La Setmana Santa ha oferit un teòric recés per agafar força de cara al que vindrà, les eleccions autonòmiques d’Andalusia, les més importants d’aquest cicle que va començar al gener amb les celebrades a Extremadura. Aquesta nova cita a les urnes és la que més interessa a Madrid, però també a Barcelona, per les seves implicacions. Estem parlant d’un territori amb una població de 8.676.713 persones, de les quals 6.812.861 amb dret de vot. No és només pel pes demogràfic d’aquesta comunitat que hi ha molt en joc en aquests comicis. El cicle complet ha estat i segueix sent un banc de proves amb la perspectiva de les pròximes eleccions generals, i ara com ara s’ha saldat sense un diagnòstic definitiu. El PP continua alimentant la idea que la seva arribada a la Moncloa està molt pròxima, encara que sigui amb Vox com a incòmode i imprescindible company de viatge. Per confirmar-ho necessita repetir la seva actual majoria absoluta al Parlament andalús. Tot el que no sigui això donarà peu al fet que es qüestionin les possibilitats dels populars per veure aconseguit el seu principal objectiu. Per al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, aquesta partida és decisiva. El president de la Junta, Juan Manuel Moreno Bonilla, té, per tant, una alta responsabilitat en aquesta convocatòria electoral, de la qual el seu partit podrà sortir inflant pit o amb l’obligació de fer-se moltes preguntes sobre les causes de la frenada en les seves expectatives.

Andalusia és la comunitat autònoma més poblada, l'autonomia que reparteix més escons a les eleccions espanyoles i també la regió que acull la federació socialista més nombrosa. És el feu històric del PSOE, que va governar la comunitat ininterrompudament fins al 2019, quan el PP de Juanma Moreno Bonilla va conquerir el palau de San Telmo. Dues legislatures més tard, la perspectiva del PSOE a les eleccions ja convocades pel 17 de maig no és recuperar el govern, al contrari: les enquestes donen per segura la victòria de Moreno Bonilla i sembla que el dubte està en si manté la majoria absoluta o si depèn de Vox. És en aquest context que la ministra i vicepresidenta primera, María Jesús Montero, fa el salt a Andalusia com a candidata socialista, amb unes perspectives a la baixa, a mínims històrics. I és amb aquest horitzó que aquest dijous l'expresident Felipe González ha compartit escenari a Sevilla amb Juanma Moreno Bonilla, en una conversa moderada per la periodista Susanna Griso i organitzada per la Fundació Cajasol amb el títol: "Cayetana de Alba, una duquessa política".

El president d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, pot presumir d'haver conquerit per al PP un dels bastions històrics del PSOE des del restabliment de la democràcia. Ho va fer el 2018, quan va arribar a la presidència de la mà d'un pacte de govern amb Cs i el suport extern de Vox tot i no haver guanyat les eleccions. De fet, els resultats del PP, en unes eleccions on es presentaven tres partits de dretes, no van ser ni de bon tros els millors. Tres anys més tard, revalidava el càrrec amb una majoria absoluta que li va permetre desfer-se del llast dels socis d'investidura amb un resultat que, de tan excepcional, porta tatuat al canell. Moreno, que es descriu a si mateix com un "liberal en el sentit ampli", s'enfrontarà el 17 de maig al tercer round per mantenir-se al capdavant de la Junta, amb totes les enquestes a favor tot i el llast d'haver hagut de capejar l'escàndol dels cribratges de càncer de mama a la comunitat.

Una de les primeres conseqüències de l'anunci d'eleccions a Andalusia ha estat la sortida de María Jesús Montero del govern espanyol. La vicepresidenta i ministra d'Hisenda haurà de fer les maletes per convertir-se en candidata del PSOE als comicis, anunciats aquest dilluns de manera anticipada pel president Juanma Moreno Bonilla. En la primera roda de premsa d'ençà de l'anunci, Montero ha assegurat aquest dimarts que inicia "aquesta cursa electoral" com a candidata i que la seva marxa com a ministra "serà imminent en els pròxims dies", tal com va dir dilluns.

Dilluns, El hormiguero va convidar el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno Bonilla. Pablo Motos encara s’estava refent del tsunami de Marc Giró en el darrer programa i va trobar un bàlsam en el polític del PP. A les portes de la convocatòria d'eleccions, l’entrevista es pot considerar el primer acte de precampanya. De fet, només començar Motos va preguntar a Moreno Bonilla la data dels comicis, que el president andalús va situar al mes de juny.

El PP ha mirat de girar full de la crisi dels cribratges de càncer de mama a Andalusia al congrés autonòmic del partit celebrat aquest cap de setmana a Sevilla. I ho ha fet a ritme de soul. "Don't you worry 'bout a thing" és una de les tornades que ha cantat el sextet encarregat d'amenitzar amb música l'espera de més d'una hora de l'inici de les intervencions de Juanma Moreno i Alberto Núñez Feijóo. Una banda sonora per apuntalar la "il·lusió" que, malgrat els últims entrebancs que han provocat preocupació al partit, han intentat generar el president andalús i el líder del PP durant el tancament del congrés dels populars andalusos. Després de setmanes contra les cordes pels errors en els diagnòstics, Moreno ha aprofitat la cita, que l'ha reelegit amb un suport del 99,95% com a president del PP d'Andalusia, per reivindicar la seva qüestionada gestió i demanar, davant la imminència de les eleccions de la comunitat, la confiança dels andalusos per revalidar una majoria absoluta que ja no veu assegurada.

Milers de persones han donat suport aquest diumenge a les víctimes de l'escàndol del retard en les mamografies a Andalusia en una concentració a Sevilla convocada per l'associació Amama, que agrupa diverses dones amb càncer de mama. La protesta ha omplert la plaça on hi ha la seu de la presidència andalusa i ha estat un altaveu no només per denunciar la gestió i la resposta del govern popular de Juanma Moreno Bonilla en aquest cas –que afecta almenys 1.300 dones, segons les dades reconegudes fins ara per la Junta–, sinó també per exigir una "sanitat pública i de qualitat".

L'escàndol pels errors de comunicació i els retards en el cribratge del càncer de mama a Andalusia han fet que durant la darrera setmana hagi agafat protagonisme un nom fort dins el PP andalús però fins ara prou desconegut fora de la comunitat autònoma. Es tracta d'Antonio Sanz, el conseller de la Presidència de la Junta d'Andalusia, que des d'aquest octubre també dirigeix la carpeta de Sanitat en substitució de Rocío Hernández, cessada pel president Juanma Moreno.

A Madrid han començat a col·locar la infraestructura de cablatge per als llums de Nadal. Però l’esperit nadalenc no ha aparegut encara enlloc. La situació d’enfrontament continu entre PP i PSOE no està beneficiant ningú. Serveix, en tot cas, per comprovar que el pacte d'investidura a favor de Pedro Sánchez aguanta. En precàries condicions, però resisteix. Pel que fa al clima general, és com si els espectadors de qualsevol torneig esportiu haguessin perdut interès en el seguiment del joc, a l’espera d'esdeveniments imprevistos per tornar a girar la vista en direcció cap al camp o la pista. Estem en un punt en què només un cop d'efecte permetrà recuperar la plena atenció del públic. Les decisions clau són les d’ordenació del calendari polític. I com que no es mou gairebé res –és a dir, res decisiu–, ens conformem a contemplar els intents dels uns i dels altres per obrir forats en l'estratègia de l’adversari. I aquí és on estem ancorats, sense tirar del tot ni endavant ni enrere, en una llarga partida d’escacs d’incert resultat.

L'escàndol de les mamografies és la crisi política més important que ha hagut d'afrontar Juanma Moreno Bonilla des que va arribar a la presidència d'Andalusia el 2019 i ha fet despertar el fantasma de la dana i Carlos Mazón en el PP. Per què? Doncs perquè aquest cas afecta el cor del relat polític de Moreno Bonilla, que es basa en l'excel·lència en la gestió. El baró andalús no basa el seu capital polític en les guerres culturals i en la polarització, com Isabel Díaz Ayuso, sinó en ocupar el centre polític i presidir un executiu amb aires tecnòcrates. Si li falla la gestió, el relat li cau.

El president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, ha anunciat aquest dimecres al vespre la dimissió de la consellera de Salut i Consum, Rocío Hernández, per la crisi de les mamografies. En una declaració institucional, Moreno ha reiterat les seves disculpes a les dones afectades per les proves no concloents de càncer de mama, que no eren informades que el programa de detecció precoç podia donar-los un resultat erroni. "Viure amb aquesta incertesa no és desitjable per a ningú i, per això, hem canviat el protocol", ha explicat el president autonòmic, del PP.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que deu notar al clatell l’alè sexi i masclíssim del seu col·lega Santiago Abascal, ha desembeinat un "visat per punts" per als immigrants, amb el qual es dona preferència als que tinguin "més capacitat d'integració" i "coneguin millor la cultura". Segons el president andalús, Juanma Moreno, això vol dir que el castellà hauria de ser “requisit” per obtenir la residència. En una entrevista a Onda Cero, però, ha dit que no, que no és el mateix que demana Junts per Catalunya amb la nostra llengua. Ha dit: "Són coses diferents. Allà hi ha dues llengües. Nosaltres en tenim una. Ells posen l'èmfasi en l'altra llengua cooficial. I nosaltres el que diem és que una llengua universal com el castellà és important conèixer-la".

La unitat al PP en el posicionament respecte a la matança d'Israel a Gaza s'esquerda. Mentre la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, escenifica el seu suport al govern israelià, alguns barons se n'aparten i afloren les divisions internes sobre quin discurs s'ha de mantenir respecte a una massacre que ja ha deixat més de 65.000 palestins morts. Primer va ser el president gallec, Alfonso Rueda, qualificant "de genocidi" els atacs sistemàtics d'Israel a la Franja. El dirigent gallec (i successor d'Alberto Núñez Feijóo a Galícia) es va desmarcar així de la línia oficial del partit i va abraçar la mateixa terminologia que fa servir des de fa setmanes el govern espanyol, que ha endurit les mesures contra l'executiu de Netanyahu i, a més, ja ha decretat l'embargament de les armes d'aquest estat. Aquest dijous se li ha sumat el president andalús, Juanma Moreno, que ha fet el mateix durant una sessió de control al Parlament autonòmic, malgrat que Génova continua assegurant que haurà de ser el Tribunal Penal Internacional qui ho determini.

La mitologia grega ens regala nombroses metàfores per entendre les tensions del món contemporani. Una de les més conegudes és la història de Pandora, la primera dona mortal, a qui els déus van regalar una capsa amb la condició que no l'obrís mai. Però, consumida per la curiositat, Pandora va acabar obrint-la i va deixar escapar tots els mals que contenia: la guerra, la pobresa, les malalties... i només va quedar l'esperança al fons. Aquest mite ens serveix per il·lustrar el conflicte permanent que genera el sistema de finançament autonòmic a l’estat espanyol, que sempre té Catalunya com a principal damnificada i, alhora, com a principal ase dels cops.

Tothom dona per fet que Isabel Díaz Ayuso serà una de les grans guanyadores de la nit del 28-M, però en realitat això no està tan clar. La raó és que la presidenta madrilenya es presenta amb un objectiu molt clar, que és aconseguir la majoria absoluta, i pràcticament cap enquesta dona aquest resultat. Ayuso necessita aquesta majoria absoluta com l'aire que respira per equiparar-se a l'altre gran baró del PP, l'andalús Juanma Moreno Bonilla, i per postular-se com a alternativa a Núñez Feijóo si aquest no aconsegueix els resultats esperats. La por del seu cercle de confiança és que passi just el contrari: que el PP tregui un bon resultat global, arrabassant places importants com el País Valencià als socialistes, i que ella es quedi a les portes de la majoria absoluta i amb l'obligació de pactar amb Rocío Monasterio.

Brussel·les envia una alerta clara: "És probable que un nou deteriorament de les aigües subterrànies [del Parc Nacional de Doñana] tingui efectes desastrosos per a la conservació dels ecosistemes". La declaració arriba des del departament europeu de medi ambient, sota la batuta del comissari Virginijus Sinkevičius, després de la trobada d'aquest dilluns amb el govern andalús per tractar la proposta de la Junta de legalitzar regadius a Doñana, tot i la situació crítica del parc.

La Junta d'Andalusia no s'està de res i ha optat pel passeig de Gràcia de Barcelona per obrir la primera delegació a Catalunya. L'oficina, que entrarà en funcionament al setembre, va ser una promesa del president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, que aquest divendres ha viatjat a la capital catalana per inaugurar la nova seu, situada en una de les artèries principals de la ciutat i un dels carrers més cars d'Espanya per instal·lar-s'hi. En concret, la delegació se situa al número 21 del passeig de Gràcia, a l'edifici de la Unión y el Fénix, on ocupa un espai de coworking i que es preveu que sigui "una àmplia i sòlida representació del govern d'Andalusia a Catalunya".

Avui el debat de fons sobre els impostos ja no és abstractament ideològic sinó que només es pot entendre en relació a contextos concrets. La dreta i l'extrema dreta que controlen la Junta d'Andalusia volen suprimir l'impost de patrimoni a la seva regió perquè no els cal: són receptors nets dels diners dels altres. La dreta i l'extrema dreta que a partir d'ara es faran càrrec del govern d'Itàlia diuen que abaixaran els impostos, en canvi, per poder acabar de seduir les classes mitjanes depauperades –ma anche i terroni– que els han votat. En altres països europeus, aquest tipus d'esquers fiscals obeeixen a circumstàncies diferents que tampoc tenen res a veure amb la contraposició clàssica entre liberalisme i socialisme. Tot això no va d'ideologies, sinó d'aixecar la camisa quan es pot, i val tant per a aquestes disminucions sospitoses de la pressió fiscal en clau populista com pels partidaris d'incrementar-la encara més "als rics" en clau igualment populista. Al final tot és improvisat i, en general, efímer: estem parlant de personatges que no creuen realment en les institucions.

Conflicte obert entre el govern català i l'andalús. Aquest dimarts, el president de la Junta d'Andalusia, el popular Juanma Moreno, aprovarà la supressió de l'impost de patrimoni i una nova rebaixa a l'impost de l'IRPF. Així, assegura Moreno, Andalusia serà la segona comunitat amb menys pressió fiscal d'Espanya, després de Madrid, també liderada pel PP. Les mesures impulsades pels governs populars busquen atraure noves empreses al territori, i Moreno ha fixat el punt de mira directament a Catalunya: ha cridat els empresaris catalans a canviar la seva seu social a Andalusia. "A Catalunya hi ha impost de successions, aquí no; a Catalunya hi ha impost de patrimoni, aquí no; i a més aquí no ens independitzarem mai, perquè som part orgullosa d'Espanya. Aquí tenen la seva terra", ha afirmat Moreno.

En els últims anys ens hem acostumat a veure la Comunitat de Madrid abaixant impostos. Des de fa dècades una política d’estat orientada cap a la capital espanyola (on es concentren el poder i les principals infraestructures) li ha permès xuclar nombroses empreses, residents i grans fortunes de la resta d’Espanya.