Trump ajorna els aranzels a Mèxic i el Canadà
Els Estats Units suspenen la mesura a canvi del compromís de més control fronterer
WashingtonEl president del Canadà, Justin Trudeau, ha anunciat que Donald Trump ajornarà "almenys 30 dies" els aranzels del 25% sobre les importacions canadenques que havien d'entrar en vigor aquest dimarts. "El Canadà està assumint nous compromisos per designar un tsar del fentanil, incloure els càrtels a la llista de terroristes, garantir una vigilància permanent a la frontera i llançar una força d'atac conjunta Canadà - Estats Units per combatre el crim organitzat, el fentanil i el blanqueig de diners. També he signat una nova directiva d'intel·ligència sobre el crim organitzat i el fentanil, i la recolzarem amb 200 milions de dòlars", ha escrit Trudeau a X.
Paral·lelament, Trump ha celebrat l'acord amb el Canadà a través d'una publicació a Truth, on ha intentat vincular subtilment un pla existent del govern canadenc de 1.300 milions de dòlars com si fos fruit també de les pressions aranzelàries. "El Canadà aplicarà el seu pla fronterer d'1.300 milions de dòlars", ha escrit. La realitat és que les autoritats canadenques ja havien anunciat l'execució del pla el desembre de l'any passat.
Les novetats de la conversa telefònica entre ambdós mandataris són els 200 milions de dòlars de la directiva d'intel·ligència signada per Trudeau, així com la promesa de designar un "tsar del fentanil" (una picada d'ull al tsar de la frontera que va designar Trump) i també de considerar categoritzar els càrtels com a organitzacions terroristes, igual com havia fet el dirigent estatunidenc en una de les primeres ordres executives.
Soldats mexicans a la frontera
Al matí de dilluns, el president estatunidenc ja havia anunciat també la treva d'un mes per a la guerra comercial amb el seu veí llatinoamericà. El mandatari ha arribat a un acord amb la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, que enviarà "10.000 soldats mexicans" a la frontera per combatre el tràfic de fentanil a canvi d'una pausa en les imposicions aranzelàries.
"A més, hem acordat aturar immediatament els aranzels previstos durant un període d'un mes, durant el qual portarem a terme negociacions encapçalades pel secretari d'Estat, Marco Rubio; el secretari del Tresor, Scott Bessent, i el secretari de Comerç, Howard Lutnick, juntament amb representants d'alt nivell de Mèxic", ha escrit el republicà a la xarxa social Truth. I ha afegit que espera "participar en aquestes negociacions amb la presidenta Sheinbaum" mentre intenten aconseguir un "acord" entre els dos països.
Paral·lelament, Sheinbaum ha anunciat que "es posen en pausa els aranzels durant un mes a partir d'ara". "Vam mantenir una bona conversa amb el president Trump amb molt de respecte per la nostra relació i la sobirania, i vam arribar a una sèrie d'acords", ha dit la presidenta de Mèxic.
En el missatge, Sheinbaum també ha informat del seu compromís per "reforçar la frontera nord amb 10.000 membres de la Guàrdia Nacional de manera immediata, per evitar el tràfic de drogues de Mèxic als Estats Units, en particular el fentanil". Paral·lelament, els EUA "es comprometen a treballar per evitar el tràfic d'armes pesants a Mèxic". Tot i això, Trump no ha fet cap menció sobre aquest apartat. No s'ha especificat per cap de les dues parts quins criteris s'aplicarien per tornar a imposar els aranzels un cop s'acabi el termini d'un mes.
Un triomf efectista
El president nord-americà havia signat els aranzels dissabte perquè entressin en vigor a partir d'aquest dimarts. Com a resposta, la presidenta mexicana també havia anunciat que prendrien mesures "aranzelàries i no aranzelàries". El resultat de tot plegat és una mostra més de com Trump pensa utilitzar els aranzels com una arma diplomàtica. Ja ho va fer amb Colòmbia fa dues setmanes, i ara ho fa amb Mèxic. Està per veure si realment tindrà resultats.
La crisi comercial amb Mèxic ha aixecat molta polseguera que encara no deixa veure clar què passa. Trump ha obtingut un rèdit polític intern favorable amb la promesa de Sheinbaum d'enviar més efectius a la frontera per frenar el tràfic de drogues. El republicà aconsegueix projectar la imatge d'estar aplicant mà dura a la frontera i de fer "respectar" els Estats Units internacionalment, com tantes vegades ha promès. Però més enllà del joc de miralls, està per veure que realment l'augment de soldats tingui un impacte real en l'entrada de fentanil al país.
Un dels punts forts del fentanil davant altres drogues és que, al ser tan potent, es pot transportar en dosis molt petites i més fàcils d'amagar. Una anàlisi de dades sobre les confiscacions de fentanil a la frontera feta pel Washington Post el 2022 ja mostrava com bona part de la droga era introduïda per ciutadans nord-americans a través dels ports fronterers, on les autoritats tenen poc més d'un minut per poder inspeccionar els vehicles i detectar la droga.
L'aplicació dels aranzels sobre les importacions mexicanes, a més, hauria tingut fortes repercussions sobre la cistella de la compra dels ciutadans nord-americans, però també per a la indústria automobilística dels EUA. Moltes companyies automobilístiques dels Estats Units fabriquen els seus cotxes a Mèxic o en altres països per reduir costos. De fet, la fabricació de cotxes nord-americans en territori mexicà és possible gràcies a un acord comercial negociat per Trump durant la seva anterior presidència.
La Xina, a l'expectativa
L'altre gran afectat per la guerra comercial, la Xina, encara continua a l'expectativa de poder obtenir un tracte similar al de Mèxic i el Canadà. El president ha afirmat aquest dilluns des del Despatx Oval que "probablement" mantingui conversacions amb el gegant asiàtic durant les pròximes 24 hores.
Trump ha descrit els aranzels addicionals als ja existents per a les importacions asiàtiques com un "primer tret" en la seva campanya per equilibrar la relació comercial entre els Estats Units i la Xina. Així mateix, també ha anunciat que ha aconseguit "alguns" acords amb el canal de Panamà, després de les reiterades amenaces de prendre'n el control. A mitjans de mes el republicà ja va assenyalar la necessitat de recuperar el Canal com una qüestió de seguretat davant l'amenaça que suposa la suposada influència xinesa a la regió. Un fet que les autoritats de Panamà han desmentit en reiterades ocasions.
Segons recull Efe, Panamà s'ha compromès a no renovar un acord comercial amb Pequín i a treballar amb la marina estatunidenca per "optimitzar la prioritat" del trànsit dels seus vaixells pel Canal. Aquest dilluns el secretari d'Estat, Marco Rubio, ha viatjat a Panamà per reunir-se amb les autoritats del país.