Pedro Sánchez ha estat vilipendiat per Elon Musk per haver proposat prohibir l’accés a les xarxes als menors de 16 anys. “Tirà” i “traïdor”, li ha dit l’amo de X, i no s’ha descuidat el “totalitari” i el “feixista”, que sempre amaneixen. Per la seva banda, el president del govern espanyol ha escrit (a la xarxa de l’amic): “Deja que los tecno-oligarcas ladren, Sancho, es señal de que cabalgamos”.

Abans de separar-se, el Raül (nom fictici per mantenir-lo en l’anonimat) veia molt de potencial a les aplicacions de cites i tenia ganes de provar-ho. Un cop ha tingut l'oportunitat, no les ha fet servir i està “lluny” de fer-ho. Vol no passar tantes hores davant del mòbil i endinsar-se en aquest món va, precisament, cap a l’altra direcció. La veritat, però, és que no les ha trobat a faltar. “He conegut gent que m’ha interessat i gent a qui he interessat”, afirma quan explica com ha gestionat aquesta nova situació. Confessa, també, que poder-ho experimentar li ha resultat una “motivació sana i bona”.

“Meterla doblada” és una expressió col·loquial castellana per fer referència a l’acte d’enganyar. Tot i que popularment se li han atribuït connotacions sexuals, en realitat prové de l’argot militar. Fa referència a una manera de plegar una manta dins una altra, perquè sembli que només n’hi ha una malgrat que en realitat n’hi ha dues. Dimecres a la nit, veient els dos nous episodis de Cites Barcelona a TV3, era inevitable que l’expressió et vingués al cap, com un joc de paraules. La van emetre doblada. Veure, a la primera escena, les magnífiques actrius Aina Clotet i Carme Fortuny doblant-se a elles mateixes al català era molt desconcertant. Passava amb tots els personatges al llarg de tot el capítol i també en el següent. La ficció en català ja no és una declaració d’intencions sinó una negociació de percentatges, com si el català fos una penyora d’intercanvi o una rèmora a compensar. La meitat de capítols en català i l’altra meitat en castellà i així també la coprodueix Prime Video. 

La plataforma HBO Max ha canviat de nom. Ara es diu Max a seques i promociona nous continguts amb l’excusa d’aquesta nova etapa. Un dels esquers comercials a Espanya és l’aparició del dating show Naked attraction. El format és d’origen britànic, es va estrenar a Channel 4 fa dotze anys, i ja ha fet la volta al món. La dinàmica inverteix l’ordre de la manera tradicional com es coneixen les parelles. Si normalment hi ha un procés de coneixença personal i la darrera etapa, si s’escau, és despullar-se per tenir-hi relacions sexuals, el programa ho capgira emparant-se en la necessitat d'evitar les decepcions d’última hora. Naked attraction ofereix a un concursant (home o dona) sis candidats o candidates. Tots ells estan amagats dins unes cabines individuals de coloraines que oculten el seu físic nu. A poc a poc, el programa va descobrint els seus cossos en quatre etapes diferents. Primer fins als genolls, després fins a la cintura, a continuació fins al coll i finalment els mostra complets. A cada etapa, el concursant ha d’eliminar un candidat fins que ha de triar entre els dos últims, als quals ja veu de cos sencer. La part més xocant és que abans de veure la cara de les cites potencials en pots observar i comentar els genitals, els pits o les parts del cos que es considerin oportunes. Visualment, és impactant perquè es fan plans detalls dels penis i les vulves, oferint un repertori de genitals com si fos un catàleg. La cadena 8TV ja va intentar promocionar-se amb un succedani d’aquest dating show dins del programa El circ de Frank Blanco, amb resultats bastant inquietants.

Ara fa un parell de dies gran part del món celebrava el dia dels enamorats, una data que molts tenen marcada en el calendari. Però, un cop arribats a una cita, hi ha diferents anècdotes amb què un pot presumir per quedar com tot un expert. Per tant, si us falten temes de conversa, aquí en teniu uns quants: ¿sabíeu que es creu que Sant Valentí es remunta als luxosos rituals de fertilitat de l'Antiga Roma? ¿Tenies constància que l'Iran va prohibir qualsevol celebració del dia dels enamorats el 2011 per por que es difongués el comportament promiscu d'Occident? I també alguna dada: la Federació Nacional de Minoristes dels Estats Units va calcular que, aquest 2024, cada nord-americà gastaria uns 186 dòlars en la seva cita de Sant Valentí.

El 16 de juny del 1994 la Céline i el Jesse van coincidir en un tren i van decidir baixar junts per passar un dia a Viena. La pel·lícula de Richard Linklater Abans de l’alba –que explica la història d’aquesta parella interpretada per Julie Delpy i Ethan Hawke– va estrenar-se l’estiu següent amb un gran èxit. Tant, que 28 anys després encara hi ha gent que, cada any, recorda a Twitter l'efemèride de l’inici d’aquella història d’amor (que tindria continuïtat en dues pel·lícules més). Per què se'n recorda tanta gent, d’aquella cita amb final obert? Sembla un gest petit i íntim, però demostra la fe en la utopia de l’amor.

Dilluns tornava una nova temporada de Cites Barcelona a TV3. La sèrie mostra la relació de diferents parelles que es coneixen a través de les aplicacions de mòbil. Les xifres demostren que a l’audiència li venia de gust recuperar el romanticisme: el primer capítol va congregar 444.000 espectadors de mitjana i un 21,4% de quota; el segon episodi, tot i ser força millor pel que fa a guió, va perdre espectadors però va mantenir les bones dades de seguiment. Des d’un punt de vista estrictament resultadista, la cita amb l’espectador es va consumar amb èxit. Ara bé, les sensacions després de veure la sèrie van ser una mica decebedores.

Feia dies que TV3 anunciava l'arribada de Cites Barcelona, la nova temporada d'una de les seves sèries estrella. L'estrena, però, no ha complert les expectatives generades. Si abans del seu llançament ja havia estat envoltada de polèmica pel fet de ser bilingüe —les dues temporades anteriors eren íntegrament en català—, les coses no han millorat quan els espectadors han pogut veure els dos primers episodis. Durant l'emissió les crítiques dels espectadors es van dirigir cap a tres fronts: la renúncia de TV3 a produir la sèrie íntegrament en català (la participació majoritària d'Amazon Prime Video ha fet que sigui en castellà i català), el doblatge i els problemes amb l'emissió en versió original.

¿Sabíeu que existeix una aplicació de cites que connecta persones amb barba amb els que volen acariciar-les? ¿I una que només utilitzen executius i famosos que busquen passar desapercebuts? ¿I una específicament dirigida als pallassos? ¿I la dels otakus? L'especialització de les aplicacions de lligar és un fet cada cop més habitual. El motiu d'aquesta atomització és evident: si les persones no som iguals, tampoc ho han de ser els nostres gustos a l'hora d'establir relacions de caràcter sexoafectiu.

Dimarts a mitjanit 8TV va fer un altre intent televisiu per cridar l’atenció de l’audiència a partir de criteris basats en els instints més primaris. Dins del programa El Circ de Frank Blanco han estrenat un dating show molt sòrdid basat en l’estriptis. “Unes persones molt atrevides venen disposades a començar una relació de parella d’una manera molt diferent”, anunciava el presentador, i advertia que a partir d’aquell moment els continguts eren només aptes per a majors de divuit anys. “¿I si la millor manera de trobar parella fos començar pel final?”, es preguntava Blanco per justificar la dinàmica del joc. Strip dates presenta tres candidats a una concursant, en aquest cas de vint anys. Cadascun dels tres homes va despullat i queda en l’anonimat dins d’una cabina translúcida que perfila la silueta però no permet apreciar la figura definida. El frontal està fragmentat en cinc finestres. La concursant escull les finestres que vol retirar a canvi de treure’s peces de roba. A mesura que es van traient trossos de porta, l’espectador va veient els candidats i la concursant més despullats fins que queden a pèl davant de les càmeres. Els descartats surten de la cabina posant-se un barnús i travessant el plató amb la cua entre cames, mai més ben dit. Un cop escollit l’afortunat, sense veure-li mai la cara, és la concursant qui es col·loca dins d’una cabina, també sense que se li vegi la cara, i és el torn del candidat per observar-li el cos i decidir si ell accepta o no la trobada. Per tant, la parella es tria i consensua la cita en situació de nuesa absoluta i sense haver-se vist la cara. Si s’estableix el vincle, Frank Blanco els presenta i el programa els regala un sopar per culminar el joc. Dimarts van marxar despullats i agafats de la maneta una noia de vint anys amb un senyor de quaranta-quatre. Un cop vistes les cares, el programa no els va donar l’opció de repensar-s’ho. 

Dimarts, en el programa de cites First dates de Cuatro, es va produir una situació sorprenent que posa de manifest el patetisme de determinades masculinitats. I, tot sigui dit, d’això el reality se n’aprofita encara que suposi la incomoditat d’altres participants. 

Els responsables de màrqueting de la cadena de supermercats Edeka han justificat de sobte el cor groc que acompanya el logo de l’empresa en temps de coronavirus. La pandèmia ha fet que un establiment de Volkach, un poble bavarès de menys de 10.000 habitants entre les grans ciutats de Nuremberg i Frankfurt, passi a ser conegut a tot el país des de principis de febrer. “No és una acció nova: fa dos anys que vam introduir l’hora dels solters (single shopping ) els divendres entre les 18.00 i les 20.00 hores”, explica un portaveu del supermercat. Però el covid-19 els ha redescobert: ves al supermercat per poder lligar és un eslògan que fa setmanes que ha enganxat més d’un client, si bé aquesta opció només s’ofereix en aquesta sucursal del sud del país. Altres supermercats ofereixen franges horàries perquè la gent gran o persones de risc hi puguin anar a comprar de manera segura, però aquesta és una altra història.

Facebook continua intentant ampliar el seu catàleg de serveis. Avui la companyia de Mark Zuckerberg ha anunciat el llançament de la seva aplicació de cites, Facebook Dating, un servei que, assegura, facilitarà "començar relacions basades en coses en comú, com interessos, esdeveniments i grups". L'aplicació ja està en funcionament als Estats Units i a 19 països més, com el Canadà, Mèxic, l'Argentina o Colòmbia, però a Europa no arribarà fins al 2020.

Quan es tracta de lligar a través de les xarxes socials hi ha molts filtres. L'aparença, l'edat, els estudis o el lloc on viu una persona són determinants, però n'hi ha un altre que està guanyant força aquests últims temps i és l'ortografia. Segons diversos estudis elaborats per portals de cites online, el fet d'escriure correctament es valora cada cop més a l'hora de conèixer persones. Un informe del portal de cites Zoosk revela que un 65% de les dones i un 60% dels homes no tindrien relacions amb algú que fes faltes d'ortografia. I el portal espanyol Adoptauntio.es va estudiar els perfils dels usuaris que fan faltes i els va comparar amb els que no en fan, i va concloure que el 59% dels que escriuen bé tenen més possibilitats de lligar, respecte al 31% dels que fan faltes. Un altre informe, realitzat pel portal Match.com entre 5.500 nord-americans, apuntava que un 88% de les dones i un 75% dels homes enquestats deien que fer un bon ús de la gramàtica era una de les qualitats més importants abans d'establir una cita.

Facebook fa la competència a Tinder i llança avui Facebook Dating: una funció per trobar cites a través de l'aplicació. De moment, es posarà a prova a Colòmbia, un dels països on la xarxa té més adeptes, segons publica 'Hipertextual'. Mark Zuckerberg ja va presentar la prestació fa uns mesos i en va donar detalls: s'activa a través de Facebook i evita connectar l'usuari amb amics i amb contactes bloquejats com a potencials parelles.

"Tinder és la discoteca del segle XXI". Ho diu la Montse, de 33 anys, fent referència a la famosa aplicació per trobar parella i gràcies a la qual ella va trobar el seu company, l'Eloi, ara farà tres anys. I és que abans la gent coneixia la seva parella a les discoteques, a la festa d'uns amics, a la universitat, a la feina o fins i tot al replà de l'escala, però ara això ha canviat. I molt.

En el seu Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya, presentat al gener, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) assenyalava, entre molts altres reptes del sector, l’objectiu de “potenciar la comercialització de les produccions catalanes, especialment en els mercats internacionals”. Efectivament, les sèries catalanes encara estan molt lluny de produccions com la danesa Borgen, que tot i haver nascut en un territori de característiques similars a Catalunya ha fet la volta al món. Ara bé, és igualment cert que les últimes ficcions de TV3 han aconseguit traspassar fronteres i tenir èxit en altres mercats.

A Ciutadans (C's) estan ofesos per una trama de la sèrie 'Cites', de TV3, que reflecteix la relació homosexual entre un xef i un polític d'un partit imaginari. Els dos homes s'han conegut en una web de cites i discuteixen per la vida política del diputat, que no vol sortir de l'armari suposadament perquè el seu partit l'hi impedeix.

Cuatro va estrenar aquest dilluns la sèrie 'Quantico', que va ser l'emissió més vista de la seva franja a Catalunya, amb 375.000 espectadors i un 13% de quota de pantalla. La ficció va ocupar el quart lloc del rànquing diari, només per darrere de l'Eurocopa i dels 'Telenotícies', i va ocupar el primer lloc un cop acabat el partit que enfrontava les seleccions d'Anglaterra i Eslovàquia.

L'estrena de la segona temporada de 'Cites' no ha convençut els espectadors. La sèrie de TV3 es va quedar aquest dilluns amb 296.000 espectadors i un 9,6% de quota de pantalla, un resultat que queda clarament per sota del pitjor resultat obtingut durant la primera etapa, que va ser de 331.000 seguidors i un 11% de 'share'.