La nova inseguretat a l'Estat, amb Catalunya inclosa, està feta de narcotràfic, delictes d'odi i ciberdelictes. En la seva memòria anual, la Fiscalia dibuixa un panorama preocupant. Amb aquests tres eixos delictius, la sensació que dona és que l'evolució de la delinqüència és molt ràpida i que les forces de seguretat van molt per darrere a l'hora de combatre'ls. Estan proliferant de manera escandalosa les narcollanxes, molt presents a l'estret de Gibraltar i cada cop més també a Catalunya, on la marihuana està experimentant un "augment incansable", segons el ministeri fiscal. I el mateix es pot dir dels delictes d'odi, que sobretot són de racisme i xenofòbia, seguits de les vexacions per l'orientació sexual i la identitat de gènere. Tant el narcotràfic com els delictes d'odi estan penetrant cada cop més en la nostra realitat social i econòmica. Les màfies les tenim cada cop més a prop i els nous populismes d'arrel feixista també s'estan infiltrant cada cop amb més facilitat en les mentalitats.

L'any passat els Mossos d'Esquadra van detenir un home a Barcelona per les amenaces que feia des del seu domicili amb una escopeta a persones que anaven a l'oratori pel Ramadà. Aquest és només un dels 270 casos de delictes d'odi per motius ètnics denunciats davant dels Mossos d'Esquadra durant el 2023, un curs en què els casos de discriminació per qüestions racials o de nacionalitat han crescut un 18,9% respecte al 2022. Aleshores la xifra ja s'havia enfilat fins als 227 casos, molt per sobre de les 141 denúncies del 2021, el rècord fins aleshores. En dos anys, doncs, les denúncies per aquest tipus de casos pràcticament s'han doblat.

La irrupció de Vox al panorama espanyol no és aliena a l'ofensiva fonamentalista que, a escala mundial, imposa una agenda ultraconservadora i retrògrada, centrada sobretot a atacar els drets aconseguits per les dones i pel col·lectiu LGTBI. De les esglésies evangelistes nord-americanes amb filials a l'Àfrica subsahariana al Brasil de Bolsonaro, sense oblidar el trumpisme i el govern catòlic de Polònia, per esmentar-ne només uns pocs exemples. De la mateixa manera que les feministes de tot el món treballen en xarxa, els grups d'extrema dreta s'alien sota diferents sigles i organitzacions supranacionals per consensuar missatges i accions que atempten directament contra els drets humans. Una d'aquestes activistes feministes és Almudena Rodríguez, que el 2022 va signar amb Unai Gil Ofensiva fonamentalista a la democràcia, un informe en el qual l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius donava detalls d'aquesta conjura sobre qui són i què persegueixen, com es mouen i quin és el seu gran objectiu. 

Les notícies falses que es difonen a les xarxes amb l'objectiu de difamar un col·lectiu ja han comportat dues condemnes. Primer va ser un guàrdia civil que va acceptar 15 mesos de presó i una multa de 1.620 euros per haver difós el vídeo d'una agressió a una dona a la Xina com si fos a Canet de Mar i els autors fossin menors immigrants, en una sentència pionera a l'Estat. Aquest dimarts ha arribat a judici el cas d'una altra tuitaire que va fer viral un vídeo d'una agressió a una mestra al Brasil com si hagués passat en una aula catalana. L'objectiu, segons la Fiscalia, era el mateix: "denigrar" el col·lectiu de joves estrangers desemparats. "Envio un vídeo d'un centre educatiu per als immigrants il·legals. Mireu com ens agraeixen la nostra acollida", es llegia a la piulada, que la síndica de Barcelona va fer arribar a la Fiscalia especialitzada en delictes d'odi.

Dimarts vinent un conductor d'autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s'asseurà al banc dels acusats a l'Audiència de Barcelona per haver discriminat una família àrab que va acabar baixant del vehicle després de la humiliació patida a la línia V19 de Barcelona el maig del 2020. "Us agrada viure gratis en aquest país", els va etzibar a una dona i als seus tres fills menors d'edat després que un d'ells tingués un problema a l'hora de validar la targeta de transport. El conductor va acabar baixant darrere seu, va estirar el vel a la dona i va esgarrapar i empènyer els nens quan intentaven defensar la seva mare. La Fiscalia demana 10 mesos de presó per al xofer, una multa de 6.750 euros i una ordre d'allunyament perquè no pugui acostar-se a les víctimes ni comunicar-s'hi durant quatre anys.

A principis de juny de l'any que ve quatre ultres s'asseuran al banc dels acusats en un jutjat penal per haver apallissat amb barres de ferro i pals un jove independentista l'octubre del 2019. Els acusats s'havien concentrat a la plaça Artós de Barcelona i formaven part d'un grup que va decidir rebentar la protesta contra la sentència del Procés que es feia als Jardinets de Gràcia. La Fiscalia demana cinc anys de presó per als agressors, per lesions amb l'agreujant d'odi i discriminació ideològica. Però l'Ajuntament de Barcelona, que actua en el cas com a acusació particular, hi afegeix un delicte de desordres i eleva la petició fins a set anys. A més de la pallissa, acusa els ultres d'"atemorir" la ciutadania amb l'atac i d'"alterar la pau pública".

Tres dies després que un policia nacional li causés una lesió a la mà a l'IES Pau Claris durant el referèndum de l'1-O, una veïna de Barcelona, Marta Torrecilla, va ser sotmesa a una campanya d'assetjament telefònic: en poques hores el seu mòbil es va col·lapsar amb més de 7.800 missatges de WhatsApp, 315 trucades i 791 SMS. La van incloure en setze grups de WhatsApp, entre ells un de titulat "Arriba España, hija de puta" on en pocs minuts la van humiliar i vexar. "Com tens els ditets?", "Com gaudia quan et trencaven les mans", "Mira el DNI, porca", li van dir, a més d'esmentar el nom d'un negoci que havia tingut: "Et cremarem el local". Aquest dilluns, l'Audiència de Barcelona ha jutjat tres dels membres d'aquest grup, juntament amb un quart home que hauria enviat un dels SMS rebuts per ella amb referències sexuals i insults. L'acusació particular –que representa la dona– demana dos anys i nou mesos per als quatre processats, mentre que la Fiscalia demana 21 mesos de presó per als tres primers acusats i una multa per al quart.

Els Mossos identifiquen tres adolescents, fa un any, per insultar i clavar un cop de puny a una dona trans que els recriminava que es pengessin a les barres d'un autobús de Sabadell. El mateix mes de febrer, un menor trans penja una enquesta a internet per completar el treball de recerca: part de les respostes que rep són insults per la seva condició sexual. Cambrils, 6 de maig: una menor denuncia una companya de classe que li proferia insults racistes a les xarxes i la va arribar a amenaçar amb apallissar-la. Pocs dies més tard, a Banyoles, set menors increpen una parella de noies amb discapacitat. Paral·lelament, una jove denuncia una companya d'institut a Sant Vicenç dels Horts per insultar-la per patir una discapacitat. Són només alguns dels delictes d'odi que han investigat els Mossos d'Esquadra durant el 2021. En un any, el cos ha rebut 496 denúncies per aquest motiu i ha investigat 446 persones. Un 19% eren menors d'edat.

L’any 2016 els Mossos d’Esquadra precintaven la seu de la Llibreria Europa a Barcelona, l’epicentre del moviment neonazi liderat pel seu propietari, Pedro Varela, que portava més de quatre dècades distribuint material supremacista a mig món i incitant a l’odi i la violència contra els jueus, els musulmans, els immigrants o el col·lectiu LGTBIQ+. Darrere la llibreria hi havia l’associació hereva del CEDADE, considerat l’embrió del moviment neonazi a Espanya. Sis anys després, el tancament del local que es va convertir en un dels pilars de la ideologia d’ultradreta a l’Estat encara no és definitiu, però va camí de ser-ho. Varela s’haurà d’asseure al banc dels acusats aviat per fer front a la petició de condemna més elevada de les que ha acumulat aquests anys: 12 anys entre reixes.

Pedro Varela té un llarg historial de condemnes i investigacions per enaltir el nazisme i incitar a la violència. El propietari de la Llibreria Europa ha trepitjat dues vegades la presó per publicar el Mein Kampf [La meva lluita] d'Adolf Hitler sense permís i per fer apologia del genocidi, però sempre han estat condemnes menors. Ara la Fiscalia li demana 12 anys de presó per fer difondre idees supremacistes contra jueus, musulmans i immigrants, per enaltir el genocidi i negar l'Holocaust i per homofòbia. Es tracta de la petició de pena més alta feta per la Fiscalia de Delictes d'Odi per antisemitisme. De moment encara no hi ha data de judici.

L'Audiència de Barcelona ha revocat l'absolució dels líders de Falange, Manuel Andrino, i Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, pels seus discursos d'odi a Barcelona el 12 d'octubre de 2013. Aquell dia Andrino va animar a "matar per Espanya", mentre que Peña va assegurar que no hi hauria independència si no era "a base de molta sang", però la jutge els va absoldre. Ara el tribunal considera que la seva sentència va ser arbitrària i li ordena repetir-la, tenint en compte totes les proves contra els acusats, per a qui la Fiscalia demanava tres anys de presó.

Manuals per fabricar pistoles amb impressores 3D. Aquests són alguns dels continguts que, segons ha pogut confirmar l'ARA de fonts de la investigació, s'intercanviaven els membres del grup neonazi d'ideologia supremacista desarticulat ara fa dues setmanes a Catalunya, el País Valencià i la Comunitat de Madrid. Entre els objectius de les possibles accions de l'organització hi havia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'exvicepresident de l'executiu estatal Pablo Iglesias, dirigents de l'esquerra estatal i membres de l'administració de justícia. A més, i segons va avançar aquest dimarts Eldiario.es, també disposarien d'informació sobre les matrícules dels vehicles de representants de l'independentisme català.

La Policia Nacional ha desarticulat un grup neonazi d'ideologia supremacista que a través de les xarxes socials incitava a utilitzar la violència extrema contra col·lectius vulnerables. En total els agents han detingut set persones a tot l'Estat, quatre a la demarcació de Barcelona i la resta a Madrid, València i Alacant. A un dels arrestats el consideren l'autor de l'atac a un centre LGTBIQ+ a Alcoi l'octubre de l'any passat.

El febrer del 2018 el col·lectiu Per Espanya M'atreveixo va organitzar una manifestació a Balsareny (Bages) a la qual van acudir destacats membres de la formació ultra Democracia Nacional. Al final de la convocatòria, tres dels manifestants van agredir diverses persones que sortien del bar del Casino del poble. Segons la Fiscalia, ho van fer moguts pel seu "odi" cap a les víctimes, per la seva ideologia independentista. Els acusats, un dels quals va ser el delegat a Catalunya de la formació ultra Democracia Nacional, han negat els fets i han assegurat que va ser una mobilització "pacífica": "Jo no vaig anar-hi perquè odiés ningú, sinó per defensar els drets fonamentals de totes les persones", ha assegurat una de les processades.

Durant més d'un any i mig el dia a dia d'un matrimoni marroquí amb una filla discapacitada es va convertir en un autèntic malson per culpa de la conducta del veí del pis de dalt. Gairebé diàriament havien de suportar els cops i sorolls que l'home feia per molestar-los, i a totes hores els abocava al pati des d'excrements a salfumant, passant per vidres, lleixiu, orina i restes de menjar. Tampoc faltaven els insults i les vexacions: "Ets un moro de merda, ves-te'n al teu país, tu i la teva família". Tot plegat per l'odi que aquest home sentia cap a aquesta família pel seu lloc d'origen, segons la Fiscalia, que demana per a ell dos anys de presó i que el jutge emeti una ordre d'allunyament durant tres anys.

La nit de l'1 de juliol del 2019 un vídeo d'una suposada violació a Canet de Mar va córrer com la pólvora per Twitter. Prop de 22.000 visualitzacions en poques hores. El difonia un usuari que tenia més de 5 milions de seguidors a tot l'Estat. Les imatges anaven acompanyades d'un text: "Aquí teniu el vídeo del mena marroquí de Canet de Mar, un d'aquests als quals donarem una pagueta fins als 23 anys". En realitat, però, es tractava d'una agressió anterior que s'havia produït a la Xina –i que van difondre les autoritats d'aquest país per intentar capturar l'agressor–, i no a Canet de Mar, com assegurava l'autor de la fake new. El fiscal de Delictes d'Odi es va querellar contra el tuitaire i ara li demana dos anys de presó i que es tanquin definitivament tots els comptes que aquesta persona tenia a les xarxes socials.

La matinada del 6 d’octubre del 1991 sis skinheads van assassinar a cops de peu Sonia Rescalvo Zafra, una dona trans que dormia al Parc de la Ciutadella. La brutalitat de l'atac va marcar un punt d’inflexió en la lluita del moviment LGTBI i, en particular, per a les transsexuals, admet l'escriptora Beatriz Espejo, fundadora del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya, que posa al mateix nivell l'assetjament i la repressió que van patir les treballadores sexuals del Camp Nou per fer-les desaparèixer dels carrers de Barcelona en les vigílies de la cita olímpica.

Una jutge de Barcelona ha absolt els líders d'Alianza Nacional i la Falange, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino, per a qui la Fiscalia demanava penes de fins a tres anys de presó per inicitar a l'odi i a la violència en els seus discursos del 12 d'octubre del 2013 en un acte ultra a Montjuïc pel Dia de la Hispanitat. En els mítings, que van reunir unes 150 persones de col·lectius d'extrema dreta, entre símbols neonazis i càntics com "Artur Mas, a la cámara de gas", els processats van assegurar que estaven disposats a morir i a "matar" per la unitat d'Espanya i que "no hi haurà secessió de Catalunya si no és a base de molta sang". I aquestes expressions, de fet, han sigut provades pel jutge. Tot i això, la sentència ha acabat sent absolutòria perquè el document que va donar lloc a la investigació –signat per dos grups ultres que incitaven a cometre actes violents el Dia de la Hispanitat de 2013– era fals. Així, el jutjat penal número 8 de Barcelona conclou que la prova que va permetre obrir la instrucció del cas no és lícita, de manera que la causa ha quedat "contaminada".

Les presentades per la Fiscalia, el govern espanyol i el PSOE contra Vox pel cartell electoral del 4-M són l'últim exemple, però les denúncies per delictes d'odi contra el partit ultra s'acumulen a la taula dels jutges. En algunes la Fiscalia actua d'ofici, com en el cas d'aquesta setmana per haver criminalitzat els menors migrants, però altres denúncies han sigut impulsades per partits, com ara una de Més País contra Javier Ortega Smith o la del PSOE, que també va denunciar Vox per una "reiterada incitació a l'odi" l'any passat. I bona part de les querelles han vingut d'associacions: ho van fer les comunitats islàmiques de Catalunya per la campanya del 14-F o l'associació Tretze Roses Astúries també contra Ortega Smith per haver dit que les joves republicanes "torturaven, violaven i assassinaven vilment”. Les denúncies s'acumulen, però poques vegades acaben en un judici. Les del PSOE, Més País i l'associació Tretze Roses ja han estat arxivades. I això no només passa amb Vox: de les 86 investigacions de delictes d'odi obertes per la Fiscalia el 2020, en només 19 va arribar a presentar-se acusació i només 10 van acabar en judici.