L'extresorer de Convergència Daniel Osàcar va morir aquest dilluns als 88 anys, segons ha explicat a RAC1 el seu advocat, Xavier Melero. "Ha mort mentre estava imputat per l'Audiència Nacional des del 2014 pel cas 3% i tenia el patrimoni embargat", ha apuntat el lletrat, que ha afegit que Osàcar patia un càncer. "Era un bon amic meu i espero que descansi en pau", ha sentenciat.

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha arxivat provisionalment una peça separada de la causa del 3%, relativa al presumpte blanqueig a Convergència. Estaven investigats una dotzena de persones, entre les quals els exconsellers Felip Puig, Irene Rigau, Pere Macías, Jordi Jané i Germà Gordó, a més d'altres ex alts càrrecs de la formació ja desapareguda. Les diligències es van obrir l'abril del 2020 arran de la sospita que aquestes persones havien simulat donacions al partit per camuflar ingressos provinents de fons il·lícits. Un informe de la Guàrdia Civil incorporat fa dos mesos a la causa no permet acreditar aquesta tesi i, per tant, el magistrat ha dictat una interlocutòria de sobreseïment.

Fa vuit anys que l'escàndol del 3% s'investiga als tribunals i no cessen les ramificacions que es van incorporant al dossier del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz. L'última és la de l'empresa Ambulàncies Egara, que gestiona el transport sanitari a diverses zones de Catalunya, i que la setmana passada va ser escorcollada en una operació conjunta entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil. Aquest dimecres ha transcendit que un dels imputats en aquesta nova causa és l'empresari i antiga mà dreta d'Artur Mas David Madí, segons ha avançat RAC1 i han confirmat fonts judicials a l'ARA.

Les causes sobre el 3% continuen avançant a l'Audiència Nacional. El jutge Santiago Pedraz ha acordat l'obertura de judici oral contra els 17 investigats en la peça separada del cas que té a veure amb l'empresa pública Gisa, que després va passar a anomenar-se Infraestructures de la Generalitat. En concret, Pedraz farà seure al banc dels acusats per delictes de frau a l'administració, organització criminal i prevaricació els antics responsables de l'empresa pública, entre d'altres, Joan Lluís Quer i Josep Antoni Rosell.

Vint anys de presó per a qui la Fiscalia Anticorrupció considera la cúpula del 3%, una vintena d’acusats que podrien entrar a presó i multes milionàries que sumen més de 300 milions d’euros. És el resum de l’escrit d’acusació que Anticorrupció ha presentat a l’Audiència Nacional set anys després de les primeres indagacions judicials. El cas, en boca de tothom fins i tot des d’abans que es comencés a investigar, pot acabar sent –amb permís del cas Pujol i del cas Palau, tots dos vinculats a Convergència– el cas de corrupció més important a Catalunya. I doncs, per què ningú parla avui del 3%?

La Fiscalia vehicula el càstig del cas 3% en les figures d'Andreu Viloca i Germà Gordó, extresorer de Convergència i exgerent del partit, respectivament, en l'època d'Artur Mas al capdavant del partit i de la Generalitat. Són dos dels processats que han negat els fets i la seva participació i per a qui el ministeri públic reclama les penes de presó més altes. Viloca s'enfrontarà a una petició de 21 anys i deu mesos de condemna –un any més si no paga 253 milions d'euros– i Gordó a una de 18 anys i deu mesos, amb 4,6 milions d'euros de multa. Anticorrupció ha presentat el seu escrit d'acusació –avançat per La Vanguardia i al qual ha tingut accés l'ARA– més de dos anys després que l'Audiència Nacional dictés el processament d'una trentena de persones investigades i una quinzena d'entitats jurídiques, entre les quals CDC i el PDECat. Als dos partits els reclama tres milions d'euros de multa. En total, reclama 374 milions d'euros a tots els actors investigats: 267 a les persones físiques i 107 a les empreses.

El nom de Mediapro és assidu a les comissions de control parlamentari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El seu màxim responsable, Jaume Roures, n’ha arribat a comptar més de 70 i aquest divendres ha pogut oferir la seva versió sobre diferents afers davant la Cambra de Representants, després de demanar comparèixer per explicar-se. “Sentia la necessitat de demanar que s’escoltés no vull dir la nostra versió, sinó la nostra realitat”, ha afirmat.

L'Audiència Nacional va rebutjar fa un parell de setmanes que la Generalitat acusi Convergència en el cas 3%, amb l'argument que hi ha dirigents del "partit directament hereu" dins el Govern, en al·lusió a Junts per Catalunya. Doncs bé, l'executiu de Pere Aragonès ha presentat un recurs a aquesta decisió en què desvincula el partit de Carles Puigdemont de Convergència i insisteix que la Generalitat es pugui personar en una de les peces separades del cas 3% i que té a veure amb el desviament de diners de TV3 a través de la productora Triacom per finançar el partit fundat per Jordi Pujol.

L'Audiència Nacional ha rebutjat que la Generalitat acusi Convergència Democràtica de Catalunya en una peça separada del cas 3%. Es tracta de la investigació relacionada amb Triacom Audiovisual, una productora que va rebre 31,3 milions d'euros de TV3 entre el 2008 i el 2016 i que s'haurien desviat perquè l'extinta formació nacionalista pagués deutes que havia contret amb empreses. Unes sospites que van enterbolir una sessió de la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al Parlament i que van portar el president català, Pere Aragonès, a ordenar als serveis jurídics del Govern personar-se a la causa. El jutge Santiago Pedraz, però, considera que la Generalitat no ha aportat proves que demostrin la seva condició de perjudicada i destaca que està integrada per dirigents polítics del partit "directament hereu" de les formacions investigades.

El que va ser un dels homes forts d'Artur Mas, David Madí, ha evitat, almenys de moment, veure's esquitxat per la macrocausa del 3%, però sí que continuarà investigat a l'Audiència Nacional pel seus presumptes vincles amb el Tsunami Democràtic, i a Barcelona pel cas Voloh, sobre el finançament del Procés. Precisament el jutge que porta aquest cas ha traspassat definitivament a Madrid una part del cas que relaciona Madí, l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell, l'empresari de Triacom Oriol Carbó i quatre persones més amb el Tsunami, després que l'Audiència de Barcelona rebutgés els seus recursos.

El finançament il·legal de Convergència encara fa créixer núvols sobre l'honorabilitat de TV3, que els directius volen foragitar mentre una part significativa de l'arc parlamentari els atia. Una filtració periodística de la investigació que lidera el jutge Santiago Pedraz ha centrat avui la Comissió de Control al Parlament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En concret, s'ha discutit entorn dels diners pagats a la productora Triacom durant el període 2008-2016, empresa a la qual s'acusa de pagar factures per feines inexistents i sufragar d’aquesta manera opaca empreses que havien treballat per a Convergència. Cinc partits –tots menys Junts i la CUP– han formulat preguntes al respecte.

La productora Triacom, investigada pel cas 3%, va abonar almenys 412.000 euros entre el 2011 i el 2013 a empreses vinculades a David Madí, exdirigent de CDC, segons publica Eldiario.es. A part d'això, el principal administrador de Triacom i exgerent de TV3, Oriol Carbó, també va assumir a través d'una de les seves societats particulars tots els costos d'obrir i mantenir durant sis mesos el despatx privat de Madí, que ascendeixen als 9.000 euros. Aquesta informació arriba després que el mateix mitjà avancés que la productora va facturar 31,3 milions a TV3 amb un sobrepreu superior al 50%. L'excedent, segons la investigació policial, anava destinat a pagar factures falses que sufragaven despeses electorals de la campanya de CDC del 2010 i pagaments relacionats amb la trama del 3% a Lleida.

TV3 va pagar un total de 31,3 milions d'euros entre el 2008 i el 2016 a Triacom, una productora investigada pel cas 3%, que analitza el presumpte finançament irregular de CDC, segons publica Eldiario.es. Concretament, l'Audiència Nacional, que instrueix la causa que investiguen conjuntament els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil, afirma que Triacom ha tingut una importància "capital" en la "trama de factures falses" de CDC. De fet, el 80% dels ingressos de la productora provenien de TV3 i la investigació els vincula directament a l'elaboració de factures falses que anaven dirigides a despeses electorals o pagaments a dirigents del partit.

La Fiscalia ha demanat emportar-se a l'Audiència Nacional, quan estava a tocar del judici, una investigació que afecta l'exsecretari de comunicació de CDC i empresari David Madí. En un escrit al qual ha tingut accés Efe, el ministeri públic considera que hi ha una "evident connexitat" entre l'assumpte que investiga aquest jutjat de Barcelona (un delicte de frau fiscal arran de presumptes factures falses) i una peça separada del cas 3% que investiga els pagaments de l'empresa Triacom a CDC.

El canvi d'estratègia judicial de l'extresorer de CDC Daniel Osàcar (2005-2010) s'ha convertit en un maldecap per als principals dirigents de l'extint partit, que s'esforcen en donar explicacions i desmarcar-se de tota acusació de presumpta corrupció. L'expresident de la Generalitat i ex secretari general de Convergència Artur Mas, que la setmana passada ja va negar haver donat instruccions per al suposat blanqueig de capitals que investiga l'Audiència Nacional, també ha volgut minimitzar les responsabilitats de l'exconseller Germà Gordó, exgerent de la formació convergent, en un escrit remès a l'Audiència Nacional.

El 5 de juliol del 2010 Daniel Osàcar confirmava davant del Parlament la seva lleialtat a Convergència. Aquell dilluns l’extresorer de CDC compareixia a la cambra catalana en el marc de la comissió d’investigació sobre el cas Palau sense cap intenció de donar explicacions. Va esquivar les preguntes, i la seva principal intervenció va ser un extensíssim primer torn de paraula en què va rememorar davant dels diputats tota la seva trajectòria personal: des dels seus inicis com a censor jurat de comptes fins a la seva etapa com a professor de quadres mitjans empresarials -va parlar, fins i tot, dels entrepans que sopava a les reunions que s’acabaven tard-, passant per la seva vocació catòlica i, fins i tot, la seva passió per la música i els seus dies com a integrant d’un quartet vocal quan tenia 14 anys. Una afició que el va dur a actuar -precisament- al Palau de la Música com a cantaire de la Capella Clàssica Polifònica del Foment de les Arts Decoratives. Però des d’aquella tarda al Parlament han passat deu anys, un judici i 75 dies d’Osàcar a la presó. Suficient per esquerdar la lleialtat d’un extresorer que ara, en el marc de la causa del 3%, torna a cantar i té amb l’ai al cor molts dels seus companys de partit.

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha imputat l'exconseller de Justícia i exgerent de Convergència Germà Gordó en la peça separada sobre el presumpte blanqueig de capitals en el si de la formació. El magistrat l'ha citat a declarar el proper 30 d'octubre a les 10 del matí. La declaració es farà per videoconferència des dels jutjats de Barcelona. De la Mata ha fet cas de la petició que havia fet la Fiscalia Anticorrupció, que havia demanat que se'l cités a declarar com a investigat després que l'extresorer Daniel Osàcar el responsabilitzés del sistema de blanqueig.

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha reaccionat aquest dimarts a les acusacions que li ha llançat l'extresorer de CDC Daniel Osàcar en seu judicial i ha negat haver donat cap instrucció per blanquejar diners a Convergència. Ho ha dit en el marc d'una roda de premsa en què només han assistit agències de notícies i TV3, després que Osàcar hagi insinuat que l'expresident de Convergència tenia coneixement d'un presumpte blanqueig de capitals que es duia a terme a la formació. Osàcar ha declarat en la peça separada del cas 3% que investiga el jutge José de la Mata de l'Audiència Nacional i que es basa en el fet que exdirigents de CDC blanquejaven diners de suposades comissions il·lícites d'empreses a través d'aportacions individuals.

L'extresorer de CDC Daniel Osàcar ha canviat d'estratègia de defensa. L'home lleial a Convergència que va defensar el partit mentre Fèlix Millet i Jordi Montull confessaven el finançament irregular de la formació a través del Palau de la Música ha decidit ara, després de sentir-se abandonat pel partit i canviar d'advocat, que no té res a perdre. Osàcar està complint una condemna –en tercer grau– de tres anys i mig per aquest cas i té a sobre un nou judici a l'Audiència Nacional pel cas del 3%, que investiga l'adjudicació sistemàtica de desenes d'obres públiques a Catalunya a canvi de comissions que, segons la Fiscalia Anticorrupció, també s'embutxacava CDC. La setmana passada l'extresorer convergent ja va admetre davant el jutge del cas el blanqueig de diners per part del partit. Aquest dimarts ha apuntat més alt en una nova declaració als jutjats. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, Osàcar hauria insinuat que l'expresident Artur Mas havia d'estar al corrent d'aquest sistema pel qual diversos alts càrrecs de CDC blanquejaven els diners de les comissions que arribaven a la formació, tenint en compte la jerarquia del partit i que el líder del sistema era la seva mà dreta, l'exconseller Germà Gordó.

L'extresorer de CDC Daniel Osàcar, condemnat ja en el marc del cas Palau, ha admès aquest divendres, davant del jutge de l'Audiència Nacional que investiga el 3%, el presumpte blanqueig de capitals que va fer Convergència a través de diversos dirigents polítics. Segons recull Efe i Europa Press, Osàcar ho ha dit en la seva declaració per videoconferència, en resposta a la Fiscalia Anticorrupció, abans que se suspengués l'interrogatori per problemes tècnics.