La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja té un nom per a la presidència de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef): Inés Olóndriz, que actualment és secretaria general de Finançament Autonòmic i Local, un càrrec que depèn d'Hisenda, tal com han explicat a l'ARA fonts pròximes al procés i ha confirmat després el ministeri. Aquesta és la candidata que Hisenda ha plantejat als grups parlamentaris al Congrés, que hauran de ratificar la candidatura a la comissió d'hisenda, per substituir l'actual presidenta de l'ens, Cristina Herrero, que aquest dimarts 3 de març esgota el seu mandat.

Els youtubers i alguns perfils a les xarxes socials han trobat un nou filó per generar discussió, crispació i, per tant, més visites per als seus continguts. La reivindicació que els joves (millennials i zetes) tindran un futur molt més negre que el present gaudit pels seus pares i avis (boomers) ha reobert el debat al voltant de la sostenibilitat de les pensions i un escenari de guerra intergeneracional que està capitalitzant especialment l'espai de la ultradreta liberal. Que el sistema està tensionat és una evidència que els experts repeteixen des de fa anys, però més enllà de l'enfrontament per grups d'edat, la pregunta que es planteja per a les pròximes dècades és una altra: com es poden garantir les pensions en el futur?

"Aquesta potser és la meva última roda de premsa". Aquestes eren les paraules a través de les quals aquest dimarts la presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, expressava que el seu mandat està arribant al final. Fa sis anys que Herrero va ser escollida per presidir l'organisme espanyol que es dedica al seguiment i control de la despesa pública a l'Estat i, en conseqüència, de la sostenibilitat fiscal. És a dir, que els comptes estiguin sanejats. Aquest 3 de març, però, s'acaba la seva tasca. Per llei, no només no pot tornar a ocupar aquest càrrec, sinó que a l'Airef no hi ha interinatge. El cessament d'Herrero és automàtic i, per tant, el govern espanyol ha de buscar i proposar un candidat abans d'aquesta data –en cas que això no passi, el director de la divisió d'anàlisi pressupostària assumeix les funcions de supervisió, però la capacitat de direcció està limitada.

Les baixes laborals per incapacitat temporal (IT), és a dir, quan un treballador pateix una malaltia o un accident que impossibilita que de manera temporal pugui fer la seva feina, s'han disparat des del 2017. Així ho ha constatat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) amb la publicació d'un estudi sobre l'evolució d'aquesta protecció laboral, posant el focus en l'impacte en la despesa, on recull cinc conclusions sobre el seu creixement. A grans trets, des del 2017 fins al 2024 les baixes laborals per incapacitat temporal s'han disparat un 60% en termes d'incidència, mentre que la seva duració ha crescut un 15% de mitjana, segons càlculs de l'Airef. En concret, el temps mitjà d'una baixa laboral ha incrementat de 40 dies a 46, tot i que en algunes patologies el creixement encara ha estat més fort: en baixes per salut mental, per exemple, s'ha passat de 67 dies a 99.

Fa més de deu anys, enmig de la Gran Recessió, els dos principals partits a l'Estat, PSOE i PP, acordaven una reforma de la Constitució per assumir i complir amb la reducció del passiu que exigia Brussel·les als països més endeutats. Allò va suposar el naixement d'una cotilla permanent per a la despesa pública fixada a la carta magna espanyola sota el nom d'"estabilitat pressupostària" i aplanava el camí perquè més tard, el 2012, el govern de Mariano Rajoy (PP) aprovés l'anomenada llei d'estabilitat pressupostària. Tot plegat exigia a les administracions públiques ser molt restrictives amb la despesa.

L'Autoritat Fiscal (Airef) ha tornat a carregar contra el fet que el govern espanyol encara no hagi presentat un projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2026. "No presentar pressupostos no permet el debat, i el fet de no debatre implica que no és possible el control [al govern espanyol]", ha criticat la presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, en roda de premsa aquest dimecres. Herrero ha dit que és "decisiu" poder fer aquest exercici de control per veure si l'actuació de l'executiu s'ajusta al que s'ha promès, sobretot en termes fiscals.

Quant es gasta el govern espanyol en defensa? I quin és l'impacte fiscal d'aquesta despesa? Són preguntes que s'ha fet l'Autoritat Fiscal a l'hora d'elaborar l'informe sobre l'execució pressupostària del 2025, però que no ha pogut respondre. L'organisme que presideix Cristina Herrero critica que va a cegues pel que fa al càlcul de la despesa pública en aquesta matèria i el seu impacte en el dèficit i el deute, tot i que el govern espanyol té la intenció d'assolir el 2% del PIB en defensa aquest 2025 per complir amb l'OTAN.

El govern espanyol va impulsar l'ingrés mínim vital (IMV) durant el pic de la pandèmia de covid-19 per intentar "erradicar la pobresa i afavorir la participació en el mercat laboral i la inclusió social de les persones en situació de vulnerabilitat". Cinc anys més tard, l'Autoritat Independent de Responsabilitat (Airef) considera que aquesta mesura estrella de l'executiu de Pedro Sánchez no ha complert com a mínim un dels seus propòsits. L'organisme ha detectat que la prestació redueix la probabilitat de treballar en tres punts percentuals (un 12% menys) i disminueix el nombre de dies treballats a 0,6 mensuals (un 11% menys). Són les conclusions principals de l'anàlisi anual d'aquesta ajuda que publica l'Airef i que, per primera vegada, se centra en el seu impacte en l'ocupació.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef, l'agència estatal de control dels comptes públics) ha rebaixat les previsions de creixement de l'economia espanyola per a aquest any i el vinent a causa de la incertesa internacional. Davant d'això, ha assegurat que l'Estat haurà de prendre mesures a partir del 2027 per complir amb els compromisos fiscals exigits per la normativa europea.

Enmig de la tempesta comercial, el Fons Monetari Internacional (FMI) porta bones notícies a Espanya. L'organisme ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola per a aquest 2025 i situa el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) en el 2,5%, cosa que suposa dues dècimes més en comparació amb l'última estimació. Així, l'FMI s'alinea amb el govern espanyol pel que fa a la previsió de creixement per a enguany, però també amb l'Autoritat Fiscal (Airef), que aquest dijous ha dit que manté la seva estimació de creixement per a Espanya. El Banc d'Espanya ha estat l'únic organisme que ha confirmat que revisarà a la baixa el creixement del PIB per la guerra comercial. L'ens presidit per José Luis Escrivá preveia una alça de l'economia d'un 2,7% aquest 2025, una estimació més optimista que la de l'executiu espanyol.

L'exministre socialista i actual governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, li va deixar un encàrrec a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) quan va elaborar l'última gran reforma de les pensions: seria l'encarregada d'analitzar la sostenibilitat del sistema. Ara aquest moment ha arribat.

Avui és 21 de juny. Aquesta nit ha començat l’estiu i avui s’acaba l’escola. En certa manera, avui s’acaba l’any, perquè s’ha acabat la temporada 23/24, i per als que tenim organitzada la vida en forma de temporades l’any nou arribarà l’1 de setembre. 

Una negociació "fragmentada" d'un nou model de finançament autonòmic pot abocar a "sorpreses". Aquesta és l'advertència que ha llançat aquest dijous la presidenta de l'Autoritat Fiscal, Cristina Herrero, respecte a la possibilitat d'obrir aquesta caixa dels trons de tu a tu, entre el ministeri d'Hisenda i una comunitat autònoma, i no fer-ho de forma conjunta amb tots els territoris. L'organisme independent també veu problemes en cas d'entomar el debat sense una visió "conjunta i integral", és a dir, obviant que tot el que es decideix al voltant del sistema de finançament autonòmic de règim comú acaba repercutint en l'estabilitat de totes les administracions públiques, ha reiterat Herrero.

Un finançament més estable. Més recursos humans i, sobretot, tenir més iniciativa a l'hora de seleccionar les avaluacions de les polítiques públiques, és a dir, més autonomia. Són les peticions que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), a través de la seva presidenta, Cristina Herrero, ha traslladat aquest dimecres al govern espanyol, però també a la resta de formacions polítiques. L'organisme ha demanat un pacte d'estat per modificar la llei orgànica de la institució i poder deixar negre sobre blanc totes aquestes exigències.

La relació entre el ministre de la Seguretat Social, José Luís Escrivá, i la presidenta de l’Autoritat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, no viu el millor moment. Aquest dijous, quan falta menys d'un mes per a les eleccions generals, Herrero ha censurat la decisió que Escrivá va prendre en el seu moment: fer el salt de la presidència de l’Airef a un govern i ocupar un càrrec important. És el cas de l'actual ministre de la Seguretat Social, que abans va ocupar el lloc que ara assumeix Herrero.

Qui serà l'encarregada –cada tres anys a partir del 2025– d'analitzar si la reforma de les pensions del govern espanyol es comporta en termes fiscals tal com s'ha previst, ja anticipa que la norma té llacunes. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) apunta que la reforma aprovada en consell de ministres fa tot just una setmana serà insuficient per cobrir la despesa que suposaran les pensions.

La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, ha assegurat aquest dimarts al Congrés que va dubtar si havia d'avalar el projecte de pressupostos generals de l'Estat del 2023. En aquest sentit, ha declarat que el text "neix ja viciat" i amb "deficiències".

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) pronostica una caiguda de l'activitat econòmica durant l'estiu. Segons l'última previsió del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de l'organisme, l'economia espanyola patirà un retrocés del 0,2% entre els mesos de juliol i setembre, després d'un primer semestre amb bones xifres econòmiques.

Hi ha 400.000 llars a tot Espanya que tindrien dret a rebre l'ingrés mínim vital (IMV) però que no el sol·liciten. És el que en anglès s'anomena non-take-up. Al darrere hi ha la complexa tramitació d'aquest tipus de prestacions, la falta d'informació al voltant de l'ajuda, la por a no rebre-la perquè ja s'està cobrant alguna altra prestació, com ara l'atur, o fins i tot l'estigma, entre altres motius. Així ho conclou l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) en la seva primera anàlisi sobre l'IMV des que es va posar en funcionament just amb l'esclat de la pandèmia, el juny del 2020.

Tot i que l'Airef ha avalat el pla d'estabilitat per al període 2022-2025 que el govern espanyol va enviar a Brussel·les, l'organisme considera que l'executiu de Pedro Sánchez no ha fet tots els deures. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, que té com a objectiu vetllar pel bon estat dels comptes públics, ha assenyalat "greus deficiències" pel que fa al deute i dèficit públics. En concret, l'organisme que dirigeix Cristina Herrero ha apuntat que si no s'aconsegueix reduir el dèficit estructural, el deute públic es dispararà a partir del 2025 fins a arribar a nivells del 140% del PIB l'any 2040.