Economia  /  Empresa Catalana 05/06/2022

Antoni Abad abandona la presidència de la Cecot després de 17 anys

Amb la seva sortida es completa la renovació de les grans patronals catalanes

4 min
Antoni Abad ha estat el president de Cecot des del 2005.

Antoni Abad està a punt de deixar la presidència de la patronal Cecot després de quatre mandats consecutius. Segons ha pogut saber l'ARA, l’entitat iniciarà aviat els tràmits electorals per a la convocatòria d’eleccions i Abad no es presentarà a la reelecció.

Abad haurà sumat 17 anys al capdavant de la Cecot. En realitat l’últim mandat s’hauria d’haver acabat el juny de l’any passat, però la patronal va optar per prorrogar-lo un any més pel context de pandèmia i perquè el gener del 2021 hi va entrar un nou secretari general, Oriol Alba, en substitució de l’històric David Garrofé, que va estar 34 anys al càrrec.

Tradicionalment, Abad ha pogut renovar el seu càrrec sense oposició electoral. Es desconeix qui serà la persona que el rellevi a partir d’ara o si fins i tot hi podria haver més d’un candidat i, per tant, hi hauria una disputa electoral. Abad va arribar al càrrec el 2005 com a successor d’un altre històric, Eusebi Cima, que també va estar quatre mandats al capdavant de la Cecot.

Renovació patronal completada

Amb la sortida d’Abad es completarà la renovació de les principals institucions empresarials catalanes, que no fa tant estaven liderades per presidents històrics.

En el cas de Pimec, per exemple, fa poc més d’un any que Josep González va cedir el testimoni a Antoni Cañete després de més de tres dècades. I a la Cambra de Comerç de Barcelona, qui va ser president durant 17 anys, Miquel Valls, va cedir el testimoni un any abans de la pandèmia.

A Foment del Treball Joan Rosell va ser president durant 16 anys (1995-2011), però quan va deixar el càrrec va deixar instaurada una limitació de mandats. Amb el pas del temps, de fet, la majoria d’institucions empresarials també han anat introduint aquest veto a les reeleccions il·limitades. Els presidents actuals de Pimec, la Cambra o Foment del Treball no poden sumar més de vuit anys al càrrec. La Cecot ha estat de les últimes a introduir aquesta limitació, però també ho va fer fa pocs anys amb un límit de tres mandats. I hi ha dues institucions empresarials, el Cercle d’Economia i FemCat, que encara són més restrictives: els seus presidents només ocupen el càrrec tres i dos anys, respectivament, i no són reelegits.

Un president rebel

Antoni Abad ha protagonitzat diversos capítols pels quals serà recordat, especialment el dur enfrontament que va mantenir amb Foment del Treball, patronal de la qual la Cecot forma part. Els primers xocs amb Joaquim Gay de Montellà, aleshores president de Foment, van ser pel que Gay denominava “afany expansionista” de la Cecot. La patronal d’Antoni Abad cada cop feia més activitats fora del Vallès, i això neguitejava Gay, però finalment van signar la pau .

El gran xoc, però, va arribar el 2018, quan Foment va suspendre la Cecot com a membre de la patronal per les seves posicions sobiranistes en tres episodis : en primer lloc, per la seva participació en la Taula per la Democràcia (integrada per 90 entitats en ple Procés); en segon lloc, pel suposat suport de la Cecot a l’aturada de país del 3 d’octubre del 2017, dos dies després de l’1-O. I en tercer lloc, pel fet que la Cecot escrivís al ministre d’Economia, Luis de Guindos, queixant-se pel decret que facilitava el trasllat de seus socials de les empreses. La Cecot hi veia una vulneració dels drets dels accionistes, però Foment va creure que Antoni Abad s’havia extralimitat. 

Posteriorment, amb l’arribada de Josep Sánchez Llibre a la presidència de Foment, el conflicte es va reconduir i la Cecot va reingressar com a membre de la gran patronal catalana. 

Protagonistes

1.
La segona ministra catalana de Foment
Raquel Sánchez, ministra de Transports.

La presència de catalans ha estat una cosa exòtica en els ministeris considerats importants. A Economia o a Hisenda, per exemple, no hi ha hagut ni un sol ministre català des de la mort de Franco. Al que ara es diu ministeri de Transports (abans Foment o Obres Públiques) aquesta absència no és tan escandalosa, però es limita a només dos ministres catalans dels 18 que hi ha hagut: el primer va ser Josep Borrell (1991-1996) i el segon ha estat Raquel Sánchez, que va ser nomenada no fa ni un any. La presència d’una ministra catalana no ha impedit, però, que l’execució pressupostària se segueixi incomplint any rere any. L’any passat aquest ministeri només va invertir el 34% del pressupostat a Catalunya. Fins i tot una xifra inferior al 53% d’execució que hi ha hagut des que Pedro Sánchez és a la Moncloa. En aquest període a Madrid s’hi ha executat el 113%.

2.
Hernández de Cos alerta de les ‘criptos’
Pablo Hernández de Cos.

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va ser dimarts a Esade per parlar de criptomonedes. Se’l va veure molt menys còmode que quan parla de política monetària o macroeconomia. Tot i això, va donar algunes dades que ajuden a entendre la qüestió. Per exemple, que a Espanya es van fer transaccions de criptomonedes valorades en 60.000 milions l’any passat. A nivell mundial, equivalen a l’1% del mercat financer... Sembla poc, però és més que les hipoteques subprime que van provocar la crisi del 2007 en endavant, segons va dir. I durant el primer trimestre d’aquest any s’han robat 1.300 milions de dòlars de criptomonedes, fet que demostra que la seguretat de la possessió de criptos és “un problema real”.

Tens una pista? Escriu-me a alexfont@ara.cat

stats