Passades les eleccions municipals, hi ha una altra contrarellotge en marxa, més enllà de les generals: la de guanyar suports per a l’alcaldia abans del 17 de juny, quan es constituiran els nous plens. La principal incògnita serà Girona, que va donar la sorpresa diumenge amb un canvi de color després de 12 anys d’hegemonia de Junts. Però no és l’única: a Olot, Puigcerdà, Roses, Salt, Ripoll i la Jonquera, entre d’altres, caldran pactes en unes eleccions on la principal força damnificada és Esquerra, que ha perdut fins a 48 regidors.

El petit poble garrotxí de les Planes d'Hostoles, de només 1.745 habitants i conegut sobretot pels seus gorgs, va convertir-se per sorpresa en plena precampanya en un dels municipis catalans que van atreure més titulars, més enllà de Barcelona. I això va passar perquè la cineasta Carla Simón va decidir sumar-se com a independent al final de la llista de Junts, tot i que després se'n va desdir perquè es va entendre que combregava amb tot el partit. Ella va especificar que només ho feia amb la candidatura "de canvi" que es presentava al municipi on es va criar. El cas, però, suposava posar al mapa un poble on ha governat en la darrera legislatura una sola formació, sense partits a l'oposició, i de cop, es presenten dues o tres candidatures en les eleccions municipals d'aquest diumenge. Què havia portat Simón a decidir enfangar-se en política? Què estava en joc?

La Dansa de la Mort de Verges es remunta a l'Edat Mitjana, quan aquest tipus de dansa, en el qual uns esquelets ballen al so d’un tabal, estava estès a tota l’Europa Occidental. El petit municipi de Verges té una processó que desperta molta curiositat i que s’ha convertit en una joia única de la cultura popular catalana. Un dels balladors porta una dalla que sega la vida, i un altre, una bandera amb la frase llatina Nemini parco, que significa 'No perdono a ningú’.

Insinuar que la Guàrdia Civil estava al darrere de la punxada de rodes massiva que hi va haver a Verges (Baix Empordà) el 4 d’octubre del 2017 no és un delicte d’odi. Així ho ha determinat el jutjat d’instrucció número 2 de la Bisbal d’Empordà, que ha arxivat la denúncia que va interposar la fiscalia contra l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater (CUP), per un presumpte delicte d’odi i discriminació contra “la nació espanyola i la Guàrdia Civil”, per les declaracions que va fer aquell dia.

Una multa de 270 euros per un delicte de lesions lleus, i 245 més a la víctima en concepte de responsabilitat civil subsidiària. És el que haurà de pagar un home encaputxat que va agredir un veí de Verges (Baix Empordà) quan intentava gravar-lo retirant llaços grocs i estelades. Així ho ha ordenat el jutjat de primera instància de la Bisbal d'Empordà. Els fets van passar el 31 de juliol del 2018 quan un grup de persones van anar al municipi a retirar símbols independentistes i en favor dels presos polítics. Quan es van adonar de la presència d'aquest grup, uns veïns van anar a recriminar-los l'acció i un d'ells va gravar com despenjaven les banderes i llaços amb el mòbil. Aleshores el condemnat va clavar un cop al veí per evitar que continués gravant i posteriorment el va agredir amb una escala al cap i l'esquena.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest dimarts que presentarà en nom de la Generalitat una denúncia contra els "agressors" de Verges d'aquest cap de setmana. D'aquesta manera s'ha referit als simpatitzants d'ultradreta que diumenge van anar a la població del Baix Empordà a arrencar estelades i llaços i es van enfrontar a un grup de veïns. "No podem cedir ni un mil·límetre davant del feixisme. Els grups que amenacen, agredeixen i volen atemorir ciutadans als nostres carrers ens tindran al davant", ha assegurat el president de la Generalitat a través del seu compte de Twitter. La denúncia es presentarà aquesta setmana en un jutjat de Girona.

La CUP ha reclamat avui un altre cop al departament d'Interior que aturi la violència feixista després que un grup d'ultres agredís ahir diferents veïns de Verges (Baix Empordà) que els recriminaven que retiressin estelades dels fanals del poble. "Reclamem un cop més que es prenguin mesures contra aquests col·lectius que injecten l'odi per aturar un projecte polític i el procés d'autodeterminació a través de la violència i l'actitud antidemocràtica", ha criticat la diputada Natàlia Sànchez, que ha advertit que "Verges està en el punt de mira" i que "malauradament aquests atacs poden tornar a reproduir-se".

Nou dels deu acusats d'arrencar més de vuitanta estelades a Verges (Baix Empordà) s'han assegut aquest matí al banc dels acusats del jutjat d'instrucció 2 de la Bisbal d'Empordà. L'Assemblea Vergelitana per la Independència, que ho va denunciar, demana una multa de fins a 900 euros per un suposat delicte lleu de danys o de coaccions i una indemnització d'uns 200 euros pel cost de les banderes que van arrencar el 31 de desembre a la matinada.

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat a la justícia espanyola que "actuï amb contundència" contra els "escamots feixistes" que dimarts a la nit van fer pintades amb símbols nazis i insults contra el mateix president a Verges (Baix Empordà). El poble es va despertar amb diverses façanes pintades amb escrits com "Tots som espanyols" i "Visca Espanya" i amb banderes espanyoles a fanals i pilones, i també es van treure estelades que hi havia als carrers.

L’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, ha informat aquesta matinada que un grup de gent amb imatges de Tabàrnia ha arribat a Verges “amb la cara tapada (i alguns amb un ganivet d’un pam i mig), i han anat despenjant les estelades fins que se’ls ha plantat cara”. I adjuntava el video de l’actuació d’aquest grup.

Un grup de feixistes amb la cara tapada, alguns dels quals amb ganivets, han voltat per Verges (Baix Empordà) aquest dimarts a la nit despenjant estelades, segons ha denunciat l'alcalde del municipi, Ignasi Sabater. Alguns veïns, que han gravat imatges dels fets, els han plantat cara fins que han marxat.

Els veïns motoritzats de la vila de Verges, al Baix Empordà, es van llevar, dimecres passat, i van trobar que uns brètols els havien punxat els pneumàtics dels vehicles. Uns quants comentaristes han atribuït la canallada al fet que Lluís Llach és fill d’aquesta vila i una de les persones que, tradicionalment i més encara darrerament, s’han mobilitzat primer contra el franquisme i després a favor de la causa sobiranista a Catalunya. La bretolada hauria estat, doncs, una mena de venjança contra les idees de Llach -respectables, com totes-, traslladades a uns habitants partidaris, possiblement, d’idees molt diverses.