, Albert Rivera, ha fet diversos salts pel sector privat. El darrer és a Empresas Mágicas de España, una iniciativa nova de la qual serà conseller. Per altra banda, l'empresari Vicenç Pedret, vinculat a Oriol Junqueras, serà proposat com a conseller d'Enagás, i ACAVe comptarà amb una nova junta, després d'unes eleccions que han donat la victòria a la candidatura més trencadora, deixant fora la continuista. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana.

L'energètica Enagás ha tancat un acord amb la companyia catalana Molins per a un projecte innovador de descarbonització industrial que pretén capturar CO₂ de les instal·lacions de la planta cimentera de Sant Vicenç dels Horts i transportar-lo per gasoducte fins a Tarragona per a la seva posterior utilització per fabricar combustibles verds, segons han informat aquest dijous les dues companyies.

Desconeguda per la majoria de la ciutadania, però no per això irrellevant. Enagás, en mans de l'Estat fins al 1994, any en què va començar el seu procés de privatització, no només és una de les cotitzades més veteranes de l’Íbex-35, sinó que va néixer assumint un rol imprescindible per a la seguretat energètica de l’Estat: és l'operador gasista espanyol i, entre altres coses, s’encarrega de construir, gestionar i mantenir la xarxa de gasoductes que permeten l’arribada d’aquest combustible fòssil al conjunt del territori. Ara, però, la companyia que el català Antoni Llardén presideix des de l'any 2007 travessa un moment en què es veu obligada a reinventar-se amb l'objectiu de la neutralitat climàtica l'any 2050.

Se l'anomena or verd i Espanya en vol ser un dels màxims productors. Parlem de l'hidrogen renovable, un vector energètic que ha de jugar un paper clau en la descarbonització i l'autonomia energètica. O com a mínim aquesta és l'ambició d'alguns estats membres de la Unió Europea, com Espanya, Portugal, França i Alemanya. Però Espanya no només busca la manera de produir aquesta energia renovable (es genera a partir d'altres energies com la solar o l'eòlica), sinó també la manera de transportar-la internament i cap a l'exterior. És aquí on entra en joc Enagás, l'operador gasista espanyol, que aquest dijous ha posat la primera pedra per desplegar una futura xarxa troncal de transport d'hidrogen.

Enagás ha vist com la demanda de gas per generar electricitat s'ha disparat des de principi d'any. Durant els nou primers mesos de l'any, l'únic gestor del sistema gasista espanyol ha registrat un augment d'un 80% d'aquest combustible fòssil per a electricitat a través de les centrals de cicle combinat. El principal motiu rere aquest creixement ha sigut l'increment sense precedents de les exportacions elèctriques cap a França i Portugal, que "van registrar un rècord històric el 13 de juliol", ha comunicat la companyia durant la presentació aquest dimarts dels resultats del tercer trimestre. També hi ha jugat un paper el poc pes de renovables com la hidràulica després d'un estiu molt calorós.

Tenir un desplegament importat d'infraestructures de gas ha permès a Espanya afrontar la crisi energètica actual derivada de la invasió russa a Ucraïna amb una certa tranquil·litat i ajudar, fins i tot, a alleujar la situació d'alguns països europeus com Itàlia i Alemanya —avui, la meitat del gas natural liquat (GNL) que té Europa se situa a Espanya—. El motiu principal és la capacitat d'emmagatzematge i regasificació que té d'aquest combustible fòssil. En aquest aspecte, diferents fonts del sector consultades per l'ARA hi coincideixen. L'Estat, per exemple, compta amb el 40% de la capacitat de regasificació de GNL de tot Europa gràcies a les seves sis plantes —set, si es té en compte l'obertura imminent de la planta d'El Musel, a Astúries.

L'expresident de la Generalitat, José Montilla, ha tornat aquest dilluns al Parlament per donar explicacions sobre el seu fitxatge per al consell d'administració d'Enagás després de la pluja de crítiques que li va caure de bona part dels líders polítics quan es va fer pública la notícia. Montilla ha tornat a insistir que el seu càrrec –que va assumir oficialment el 30 de juny– és compatible amb el d'expresident, i ha assegurat que "haver sigut ministre del ram i expresident" li dona "perspectiva" sobre l'activitat gasística: "Suposo que per això se'm va proposar". "Vaig acceptar perquè ho podia fer", ha explicat en la seva compareixença a la comissió d'afers institucionals del Parlament. "No només és compatible legalment, sinó també factible", ha afegit, després d'assegurar que el càrrec a Enagás li permetrà continuar desenvolupant les seves tasques com a expresident.

“Enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de la UPC a Barcelona, té una àmplia experiència en el món empresarial. Ha ocupat al llarg de la seva trajectòria diferents llocs de responsabilitat […]”. La biografia d’Antoni Llardén (Barcelona, 1951) és d’aquelles que plantegen més preguntes que respostes. El seu breu currículum inclou un salt temporal que ens porta de la universitat a la patronal del sector del gas, Sedigas, l’any 2001, quan tenia 50 anys. En alguns casos també s’esmenta l’arribada d’aquest enginyer a Gas Natural, l’any 1989, quan en tenia 38.

La incorporació de l'expresident de la Generalitat José Montilla al consell d'administració d'Enagás, una de les empreses energètiques de l'Íbex-35, ha mogut enrenou en una part de la política catalana, que apunta a un cas més de portes giratòries –va ser ministre d'Indústria entre el 2004 i el 2006–. JxCat i la CUP han anunciat aquest dimecres que reclamen la seva compareixença al Parlament. I dijous al matí també ho ha fet Ciutadans i ERC. A part, també hi ha hagut veus, com la del dirigent de Cs Carlos Carrizosa, la de la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que han posat el crit al cel pel fet que Montilla mantingui oberta l'oficina d'expresident, tot i passar a ocupar un càrrec directiu en una empresa privada. El fet és, però, que ni ICV-EUiA –predecessora dels comuns– ni Esquerra es van oposar el 2003 i el 2015 –en aquest cas tampoc Ciutadans– a aquest supòsit. De fet, no hi va haver cap veu parlamentària que ho denunciés, tampoc la de la CUP.

L'expresident de la Generalitat José Montilla s'incorpora al consell d'administració d'Enagás, una de les ernergètiques de l'Íbex-35, segons va informar dimarts al vespre Crónica Global. Ni l'entorn de Montilla ni l'empresa –amb qui ha contactat l'ARA– confirmen la notícia, però s'espera que l'expresident faci un comunicat aquest dijous per explicar-se. Al seu costat, també se sumaran al consell d'administració José Blanco, exministre socialista que entre el 2009 i el 2011 va ocupar la cartera del ministeri de Foment, i el científic Cristóbal Gallego, de manera que s'amplia a quinze el nombre de membres del consell d'administració, entre els quals també s'inclouen altres polítics com les exministres del PP Ana Palacio (Exteriors) i Isabel Tocino (Medi Ambient) i l'expresident d'Aliança Popular Antonio Hernández Mancha, segons la informació d'El Confidencial.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha acordat exigir a Escal, Enagás, Bankia, Caixabank i Banco Santander els pagaments rebuts per l'emmagatzematge subterrani Castor. Concretament, l'organisme espanyol de la competència considera que 368 milions d'euros de compensacions liquidats a les cinc companyies des de 2014 han de ser retornats.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha proposat una reducció d'un 7% en la retribució que perceben les companyies elèctriques i prop d'un 18% en la de les empreses distribuïdores de gas d'Espanya. Amb aquesta iniciativa, Competència vol definir un marc legislatiu "estable i rigorós" que s'adapti al cicle econòmic.

El govern espanyol vol que els consumidors de gas continuïn assumint el cost del manteniment del projecte Castor el proper any tot i les sentències del Tribunal Constitucional i del Suprem que anul·len i reverteixen els pagaments anteriors.

“No és possible liderar el sector energètic sense entendre el context sociopolític. Fa falta una visió global, perquè l’energètic és un sector sense fronteres”. Així s’expressa Antoni Llardén, l’enginyer català que, malgrat ser un desconegut per al gran públic, és un dels pocs catalans que presideix una empresa de l’Íbex-35. Concretament, és president executiu d’Enagás, una de les principals companyies del sector energètic. Llardén destaca la frase amb què arrenca l’article a la capçalera de la seva pròpia web (antoniollarden.es). Efectivament, ell deu conèixer bé la realitat sociopolítica, perquè porta quasi 12 anys de president de la companyia de transport de gas. Una companyia que té el seu capital molt repartit entre els inversors a borsa, però que té l’estat espanyol com a soci de referència (en controla un 5% a través de la Societat Estatal de Partiticipacions Industrials, Sepi).

Ja no hi ha gas al Castor. L'empresa que es fa càrrec per ordre del govern central del magatzem marítim a la costa d'Alcanar i Vinarós, Enagás, ha finalitzat la primera fase del procés d'hibernació del polèmic dipòsit. Fa dos anys que l'Estat va ordenar tancar el magatzem submarí arran dels terratrèmols –més de sis mil de baixa intensitat– que van afectar la costa, dos dels quals van superar els quatre graus a l'escala de Richter.

Oman Oil Holdings Spain ha venut la seva participació del 5% a Enagás per un import de 314,4 milions d'euros, segons han informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Sentir el ministre d'Indústria i Energia, Jose Manuel Soria, dir que l'Estat no ha pagat ni un euro de la indemnització del Castor pot generar tanta o més indignació que saber que Florentino Pérez –president d'ACS, propietària del 66% del Castor– ha cobrat els 1.350 milions de cop, i en un temps rècord.