Vivim temps de prohibicions. Enmig de tantes incerteses, i encara amb el neguit per la pandèmia del covid-19, les pautes que es donen des de les administracions es basen més en el que no podem fer que en el que podem fer. Independentment de les qüestions sobre la confiança, el respecte i l'obediència que se'n deriva, i que en part són hereves d'una manera de fer política que fa anys que arrossega problemes de credibilitat, penso que com a ciutadans tenim tant l'obligació de respectar les prohibicions com la d'invertir els termes i ser propositius i corresponsables respecte del que sí que podem fer. El que puguem fer ho hem de fer per nosaltres i pels altres. I hi ha un munt de decisions que podem prendre cada dia i que no s’exclouen les unes a les altres.

Tant a Catalunya com a Espanya continuen incrementant-se el nombre d’infectats per coronavirus, ja sigui per irresponsabilitat o per desconeixement en no respectar les mesures bàsiques: posar-se la mascareta, rentar-se les mans amb freqüència i mantenir la distància de seguretat.

Aquest dilluns els nens van començar el col·legi després de sis mesos d’absència. Fileres, mascaretes, entrades esglaonades, cursos bombolla… Són mesures transitòries de seguretat, les acceptem tàcitament. La vigília del dia esperat, mares, pares i mestres van compartir a les xarxes els ànims: “Sort a tothom!” Com a les pel·lícules bèl·liques en què la nit abans -nerviosos en la prèvia de la batalla- tots es confessen la por davant de la mort que els espera i s’emborratxen fins a perdre el coneixement. Amb la primera jornada de nens fora de casa es comença a somiar amb reprendre la vida cultural. Aquest mateix dia es posen a la venda les entrades del Sónar+D; s’esgoten en cinc minuts. Les activitats de la Mercè ja tenen pràcticament totes les reserves plenes. Podem estar contents, per fi llueix el sold out o el reserves completes en quasi totes les activitats culturals. Però els tentacles dels mites de l’èxit són extensos. El que dissimula aquest complet és un paisatge cultural de mal pronòstic.

Crec que, en general, les persones som conscients d'estar travessant, a nivell planetari, un pedregar de proporcions insòlites. Penso igualment que, tret d'algú molt desinformat, tothom sap que les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia són i seran importants. M'agradaria creure, fins i tot, que aquesta explicable preocupació no està portant al catastrofisme i a la histèria, com sí que ha passat amb alguns neguits col·lectius recents que, de cop i volta, semblen haver perdut tot l'interès. Pel carrer, darrere de les mascaretes, pressento inquietuds relacionades amb la pèrdua de la feina o amb la salut d'un familiar o d'un amic, però en cap cas veig fileres de gent amb aspecte de voler tallar-se les venes de manera imminent. Tenint en compte la magnitud del que estem vivint, aquesta relativa flegma i contenció potser no estava prevista. Les pel·lícules catastrofistes que tant agraden ens mostraven societats volubles, magmàtiques, incapaces de comportar-se d'una manera raonable davant de certes situacions. Doncs mirin, no ha estat així, i considero que cal celebrar-ho. Excepcions a banda, les societats del primer quart del segle XXI semblen tenir una mica més de seny que aquelles patètiques masses de les dècades del 1920 i 1930, sempre disposades a fer algun disbarat en nom de les martingales ideològiques que llavors estaven de moda.

Calcular la ràtio màxima d'alumnes per aula, modificar els plans d'estudi per combinar les classes presencials i virtuals o adaptar els accessos als edificis per mantenir la distància de seguretat. Aquestes són algunes de les mesures que ha fet arribat el ministeri d'Universitats a tots els centres universitaris en un document amb catorze recomanacions per evitar el contagi de coronavirus a les aules. Els responsables de les universitats agraeixen les indicacions, però reclamen més recursos per poder-les aplicar. "Necessitem partides extres per poder-nos adaptar a la nova realitat que viurem", ha reclamat el vicerector de política acadèmica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Santiago Gassó. "La universitat és un servei públic i necessitem finançament per poder programar aquest curs amb les recomanacions que ells ens demanen", ha afegit el rector de la Universitat de Girona (UdG), Quim Salvi.

Després de la tensió creixent de les últimes setmanes, Israel ha retirat aquest dijous a la matinada totes les mesures de seguretat que s'havien instal·lat a l'Esplanada de les Mesquites per controlar els accessos al complex arran de la mort de dos policies israelians el 14 de juliol.

Davant la caiguda del 80% de les vendes d'entrades després dels atemptats de París, Prodiss, el sindicat de les sales d'espectacles franceses, ha demanat 50 milions d'euros per reforçar la seguretat dels esdeveniments i tranquil·litzar el sector. El president de Prodiss, Guy Marseguerr, proposa instaurar bitllets nominals per accedir a les sales, com es fa als estadis de futbol, aplicar protocols de seguretat, com per exemple reforçar els registres a l'entrada, i ampliar el perímetre de seguretat dels espais.

Després dels atemptats de divendres a París, en què alguns dels terroristes van intentar accedir a l'Estadi de França durant el França-Alemanya, els organitzadors dels esdeveniments esportius que se celebren aquests dies han extremat les mesures de seguretat per tractar de prevenir actes similars.

L'accident al ral·li de la Corunya d'aquest dissabte que ha causat 7 morts i 22 ferits ha tornat a disparar les alarmes sobre les mesures de seguretat dels ral·lis. Tot va passar al municipi de Carral, a 20 quilòmetres de la Corunya, quan un dels vehicles participants, un Peugeot 206, va entrar a gran velocitat en un revolt de dretes, va perdre el control després de xocar amb la roda en un desnivell i va dirigir-se cap a una de les cunetes en sentit contrari al de la marxa. Allà, va impactar contra els espectadors. Si la col·locació dels aficionats era la correcta o no ho haurà d'aclarir la Federació Gallega d'Automobilisme.