Sense l’alcaldia de Barcelona i amb la representació al Parlament en mínims històrics, els comuns sabien que en l’assemblea extraordinària que han celebrat aquest cap de setmana calia fer autocrítica. Amb una nova direcció i un full de ruta renovat, el partit es prepara ja per afrontar un nou cicle electoral en què té com a repte enfortir-se com a organització, intentar salvar-se del naufragi de Sumar després de la dimissió de Yolanda Díaz –que, a diferència del que va passar el 2021, no ha assistit a l’assemblea– i buscar nous lideratges arran de l’adeu d’Ada Colau. La recepta ideològica continua sent la mateixa: polítiques d’esquerres i ecologistes des d'un "catalanisme inclusiu" i que busquin estrènyer els llaços amb els moviments socials. Ara bé, tothom a l’organització admet que caldrà fer canvis estratègics per aconseguir que aquest discurs sedueixi nous votants i recuperi els que s'han quedat pel camí, especialment davant l’ascens del PSC com a força hegemònica a Catalunya.

L'adeu d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona ha marcat un abans i un després als comuns, immersos en un procés congressual que vol abordar la crisi soterrada a l'espai arran dels mals resultats de l'últim cicle electoral. Ara bé, l'exalcaldessa continuarà vinculada a Catalunya En Comú: serà la presidenta de Sentit Comú, la fundació del partit. Compartirà el càrrec amb el seu actual president, l'exministre d'Universitats Joan Subirats, que va fer el salt a la política institucional el 2019 com a regidor de Colau i ha estat un dels grans ideòlegs de l'espai des de la seva creació. Ho han confirmat fonts del partit, que subratllen que, d'aquesta manera, la que ha estat el seu referent més important en l'última dècada podrà continuar treballant de bracet amb l'organització, amb la incògnita de si tornarà a ser candidata a les municipals del 2027.

Els comuns afronten els dies 16 i 17 de novembre una assemblea extraordinària per afrontar els seus últims mals resultats electorals. Una de les grans incògnites era qui agafaria les regnes de la pròxima direcció, després de la decisió d’Ada Colau d’apartar-se de la primera línia política (sense descartar, però, tornar-se a presentar a les eleccions del 2027). La incògnita va quedar resolta el passat 21 d'octubre: en una entrevista a RTVE, la cap de files dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va anunciar que renunciaria a repetir com a coordinadora nacional i que la fins ara coordinadora, Candela López, i la regidora a l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa –propera a Ada Colau– farien tàndem a la cúpula del partit.

Els mals resultats dels comuns en les últimes cites electorals tindran conseqüències a la cúpula. Si Ada Colau ja anunciava fa unes setmanes que no repetirà com a coordinadora nacional de l'espai, ara és el torn de Jéssica Albiach, líder dels comuns al Parlament. Ho ha explicat ella mateixa en una entrevista a RTVE aquest dilluns, quan falta menys d'un mes per a l'assemblea en què s'haurà d'elegir la nova direcció del partit, el 16 i el 17 de novembre: "És una decisió personal, però que va acompanyada d’una reflexió política, no només meva, sinó del partit", ha detallat.

El que els comuns són avui no s’explica sense Ada Colau. Aquesta és una afirmació en què coincideixen tant els defensors com els detractors de l’exalcaldessa, que deixarà la direcció de Catalunya en Comú i l'Ajuntament de Barcelona aquesta tardor. Colau va ser qui va donar sentit al projecte des de bon començament i qui l'ha liderat durant els últims deu anys, vuit dels quals des de l'alcaldia. Colau ha sobreviscut a totes les renovacions de la coordinació i també a les tensions entre el seu entorn i Pablo Iglesias, un enfrontament que ja anticipava l'escissió entre els comuns i Podem abans de la irrupció de Sumar en el tauler polític. Ara Colau es retira de la primera línia almenys temporalment per centrar-se en la seva agenda internacional. "És bo que hi hagi relleu en els càrrecs", ha dit recentment en una entrevista a Crític. El seu comiat obre el meló de la renovació de lideratge als comuns després dels mals resultats electorals que els van dur a avançar la seva assemblea al novembre.

A escassos dies de l’inici de la campanya electoral, els comuns disparen contra el PSC de Salvador Illa pel seu model lingüístic, com ja va fer Esquerra fa uns dies. La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha clamat aquest dilluns contra el model "trilingüe" que defensen els socialistes i ha fet una petició a les forces catalanistes per "protegir" la immersió i revertir la caiguda de l'ús social del català. "Deixem la immersió tranquil·la. Deixem l’escola catalana tranquil·la i centrem-nos on tenim el problema, en la crisi educativa", ha dit en una tribuna del Fòrum Europa a l'Hotel Palace, en referència als mals resultats històrics que Catalunya va registrar en les últimes proves PISA. Albiach ha reivindicat l'entesa de comuns, PSC, Esquerra i Junts que va fer possible la llei per fer front a la imposició judicial del 25% de castellà, però ha demanat un nou pacte que "blindi" la immersió d'una vegada per totes davant l'ofensiva del PP i Vox.

Referèndum? Sí, però no ara. Aquesta és la posició que els comuns defensaran en una campanya en què el debat nacional podria tornar a revifar arran de la rivalitat entre Esquerra i Junts, i més després que Pere Aragonès hagi mogut fitxa per recuperar la proposta d’un referèndum pactat a les portes de les eleccions. Els comuns es miren aquest moviment amb recel i consideren que no és el moment de posar un referèndum d’independència sobre la taula ni d’obrir una pugna amb el govern espanyol per fer-lo possible.

La incògnita de si els comuns i Podem trencarien la seva aliança de cara a les eleccions catalanes es va resoldre el dimecres per una via que va sorprendre fins i tot una part de l’executiva del partit lila a Catalunya: la formació ha optat per no presentar-se al 12-M argumentant que fer-ho en solitari fragmentaria l’espai de l’esquerra i posaria en perill un futur govern progressista. Les bases de Podem a Catalunya han avalat la decisió en una consulta tancada aquest divendres amb un suport del 70,7% i una participació de dos mil inscrits. ¿Què ha passat perquè un partit que assegurava estar fort i preparat per defensar el seu projecte a les institucions catalanes hagi renunciat a donar la batalla electoral al Parlament?

"No hem fet bé les coses col·lectivament". Així va valorar Yolanda Díaz la desfeta electoral de Sumar a Galícia, on no va obtenir representació tot i enviar-hi qui era la seva portaveu al Congrés, Marta Lois, que ha deixat la política institucional i torna ara a les aules de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago. Mentre enllesteix el seu procés de construcció com a partit, Sumar encara la campanya de les eleccions basques del 21 d’abril sabent que la història podria repetir-se i deixar encara més tocat el projecte de Díaz. Sense lloc a Galícia, Sumar té sentit a Euskadi, Catalunya, el País Valencià o les Balears?

No hi haurà relleu en el lideratge de Podem Catalunya. La fins ara coordinadora autonòmica, Conchi Abellán, s'ha imposat a la que fins fa no gaire era la seva número 2, María Pozuelo, per 152 vots en unes primàries marcades per la ruptura entre Sumar i Podem a Madrid i on ha rebut el suport de la direcció estatal per continuar en el càrrec. Abellán, que ja va guanyar les primàries del 2020, té per davant decidir què passa amb l'aliança entre comuns i Podem a Catalunya.

El trencament de Podem amb Sumar ha desencadenat un èxode de dirigents de la formació lila a regions com la Comunitat de Madrid per les seves diferències amb la direcció del partit fundat per Pablo Iglesias. A Catalunya, on fins ara la convivència entre Podem i els comuns era més o menys plàcida, hi comença a haver les primeres discrepàncies. Sobreviurà a la crisi el partit a Catalunya o hi haurà una abraçada de l’ós dels comuns?

Jéssica Albiach (València, 1979) visita l’ARA amb la legislatura espanyola acabada d'estrenar i en plena negociació dels pressupostos catalans.

L'inici de la tercera assemblea de Catalunya en Comú aquest dissabte al matí marca un cap de setmana atapeït per a la formació liderada per Jéssica Albiach, immersa en les negociacions sobre els pressupostos amb el Govern. La direcció de la formació presenta a la militància l'estratègia política de l'espai de cara al 2023, que les bases han de ratificar, en unes jornades marcades per l'aposta dels comuns d'aglutinar forces al voltant del projecte polític de la vicepresidenta Yolanda Díaz per a les generals, que el cap de setmana passat va començar a prendre forma en un acte a València amb dirigents dels comuns, Compromís, Més Madrid i el Moviment per la Dignitat i la Ciutadania de Ceuta. Justament l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també va ser en aquell acte, ha donat el tret de sortida a l'assemblea abanderant la qüestió, assegurant que aquesta suma de forces és "imparable" i fent una crida a sumar esforços en aquest "nou projecte": "No hi sobra ningú".

La direcció de Catalunya en Comú proposa celebrar la seva tercera assemblea nacional el 20 i 21 de novembre. Serà tres anys després que el partit celebrés la seva segona assemblea, l'abril del 2018, que va servir per aprovar tots els documents organitzatius de la formació, que feia tot just un any que havia començat a caminar –l'abril del 2017 es va celebrar l'assemblea fundacional–. El consell nacional d'aquest dissabte ha d'aprovar la data d'aquesta tercera assemblea –només hi ha aquest punt a l'ordre del dia–, així com els punts a debatre-hi.

Quatre anys després de la seva fundació, Catalunya en Comú s'ha decantat per seguir els passos d'ICV i incorporar-se al Partit Verd Europeu. Aquest dissabte la formació europea ha culminat el seu congrés i, entre els diferents punts de l'ordre del dia, ha debatut l'admissió dels comuns en el si de la formació, que s'ha validat per gairebé unanimitat (amb el 99% dels suports). De moment, el partit ha entrat com a "membre candidat", el primer pas per recórrer el camí per convertir-se en membre de ple dret si supera tots els tràmits. Fins ara els dos partits de referència que els Verds europeus tenen a l'Estat són Equo –que en els últims comicis estatals ha concorregut amb Més País– i fins fa poc ICV, tot i que ara n'ha agafat el relleu Esquerra Verda, el partit amb què s'ha refundat la formació ecologista ofegada pels deutes i en ple concurs de creditors.

Després de triar el seu número dos –l'excoordinador general de CCOO Joan Carles Gallego–, Jéssica Albiach ja ha escollit qui l'acompanyarà en els llocs de sortida de la candidatura per Barcelona. De número tres proposarà que hi sigui Jessica González, que ja es va presentar a les llistes de Barcelona en Comú en les últimes eleccions generals i que ara és consellera al districte de Ciutat Vella amb el regidor Jordi Rabassa. De número quatre i cinc hi situarà els actuals diputats David Cid i Susanna Segovia, segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA. I els seguiran el també parlamentari Marc Parés i Núria Lozano, membre de l'executiva de Catalunya en Comú i que forma part d'EUCat.

Rosa Lluch tornarà a les llistes dels comuns. Segons ha pogut saber l'ARA, aquesta vegada ho farà per encapçalar la llista del partit a Girona de cara les pròximes eleccions catalanes, previstes per al 14 de febrer. Els comuns volen recuperar l'escó que van perdre en els comicis de fa tres anys, el 21 de desembre del 2017, i tornen a apostar per la filla de l'exministre socialista assassinat per ETA, Ernest Lluch, per aconseguir el repte i fer forat en l'electorat del PSC. Catalunya en Comú també comptarà amb l'ex secretari general de CCOO Joan Carles Gallego com a número dos de la candidatura per Barcelona, que encapçalarà Jéssica Albiach.

Aquest dimarts el Congrés de Diputats ha de votar si suspèn les regles fiscals d'aquest any i el que ve davant la situació de crisi excepcional derivada per la pandèmia. Una votació que equivaldria a la votació sobre el sostre de despesa i que és clau perquè suposa fixar les bases econòmiques per als pressupostos generals de l'Estat, que està acabant de redactar el govern espanyol, però també perquè l'executiu que presideix Pedro Sánchez temptegi els suports de cara a l'aprovació dels comptes. La proposta del PSOE i Unides Podem tirarà endavant sense problemes perquè ja tenen garantit el suport de Ciutadans i també el dels partits independentistes: JxCat, ERC i la CUP han confirmat que hi votaran a favor.

Tots els partits de l'oposició en bloc han censurat els canvis al Govern que ha impulsat el president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dijous. Consideren que la remodelació només allarga "l'agonia" d'un govern que està "esgotat" i coincideixen –excepte Ciutadans– a demanar al president que convoqui eleccions. L'únic partit que ha donat un cert marge a Quim Torra perquè expliqui les raons d'aquests canvis és la CUP. Els anticapitalistes volen que el president de la Generalitat expliqui si el relleu de consellers respon a la lluita interna de JxCat o és l'avantsala de la resposta del Govern a la seva possible inhabilitació.

Des que el 3 d’agost el rei emèrit va anunciar la seva fugida, els comuns han intentat marcar perfil propi i desvincular-se completament de la gestió que ha fet el PSOE de la crisi reial. Tant és així que ja fa uns dies van anunciar una bateria de mesures per presentar al Congrés -sense consensuar amb els socialistes- que haurien de servir per intentar “controlar” i millorar la “transparència” de la monarquia. Dirigents de Catalunya en Comú han carregat des de l’inici contra Joan Carles I i han demanat obrir el debat sobre el model d’estat. Sense anar més lluny, ho va fer en el ple del Parlament del 7 d’agost la líder dels comuns a la cambra, Jéssica Albiach. Tot plegat, una gesticulació que pretén evidenciar que el partit és fidel als seus principis republicans, malgrat compartir executiu amb un soci que hauria pactat la fugida del monarca emèrit.