Habitualment, quan hi ha més activitat i, per tant, més persones treballant, les possibilitats que hi hagi accidents laborals creixen. És, en conseqüència, necessari reforçar les mesures de prevenció, com passa amb els incendis: és millor prevenir –posar en marxa les iniciatives necessàries– que haver de curar.

Pimec fa un pas més per redoblar el seu lobi a Madrid: fitxa l'exdiputat al Congrés Ferran Bel per fer "permanent" la interlocució amb les administracions estatals i les institucions amb seu a la capital espanyola, així com amb la resta d'agents socials i grups d'interès. Ho ha anunciat el president de la patronal de les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya, Antoni Cañete, aquest dijous al migdia en una trobada amb mitjans de comunicació.

El Círculo Ecuestre esquivarà –en principi– anar a eleccions aquest any. La societat privada de l'Upper Diagonal, actualment presidida per l'advocat Antonio Delgado, renovarà la seva junta la tardor del 2023, però Delgado no es presentarà a la reelecció i serà Enrique Lacalle qui ho tindrà tot de cara per ser el pròxim president del Círculo, i sumar així un càrrec més al seu voluminós currículum.

Antoni Abad (Barcelona, 1958) deixa la presidència de Cecot després de 17 anys. Conegut pels seus enfrontaments amb Foment del Treball i pels seus posicionaments durant el Procés, en aquesta entrevista repassa la seva trajectòria.

Antoni Abad està a punt de deixar la presidència de la patronal Cecot després de quatre mandats consecutius. Segons ha pogut saber l'ARA, l’entitat iniciarà aviat els tràmits electorals per a la convocatòria d’eleccions i Abad no es presentarà a la reelecció.

Un districte sobretot conegut per la seva pobresa com a escenari d’un fòrum econòmic. Uns barris acostumats a parlar d’arribar a final de mes o desnonaments acollint un debat entre les principals patronals i patums de l’economia catalana sobre la recuperació econòmica posterior a la pandèmia, els fons europeus i l’ampliació de l’aeroport. “La idea és una provocació, normalitzar Nou Barris i treure aquests actors econòmics de les seves zones de confort”, reflexionava el regidor del districte i de Turisme i Indústries Creatives de Barcelona, Xavier Marcé. 

Apolítica, agressiva i sense complexos. Així s'autodefineix Patronal Catalana, la nova entitat empresarial que s’ha presentat en societat aquest dijous i que s’ha plantejat l’objectiu d’arribar als 90.000 socis. Això li permetria ser considerada entitat representativa i, com a tal, ser un agent social que pugui, per exemple, participar en la negociació col·lectiva.

És president de Pimec des de fa tres setmanes i ja ha organitzat juntes, ha aprovat canvis a la patronal i ha discutit tres cops amb Pere Aragonès sobre la importància de les ajudes a les empreses més afectades per la pandèmia. Ara toca explicar als mitjans quins són els seus plans i l'estratègia de futur. Ho fa amb la seguretat de saber-se secundat pel 84% dels socis que van votar en unes eleccions on hi va dir la seva la meitat del cens, una xifra de participació com n’hi ha poques al sector patronal. 

"Ja n'hi ha prou, centrem-nos en la recuperació". És l'eslògan que més de 300 entitats empresarials han triat aquest dijous per repetir a l'uníson el seu rebuig als aldarulls de les últimes setmanes. En un acte unitari celebrat a l'Estació del Nord, patronals, gremis i representants dels diferents sectors de l'economia catalana han llegit un manifest per fer encara més explícita la condemna als saquejos i actes violents produïts durant les protestes contra l'empresonament del raper Pablo Hasél.

La que en unes eleccions parlamentàries seria la jornada de reflexió, en la carrera per escollir el futur president de Pimec ha sigut la jornada per cremar els últims cartutxos. El candidat d’Eines Pimec, Pere Barrios, es va personar ahir dilluns a la seu barcelonina de la patronal per presentar un escrit d’al·legacions a la junta electoral i reivindicar la "manca de seguretat jurídica", les "desigualtats" i les "irregularitats" que al seu parer hi ha hagut en el procés electoral. Antoni Cañete, fins ara secretari general de la patronal, ha optat pel silenci, després de donar per tancada la campanya divendres passat. Així, el dia abans que se celebrin les primeres eleccions en la història de la patronal amb dues persones optant a presidir-la, es va escenificar gairebé a la perfecció la postura que els dos candidats han mantingut durant tota la campanya: un l'atac i l'altre la defensa.

La candidatura independentista Eines Pimec, recolzada per l'Assemblea Nacional Catalana, ha reunit els avals necessaris per concórrer a les eleccions de la patronal Pimec. A més, el seu candidat a la presidència, Pere Barrios, ha manifestat que hi ha socis que "ja fa dies que han votat la candidatura oficialista" encapçalada pel secretari general, Antoni Cañete, i no descarta emprendre accions legals per impugnar les eleccions.

De caràcter immediat i irrevocable. El president de Pimec, Josep González, ha anunciat aquest dimarts que ja ha presentat la seva renúncia al capdavant de la patronal catalana i que convoca eleccions per al 23 de febrer per escollir el seu successor. Com va avançar l'ARA, feia mesos que el dirigent preparava el seu relleu, però ell mateix ha admès que els entrebancs de la pandèmia han retardat aquest procés. González també ha sigut transparent al dir qui vol com a nou president de Pimec: Antoni Cañete. L'actual secretari general de l'organització empresarial és el candidat escollit per substituir-lo i, en cas que no es presenti cap altra candidatura abans del 12 de febrer, seria nomenat president de facto a partir d'aquesta data.

"Al sector del comerç, que avui està patint, li hem de dir que per poc bé que funcioni la vacuna, en pocs mesos la reactivació econòmica serà espectacular". Així ho anticipa el conseller d'empresa i coneixement de la Generalitat, Ramon Tremosa, que es recolza en una taxa d'estalvi que s'ha triplicat i que, segons ell, es traduirà en un augment de la despesa en viatges, comerç i cultura.

Foment del Treball, la patronal que agrupa les grans companyies de Catalunya, ha reclamat a "totes les administracions" que augmentin les ajudes directes a les empreses perquè puguin fer front als efectes de la crisi del covid-19. L'organització considera que Espanya no està al mateix nivell que la resta de països europeus en aquesta matèria, cosa que pot fer perillar una quantitat elevada de negocis.

Les patronals i els sindicats catalans, agrupats en el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), fan recomanacions als governs des del 2015 en el marc de la memòria que publiquen cada any. En la d'enguany, no podien obviar l'impacte de la pandèmia de covid-19 i la resposta europea en forma de paquet de 750.000 milions. En aquest sentit, demanen que la Generalitat inverteixi la part que li pertoqui en un programa que transformi el model productiu. A més, es fan seves les reclamacions dels metges i infermers i demanen fortes inversions en el sistema sanitari després de la pandèmia.

"Prou de fer mal a Barcelona i de maltractar els barcelonins. Estan ofegant la ciutat amb les seves obsessions sectàries i ideològiques". El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha carregat durament contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la qual ha exigit que retiri el pla de mobilitat municipal aprovat recentment. El dirigent de la patronal que agrupa les empreses més grans de Catalunya ha considerat que el pla va ser elaborat "amb nocturnitat i traïdoria i aprofitant el confinament", i sense cap diàleg amb els sectors empresarials implicats.

"Ocurrència". "Decisió gravíssima". "Idea tremenda i terrible". Així ha qualificat el president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, una possible pujada d'impostos estatal, tal com va insinuar la setmana passada el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El màxim dirigent de l'entitat empresarial s'ha mostrat "radicalment" en contra d'un increment impositiu com a mesura per sortir de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de covid-19, fins i tot encara que l'augment només afectés les empreses amb més beneficis.

Terratrèmol sense precedents al Cercle d’Economia, el cenacle de la burgesia catalana on des de fa més de seixanta anys poques vegades s’ha escapat en públic una paraula més alta que l’altra. Fins ara. La institució viu una revolta interna contra el seu president, Javier Faus, que va ser nomenat no fa ni un any. El seu predecessor al càrrec, Juan José Brugera, li ha demanat un canvi de rumb després de constatar el malestar que la gestió de Faus ha provocat a dins de la institució.

Un augment dels salaris, en particular del salari mínim interprofessional (SMI), i que les administracions públiques estudiïn la viabilitat d’implantar una renda mínima és la insòlita proposta que va fer ahir la patronal catalana Foment del Treball. És insòlita perquè les peticions de les organitzacions empresarials acostumen a ser rebaixes d’impostos i limitacions de la despesa pública. Foment va presentar el primer informe de l’Institut d’Estudis Estratègics -el think tank que va crear al mes de març-, en què aposta per “experimentar” amb noves polítiques per reduir la desigualtat. És per això que l’informe proposa apujar l’SMI -una mesura que va aprovar per decret el govern espanyol al gener- i obre la porta a analitzar des del sector públic una hipotètica implantació d’una renda mínima.

La patronal catalana Foment del Treball ha denunciat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) per "competència deslleial", i ha demanat a la justícia el tancament de la web creada per l'entitat sobiranista que recull les empreses "compromeses amb la República".