BARCELONA POLÈMICA JUDICIAL
Ara Premium 20/01/2015

Clam per reobrir la investigació del cas 4-F

L’Ajuntament envia ‘Ciutat morta’ a la Fiscalia, que diu que no és suficient

Auri Garcia Morera
4 min
Clam per reobrir la investigació  del cas 4-F

BarcelonaEl cas 4-F s’ha situat en primera línia del debat polític nou anys després dels fets, cinc anys després de la sentència definitiva del Tribunal Suprem i un any i mig després de l’estrena del documental Ciutat morta, en què es denuncien diverses irregularitats. L’emissió per televisió del documental, dissabte a la nit, i la repercussió que va tenir durant tot el cap de setmana van empènyer l’Ajuntament de Barcelona a moure peça ahir al matí.

En una roda de premsa convocada amb poc més de mitja hora d’antelació, el primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, va anunciar que el consistori presentarà un escrit a la Fiscalia adjuntant el documental perquè decideixi si aporta noves proves que permetin reobrir el cas. Segons va explicar Forn, i segons recull el mateix escrit dirigit a la Fiscalia, el govern municipal no havia tingut coneixement fins ara dels fets que recull el documental.

Ciutat morta relata la història de Patricia Heras, que es va suïcidar després de ser condemnada per uns fets que ella sempre havia negat. El 4 de febrer del 2006 un agent de la Guàrdia Urbana va rebre un impacte al cap quan vigilava una casa ocupada. La policia va detenir set persones i les va traslladar a l’Hospital del Mar. Allà van coincidir amb Heras, que havia tingut un accident anant en bicicleta, i la van detenir creient que hi estava relacionada.

Petició en condicional

Tot i fer el gest de presentar l’escrit a la Fiscalia, l’Ajuntament va evitar posicionar-se explícitament sobre la necessitat de reobrir el cas. “Vull que es reobri si hi ha noves proves, però no sóc jo qui ho ha de jutjar”, va assegurar Forn. Davant de la insistència dels periodistes, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament va afegir que al documental “es parla d’un possible testimoni que vindria a desdir la versió oficial” i que això seria una nova prova “determinant”. L’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, va assegurar en una entrevista a la cadena Cope que l’Ajuntament posarà “totes les facilitats” per contribuir a aclarir el cas, ja que “la defensa que té la Guàrdia Urbana és llum i taquígrafs”. Trias va afegir, en relació als condemnats per l’impacte a l’agent, que va quedar tetraplègic, que “si hi ha proves que no són ells, cal descobrir qui ha sigut el que ha portat a aquesta situació”.

L’exalcalde Jordi Hereu, que era regidor de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament en el moment dels fets, i que ahir era fora de Catalunya, va emetre ahir un comunicat en què considerava “oportú que es reobri el cas des del ple respecte i la plena confiança en les institucions”, sempre que hi hagi “noves dades rellevants”. Hereu va assegurar, però, que té “la plena convicció d’haver actuat amb total correcció”.

Suport de tots els partits

La petició de reobrir el cas va aconseguir ahir el suport, amb matisos, de tots els partits. Ahir es van manifestar els líders municipals del PSC, Jaume Collboni; d’ERC, Jordi Portabella, i del PP, Alberto Fernández Díaz, a més de l’alcaldable de Ciutadans, Carina Mejías. L’ecosocialista Ricard Gomà ja ho havia fet el cap de setmana. També es van pronunciar el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i la portaveu d’ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats. El diputat de la CUP David Fernàndez va insistir en el seu posicionament favorable a reobrir el cas, i va anunciar que ho portaran al Parlament.

El conseller de Justícia, Germà Gordó, va dir que el cas es podria reobrir si surt a la llum “alguna prova suficient”, però va matisar que la condemna per tortures a dos agents de la Guàrdia Urbana que havien sigut testimonis de càrrec en el judici del cas 4-F no ho és, ja que “cada cas és cada cas”. El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va recordar que “és un cas que està sentenciat” i va defensar que cal ser “escrupolós” amb la llibertat d’expressió i també amb les resolucions fermes dels tribunals.

Resposta negativa de la Fiscalia

La pressió política, amb la implicació del mateix Ajuntament de Barcelona i d’altres instàncies com el Síndic de Greuges i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), va tenir una resposta negativa de la Fiscalia ahir mateix a última hora de la tarda. Segons van informar fonts jurídiques en diverses agències de notícies, el ministeri públic descarta reobrir el cas a partir del documental Ciutat morta, ja que no és cap prova jurídica nova.

En cas que es fes arribar a la Fiscalia alguna prova nova que permetés descartar la participació en els fets de les persones condemnades, o que impliquessin algun tercer, s’elaboraria un informe que s’elevaria a la Fiscalia del Tribunal Suprem, que és qui hauria de valorar la interposició d’un recurs de revisió. Gonzalo Boyé, l’advocat d’un dels condemnats, Rodrigo Lanza, va assegurar ahir a l’ARA que la seva intenció és aconseguir les proves i presentar directament al Tribunal Suprem el seu propi recurs de revisió.

Investigació interna i del Síndic

Qui obrirà una nova investigació sobre els fets, segons va anunciar ahir Joaquim Forn, serà l’Ajuntament de Barcelona. El primer tinent d’alcalde va assegurar que en aquesta investigació interna “s’estudiarà tot el cas des del començament fins al final”. Sobre les possibles tortures per part de la Guàrdia Urbana, Forn va respondre que “en un cos de 3.000 persones sempre pot haver-hi algú amb aquestes tendències, però a l’Ajuntament no li tremola la mà a l’hora d’apartar-los”.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, va anunciar ahir en una roda de premsa que ja ha obert la seva pròpia investigació sobre els fets. El síndic va decidir actuar d’ofici després de l’emissió per televisió del documental Ciutat morta, ja que “mai” havia rebut cap queixa sobre l’assumpte. Ribó va detallar que “l’objectiu central serà aconseguir tots els informes de totes les administracions sobre aquests fets”.

stats