El 6 d'octubre del 1973, milers de soldats israelians es van veure obligats a menjar. Aquell dia el país celebrava el Yom Kippur, una de les festes més sagrades del judaisme basada en el dejuni i la pregària, quan va ser atacat militarment per Egipte i Síria, per la qual cosa molts membres de l'exèrcit van haver de deixar les celebracions per a una altra ocasió. Aquella guerra, que va durar unes tres setmanes, va ser un episodi més del conflicte àrabo-israelià. Però alhora va suposar un abans i un després per a l'economia mundial, ja que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP, formada sobretot per estats àrabs) va engegar un embargament de cru als països occidentals (els Estats Units i alguns aliats sobretot europeus) que va disparar-ne el preu i va encetar la primera de les crisis del petroli que van sacsejar l'economia mundial i van disparar la inflació durant els anys setanta i principis dels vuitanta.

El 96% del cost dels aranzels a les exportacions estrangeres als Estats Units el paguen les empreses i els consumidors nord-americans, segons un estudi del think tank alemany Kiel Institut. Això representa que 192.000 milions dels 200.000 milions de dòlars (163.600 milions i 170.400 milions d'euros, respectivament) addicionals que es van recaptar el 2025 en tarifes comercials a les duanes dels EUA han acabat sent una transferència de diners dels ciutadans nord-americans al seu govern federal presidit per Donald Trump.

El secretari de Comerç dels Estats Units, Howard Lutnick, va ser escridassat dimarts en un sopar al Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per les sigles en anglès) que té lloc a la ciutat suïssa de Davos, segons ha informat aquest dimecres el diari britànic Financial Times. Durant l'acte, Lutnick hauria pronunciat un discurs en el qual hauria atacat Europa, a més de defensar l'ús del carbó i altres hidrocarburs com a principals fonts d'energia per davant de les renovables, cosa que hauria provocat la indignació de part dels assistents i que alguns, com la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, abandonessin la sala, segons el rotatiu londinenc.

Els aranzels sobre productes europeus imposats pel president dels Estats Units, Donald Trump, han afectat un 2,9% de les exportacions catalanes a l'estranger, segons dades publicades aquest dimarts per Acció, l'agència de promoció exterior de la Generalitat. Les exempcions a les tarifes comercials pactades entre les autoritats dels Estats Units i la Unió Europea han permès deixar sense recàrrecs de duanes un terç dels productes catalans que es venen al mercat nord-americà.

"A nivell econòmic, per descomptat no és un bon acord, però és més o menys tolerable. Una altra cosa és el cost polític". Amb aquestes paraules ha descrit l'acord comercial entre Brussel·les i Washington Ignacio García Bercero, analista al think tank Bruegel i durant 35 anys negociador comercial de la Unió Europea. En un acte aquest dijous al Cercle d'Economia sobre l'impacte dels aranzels, García Bercero ha lamentat l'estratègia de la Comissió Europea davant de l'agressiva ofensiva comercial del govern nord-americà de Donald Trump: "S'ha donat una certa imatge de debilitat de la UE", ha opinat, ja que la UE ha acabat signant un acord que és "clarament il·legal" des d'un punt de vista internacional.

La Xina ha anunciat aquest dimecres que suspèn durant un any de l'"aranzel addicional" del 24% que havia imposat a productes importats des dels Estats Units, una decisió que s'emmarca en els acords comercials tancats la setmana passada pels presidents dels dos països, Xi Jinping i Donald Trump.

El president dels EUA, Donald Trump, ha decidit revifar la guerra comercial amb la Xina. Aquest divendres ha anunciat que imposarà a partir de l'1 de novembre aranzels del 100% al gegant asiàtic. D'aquesta manera respon a les recents accions de Pequín, que inclouen més controls a l'exportació de terres rares. Segons el dirigent republicà, aquestes són iniciatives "molt hostils" i, per això, fins i tot ha posat en dubte l'oportunitat de reunir-se a final de mes amb el president xinès, Xi Jinping, tal com estava previst.

Cada dia que passa, el nou ordre comercial dels Estats Units és més clar. En lloc de regles, estabilitat i aranzels baixos, hi haurà un sistema de preferència imperial. Les tarifes no només són més altes, sinó que les imposa el desig presidencial. El Canadà i l'Índia han irritat Donald Trump, de manera que s'enfronten a aranzels d'entre el 30% i el 50%. Per allunyar les amenaces, la Unió Europea, el Japó i Corea del Sud han corregut a tancar acords amb els EUA, perquè Trump, estranyament, considera que els dèficits són un robatori i ha imposat aranzels "recíprocs" d'entre el 10% i el 41% a desenes d'altres socis comercials, que van entrar en vigor el 7 d'agost.

Després de sembrar el pànic als mercats durant setmanes amb els seus girs de guió imprevisibles, almenys durant les primeres hores les principals borses del món no semblen patir massa per l'efecte dels nous aranzels de Donald Trump sobre la Unió Europea. Els selectius més importants del continent, a excepció de Londres –el Regne Unit és fora de la UE–, han tancat la jornada d'aquest dijous amb guanys moderats, malgrat l'entrada en vigor dels nous gravàmens imposats pel president dels Estats Units.

La màquina de fer beneficis que és l'Amèrica corporativa s'ha mantingut d'allò més robusta durant els últims anys, fins i tot en un context d'inflació invariable i d'uns tipus d'interès elevats. Ara bé, amb l'assalt de Donald Trump sobre el comerç global, està començant a fer figa. Les companyies, des del fabricant d'automòbils General Motors fins a la marca de roba esportiva Nike, han vist com se'ls enfonsaven els beneficis per culpa dels aranzels de Trump a les importacions. El banc d'inversió Goldman Sachs calcula que les empreses estan absorbint aproximadament tres cinquenes parts del cost de les tarifes comercials.

A l'espera que Brussel·les en publiqui més detalls, de moment se sap que l'acord comercial assolit entre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president dels Estats Units, Donald Trump, deixarà finalment els aranzels als productes europeus que es venguin en territori nord-americà al 15%. El fet que sigui un impost de l'administració federal dels EUA però sobre productes fabricats a la Unió Europea, pot provocar dubtes sobre qui i quan l'ha de pagar i sobre a qui afecta més directament.

"Als que no van junts, se'ls penja per separat" ("Those who don't hang together get hanged separately"). Així s'expressa un diplomàtic europeu al Financial Times sobre l'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units. La frase recorda la necessitat que tenien els Vint-i-set d'unir-se davant de Washington per tancar un pacte satisfactori, amb la ironia afegida que es tracta d'una cita d'un pare fundador dels EUA, Benjamin Franklin, que la va pronunciar durant el conflicte de les tretze colònies nord-americanes amb la Corona britànica que va desembocar en la declaració d'independència dels Estats Units el 1776.

Durant els primers mesos de la guerra comercial dels Estats Units contra el món van créixer les especulacions. ¿Podrien col·laborar les dues principals potències comercials, la Xina i la Unió Europea, per intensificar els seus llaços comercials bilaterals i compensar aixñi l'aïllacionisme nord-americà? Una cimera el 24 de juliol a Pequín ha de mostrar que la resposta és un emfàtic no. Havia de ser una celebració de 50 anys de contacte diplomàtic i sembla que serà una discussió acalorada.

Brussel·les incrementa la pressió sobre Donald Trump. El president estatunidenc manté congelada una part dels aranzels que va anunciar contra la Unió Europea i ha deixat en l'aire què acabarà fent. Davant d'aquesta incertesa, el bloc europeu no vol quedar-se de braços plegats i la Comissió Europea ha presentat aquest dijous un nou llistat de productes estatunidencs als quals amenaça d'incrementar les taxes de duanes si Trump no reconsidera la seva estratègia comercial i tira pel dret en la guerra aranzelària.

La Cambra de Comerç de Barcelona estima que la guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, tindrà un impacte d'uns 1.055 milions d'euros sobre l'economia catalana aquest any, la qual cosa equival a unes tres dècimes del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) català.

Per a Carinsa, la companyia catalana dedicada a crear, produir, distribuir i comercialitzar aromes per a l'alimentació humana i begudes, alimentació animal i fragàncies per a detergents i cosmètica, el problema no són pas els aranzels imposats pels EUA, un cop els deixa ara com ara en el 10% en lloc del 20%. A més, per a aquesta empresa les vendes a la primera potència mundial no arriben al 5% del total. Però els amoïnen els efectes que aquesta guerra comercial pot tenir més a mitjà que a curt termini.

La Generalitat de Catalunya ha anunciat la mobilització de 1.500 milions d'euros que destinarà a ajudes als sectors econòmics més afectats pels nous aranzels dels Estats Units contra les importacions europees, la majoria en forma de préstecs i avals, tot i que una part també en forma de subvencions directes. El president de la Generalitat ha presentat aquest dilluns el pla a patronals, sindicats i cambres de comerç.

Ursula von der Leyen manté la mà allargada a Donald Trump fins a l'últim moment, però avisa que no li farà cap mena de recança de pagar amb la mateixa moneda i d'aplicar l'estratègia de l'ull per ull. "Europa té moltes cartes [per respondre] i tots els instruments estan sobre la taula", va advertir dimarts la presidenta de la Comissió Europea en un discurs a l'Eurocambra.

El president dels Estats Units ha tornat a revolucionar els mercats amb un nou anunci per sorpresa. Després d'aclarir el malentès sobre els aranzels de Mèxic i el Canadà que va provocar ahir durant la reunió del gabinet presidencial, el magnat també ha anunciat un 10% més d'aranzels per a la Xina que entraran en vigor el pròxim 4 de març. Es tracta d'un augment que se suma al 10% que ja va entrar en vigor el mes passat i que s'afegeix també als aranzels ja existents que es van aplicar durant l'anterior administració.

Crides a l'annexió, una invasió de Groenlàndia, aranzels del 25% a tots els productes mexicans i canadencs (suspesos durant un mes), tarifes a l'alumini i l'amenaça de taxar també les importacions europees. Els estirabots geopolítics de Donald Trump respecte als socis de l'Amèrica del Nord i Europa de moment no s'han materialitzat, però han encès les alarmes a les dues bandes de l'Atlàntic. I en el cas del Canadà i la Unió Europea, han obert el debat sobre una integració econòmica més gran.