Per una patacada electoral, per la pèrdua de la confiança de les bases del partit o per un motí intern... El líder d’un partit pot deixar de ser-ho per diversos motius, i la feina del successor acostuma a ser obrir una nova etapa per rellançar el projecte, tant de portes endins com a les urnes. De fet, un relleu al capdavant d'un partit pot ser la millor forma de fer créixer una oferta electoral, i la història és plena de traspassos de poder exitosos, però també de fracassos. Repassem els relleus més recents ara que Esquerra està immersa en un procés intern de renovació o de continuïtat amb Oriol Junqueras al capdavant.

Alberto Núñez Feijóo comença a fer cara de Pablo Casado. Igual que li va passar a l'anterior president del PP, acaba d'iniciar una guerra, probablement sense saber-ho, que no podrà guanyar. El nucli del debat és el següent: el PP ha d'estar en contra dels indults als polítics catalans per principi o simplement perquè ara no es donen les condicions? Feijóo s'ha volgut situar en aquesta segona opció quan ell mateix, empès per Isabel Díaz-Ayuso, José María Aznar i la dreta mediàtica i judicial madrilenya, havia conduït el gruix del partit cap a la primera. Cap persona de les que aquests mesos s'ha manifestat contra l'amnistia tenia al cap que, en determinades circumstàncies (perdó, compromís amb l'estat de dret, etc.), el PP podria estar a favor de concedir un indult a Carles Puigdemont o qualsevol altre líder independentista. És més, la gent corrent no distingeix entre indult o amnistia. I tampoc el PP ho havia fet fins aquest cap de setmana.

El "¡Sánchez a prisión!” que crida la ultradreta és com el “Lock her up!” que cridaven els trumpistes enfurismats referint-se a Hillary Clinton. Si cinc anys enrere Pablo Casado ja li deia “president il·legítim” a Sánchez, ¿no sembla lògic que aquesta setmana vulguin assaltar el Congrés, com els trumpistes, per impedir la investidura de Sánchez? (L’últim cop que es va assaltar el Congrés també va ser la ultradreta, armada, això sí, i per interrompre una investidura).

Per a la dreta espanyola, l’amnistia no és més que la nina més gran d’un joc de nines russes. És el drap vermell que exhibeix el torero perquè els manifestants entrin a escometre. Recordin que la propaganda va fer pujar als altars Felip de Borbó i el seu discurs del 3 d’Octubre com a salvador de la democràcia. Amnistiar ara els que van mostrar una “deslleialtat inadmissible” i una “conducta irresponsable” queda més enllà de la capacitat d’assimilació de bona part de la societat espanyola.

El Govern presentarà batalla als jutjats per intentar reobrir la causa contra l'expresident del PP Pablo Casado pels seus atacs contra el català. Així, segons ha pogut saber l'ARA, ja ha presentat un recurs al jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona contra la decisió del jutge d'arxivar la querella que va presentar inicialment la Generalitat contra el líder popular. Si el jutge va considerar que les paraules de Casado contra la immersió lingüística eren "desencertades i rebutjables" però no perseguibles penalment, la Generalitat va defensar que sí que són delicte. El punt clau del conflicte gira al voltant dels límits de la llibertat d'expressió.

Les mentides de Pablo Casado sobre el català a les aules quedaran de moment en no res. El jutge que investigava els atacs de l'exlíder del PP a la immersió lingüística ha decidit arxivar les querelles que van presentar contra ell la Generalitat i el Grup d'Advocats Independents perquè no hi veu delicte, segons ha avançat El Confidencial i ha pogut confirmar l'ARA. El Govern ja ha anunciat que hi presentarà recurs.

Ha arribat el dia en què l'expresident del PP Pablo Casado ha comparegut davant del jutge investigat per les mentides que va dir ara fa uns mesos sobre la immersió lingüística a les escoles catalanes. En la seva declaració aquest dilluns en seu judicial, ha admès que no va contrastar les declaracions que va fer el desembre del 2021 perquè eren uns fets que sortien als mitjans de comunicació i va considerar que no calia fer-ho. Malgrat tot, ha assegurat que "ho tornaria a fer les vegades que fes falta" per "defensar els drets fonamentals de tots els espanyols".

Va estalviar-se haver de declarar com a imputat el 30 de gener, però finalment el jutge l'ha trobat i l'expresident del PP, Pablo Casado, haurà de declarar per les seves mentides sobre el català a l'escola. Després del sainet del mes de gener, quan, tal com va avançar l'ARA, la justícia no el va poder convocar perquè, quan anava a entregar-li la citació a la seu del PP, els populars van dir que no hi tenia despatx i que no sabien on trobar-lo, aquest cop el jutge sí que ha localitzat Casado. Segons ha avançat ElDiario.es i ha confirmat l'ARA, l'exlíder conservador haurà de comparèixer com a imputat davant del jutge el dia 20 de març.

Fa tot just un any, el PP s’obria en canal en una guerra entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso. La formació va tocar fons: l’exlíder popular va ser defenestrat i Alberto Núñez Feijóo va agafar les regnes del partit.

El pròxim 30 de gener era un dia assenyalat en el calendari judicial. L'expresident del PP, Pablo Casado, havia de declarar per videoconferència davant del jutge de Barcelona que investiga si hi ha delicte en les polèmiques declaracions que va fer el desembre del 2021 contra la immersió lingüística. Doncs bé, la declaració ha quedat suspesa momentàniament. No pas perquè Casado hagi presentat cap recurs i l'hagi guanyat ni res per l'estil, sinó perquè, segons ha pogut saber l'ARA, no el localitzen. De fet, és el PP qui diu que no sap què se n'ha fet.

La 2020-2023 és la legislatura imprevisible, no només pel tarannà de Pedro Sánchez, sinó per l’esclat de la crisi del coronavirus i la guerra d’Ucraïna. El 2022 ha estat marcat per la invasió de Putin, però en clau espanyola ha deixat altres episodis que tampoc estaven del tot previstos: els primers resultats de la taula de diàleg, el xoc pel poder judicial, l’adeu precipitat de Pablo Casado del PP i el que hauria sigut de Yolanda Díaz si no aprovava la reforma laboral. Els expliquem a través dels seus personatges secundaris. 

Sembrar l’odi contra el català pot començar a no sortir de franc.

El català té un problema greu d'ús social. I també en té un altre de criminalització política i ideològica. El primer problema és complex, tant en les causes com en les possibles solucions. El segon problema, esclar, tampoc no és fàcil de resoldre, però sí que és fàcil identificar d'on surt i què busca: és fruit de l'endèmica intolerància a la diversitat de bona part de la societat espanyola, que entén el català com una nosa i una competència en lloc d'un enriquiment cultural. Costa d'entendre aquesta obtusa obsessió, però és una realitat. Des d'aquest estès i persistent prejudici, els últims temps, a més, s'ha volgut identificar la llengua catalana amb l'independentisme, cosa que ha fet créixer uns quants decibels el nivell d'agressivitat espanyolista contra l'idioma, i de retruc l'ha problematitzat. Si per causes demogràfiques i històriques la situació del català al carrer ja és de per si prou delicada, i parlar-lo suposa sovint un esforç afegit, aquest assetjament insidiós encara el perjudicat més.

Les desqualificacions de la dreta espanyola contra el català i el model d'immersió lingüística són recurrents, però aquesta vegada podrien tenir conseqüències judicials. Segons ha pogut saber l'ARA, un jutge de Barcelona investiga l'expresident del Partit Popular Pablo Casado per un possible delicte d'injúries –i no en descarta un de calúmnies i un altre d'odi o discriminació– per unes polèmiques declaracions del desembre de l'any passat. A més, l'ha citat a declarar el pròxim 30 de gener. Tot plegat sorgeix de la querella que va presentar la Generalitat contra el ja exlíder popular, que ha sigut admesa a tràmit després d'un bon periple judicial. Aquesta vegada, les paraules del popular podrien no sortir-li gratis.

Els col·legis majors madrilenys i de la resta de l'Estat són escenari habitual d'actes de Vox i un dels llocs on els de Santiago Abascal són més ben rebuts. Per això el cas de l'Elías Ehuja no és una excepció. El mateix líder de Vox hi acudeix sovint a fer presentacions o actes en què aprofita per fotografiar-se amb els alumnes i fins i tot amb professors. Això va passar especialment abans que Vox fes el salt al Congrés de Diputats l'any 2019, quan la formació s'havia de moure en entorns proclius. Vegem-ne alguns casos.

Els llibres d’història política recolliran que Pablo Casado va perdre la presidència del PP perquè Isabel Díaz Ayuso el va guanyar en el cos a cos, però això només va ser la punta de l’iceberg. Casado va caure perquè els barons territorials del PP li van donar l’esquena quan tenia problemes, i no precisament per simpatia amb Ayuso, sinó per l’enemistat amb el número 2 del president popular, Teodoro García Egea. L’ex secretari general va moure cel i terra per col·locar candidats i càrrecs afins a Casado per tenir-los controlats: va imposar els seus noms a les Illes Balears –Marga Prohens–, al País Valencià –Carlos Mazón–, al País Basc –Carlos Iturgaiz–, a Astúries –Teresa Mallada–, a Barcelona –Josep Bou– o a Catalunya, on va rellevar els presidents provincials per situar-hi gestores. L’objectiu d’evitar una revolució va produir l’efecte totalment contrari. Ara, el nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo, es proposa no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra i ha canviat l’intervencionisme d’Egea per un perfil baix amb el territori. Fonts del PP català, de fet, no amaguen el guany de llibertat que ha significat l’arribada del gallec. "Hi havia presidents provincials que no movien un dit sense consultar-ho abans", afegeix una altra veu estatal. 

L'ofensiva del PP contra el català continua. El relleu a la direcció dels populars no ha suposat un gir en el seu posicionament contra la política lingüística de la Generalitat. Seguint amb els estirabots del seu predecessor, Pablo Casado, el nou líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, ha promès que si governa legislarà perquè el castellà "no sigui una llengua estrangera a Catalunya", després que el Govern i l'executiu espanyol acordessin blindar el català a l'escola en la tercera reunió de la taula de diàleg.

"La criptoeconomia i les criptomonedes han vingut per canviar el món. La transmissió de valor per internet canviarà el món com el va canviar la possibilitat de transferir informació per la xarxa". Feia quatre mesos que no parlava en públic i menys sobre criptomonedes, però dimecres passat Teodoro García Egea va tornar a posar-se davant d’un micròfon per pronunciar el seu primer discurs públic des que va abandonar la secretaria general del PP. Va ser a Valladolid, en una cimera tecnològica en què la seva tesi sobre el futur de les criptomonedes va sorprendre tenint en compte el moment complicat pel qual passa el sector. Egea es comença a resituar professionalment, com també Pablo Casado, amb qui feia tàndem fa tan sols uns mesos per dirigir el PP. Ara tots dos han passat a l’ostracisme polític, però ja comencen a moure’s per trobar el seu camí laboral.

“La seu és propietat dels seus afiliats, els edificis no tenen culpa de res”. Dilluns passat Elías Bendodo, coordinador general del PP, tallava d’arrel l’últim llegat que la direcció de Pablo Casado havia deixat a la d’Alberto Núñez Feijóo. Els populars no canviaran de seu, com va anunciar el febrer de l’any passat l’expresident popular, i l’edifici número 13 del carrer Génova de Madrid continuarà intacte. “Fins ara ens hem centrat massa en els problemes interns”, apunten fonts de l’actual cúpula conservadora per justificar la decisió. Una esmena a l’estratègia de Casado i que no és anecdòtica. Feijóo intenta imprimir un nou rumb al PP per trencar amb algunes de les herències de Casado, però en manté d’altres, com ara emular el seu predecessor i parlar “d’apartheid” a les aules catalanes.