Aquesta peça, publicada originalment l'1 d'agost del 2025, ha estat actualitzada aquest dimarts dia 7 d'abril del 2026.

El 2017, Ciutadans va fregar el cel a Catalunya: amb 36 diputats, es va convertir en la primera força al Parlament i agafava embranzida per l'assalt definitiu al Congrés a les eleccions del 2019. El resultat als primers comicis espanyols d'aquell any va ser històric. Albert Rivera va aconseguir situar-se com a tercera força, amb Inés Arrimadas com a número dos. Però igual d'històrica va ser la patacada a la repetició electoral set mesos després: la formació va passar de 57 escons a 10. El partit cauria aleshores en una espiral de baralles internes i en una pèrdua de lideratges (amb una OPA hostil del PP inclosa) que l'han dut a la pràctica desaparició de les institucions. Però, què se n'ha fet de les velles glòries del partit taronja?

Llegeixo un reportatge a l'ARA sobre la “nova” vida d’alguns quadres de Ciutadans que s’han quedat sense càrrec, entre els quals l’inoblidable Carlos Carrizosa. Ell diu que tornarà a l’advocacia i que, mentrestant, menja millor i s'organitza la nevera perquè no té tants compromisos i així no ha de veure's tan abocat al menjar ràpid. Es veu que aquesta nova vida també li permet ocupar-se més bé de les tasques domèstiques. En l'última campanya electoral, sortia en un vídeo fent el llit i ensenyant la pica de la cuina plena de plats per rentar. I deia: “La pica, un poco guarrilla”.

Carlos Carrizosa no va aconseguir salvar Ciutadans del desastre en les eleccions del 12 de maig. Llavors, va deixar el Parlament un diputat flagell de l'independentisme i protagonista de xocs i polèmiques amb dirigents com Quim Torra, Laura Borràs, Carme Forcadell, Pere Aragonès i el mateix Carles Puigdemont. Ja no se senten per boca seva les controvèrsies per la llengua ni es pronuncien denúncies als "espies als col·legis, matons de les universitats i comissaris polítics". L'exlíder del partit taronja a Catalunya va deixar a contracor la primera línia política com va passar amb altres soldats del partit fruit de l'enfonsament taronja i quatre mesos després viu una vida completament diferent, tot i haver renunciat a l'any sabàtic que ell mateix s'havia receptat.

El resultat de les eleccions del 12 de maig encara porta conseqüències. Segons fonts consultades per Europa Press, el fins ara líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha dimitit com a cap de files del partit aquesta setmana, després que la formació quedés en els passats comicis fora del Parlament.

La melancolia o malenconia acostuma a associar-se a estats d'ànims apagats o fins i tot tristos, i pot contraposar-se fàcilment a la bilis, és a dir, a l'enervació, a la manca de control emocional, etc. No té gaire sentit, això. En grec, melancolia vol dir literalment "bilis negra" ("còlic" té la mateixa arrel). La medicina antiga, i en concret l'anomenada teoria dels humors, identificava l'excés de bilis amb allò que avui anomenaríem depressió. Hi ha un estudi molt bonic de Michael Screech sobre la presència d'aquest concepte en l'obra de Montaigne i al Renaixement en general, que vaig llegir fa força anys quan redactava la tesi doctoral. Explico tot això perquè per primera vegada a la meva ja llarga vida d'espectador de declaracions postelectorals l'atmosfera era essencialment melancòlica. Directament o indirectament, la majoria de candidats no van parlar del futur, sinó del passat. Per què? Doncs perquè com explicava l'Esther Vera, no estem simplement davant de l'ensopegada, o bé de la victòria, d'aquest o d'aquell altre, sinó d'un veritable canvi de cicle, amb unes conseqüències que encara són molt difícils d'avaluar. Això, evidentment, en el cas que s'arribin a concretar en alguna cosa i no siguin el tret de sortida d'una gens improbable repetició electoral.

Ambient gèlid a la seu de Ciutadans. I no només perquè el termòstat està a 19 inconstitucionals graus sinó perquè a les 8 no hi ha ni un simpatitzant que hagi vingut a fer caliu. Per no haver-hi, no veiem ni dirigents del partit. Esclar que aviat sabrem que tampoc no queda partit.

El partit taronja es queda sense representació al Parlament: no ha arribat ni a l'1% dels vots, per sota del PACMA. Però fa cinc anys que Ciutadans s’acomiada. Des de la dimissió d’Albert Rivera, el partit es va convertir en un zombi de l’escenari polític: mort en vida, anava perdent representació en cada cicle electoral. Però és a Catalunya, escenari del seu naixement, on Carlos Carrizosa en signa l’epitafi. Adeu al partit que va néixer per arraconar el català, va guanyar les úniques eleccions que s’han fet amb el 155 en vigor i va ambicionar governar Espanya. El projecte original ja no té res a veure amb el rebost del PP en què s’havia transformat en els darrers anys. Ni tan sols el retorn de Carles Puigdemont ha fet revifar un foc que s’extingia.

La cultura del vi ha crescut tant els darrers anys que la tria de l'ampolla que portarem quan se'ns convida a sopar s'ha convertit en un repte, perquè se'n poden fer múltiples lectures i és una mena d'examen. Aquest mateix examen hem volgut fer als candidats a les eleccions del 12 de maig, i els resultats, d'alguna manera, defineixen els candidats. Així, per exemple, Salvador Illa, que va al capdavant a les enquestes, no dubta i aposta per un vi que mai falla, "Camins del Priorat", un vi d'autor d'Álvaro Palacios que combina diferents varietats de la comarca vinícola per excel·lència i que costa al voltant de 25 euros l'ampolla.

Ciutadans va aconseguir 36 diputats l'any 2017 i va ser la primera força a Catalunya en les eleccions convocades pel 155 després del referèndum de l'1 d'Octubre. Ara bé, sis anys i mig després, la mateixa força política pot desaparèixer aquest diumenge de la cambra catalana, després que el 2021 ja s'enfonsessin fins als sis escons. Ara per ara cap enquesta dona representació a la candidatura que lidera Carlos Carrizosa –els donen un escàs 1% dels vots–, que ha escollit morir matant en aquesta convocatòria electoral del 12-M: es va plantar davant de la direcció del partit a Madrid, que volia que s'integrés en la llista del PP, i va decidir provar una aventura en solitari amb escasses possibilitats d'èxit.

Mentre el líder del PP a l'Estat, Alberto Núñez Feijóo, assegurava que "avui Ciutadans és el PP", el candidat del partit taronja, Carlos Carrizosa, reivindicava el paper de la seva formació com a opció antinacionalista en contraposició a les "traïcions" del PP i el PSOE. De fet, és amb aquest missatge que Ciutadans pretén sobreviure el 12-M. A l'acte de final de campanya, celebrat a l'Hotel Ciutat de Barcelona, aquest divendres es respirava un ambient de comiat. Carrizosa ha carregat contra el seu principal adversari aquest 12-M: les enquestes, ja que cap li dona representació. "Són armes de manipulació massiva", ha etzibat.

"Per què no fem una cançó amb la gent del partit?". La idea va sorgir en un dinar a Barcelona en els bons temps de Ciutadans, quan el partit tenia 36 escons al Parlament i es plantejava com encarar una campanya electoral, la del 2021, marcada per les restriccions de la covid-19, i en què les enquestes ja li auguraven una patacada. D'aquell primer plantejament en va sortir el grup de rock Vitamina C, amb l'exportaveu de Cs Edmundo Bal a la bateria i l'aleshores vicepresident del Parlament Joan García al baix, al costat de dos companys més del partit –l'exassessor de Begoña Villacís Javier García Toni i el militant de Sabadell Toni Valenzuela–. L'experiment, potser, els va permetre sobreviure al Parlament: van enfonsar-se de 36 a 6 escons, però van aconseguir mantenir la representació parlamentària.

Dimarts a Els matins de TV3 Ariadna Oltra tenia de convidat Carlos Carrizosa, de Ciutadans, en la ronda d’entrevistes electorals. La periodista va fer una pregunta clau que, minuts més tard, revelaria alguns aspectes de les respostes del polític: “Com és que no he trobat el seu programa electoral a la web del partit? Perquè l’he buscat personalment i no l’he trobat...”, va consultar amb ingenuïtat afegida. Carrizosa ho va atribuir a un problema de temps. Més endavant, el polític, mostrant-se contrari a una possible llei d’informació de Sánchez per lluitar contra la desinformació, va aprofitar per clavar l’atzagaiada habitual contra la televisió pública. Va criticar que fessin servir el terme exiliats en els programes i informatius “cuando esto es una falsedad con el diccionario en la mano y con la ley en la mano”. Oltra, ben preparada, va llegir-li de seguida la definició del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Carrizosa insistia: “Puigdemont no se exilió por motivos políticos. Se ha exiliado...”, i s’adona que ha ficat la pota i rectifica: “...O se ha ido, se ha fugado, se ha fugado por motivos...” i Oltra, rient, l’adverteix: “¡Ha fet servir vostè la paraula!” El caçador caçat. “No, bueno, ya... el lapsus es...”, admetia el polític. I Oltra va subratllar-li la diferència: “Em prohibeixen utilitzar-la perquè si no ens amonestaran”, i Carrizosa ho defensava com una situació lògica. Feia un moment defensava la llibertat dels mitjans però després es congratulava d’aquesta prohibició que, encara que fos en un lapsus, no l’afectava a ell.

No es pot entendre el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964), sense l’asma infantil acusada que va patir fins als 12 anys i que el va convertir en lector empedreït. Llegia perquè li permetia evadir-se en les llargues estades a casa sense poder anar al col·legi, quan fins i tot li havien de posar oxigen. Tampoc se’l pot entendre sense els seus pares i els seus quatre germans, que han marcat de ple un home de lleis com ell que es defineix com a "familiar". I encara menys sense els seus tres fills, que el van empènyer a dedicar-se a la política per poder escolaritzar-los en castellà mentre la immersió lingüística els privava d’aquest "dret".

Carlos Carrizosa sap a la perfecció que el record que ell té del seu avi matern, Avelino Torres, és ben diferent del que en tenen altres membres de la seva família. "Feia una mica de por. Els veies parlar amb altres persones i era molt seriós, però amb els nets sempre va ser molt maco. Canviava del tot", explica. Amb el temps Carrizosa ha entès què s'amagava darrere d'aquell comportament: "Amb els nens és quan s'obria més. Volia transmetre les coses boniques que coneixia de la vida perquè la vida l'havia castigat molt. La part dolça només l'ensenyava amb els nets", raona. L'Avelino havia patit molt durant la Guerra Civil.

L’acte que Ciutadans ha celebrat per obrir la campanya per a les eleccions del 12 de maig s’ha limitat a una convocatòria de premsa, és a dir, un acte fantasma sense militants ni afiliats ni escenari, només per a la penjada de cartells. Davant la seva seu, el candidat, Carlos Carrizosa, s’ha referit a PSC i PP presentant-se com l’única alternativa: "Els detindrem mentre n'hi hagi que vulguin pactar amb ells, Ciutadans és la garantia que no hi hagi tripartits ni Majestics", ha etzibat.

Carlos Carrizosa, que és el membre menys histèric de Ciutadans (no el podem comparar amb l'Arrimadas o en Rivera), li ha dit a David Miró que amb el seu partit al poder la llengua catalana “seria més simpàtica, perquè quan la gent vingués aquí no pensaria que tindrà problemes amb l'idioma i hi hauria més bon rotllo”. Genial, escolti. Els hi diré als francesos, aviam què diuen. Afirma també que “A l’inici de la democràcia la gent castellanoparlant acollia amb goig la introducció del català a les escoles. I això ara no passa en la mateixa mesura perquè s’ha anat massa lluny i molta gent s’ha sentit ciutadà de segona o menys català per parlar una altra llengua”. Diu que “Aquestes exigències de ficar-se amb una dona que treballa en un forn o amb un metge o una infermera perquè utilitzen el castellà són una persecució. Això ha generat un moviment de rebuig perquè es veu el català com la llengua del poder, de l'administració, una llengua d'imposició, i això l'ha fet antipàtica per a molts joves”.

El candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa respon les preguntes ràpides de l'ARA.

Aquest cap de setmana, David Miró entrevista el candidat de Ciutadans per aquest 12-M, Carlos Carrizosa.

Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964) sap que ho té difícil en aquestes eleccions però no tira la tovallola. Visita l'ARA disposat a rascar vots del PSC, PP i Vox.