Esborronada, llegeixo a l’Ara Balears “les claus per comprendre el trencament de Vox”. M’hi capbusso, esclar, perquè tinc el cor negre i m’agrada molt veure l’extinció de les espècies. Diu que en aquest partit “totes les decisions passen per la cúpula de Madrid, que manté un control ferri dels seus representants”. Fins aquí res de particular. Però vet aquí que a les Balears “Vox va integrar la formació Actúa Baleares”, que “va fer de les qüestions relacionades amb la llengua i l'educació el seu principal cavall de batalla”. I, esclar, diu l’ARA que aquesta fusió ha fet que “la sucursal illenca sempre hagi tingut un perfil més independent respecte de Madrid”. 

Comencem les curses abans no acabi l’any. Aquest any que difícilment oblidarem i que esperem que quedi només en “l’any de la pandèmia”. Que no siguin dos o més. Es fan llargs els mesos plens d’absències. Necessitem creure que obrirem el 2021 i estarà ple de llum i de viatges. Un any per respirar, literalment. Diuen que tenim la tercera onada a tocar i ja ho sabíem, perquè ens relaxem i fem tot allò que no es pot fer però que és legal. Tant és, sembla mentida la irresponsabilitat, com si tingués cap gràcia quedar per sopar a la tarda o parlar llargament amb persones de fora de la bombolla. De la feina no cal parlar-ne. La feina s’ha de fer. Per això, en la cursa per la vacuna sembla que arribarà primer la tercera onada i després la vacuna. Amb no sé quin tant per cent d’efectivitat però confiem que molta. Les farmacèutiques faran l’agost i la cursa per veure qui és més pobre farà rècord de participació. La llum que ens imaginem el 2021 serà molt fosca. L’ONU alerta d’una crisi humanitària “sense precedents”. Calculen que hi haurà un 40% més de persones que necessitaran ajuda. Hi ha hagut rècord de donacions. 14.000 milions d’euros. Quin sentit té que es puguin recollir tants diners i que no n’hi hagi mai prou? I quin sentit té que tanta gent hagi de demanar ajuda quan en realitat no caldria? Arrenquen les curses de la caritat nadalenca que perllonga el sistema en el qual sembla que vivim enganyats. La cursa per marxar de pont acabarà de seguida. Aquesta té un final. A veure qui arriba primer al lloc que sigui, la qüestió és sortir de la residència habitual per anar una mica més enllà dels carrers que comencem a tenir massa vistos. Això qui tingui una residència. Habitual és no tenir dret a un habitatge digne. Massa habitual. Sortir comença a no ser-ho tant. Per això es paguen els peatges que calguin i per això portem tota la vida pagant-los. Ara no ens ve d’aquí perquè ens ve de tot. La crisi no és una oportunitat. És una presència inquietant que aprofiten els qui s’aprofiten. Necessitem sortir de la roda perquè alguna cosa pugui girar bé. Altres corren per ser els més independentistes en la cursa electoral i la pregunta és cap a quina direcció ha de córrer l’electorat i quantes cadires més es poden buidar per imposició judicial. La repressió no s’atura. La gestió per salvar la unitat d’Espanya és molt més eficaç que la de la pandèmia. Esclar que els recursos per salvar la unitat d’Espanya sempre estan a disposició i a punt. La taula de diàleg és un acudit dolent i aquestes eleccions també. Per cert, hi ha una cursa per trobar dones. És una bona notícia. Siguin quines siguin aquestes dones i els partits que representin. No totes seran cap de llista. Això potser ja seria massa. No ens ho sembla quan tot són homes però és que encara n’hem d’aprendre una mica. De tot en general.

Si després de saber que el Tribunal Suprem dona suport a la banca abans que als clients, que el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ha sentenciat que Espanya no va garantir un judici just a Arnaldo Otegi, que Cospedal conspirava amb Villarejo contra companys del seu partit i d'altres formacions i que Espanya podria ser condemnada per estar plena d'abocadors il·legals encara et queda passió patriòtica per Espanya, Gemelolandia és la teva web de referència. Tal com informa aquesta botiga en línia en una nota, acaben d'incorporar a la seva oferta uns botons de puny amb la cara del rei Felip VI i uns altres amb el rostre del rei emèrit, Joan Carles I, que de ben segur faran les delícies de tots els amants de les icones patriòtiques espanyoles.

Després d'una setmana intensa, la declaració d'independència d'aquest divendres al Parlament ha suposat la "culminació del cop a la democràcia", segons centenars de ciutadans madrilenys que s'han congregat a la plaça Colón. Aquest espai del centre de la capital espanyola, que ja va ser protagonista d'una gran manifestació després del referèndum, ha tornat a acollir aquest dissabte una concentració a favor de la unitat d'Espanya, que ha aplegat centenars de persones embolcallades amb la bandera 'rojigualda'. Lluny, però, de quedar-se prou satisfets amb la crida a les urnes del 21 de desembre, el cessament de tot el Govern i del major dels Mossos d'Esquadra i la dissolució del Parlament, els manifestants han remarcat la necessitat que els responsables del Procés passin pels tribunals. "Puigdemont a la presó" i "No a la impunitat dels colpistes" són alguns dels cartells que s'han anat repartint a mesura que arriba gent a aquest punt emblemàtic de Madrid, que destaca per la presència d'una bandera espanyola gegant al bell mig de la plaça.

En l’entrevista que diumenge passat la directora Esther Vera li va fer a Oriol Junqueras, el vicepresident del Govern va declarar: “Ho tenim tot a punt per tramitar el referèndum”. En efecte, avui expliquem que el Govern activa el referèndum, que el prepara com si fossin unes eleccions autonòmiques perquè els preparatius no siguin legalment perseguibles, de moment, i que d’aquests treballs se n’encarrega un equip d’alts càrrecs en el qual hi ha, entre d’altres, secretaris generals de conselleries que es reuneixen de forma periòdica. Expliquem avui que són “els que preparen la documentació, valoren imprevistos i pensen en l’endemà del referèndum”. Doncs bé, a aquest grup, i al Govern en general, se’ls ha girat feina aquesta setmana per la senzilla raó que el Parlament ha aprovat els pressupostos. Ara el referèndum ha de començar a concretar-se en decisions polítiques que no només poden ser anul·lades pel govern espanyol, sinó que poden comportar la inhabilitació dels polítics catalans que les firmin. És temps, per tant, de no confondre els desitjos amb la realitat: celebrar un referèndum en aquestes condicions, un referèndum que vagi de legalitat a legalitat i sigui vinculant serà, en el millor dels casos, molt difícil.

Si una bandera ha esgrimit en campanya Ciutadans ha estat la defensa de la unitat d'Espanya. I aquest 'leimotiv' no podia faltar en el seu primer gest al nou Congrés. El líder del partit taronja, Albert Rivera, ha registrat aquest dijous una proposició de llei en defensa de "la unitat, la constitucionalitat i igualtat de tots els espanyols". "Volem que les Corts es mullin i defensin la sobirania nacional en aquesta cambra", ha assegurat en roda de premsa.

Un al·legat a la unitat d'Espanya i als valors de la Transició, així com de la Constitució del 1978, acapara la primera part del programa electoral del PP, 'L'Espanya que volem', presentat a Madrid aquest diumenge. El pols amb el sobiranisme s'ha convertit en el principal discurs de la precampanya de Mariano Rajoy i també en el pal de paller dels seu programa. No en va, el 2011 no va incloure ni una línia en defensa de la unitat d'Espanya.

Alts càrrecs militars s'han sorprès pel fitxatge, un partit que, consideren, "qüestiona la unitat d'Espanya i la Corona". Des de sectors de les forces armades, veuen "incoherent i contradictòria" la decisió del general, de qui haurien entès que se sumés al PSOE per les seves idees polítiques "d'esquerres o socialistes" i pel fet de ser un partit "constitucionalista".

La presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, ha instat aquest divendres el seu partit a defensar els principis i valors que són la seva "columna vertebral" de la formació: la llibertat i la unitat d'Espanya, que cap partit "ni antic ni emergent" defensa, assegura.