En l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de juny passat va ser quan Gabriel Rufián va aparèixer per primera vegada com un dels noms que els espanyols valoraven com a candidat a la presidència de l'Estat. El percentatge era baixíssim, d'un 0,6%, però el que era significatiu era que un dirigent d'ERC, en concret el portaveu del partit al Congrés, aparegués a les travesses. El fenomen Rufián ha anat creixent amb el pas dels mesos –en l'enquesta d'aquest mes de març el percentatge havia crescut fins al 5,8%–, esperonat per la seva campanya a favor d'un front d'esquerres. Tots els partits sobiranistes d'esquerres, començant pel seu, ERC, li van girar l'esquena i la sensació era que Rufián remava a contracorrent, tot i que ell no es cansa de dir que el que defensa és el que sent al carrer i el que a l'esquerra sempre se li ha criticat: la manca d'unitat. I especialment en un moment d'auge de la dreta i l'extrema dreta. Sumar va saludar la proposta de Rufián, però va convidar-lo a afegir-se a la coalició que ja estava negociant amb Esquerra Unida, Comuns i Més Madrid. Un projecte on no hi és, per cert, Podem. És precisament per això que la persona que ha agafat el guant a Rufián és Irene Montero, la número dos del partit lila.

Oriol Junqueras fa setmanes que rebutja per activa i per passiva el projecte d'unitat de les esquerres que el portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, intenta impulsar en l'àmbit estatal. El líder republicà, però, va anar un pas més enllà aquest dilluns amb una frase més que clarificadora sobre la seva posició: "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d'Esquerra", va resumir en el marc de la presentació del llibre del diputat Francesc-Marc Álvaro. Una afirmació per la qual l'exalcaldessa de Barcelona l'ha acusat de fer mansplaining. Una acusació que ha subscrit el mateix Rufián i que ha repiulat al seu compte de X.

Sobre la guerra: els Estats Units i Israel ni han fet caure el règim dels aiatol·làs, ni controlen l’estret d’Ormuz, ni Trump avança en converses de pau com ens vol fer creure amb aquesta dèria diària de parlar, parlar i parlar.

Gabriel Rufián i Irene Montero s'han citat el 9 d'abril a Barcelona per fer un acte conjunt, moderat per Xavier Domènech, que servirà per defensar un front d'esquerres de cara les pròximes eleccions generals. Ho faran finalment a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), han anunciat aquest dimecres els organitzadors. Serà la segona aturada de la gira del portaveu d'ERC a Madrid, que pretén convèncer la ciutadania i els partits que la millor manera de combatre l'extrema dreta és la unitat electoral de les esquerres.

No hi ha sessió al Congrés dels Diputats que no impliqui un xoc entre Junts i Esquerra. El mateix cap de files dels republicans, Gabriel Rufián, ho ha admès aquest dimecres mentre intervenia en la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre la guerra d'Iran. Des del faristol, Rufián ha dit el següent: "Alguns periodistes catalans ja escriuen la crònica de Rufián ataca a Junts, doncs sí. M'és igual perquè la gent per sort té altres vies de comunicació per saber què passa aquí, Junts menteix i hi ha poc menys de 30 dies per dir-ho a la gent", ha sentenciat, en al·lusió a l'oposició dels juntaires a convalidar el decret que prorroga els contractes de lloguer del govern espanyol i que s'ha de votar al Congrés com a màxim d'aquí un mes. "Vostès per a qui treballen? No tenen cap votant a qui se li acabi el contracte de lloguer? Per què aquest vot tant autolesiu? Que tenen una empresa immobiliària?", ha preguntat a la bancada juntaire. "Si tomben aquest decret, els desitjo anys d'ostracisme polític i els prometo que m'esforçaré molt perquè així sigui. Fan un mal terrible a la gent d'aquest país", ha rematat.

Gabriel Rufián i Irene Montero s'han citat el 9 d'abril per fer un acte conjunt, moderat per Xavier Domènech, que serveixi per defensar un front d'esquerres de cara les pròximes eleccions generals. Fins ara, no han fet públic el lloc exacte on se celebrarà l'acte i simplement havien explicitat que seria a Barcelona. Segons ha pogut confirmar l'ARA, on segur que no es farà és a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), tot i que era el desig dels organitzadors. La UAB, però, ha rebutjat la petició. La raó? La universitat no cedeix els seus espais per celebrar-hi actes que no siguin "acadèmics", apunten fonts del centre. Ara busquen alternatives amb l'objectiu de fer pública la ubicació definitiva en els pròxims dies.

“Fer equip amb el Gabriel [Rufián] em sembla una gran idea”, va dir fa uns dies Irene Montero, en un canvi significatiu d'actitud. A Sumar s'ha retirat de la primera línia l'enemiga més odiada de Montero, Yolanda Díaz, que ha deixat clar que acabarà el seu actual mandat com a vicepresidenta del govern espanyol, però que ja no es presentarà com a candidata de Sumar. També fa ja uns dies que Yolanda Díaz va deixar clara la seva bona disposició a la possibilitat d'unir (o subsumir) Sumar en un projecte més ampli de les esquerres-a-l'esquerra-del-PSOE per concórrer a les eleccions generals, tal com proposa el portaveu d'ERC al Congrés, el susdit Gabriel Rufián, convertit en la mèrlera blanca (traducció del castellà mirlo blanco, ja m'excusaran) de les esquerres, d'allò que Salvador Espriu anomenava la pell de brau. És a dir: esquerres catalanes, gallegues, basques i espanyoles, esquerres independentistes i unionistes, unides per aturar el pas a la dreta i l'extrema dreta. D'això en bona part anaven algunes de les obres principals d'Espriu, com la peça teatral Primera història d'Esther o els poemes de La pell de brau. Som als voltants de l'iberisme, la idea d'una península Ibèrica formada per un conjunt de cultures i llengües (la portuguesa, la castellana, la basca, la gallega i la catalana, que inclou Catalunya, el País Valencià i les Balears) que han de conviure en pau, respecte i coneixement mutu. Una idea que Espriu reprèn de Joan Maragall i que han defensat altres intel·lectuals: recentment, el portuguès José Saramago o l'asturià Xuan Bello.

Ha sigut una setmana convulsa a l'esquerra del PSOE. Va començar amb la ressaca d'una sonora patacada a les eleccions de Castella i Lleó i ha acabat amb els ministres de Sumar fent un pols a Pedro Sánchez per incloure mesures en habitatge en l'escut social contra la guerra. Enmig, la irrupció del tàndem Irene Montero - Gabriel Rufián ha sacsejat el tauler. L'acte que compartiran a Barcelona d'aquí a vint dies ha fet entrar Podem de nou a l'equació i treure'l de l’aïllament en què estava immers des de feia temps. L'entorn del portaveu d'ERC al Congrés ho circumscriu a "un acte i res més que un acte", però els morats deixen entreveure que pot cristal·litzar en una futura aliança electoral. "No se m'acut un equip millor, tenen un camí que espero que puguin recórrer", va reivindicar la secretària general de Podem, Ione Belarra. I la mateixa Irene Montero va reconèixer públicament que un tàndem electoral amb Rufián és una "molt bona idea" i, a diferència del que sostenen des de l'entorn del republicà, va confessar que cites com aquesta es fan "no només per a les generals, sinó també per a les generals".

"Un partit que ha tingut Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas i Pere Aragonès està per sobre de tot". El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha reivindicat aquest divendres la importància de la seva formació per sobre de qualsevol disputa concreta, també pel que fa al nom dels candidats. "No tenim cap por de res", ha respost en una entrevista a la SER Catalunya quan se li ha preguntat si tem que Gabriel Rufián pugui abandonar ERC a la recerca d'un front estatal d'esquerres. "ERC va molt més enllà de tot", ha insistit. "Si no hem tingut por de la presó, com hem de tenir por de qualsevol altra cosa, i menys d'això", ha dit.

Primera parada, Madrid, i ara arriba el torn de Barcelona. Gabriel Rufián tornarà a actuar el 9 d'abril per defensar la seva proposta de front d'esquerres estatal. Ho farà al costat de l'eurodiputada de Podem, Irene Montero, en un acte a la ciutat comtal moderat per l'exlíder dels Comuns, Xavier Domènech. El feeling entre Rufián i Montero és prou conegut i, com va passar amb Emilio Delgado a Madrid, probablement s'escoltaran discursos similars. Aquest dijous, de fet, la pròxima candidata de Podem a les eleccions generals ha considerat que seria "una molt bona idea" fer equip amb Rufián als comicis. En una entrevista a RTVE, Montero ha subratllat la importància que els ciutadans sàpiguen que hi ha persones "disposades a jugar i a guanyar el partit" a l'extrema dreta. La secretària general de Podem, Ione Belarra, també ha celebrat l'aliança entre Montero i Rufián: "No se m'acut un equip millor per donar esperança a la gent que podem governar des de l'esquerra", ha dit també a RTVE.

Ho ha admès el mateix Joan Tardà ja al final de l'acte, quan ha explicat que amb Gabriel Rufián hi té una "relació paternal". I no només per haver-se assegut durant anys de costat al Congrés, sinó per l'afinitat ideològica i estratègica que, aquest dilluns, han tornat a evidenciar. Tardà ha volgut que el seu fill polític s'assegués al seu costat –els ha acompanyat el periodista Sergi Sol, que ha moderat l'acte– per presentar el llibre que ha publicat recentment, Una crònica republicana des de Madrid (Viena Edicions), en el qual, a banda de fer un repàs dels seus quinze anys a Madrid, torna a defensar un front d'esquerres a l'Estat i també a Catalunya. "No afluixis. I valora tot el context, però no afluixis", li ha demanat Tardà. La crida de l'exportaveu republicà al Congrés l'escoltaven des de la primera fila dos membres de la direcció d'ERC, Oriol López i Pau Morales. No hi era el líder del partit, Oriol Junqueras. La cúpula republicana no compra la proposta que Rufián ha llançat públicament i que Tardà empeny perquè es debati internament dins d'ERC a través del corrent intern que lidera, Àgora.

La proposta d'un front ampli d'esquerres que ha llançat Gabriel Rufián ha sacsejat la política estatal. La prova és l'expectació que va generar l'acte que va celebrar a Madrid fa poques setmanes al costat del portaveu de Més Madrid, Emilio Delgado. Quina rebuda ha tingut la proposta entre els partits polítics estatals i catalans? Segons una enquesta de GESOP feta pública aquest dimecres, els votants d'ERC, Sumar, el PSOE i Junts celebren la iniciativa de Rufián. Els votants republicans són els que la veuen amb més bons ulls: un 86,3% la veuen molt positiva, tot i els recels que ha generat entre la direcció. Els segueixen el 84,7% de l'electorat de Sumar i un 76,8% del PSOE. També hi ha, de forma sorprenent, gairebé un 60% dels votants de Junts que la veuen amb bons ulls.

Sempre he valorat els polítics que, quan toca, deixen de banda el guió i fan propostes que impliquen un cert risc. És el que acaba de fer el diputat d'ERC Gabriel Rufián a Madrid. Tot el meu respecte, malgrat que, com provaré d'explicar en aquest paper, ni la diagnosi ni la prescripció facultativa em semblen les adequades. La discussió sobre com han d’actuar els partits "a l’esquerra del PSOE" (sic) per evitar la dispersió del vot, inclosa la idea de presentar candidatures úniques per circumscripció, transita només la superfície d’un debat molt més profund. Ningú gosa entomar-lo, sigui per incomoditat ideològica i/o per por de no prendre mal en l'àmbit partidista. A la majoria dels països europeus, l’esquerra ha anat perdent la seva connexió amb les classes populars urbanes, així com amb una pagesia que avui es troba en un moment crític i a qui tothom ignora per una raó aritmètica: són pocs vots. La qüestió de fons, en definitiva, té poc a veure amb la tàctica electoral que plantejava Rufián i molt amb una qüestió de manca de representativitat real: ¿qui se sent interpel·lat avui per aquest tipus d'esquerres, qui hi arriba a percebre realment una solució? El tema és aquest, no un altre, i no té solució sense una rectificació que s'hauria d'haver produït fa temps.

"Os prometo un lugar en mi reino. Os llevaré a mi casa y os meteré en una lata. Porque yo soy el rey del pollo frito". Si no fos pel cantant d'aquesta cançó, Gabriel Rufián i Emilio Delgado no es coneixerien. Potser no haurien fet tàndem aquesta setmana a la sala Galileo Galilei de Madrid i l'esquerra no tindria l'actual debat mediàtic sobre com s'ha de presentar en les pròximes eleccions espanyoles, i menys amb aquesta intensitat. El duo de la setmana a la capital espanyola es va conèixer fa pocs mesos a l'aniversari de Ramoncín, un dels artistes de la Movida Madrileña i referent habitual de l'esquerra de la capital espanyola, que no va voler prescindir de dos vips de la política estatal.

El front republicà que Gabriel Rufián idealitza per aturar l'extrema dreta té l'enorme resistència dels partits que l'haurien d'integrar. El primer opositor és, de fet, Esquerra. Des de la presentació d'aquest dimecres a Madrid hi ha a més una pregunta que ressona: si les catorze esquerres de les quals parla Rufián no haurien de competir entre elles, qui s'hauria de presentar a cada província? Ell no va donar una resposta clara, però sí que va deixar intuir que la marca s'hauria de decidir en funció de les expectatives electorals en cada territori en concret. Probablement, dins el cap del portaveu d'ERC al Congrés, el seu partit seria el referent d'aquest front d'esquerres a Catalunya. Però, esclar, com es determinaria qui té millors expectatives? En funció de les enquestes? Dels últims resultats? De la història de cada partit?

Gabriel Rufián és d'aquells perfils que escassegen cada cop més als partits: un vers lliure que moltes vegades dona projecció mediàtica a l'organització, però que també és com una mena de mal de queixal que va i ve. El front d'esquerres i sobiranista que el portaveu d'ERC al Congrés defensa no té l'aval de la direcció d'Oriol Junqueras ni tampoc té quòrum entre les bases del partit –de fet, van rebutjar la proposta quan es va plantejar a l'últim congrés–. Ara bé, el mateix dirigent republicà ja ha avisat que això no el farà arronsar i que continuarà defensant la unió de les esquerres per fer front a l'extrema dreta. La prova és l'acte que va protagonitzar aquest dimecres amb el diputat de Més Madrid Emilio Delgado a la capital espanyola. Tensiona el partit la posició de Rufián? Hi ha diverses veus de la direcció que admeten que sí, que no és una situació còmoda.

S'ha especulat molt sobre què volia Gabriel Rufián amb la seva proposta. S'han escrit "217 articles", ha citat ell, només engegar la conferència que ha protagonitzat amb el dirigent de Més Madrid, Emilio Delgado, a la sala Galileo Galilei de Madrid. Però s'ha de reconèixer que Rufián ha aterrat finalment el seu plantejament, tot i que no està consensuat amb el seu partit i que probablement aixecarà ulls de poll als comuns i a la CUP.

Davant de 500 persones en una sala que dues hores més tard acolliria un concert de jazz, Gabriel Rufián ha deixat un interrogant a l'aire: "Quin sentit té que catorze esquerres representant el mateix ens presentem al mateix lloc competint per molles?". Després de molts dies d'especulacions i tertúlies, el portaveu d'ERC al Congrés ha concretat la seva proposta per articular un front comú de les esquerres de cara a les pròximes eleccions generals. El seu full de ruta consisteix a establir "tres o quatre punts programàtics en comú" de les esquerres i que les formacions es presentin província per província. "Cadascú a casa seva, i l'antifeixisme, el dret a l'autodeterminació i la dignificació de les condicions de vida, a la de tots", ha solemnitzat. I ha obert la porta a conformar un grup parlamentari comú al Congrés. Ha sigut en un acte a la Sala Galileo Galiei de Madrid acompanyat d'Emilio Delgado, diputat autonòmic de Més Madrid.

Madrid està revolucionat amb la proposta de Gabriel Rufián, que és un dels principals temes a l'agenda mediàtica. El líder d'Esquerra al Congrés protagonitzarà aquest dimecres a la sala Galileo Galilei un acte amb el dirigent de Més Madrid Emilio Delgado amb la intenció d'avivar el debat sobre la unitat de l'esquerra en les pròximes eleccions. Una discussió que ha agafat amb el peu canviat tant ERC –la direcció no veu amb bons ulls cap aliança amb les esquerres d'arrel estatal– com l'espai de Sumar, que dissabte llança amb Més Madrid, Esquerra Unida i Comuns la reedició de la seva aliança electoral. De fet, Rufián només ha rebut l'aval públic de l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau.

Hem llegit versions molt diverses sobre el sentit últim de les maniobres de Gabriel Rufián, la veu d’ERC a Madrid, que ha aconseguit per mèrits propis situar-se al bell mig dels focus mediàtics espanyols. Ell mateix defensa que la seva és una aposta honesta per frenar el previsible ascens al poder de Vox i el PP amb una aliança de Sumar, Podem i les esquerres plurinacionals. Punt. Hi ha qui creu que Rufián va per lliure, sense el suport del seu partit, i que el seu objectiu real és assegurar-se tornar a ser cap de llista, enfront dels sectors que el consideren un independentista “tou”, que té la missió –o l’encàrrec– de diluir el discurs maximalista del partit. També hi ha qui assegura que Oriol Junqueras està encantat que Rufián “complementi” el discurs oficial d’ERC amb un relat més agradós per als sectors no independentistes que fins ara votaven el PSC o Comuns. I finalment hi ha els suspicaços que creuen que Rufián està preparant el seu futur polític fora de les sigles d’ERC per convertir-se en un dels líders de la nova esquerra espanyola, que es troba en l’enèsim procés de reconfiguració.