La Diada marcarà l’inici del curs polític i, fins que toqui menjar el raïm per Cap d’Any, transcorreran 111 dies intensos que permetran mesurar sobretot una cosa: de quina estabilitat disposa el Govern per afrontar els pròxims quatre anys de legislatura. A continuació repassem les 10 dates clau del trimestre que marcaran el primer tram del mandat de Pere Aragonès i el seu nou executiu.

No normalitzar la presència de Vox al Parlament sembla que és un dels objectius de la majoria dels grups de la cambra, almenys pel que s’ha vist en els tres plens que portem de legislatura. En el primer, el de constitució, va ser més imperceptible perquè es va limitar a excloure de la mesa els diputats de l’extrema dreta (els resultats electorals ho propiciaven malgrat que Vox sigui la quarta força), però en els dos debats d’investidura ha quedat més clara la voluntat d’evidenciar el rebuig a la ideologia que representa el grup que presideix Ignacio Garriga.

Ja fa quatre setmanes que els catalans van decidir que l’escenari polític havia de continuar, si fa no fa, amb les mateixes majories que la legislatura passada. Quatre setmanes de tempteig que només han deixat una única novetat respecte a escenaris pretèrits: la CUP assumeix una de les secretaries de la mesa del Parlament. No és el lloc que anhelaven els cupaires, que van estar opositant a la presidència, ni tampoc els fa necessaris. JxCat i ERC s’han garantit quatre dels set membres i, per tant, la majoria absoluta per prendre decisions. Els republicans, a més, s’han reservat una majoria alternativa amb el PSC en cas que no els convencin algunes de les decisions de la nova presidenta de la cambra, Laura Borràs.

Arrenca la que ha de ser “la legislatura del diàleg”. Pedro Sánchez ho recorda sempre que parla, i ahir no va ser una excepció, en la declaració institucional a la Moncloa després de trucar al rei per informar-lo del nou equip de govern, de 18 ministres i quatre vicepresidències. Un diàleg “social, territorial i generacional” que es donarà “amb diverses veus” dins un govern “singular” perquè és de coalició, però “amb una sola paraula” i un propòsit “d’unitat”. Nou missatge de cohesió interna adreçat a Unides Podem, amb qui van signar fa uns dies un document per garantir la discreció entre ministeris i la unitat d’acció. Avui prendran possessió els ministres i demà tindrà lloc el primer consell de ministres de la legislatura, després del qual compareixerà Sánchez, ara sí, en roda de premsa.

Només un dia després que el PSOE i Unides Podem signessin un acord per a la unitat d'acció i la discreció interna dins el govern de coalició, el partit lila ha rebut la primera fiblada del seu soci: el nomenament d'una quarta vicepresidència de la qual no se l'havia informat i que treu pes al líder de Podem, Pablo Iglesias. Teresa Ribera, fins ara ministra de Transició Ecològica, se suma a Carmen Calvo, Nadia Calviño i el mateix Iglesias en el segon escalafó del govern. Ha sigut una de les novetats de l'executiu que han transcendit aquest dijous, juntament amb l'anunci que María Jesús Montero, que seguirà com a ministra d'Hisenda, serà també portaveu del govern.

La forma de prestar el jurament o promesa de la Constitució s'ha convertit en l'element més cridaner dels plens del Congrés i del Senat d'inauguració de la legislatura. En algunes legislatures anteriors ja s'havien assajat fórmules enginyoses, per dir-ho d'alguna manera, per evacuar aquest tràmit, però en la legislatura actual, que va començar dimarts passat, s'ha anat considerablement més lluny que en les legislatures anteriors.

Gràcies al PP i Ciutadans, la ultradreta de Vox tindrà lloc, també, a les comissions parlamentàries del Congrés de Diputats. En concret, l'acord a què han arribat aquest dimarts els populars i la formació taronja concedeix al partit d'extrema dreta tres vicepresidències i una secretaria a les meses de les 28 juntes possibles.

L'associació feminista 50a50 ha impulsat aquest divendres una campanya de firmes per demanar al nou president de la Generalitat, Quim Torra, que conformi un Govern paritari. "Esperem i desitgem que compti amb la meitat de la població que som les dones, que representem la participació econòmica –activa i productiva i no retribuïda– més important i més gran de la societat", afirma l'escrit, que ja compta amb 64 firmes de representants de diferents sectors de la societat. Entre elles hi ha Maria Eugènia Gay, degana de l’ICAB; Maria Teixidor, vicesecretaria del FC Barcelona; Mar Serna i

Es va disculpar dissabte i ho va tornar a fer dilluns, quan el Parlament el va investir com el 131è president de la Generalitat. El mandat de Quim Torra neix viciat per uns tuits del 2012 -que va esborrar el 2015- i per una sèrie d’articles que l’oposició s’ha afanyat a recuperar per acusar-lo de “supremacista i xenòfob”. Part de l’independentisme recela de la seva elecció en un moment en què el principal objectiu és arribar a la població que es manté allunyada de la idea de República. “No ajuda a sumar”, opina un diputat sobiranista del Parlament. “Els ho hem posat massa fàcil”, afegeix un altre, que recorda les crítiques que poc abans havia llançat Inés Arrimadas des de la tribuna del Parlament.

En el seu discurs d'investidura, Quim Torra ha volgut representar la transversalitat de l'independentisme amb nombroses cites. Des de l'assagista valencià Joan Fuster fins a Txarango, passant pel president que ha reivindicat com a legítim, Carles Puigdemont, el candidat de Junts per Catalunya ha recorregut a nombroses sentències per il·lustrar els valors del republicanisme. Aquestes són les cites del discurs de Torra:

Des del nomenament del candidat a la investidura, l'oposició havia expressat el seu rebuig a Quim Torra, a qui tant el PP com Cs i el PSC consideren representant d'una de les ales més dures de l'independentisme. Després del seu discurs d'investidura, el líder socialista, Miquel Iceta, ha considerat que aquests "temors s'han vist confirmats" i la número u de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha considerat la intervenció de Torra "molt radical", una valoració secundada pel PP, mentre que la líder dels comuns ha lamentat que el diputat hagi "perdut" una "oportunitat per parlar per a tot el país".

Com ja havia anunciat la setmana passada, Ciutadans ha iniciat aquest dimecres tots els passos per impedir que el Parlament es querelli contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena pels seus vetos als candidats de Junts per Catalunya (JxCat) a la investidura. Aquest dimecres, la formació ha registrat un escrit de reconsideració perquè la mesa del Parlament es replantegi la seva decisió de presentar accions penals contra el magistrat. "Roger Torrent es pensa que pot convertir el Parlament en un despatx d'advocats del separatisme", ha assegurat la líder del partit taronja, que considera que el president de la cambra "fa molt de temps que no té clar el seu paper" al Parlament, tal com demostra, segons Arrimadas, el seu viatge a Ginebra per denunciar davant diversos estaments de l'ONU la "vulneració dels drets dels diputats" a causa de les resolucions del TS.

L'entrevista de TV3 al president del Govern, Carles Puigdemont, en què va afirmar que proposarà un nou candidat si es manté el veto a Sànchez, ha portat cua en les files independentistes. Aquest dilluns al matí, la portaveu del PDECat, Maria Senserrich, s'ha mostrat "totalment d'acord" amb les declaracions de Puigdemont i ha assegurat que cal evitar un escenari de repetició electoral: "No volem eleccions. Hem de fer Govern, tenim uns terminis que corren i seguirem treballant dia rere dia". I la mateixa reacció ha trobat a Esquerra. "Estem molt d’acord amb Puigdemont en que s’han d’evitar les eleccions, no les vol ningú. Coincidim plenament amb ell, i per fer això cal un Govern de forma immediata, el més ràpid possible, per fer efectiu el mandat del 21-D", ha subratllat la portaveu dels republicans, Marta Vilalta.

Després del veto del Tribunal Suprem a Jordi Sànchez, l'independentisme buscarà una resposta conjunta. En primer lloc, la mesa es reunirà demà i té previst analitzar la idoneïtat d'interposar una querella contra el jutge Pablo Llarena per prevaricació. En segon lloc, els partits republicans han de consensuar els següents passos a seguir. Encara no s'albira un consens en l'estratègia: la CUP ha exigit desobeir i investir Carles Puigdemont; ERC ha reclamat un candidat efectiu per fer Govern de seguida, i JxCat ha deixat en l'aire el pla D a l'espera de reunir-se amb els seus diputats presos i el president, Carles Puigdemont, la setmana que ve a Berlín.

Els diputats de la CUP Carles Riera i Maria Sirvent han viatjat aquest dimarts fins a Berlín per reunir-se amb Carles Puigdemont. En una trobada que ha tingut lloc al migdia, la formació ha reiterat el seu rebuig a la candidatura de Jordi Sànchez i ha traslladat a Puigdemont la seva voluntat d'investir-lo president. Ho ha explicat la diputada de la formació Natàlia Sànchez en roda de premsa al Parlament. Sànchez ha justificat la decisió "per la magnitud i la importància que té fer president aquell a qui ha votat la gent, i fer valer el resultat d'unes eleccions que van parlar molt clar". Per a la formació anticapitalista, "recuperar la sobirania del Parlament i tots els drets dels diputats" és "primordial". I fer-ho, ha insistit Sànchez, passa per investir el president cessat pel 155, per "la importància d'aquesta investidura a nivell global" i el reconeixement que implica "del dret a l'autodeterminació": "No és una qüestió menor sinó prioritària".

Les acusacions de terrorisme i rebel·lió per part de la fiscalia a una detinguda que formava part dels CDR ha forçat els partits a posicionar-se. Mentre que tant els comuns com els partits independentistes han rebutjat el que consideren una "banalització del 'terrorisme'", Ciutadans ha titllat els CDR de "comando" i els ha acusat de "violència".

El secretari d'estat d'Administració Territorial, Roberto Bermúdez de Castro, ha vaticinat aquest divendres que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya s'estendrà "molt més enllà del 15 de juliol" si no hi ha nou president de la Generalitat en dos mesos. El 15 de juliol és l'últim dia per investir un president abans d'eleccions després del ple d'ahir.

Ciutadans, PP, PSC i els comuns han rebutjat aquest dijous votar a favor d'investir el candidat de Junts per Catalunya (JxCat), Jordi Turull, acusant l'independentisme de manca de realisme i d'actuar amb precipitació davant les resolucions del Tribunal Suprem (TS). Si Ciutadans ha acusat Turull de presentar-se malgrat saber que "ningú", ni tan sols "el seu propi grup parlamentari", espera que sigui president, i de ser, per tant, un altre "capítol" de la "novel·la de ficció del Procés", el líder dels comuns, Xavier Domènech, ha retret a JxCat i ERC que hagin arribat a un acord "que semblava impossible" en una sola tarda, i ha rebutjat el "simbolisme" i l'"èpica" de l'independentisme. Per la seva banda, el líder socialista, Miquel Iceta, ha destacat el to "autonomista" del discurs del candidat. Tant ell com Domènech han coincidit a demanar a Turull que busqui el "consens" amb la resta de grups, mentre que la líder de Cs, Inés Arrimadas, ha rebutjat que "els que han provocat el xoc puguin recosir la societat".

Ple d'investidura 'in extremis'. El president del Parlament, Roger Torrent, ha convocat aquesta nit el ple d'investidura que ha de votar si investeix Jordi Turull com a president de la Generalitat, que tindrà lloc demà a les 17.00 h. El president de la cambra catalana ha iniciat una ronda de contactes per via telefònica en què ha traslladat als líders dels grups parlamentaris la nova data del ple. L'objectiu d'aquesta decisió és que el candidat se sotmeti al debat d'investidura a la presidència de la Generalitat com més aviat millor. Per tant, previsiblement podria celebrar-se un ple d'investidura demà, abans que l'únic candidat posat sobre la taula, Jordi Turull, hagi d'acudir a la citació del Tribunal Suprem divendres. Un dispositiu policial ja és en aquests moments davant el Palau del Parlament per organitzar el perímetre de seguretat habitual abans de cada ple.