L'Audiència de Saragossa ha elevat la condemna a 20 anys de presó a l'antisistema Rodrigo Lanza per la mort d'un home en un bar a Saragossa el desembre del 2017 durant una baralla. És la nova sentència contra Lanza, a qui a finals de l'any passat l'Audiència havia condemnat a cinc anys de presó pels mateixos fets –llavors per homicidi imprudent–. Ara una jutge diferent li ha imposat 20 anys de presó per assassinat amb traïdoria i per motius ideològics. El judici s'ha tornat a fer per segona vegada després que el Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó (TSJA) anul·lés la sentència anterior i obligués a repetir-lo. Lanza ja va complir condemna per les lesions a un guàrdia urbà de Barcelona que va quedar paraplègic el 2004, en un cas que va derivar en el documental Ciutat morta.

Amb un jurat popular nou i un tribunal diferent, l'Audiència de Saragossa ha començat a jutjat per segon cop l'antisistema Rodrigo Lanza per la mort d'un home en un bar de Saragossa el desembre del 2017. A finals de l'any passat, l'Audiència ja va condemnar Lanza a cinc anys de presó per homicidi imprudent. En aquell moment, va considerar que l'antisistema –que ja va complir condemna per les lesions a un guàrdia urbà de Barcelona que va quedar paraplègic el 2004, en un cas que va derivar en el documental Ciutat morta– havia agredit i colpejat la víctima per motius ideològics –es tractava d'un conegut militant d'extrema dreta– però va descartar l'assassinat. Les acusacions van recórrer la sentència i el Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó (TSJA) va anul·lar la condemna i va ordenar repetir el judici.

Rodrigo Lanza, l'antisistema condemnat per deixar tetraplègic un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona en un cas que va acabar derivant en el documental Ciutat morta, haurà de tornar a judici. L'Audiència de Saragossa va condemnar Lanza el novembre passat per la mort d'un home d'ideologia feixista en un bar de Saragossa. El jurat que va jutjar-lo llavors va considerar que es tractava d'un crim d'odi però no d'un assassinat, i el jutge li va imposar una condemna de cinc anys de presó. Però ara el Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó (TSJA) ha tombat tant el veredicte com la sentència i ha ordenat que es torni a celebrar el judici d'aquest cas. El tribunal té en compte els recursos de la Fiscalia i de les acusacions –entre les quals el partit ultra Vox–, que demanaven una condemna cinc vegades més alta per a Lanza, un total de 25 anys de presó.

No es va tractar d'un assassinat però sí d'un crim d'odi. El jurat popular ha declarat culpable Rodrigo Lanza de l'homicidi imprudent d'un home amb qui es va barallar en un bar de Saragossa el desembre del 2017. La víctima portava uns tirants amb la bandera d'Espanya. El tribunal popular no creu que aquesta peça de roba fos el detonant de l'agressió però sí que considera que Lanza va colpejar la víctima per la seva ideologia política i que, encara que aquesta no fos la seva intenció inicial, el va acabar matant. Lanza ja va ser condemnat per les lesions a un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va quedar tetraplègic el febrer del 2006. El cas va derivar en el documental Ciutat morta, en què s'assegurava que hi havia proves que descartaven l'autoria de Lanza, tot i que la investigació mai es va arribar a reobrir.

Rodrigo Lanza, l'home que va ser condemnat per les lesions a un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va quedar tetraplègic el 2006, ha tornat a asseure's aquest dilluns al banc dels acusats a l'Audiència de Saragossa per la mort a cops d'un altre home en un bar de la capital aragonesa el desembre del 2017. A Lanza l'acusen d'assassinar l'home a cops perquè portava uns tirants amb la bandera espanyola. Ell ho ha negat al judici. Ha assegurat que va actuar en defensa pròpia perquè la víctima el va atacar abans amb un ganivet. "Sento molt que una persona hagi mort però jo vaig actuar perquè se'm va atacar sense motiu aparent", ha afirmat.

Per al seu nou documental, Idrissa. Crònica d’una mort qualsevol, estrenat ahir en la prestigiosa secció oficial del Festival de Cinema Europeu de Sevilla, Xavi Artigas i Xapo Ortega van posar en marxa un dispositiu de treball similar al que van fer servir a Ciutat morta, en aquest cas per desmuntar les circumstàncies de la mort el 2012 d’Idrissa Diallo mentre estava intern al CIE de la Zona Franca i sota custòdia de l’Estat. És, un altre cop, un cas amb moltes zones fosques en què la justícia i els cossos de seguretat van fracassar a l’hora de depurar responsabilitats i van arxivar la causa per la via directa.

La jutge va enviar ahir a la presó Rodrigo Lanza per haver apallissat mortalment un home de 53 anys a Saragossa divendres de la setmana passada. El jutjat d’instrucció número 6 de la capital aragonesa va decretar presó provisional i sense possibilitat de poder eludir-la amb una fiança per a Lanza, un dels condemnats pel cas 4-F que protagonitzen el documental 'Ciutat morta'. En la seva interlocutòria, la jutge subratlla que l’acusat va actuar per la ideologia de la víctima, ja que l'hauria agredit després de recriminar-li “el simple fet de portar” uns tirants “amb els colors de la bandera espanyola”. La magistrada, que ahir va interrogar l'acusat, valora que hi ha “indicis racionals” per imputar-li un delicte d’assassinat amb traïdoria i amb l’agreujant d’odi.

El PDECat, el PSC i el PP han reobert el debat sobre el cas 4-F, més conegut pel documental 'Ciutat morta', després que un dels condemnats per aquests fets, Rodrigo Lanza, hagi estat detingut i hagi entrat a la presó per la mort d'un home fa una setmana a Saragossa. L'exalcalde de Barcelona Xavier Trias (PDECat) ha fet una crida aquest dijous a l'alcaldessa, Ada Colau, a reflexionar perquè ha considerat que va voler convertir Lanza en "gairebé un heroi". Trias ha assegurat que els fets de Saragossa demostren que Lanza és una persona "amb un grau d'agressivitat tremenda".

La Policia Nacional ha detingut Rodrigo Lanza, un dels condemnats pel cas 4-F que protagonitzen el documental 'Ciutat morta', per la mort d'un home de 53 anys a Saragossa, segons ha avançat 'El Periódico' i ha pogut confirmar l'ARA. A Lanza l'acusen d'haver colpejat mortalment la víctima -que portava uns tirants amb la bandera espanyola- la matinada de divendres. Els fets van passar a la sortida d'un bar situat a una zona de copes de la capital aragonesa, on l'home vivia des de feia uns anys. Segons la policia, Lanza, acompanyat de tres persones més, hauria recriminat a la víctima que portés els tirants amb la bandera espanyola abans d'atacar-lo.

L'autor de l'atac informàtic al Sindicat de Mossos d'Esquadra ha assegurat a l'ARA que es va decidir a fer-lo després de veure el documental 'Ciutat Morta'. "A vegades quan estic avorrit veig pel·lícules de LaPeste.org [un portal anarquista]", ha explicat a aquest diari en un correu electrònic xifrat, "allà vaig trobar 'Ciutat Morta' i em vaig animar a realitzar un senzill atac als Mossos".

Primer 4-F en temps d’Ada Colau. Aquest dijous s'han complert deu anys del cas –i més d’un de l’emissió del documental 'Ciutat morta' a TV3– en el què un guàrdia urbà va quedar paraplègic i en el què els condemnats pels fets van denunciar irregularitats per part de la cos policial. El llavors govern de CiU es va veure obligat a visibilitzar que movia fitxes al respecte, però va tancar files en defensa de la tasca de la policia. Un any després, el govern ha passat en mans de BComú –en el què el tercer tinent d’alcalde, Jaume Asens, va ser advocat d’un dels acusats– i ha engegat diferents mesures per canviar el funcionament de la Guàrdia Urbana.

El documental 'Ciutat morta' continua engreixant el seu currículum de reconeixements. Diumenge, la pel·lícula de Xavier Artigas i Xapo Ortega sobre el cas 4F es va imposar en la categoria de millor documental al Festival de cinema espanyol de Marsella, ex-aequo amb el documental 'Remine, el último movimiento obrero', de Marcos Merino, sobre les mobilitzacions mineres del 2012 a Astúries.

El documental 'Ciutat morta', dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega, ha obtingut, per votació del públic, el premi honorífic de la XII Mostra de Cinema i Drets Humans, organitzada a Saragossa pel Servicio Cultural de la Fundación Caja Inmaculada.

L'Ajuntament de Gavà mantindrà Víctor Gibanel com a cap de la policia local després de rebutjar la moció d'ERC en la que demanava que se suprimís la figura de cap de la policia municipal. L'objectiu de la moció dels republicans era destituir d'aquest càrrec a Víctor Gibanel, a qui el documental 'Ciutat Morta' ha relacionat amb els fets del 4 de febrer de 2006.

"Amb la desaparició del llibre de registres de detinguts del 2006 no hi ha cap excusa, per això parlo d'irregularitat". Així s'ha expressat aquest matí el primer tinent d'alcalde, Joquim Forn, sobre el cas 4-F, en una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio'. Forn s'ha pronunciat en la mateixa línia que a la roda de premsa que va dur a terme dimarts a la tarda, després que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, assegurés dilluns que veu indicis de maltractaments als detinguts del 4-F. Forn ha defensat l'actuació de la Guàrdia Urbana, i ha afegit que el Síndic "no menteix", sinó que "arriba a les seves conclusions". "Ells han fet un estudi, però l'Ajuntament ha de ser independent", ha matisat.

Els joves que es van disfressar d'agents de la Guàrdia Urbana amb un test al cap, en al·lusió al cas 4-F, al carnaval de Mataró han manifestat que es tractava d'una vestimenta "crítica" amb els fets. De fet, consideren que la seva disfressa representava els "dubtes encara existents" arran del documental 'Ciutat Morta', per la qual cosa lluïen un interrogant al test. D'aquesta manera, rebutgen haver-se burlat de l'agent ferit.

L'Ajuntament de Barcelona tindrà enllestit entre aquest dimarts i demà dimecres l'informe intern per esclarir els fets denunciats en el controvertit documental 'Ciutat Morta'. Ho ha anunciat aquest dimarts en declaracions a Catalunya Ràdio l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que ha fet una aferrissada defensa de la Guàrdia Urbana i ha posat en dubte la versió dels fets del 4-F descrits en el documental, que opina que és "partidista" i té una clara "intencionalitat política". L'alcalde ha dit que "ja sabia" que els directors del documental "muntarien un pollastre" -"No sóc tonto, jo ja sabia que em muntarien un pollastre"- en la recollida del premi Ciutat de Barcelona.

"No va ser cap sorpresa la plantada dels directors de 'Ciutat morta'". Així s'ha expressat aquest matí l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que ha afegit que ja havia rebut un e-mail avisant-lo que "passaria això". "Fins i tot al correu encara deien que havien de fer més coses", ha afegit. Trias considera que el fet que el documental hagi rebut el premi és un "exercici democràtic", però apunta que el documental no li agrada "gens". "A 'Ciutat morta' no es fa esment de la situació en la què va quedar el guàrdia urbà", reivindica.

"Va ser una acció coherent amb el que sempre hem defensat. La imatge és important, però no la buscàvem". Així ha justificat Xavier Artigas, un dels directors del documental 'Ciutat morta', la plantada que ahir dimarts li van fer a l'alcalde Xavier Trias en el lliurament dels premis Ciutat de Barcelona.

"Per cada cas com el del 4-F, n'hi ha 100, 200 o 500 que no coneixem". Així s'ha expressat aquest divendres Rodrigo Lanza, condemnat del cas 4-F i un dels protagonistes del polèmic documental 'Ciutat morta'. En l'acte multitudinari 'Ni oblit ni perdó' celebrat a les cotxeres de Sants, Lanza ha volgut deixat clar que el "muntatge" que ell va patir ara fa 9 anys és tan sols "un dels molts casos d'abús de poder que es donen a l'Estat".