Què és el Centre Català d'Empresa i Drets Humans que fa anys que està encallat al Parlament?

BarcelonaFa cinc anys, al Parlament de Catalunya, es va portar una proposta de llei per la creació d'un Centre Català d'Empresa i Drets Humans. El projecte, impulsat per Lafede i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, proposava crear, a través d'un decret llei, un òrgan que assegurés que es compleix la llei d'acció exterior del 2014, que obliga que tota activitat i diners que surtin de Catalunya garanteixin els drets humans. Malgrat que se'n va començar a parlar el 2015 i es va portar al Parlament per primer cop el 2020, els continuats canvis de legislatures han anat endarrerint el projecte, que ara ha estat admès a tràmit per tercera vegada –la segona va ser el 2021– amb els vots a favor del PSC, Comuns, ERC, Junts i la CUP. La idea dels impulsors és "que s'aprovi abans de finals d'any".

La setmana passada es va designar com a relatora la diputada de Comuns Susanna Segovia, i la setmana vinent es faran noves compareixences al Parlament. Amb tot, el projecte suscita algunes reticències entre l'empresariat i alguns grups polítics, així com el desconeixement d'algunes de les institucions preguntades per elaborar aquest article, malgrat tenir-hi veu en el debat parlamentari. Anem a pams: què és el Centre Català d'Empresa i Drets Humans?

El responsable d'incidència política i institucional de Lafede, Dani Gómez-Olivé, explica que es tracta de crear un "òrgan que vetlli per les bones pràctiques" de les empreses tant a Catalunya com als altres territoris on tinguin activitat. Segons el text, el centre hauria de ser un òrgan "públic i independent", i entre les seves funcions hi hauria el fet de poder rebre i contrastar denúncies de comunitats afectades per empreses presents a Catalunya –independentment d'on tinguin la seu–. Així doncs, si aquest centre emetés un informe que validés qualsevol mena de violació en l’àmbit dels drets humans, la companyia en qüestió no podria "operar més en territori català fins a haver reparat les vulneracions dutes a terme".

"Un exemple del que pretenem és el que ha passat amb Alstom. Aquesta empresa alemanya està en una llista negra de l'ONU per estar col·laborant amb el genocidi de Gaza, i l'Ajuntament de Barcelona va decidir que Alstom no podia entrar al concurs públic", diu Gómez-Olivé. "Això és el que nosaltres volem fer amb el Centre –apunta–. Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels drets humans a escala internacional, i se situaria per davant de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals", afegeix.

Tot i que d'entrada la proposta sembla bé en general, també ha obert alguns dubtes pel que fa al seu impacte en el teixit empresarial català. Algunes patronals han aixecat el dit assenyalant punts calents de la normativa, ja que consideren que "posa en risc l'empresa catalana, principalment la pime". D'altra banda, la Cambra de Comerç de Barcelona i Foment del Treball han desistit participar en aquest article al·legant "desconeixement" de la proposta. Les dues institucions estan citades en la nova ronda de compareixences al Parlament.

Punts calents

La patronal Cecot ha estat especialment bel·ligerant i assegura que "es tracta d’una regulació que pot condicionar l’activitat internacional de milers d’empreses, sovint integrades en xarxes globals complexes". Des de Pimec "no ho veuen clar", però no han volgut fer més declaracions.

"Moltes pimes poden estar integrades en cadenes de valor internacionals sense tenir coneixement detallat de les empreses d’origen o de destí amb qui acaben vinculades. Això les pot exposar a responsabilitats per circumstàncies que escapen al seu control", afirma el secretari general de la patronal de la Cecot, Oriol Alba. Alhora, destaca la preocupació pel fet que aquest centre pugui implicar "més burocràcia" per a les empreses, i reclama que "les pimes necessiten orientació, suport i espais d’excel·lència empresarial que les ajudin a adaptar-se a les exigències, i no únicament un règim sancionador". Per la seva banda, des de Lafede rebaten que "no crearia més burocràcia, només si se'ls denuncia de manera justificada".

Des del sindicat UGT, Cati Llibre explica a l'ARA que valoren molt positivament la proposta, però demanen que no quedi "solament com un centre de formació i promoció en drets humans, sinó que també inclogui el control i la sanció". Alhora, considera que els sindicats majoritaris haurien de formar part de la junta de govern.

Governança i pimes

La governança d'aquest centre –encara per acabar de definir– no agrada a l'empresariat. El text considera que ha de ser un òrgan "públic i independent", de manera que els seus impulsors defensen que l'empresariat no formi part de la junta de govern, cosa que crispa les patronals. A més, es preveu no fer distinció per mida de l'empresa. Des del grup parlamentari de Junts, malgrat que hi han votat a favor, Joan Canadell ho exposa així a l'ARA: "Tot i que estem d'acord amb la idea, es tracta d'una llei que afecta tota la pime, i no podem tractar igual la petita i la gran empresa. No ha de ser una llei que castigui les pimes i augmenti la burocràcia".

Així, els més reticents plantegen que el centre pugui desincentivar que les empreses s'instal·lin a Catalunya i prefereixin fer activitat en un altre punt d'Espanya. "Si alguna empresa marxa de Catalunya per això, és que té un problema", rebat Susanna Segovia, de Comuns. "Es tracta de tenir una eina per investigar i aplicar la llei", apunta.

"No anem en contra de l'empresa en si, sinó contra actes i accions que hem detectat", argumenta Gómez-Olivé. Pel que fa a les competències, des de Lafede expliquen que "s'ha de començar per alguna cosa" i que, d'entrada, es podria fer "una llista negra". "No es pot sancionar amb relació a l'impacte perquè Catalunya no té competències per fer-ho, però sí que es pot sancionar si l'empresa no col·labora en el procés", apunta Gómez-Olivé. Aquest punt, però, "encara no està definit ni discutit".

Amb tot, Gómez-Olivé conclou: "Les pimes no han de tenir por, al contrari, probablement els ajudarà a obrir mercat perquè el més probable és que siguin les grans les més afectades i, per tant, tinguin menys competència".