Acollir un infant és un gran repte emocional. Encara que hi hagi il·lusió i ganes, sorgeixen pors, dubtes i inseguretats. Actualment, a Catalunya hi ha 1.256 infants menors de sis anys tutelats per la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) i només 787 famílies en la modalitat d’acolliment de família aliena. Davant d’aquest context, la voluntat de la Mari Carmen Ruiz i el José Perea va ser clara: acompanyar i donar una segona oportunitat de vida a aquests infants, perquè puguin créixer en un entorn sa. Sota aquesta premissa, fa set anys van decidir convertir-se en família d’acollida. 

Diuen que estan a la reserva, que s’han pres l’estiu com un “descans” abans d’acceptar un nou acolliment d’una criatura que, per diversos motius, no pot conviure amb els seus progenitors. Josep Sala i Esther Bertran són mestres que durant els anys 90 havien acollit a l’estiu canalla de Bòsnia o del Sàhara, i que un cop jubilats inverteixen temps, esforços i ganes a acollir criatures tutelades per la direcció general de la Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

Punt final a la idea de professionalitzar l'acolliment familiar. El departament de Drets Socials i Inclusió ha decidit liquidar l'Acolliment Familiar Especialitzat d'Especial Preparació (AFE-EP), un pla pilot inspirat en l'experiència consolidada des de fa dues dècades a Euskadi. L'objectiu era aconseguir treure dels centres criatures tutelades per la Generalitat d'entre 7 i 18 anys amb trastorns greus de conducta o salut mental perquè creixessin en una casa que no només els oferís afecte sinó també una atenció intensiva. De les quatre famílies que estaven al pla, tres estan decidides a continuar-hi, mentre que la quarta criatura està a punt de canviar a una altra família. La decisió s'ha pres per "raons administratives", justifica la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), Elena Lledós, que no revela si més endavant es reprendrà.

Una família de Barcelona va acollir ara fa tres anys un nadó quan tenia 11 dies de vida. Es va comprometre a fer una acollida d'urgència, que té un termini d'uns sis mesos, però la convivència s'ha perllongat fins avui. Ara la família es vol quedar amb el menor definitivament perquè hi ha generat un vincle emocional, però una altra família va iniciar un procés per adoptar-lo i tot plegat va acabar als tribunals. Davant d'aquesta situació, la Generalitat ha frenat el procés d'adopció i, de moment, la criatura continuarà a la casa on ha viscut tota la seva vida. El Govern ha confirmat que en les pròximes setmanes representants de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) es reuniran amb la família per comunicar-los la seva decisió i, fins que això no passi, el procés quedarà aturat.

“L’acollida ens ha donat un nou sentit com a pares”. Aquest és el testimoni d’en Miquel Vidal, pare d’acollida. Amb la seva parella tenen dos fills biològics i fa nou anys van acollir també dos germans, que aleshores tenien tres anys i un any i mig d’edat. El Miquel relata la seva experiència personal: “Entens que no ets tu qui necessita o té el dret a tenir un fill, sinó que és l’infant el que necessita una família i et desprens del sentiment de pertinença. Acceptes que la teva tasca és acompanyar-lo”.

Amb la parella, quan els fills discuteixen per qui s’emporta l’última croqueta o un tros de pastís, els diem que l’un talli i que l’altre triï. Aquest exemple reflecteix la manera com mirem d’encarar els conflictes: amb sentit comú. Convidem els nostres fills a utilitzar-lo, a posar-se d’acord, a trobar solucions que, més o menys, ens faci estar contents i feliços, perquè, de fet, d’això va viure en família: de compartir i passar-ho bé.

Malauradament no tots els nens i nenes tenen la sort de comptar amb una mare o pare que pugui fer-se càrrec de donar-los un sostre, amor i educació. A Catalunya hi ha més de 700 famílies acollidores i més de 900 infants i adolescents que viuen en famílies d’acollida. A més, unes 2.000 criatures viuen amb familiars que no són els seus pares. L'acolliment familiar és una de les formes d’ajut i protecció als infants i adolescents que es troben en una situació familiar vulnerable, ja que els seus familiars biològics o d’origen no poden fer-se’n càrrec.

El nadó rescatat en un carrer de Barcelona aquesta setmana ja viu amb una família d’acollida. En teoria, com a màxim s’hi pot estar sis mesos, el temps que els tècnics tenen per avaluar la situació i trobar-li una solució més estable. A la pràctica, però, aquestes acollides d’urgència i diagnòstic s’allarguen més enllà de l’any, fins i tot algunes criatures poden quedar-s’hi dos anys. Una criatura tan petita surt amb avantatge per trobar una família d’acollida o adopció, a diferència dels milers que creixen i arriben a la majoria d’edat en un centre, envoltats d’educadors i treballadors socials. Als centres estan ben atesos per professionals, diuen els experts, però sempre és millor un vincle familiar amb el qual es pugui establir afecte i complicitats i compartir un lloc propi.

L’amistat em va portar, fa uns dies, a fer un club de lectura a Linyola. No hi havia estat mai. Vam fer una trobada concorreguda i animada i l’amabilitat dels linyolencs em va deixar aclaparada.

Ens vam tirar a la piscina de l’acolliment d’infants fa uns deu anys, sense saber res d’aquest univers. En aquell moment no coneixíem ningú que acollís infants (i des que som família acollidora no hem aconseguit engrescar ningú a ser-ho, i això que bona part dels nostres familiars i amics han viscut i “gaudit” de ben a prop l’experiència i uns quants ens han donat un cop de mà; moltes gràcies!).

A Catalunya, 6.955 infants i adolescents viuen en alguna mesura de protecció i un 54% estan acollits per una família. En total, 2.427 d'aquests infants i adolescents es troben en acolliment amb família extensa. Es tracta de la mesura de protecció de la infància més important i utilitzada. L'acolliment en família extensa és aquell on hi ha una relació de parentiu per consanguinitat o afinitat indirecta entre l'infant o l'adolescent i la persona acollidora.

Aldeas Infantiles SOS és una organització d’ajuda a la infància, internacional, privada, sense ànim de lucre, interconfessional i independent de qualsevol orientació política que va néixer a Àustria, a Imst, el 1949. La va fundar el doctor Hermann Gmeiner, que volia oferir un entorn adequat al col·lectiu d’orfes i infants desprotegits com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. L’any 1967 Montserrat Andreu va reproduir aquesta experiència a Catalunya i aquest any l’entitat celebra cinquanta anys.

El petit Joan, de 4 anys d'edat, ha estat lliurat avui a la seva mare biològica després de viure des que tenia 18 mesos a la localitat valenciana de Sueca (Ribera Baixa) amb la seva família d'acolliment preadoptiva, que espera que aquesta devolució per imperatiu judicial sigui solament un "malson brutal" i que el menor torni aviat amb ells.