L'ofensiva israeliana a la Franja de Gaza s'ha intensificat encara més en les últimes hores d'aquest diumenge, amb bombardejos aeris i terrestres que castiguen Ciutat de Gaza i les àrees circumdants, mentre la població civil afronta una crisi humanitària i alimentària d'una gravetat extrema. Segons informació facilitada per la cadena Al-Jazeera, el ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, ha assegurat que el nombre de víctimes per la fam ha ascendit ja a 289, de les quals 115 són infants, una xifra que reflecteix l'agreujament d'una situació ja desesperant. Israel, per la seva banda, continua desmentint tant les xifres com la manca d'aliments, ho titlla de "propaganda propalestina" i diu que és Hamàs qui reté l'ajuda.

Un atac dels houthis al mar Roig va enfonsar dimecres al matí un vaixell de càrrega amb bandera de Libèria i propietat d'un armador grec, destinat a Israel i ha matat almenys quatre mariners, segons les autoritats marítimes, mentre continuen les tasques de rescat per trobar quinze desapareguts. Fins ara s'han pogut rescatar amb vida sis membres de la tripulació de l'Eternity C, que havien passat més de 24 hores a l'aigua, i que han estat retinguts per la milícia. Els houthis han dit que van atacar el vaixell amb 45 míssils hipersònics i balístics, drons marítims i aeris i llanxes ràpides, en solidaritat amb els palestins de Gaza, per evitar que arribés a un port israelià. Des que va començar el genocidi israelià a la Franja, els houthis han amenaçat les embarcacions comercials al mar Roig destinades a Israel i també han atacat Tel-Aviv. Aquest dijous les milícies proiranianes han llançat també dos míssils contra l'aeroport de Ben Gurion, el més important d'Israel, que han estat interceptats per les defenses antiaèries.

L'escàndol destapat per l'editor en cap de la revista The Atlantic, Jeffrey Goldberg, que va ser inclòs per error en un xat de Signal en el qual els principals responsables de Defensa i Intel·ligència dels Estats Units van revelar els seus plans de guerra contra els houthis del Iemen, representa un ridícul espantós de l'administració Trump que ha deixat al descobert múltiples fallades de seguretat i revela una manera de fer gens professional i altament perillosa. I encara resulta més preocupant que, quan ja han passat 72 hores, encara no s'hagi produït cap dimissió ni destitució.

Un dia després que els rebels houthis ataquessin Tel-Aviv amb un dron, que va deixar una persona morta, l'exèrcit israelià ha bombardejat posicions d'aquest grup proiranià al Iemen. És una resposta “als centenars d'atacs comesos contra l'estat d'Israel”, segons el comunicat de l'exèrcit. En concret, els bombardejos han colpejat les instal·lacions petrolieres del port de Hodeida, al mar Roig. La cadena de televisió Al-Masirah, controlada pels houthis, afirma que hi ha hagut morts, però no dona més detalls. L'exèrcit israelià assegura que aquest port és una de les principals portes d'entrades d'armes iranianes per als houthis.

Els rebels houthis del Iemen han llançat un atac aquest divendres a la matinada contra Tel-Aviv amb un dron, segons ha reivindicat la milícia xiïta en un comunicat. El projectil ha impactat contra un edifici proper a l'ambaixada dels Estats Units i ha provocat la mort d'un home i ferides a vuit persones més, segons informen autoritats d'Israel i mitjans locals. Es tracta de l'acció de més llarg abast dels rebels iemenites des que va començar la guerra a Gaza.

L'Iran ha sortit de les ombres amb el primer atac directe contra Israel i, malgrat que encara no se saben quines seran les conseqüències al Pròxim Orient, posa al descobert la seva guerra proxy contra el seu enemic jurat regional. Durant dècades la política exterior de la república islàmica ha estat teixir una xarxa àmplia d'actors armats regionals per colpejar els interessos d'Israel i el seu aliat als Estats Units, amb el suport de superpotències internacionals com Rússia i la Xina, amb què comparteix l'animositat cap als Estats Units.

Els atacs dels rebels houthis als vaixells comercials del mar Roig han deixat les seves tres primeres víctimes mortals. Almenys tres tripulants del vaixell comercial True Confidence, amb bandera de Barbados i de propietat grega, han mort aquest dimecres quan un míssil ha colpejat la seva embarcació a prop del golf d'Aden, segons han confirmat l'ambaixada britànica al Iemen i també fonts nord-americanes. Quatre tripulants més han patit cremades de gravetat. Almenys dos dels morts són de nacionalitat filipina, així com dos dels ferits greus.

El govern espanyol estava valorant la possibilitat d'enviar oficials d'enllaç a l'operació que els Estats Units i la Gran Bretanya lideren al mar Roig contra els rebels houthis per acontentar Washington, però finalment ho ha descartat. El debat havia provocat tensions internes amb Sumar, totalment contrari a involucrar-se en una operació militar que, amb el pretext protegir el tràfic marítim internacional en aquesta zona, estaria ajudant directament Israel en el seu conflicte contra Hamàs. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha descartat la participació espanyola tant en la missió dels Estats Units com en la que prepara la UE i ha llançat un missatge directe als Estats Units: "Cap país li diu a Espanya on ha de participar i on no", ha afirmat.

Un vaixell portacontenidors nord-americà ha sigut atacat aquest dilluns davant les costes del Iemen, al golf d'Aden, quan ha rebut l'impacte d'un míssil balístic disparat pels rebels houthis. No hi ha hagut ferits i el vaixell ha pogut continuar la navegació, allunyant-se de la zona de conflicte, malgrat que s'ha produït un petit incendi a bord, segons la companyia de seguretat Ambrey Intelligence, que supervisa les amenaces marítimes. L'impacte del projectil contra el Gibraltar Eagle ha tingut lloc a unes 100 milles (160 km) mar endins del golf d'Aden.

La tensió a les estratègiques regions del mar Roig i de la Banya d’Àfrica, on l’equilibri de forces és cada cop més difícil d’encaixar, va continuar augmentant encara més divendres a la matinada, després que els Estats Units i el Regne Unit ataquessin objectius del moviment houthi al Iemen. Així van respondre les dues potències occidentals als cops dels rebels en les últimes setmanes contra vaixells mercants amb suposats vincles amb Israel, llançats arran de la devastadora ofensiva militar israeliana a la franja de Gaza.

L'escalada al Pròxim Orient continua i tothom juga amb foc. Els Estats Units i el Regne Unit van llançar divendres a la matinada una onada de bombardejos contra el Iemen amb aviació i míssils sobre 73 objectius, en setze indrets del país. La matinada d'aquest dissabte, Washington ha tornat a repetir els bombardejos: per segon dia consecutiu, ha llançat una onada d'atacs, tot i que més reduïda que la de divendres. Segons fonts oficials dels EUA, l'objectiu han estat instal·lacions de radars.

Els atacs als vaixells comercials al mar Roig per part dels rebels houthis del Iemen han posat els operadors de petroliers davant d'un indesitjat dilema: o bé accepten el risc de navegar per la zona de perill o bé perden diners.

El comandament central naval dels Estats Units ha informat que ha enfonsat tres embarcacions de la milícia iemenita dels houthis en resposta a un atac contra un vaixell al mar Roig. És la primera vegada que es produeix una confrontació directa entre els Estats Units i els houthis, en la qual els rebels han patit baixes. Això podria fer que el conflicte es disparés en aquesta zona.

El 10 d’abril, des de la capital del Iemen, Sanà, es va publicar una imatge en què apareixien l’ambaixador de l’Aràbia Saudita, Mohamed al-Ja­ber, i Ali Nasir Qarshah, un líder del moviment houthi que en els darrers anys ha aconseguit el control de bona part del país. La fotografia hauria passat desapercebuda si no fos perquè el 2017 Riad havia difós una llista amb 40 noms de persones acusades de participar en activitats terroristes amb recompenses a qui donés informació que els portés on eren. Un dels noms que hi apareixia era el de Qarshah, pel qual es prometien fins a cinc milions de dòlars.

Més de 200 persones han mort o han resultat ferides en un atac aeri contra una presó a Saad, al Iemen, segons el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). La zona és el cor del moviment houthi. Ha sigut el més mortal dels molts atacs d'aquesta matinada que posen de manifest una escalada dràstica. Els equips de rescat encara treien cossos d'entre les runes al migdia en el que podria ser el pitjor atac des del 8 d'octubre del 2016, quan els saudites van bombardejar un funeral a Sanà. Des del CICR asseguren que les xifres augmentaran. Al sud, a la zona de Hodeida, hi ha hagut un atac aeri a un centre de telecomunicacions que ha provocat la caiguda d'internet arreu del país.

Els Estats Units han acusat aquest diumenge l'Iran de ser el responsable de l'atac amb drons contra dues instal·lacions petrolieres de l'Aràbia Saudita i que va provocar un gran incendi que va interrompre durant hores el subministrament de cru. Teheran, però, nega aquestes acusacions i reitera que l'atac és responsabilitat, tal com ho van reivindicar, dels rebels iemenites houthis.

Una delegació del moviment rebel houthi ha viatjat aquest dimarts a la capital sueca d’Estocolm per participar en una ronda de contactes de pau amb el govern del Iemen. La seva finalitat és arribar a un acord per solucionar el conflicte armat iniciat el 2014. L’última vegada que una delegació del moviment houthi va anar a una ronda de pau va ser l’estiu del 2016, però els rebels van quedar immobilitzats a Oman a causa del bloqueig aeri de la coalició àrab formada pel govern iemenita i els Emirats Àrabs Units.

La guerra que està patint el Iemen és insostenible, sobretot per als més menuts. La violència entre els rebels houthis i la coalició liderada per l'Aràbia Saudita, la ràpida propagació de malalties com el còlera i la falta d'ajuda humanitària són els principals problemes que afronta el país del sud de la península Aràbiga.

Almenys 23 persones han mort aquest dilluns en un atac aeri de la coalició àrab, liderada per l'Aràbia Saudita, a l'oest del Iemen, ha informat un mitjà controlat pels rebels xiïtes houtis.