La incògnita de si els comuns i Podem trencarien la seva aliança de cara a les eleccions catalanes es va resoldre el dimecres per una via que va sorprendre fins i tot una part de l’executiva del partit lila a Catalunya: la formació ha optat per no presentar-se al 12-M argumentant que fer-ho en solitari fragmentaria l’espai de l’esquerra i posaria en perill un futur govern progressista. Les bases de Podem a Catalunya han avalat la decisió en una consulta tancada aquest divendres amb un suport del 70,7% i una participació de dos mil inscrits. ¿Què ha passat perquè un partit que assegurava estar fort i preparat per defensar el seu projecte a les institucions catalanes hagi renunciat a donar la batalla electoral al Parlament?

Pere Aragonès volia esgotar la legislatura i demostrar, així, que amb 33 diputats Esquerra havia estat capaç d'acabar el mandat. Les coses no han sigut com el president volia i el fracàs dels pressupostos ha acabat portant el cap de l'executiu a convocar eleccions anticipades per al 12 de maig. "Sempre he dit que el meu objectiu era esgotar la legislatura, però els vetos fan impossible tenir les condicions per fer-ho", ha apuntat Aragonès en una breu declaració institucional des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat després d'haver reunit els consellers del seu govern en un consell executiu extraordinari. El bloqueig de les últimes setmanes en les negociacions amb els comuns ha acabat sense desllorigador i l'escull del Hard Rock ha estat insuperable, cosa que ha provocat que els pressupostos hagin acabat caient per tan sols un vot.

Ens hem de remuntar al juny del 2016 per trobar l'únic precedent d'uns pressupostos que s'hagin aturat en el primer tràmit al Parlament, el debat a la totalitat. En aquell moment, el president de la Generalitat era Carles Puigdemont, i la CUP va tombar els pressupostos perquè va posar com a condició per al seu sí als comptes celebrar un referèndum. L'excap de l'executiu català s'hi va comprometre tres mesos després i els pressupostos van veure la llum amb el suport dels anticapitalistes a principis del 2017. Vuit anys després, és el president Pere Aragonès qui es troba sense tenir garantits els comptes a un parell de dies del ple de totalitat al Parlament. L'escull aquest cop, però, no és cap referèndum, sinó el Hard Rock: els comuns es neguen a retirar l'esmena a la totalitat si el Govern no frena el macrocasino. A hores d'ara, les converses continuen, però, si tot plegat no arriba a bon port, serà la primera vegada que Aragonès es queda sense pressupostos –podria acabar la legislatura amb els comptes prorrogats o intentar presentar-ne uns de nous–, cosa que accentuaria les crítiques de govern dèbil i que faria que l'oposició hi suqués pa, en any preelectoral.

Queda una setmana perquè expiri el termini per presentar esmenes a la totalitat i els pressupostos catalans continuen penjant d'un fil. El Govern té a hores d'ara tancat el suport del PSC, però li continuen faltant dos vots perquè el projecte de llei tiri endavant. I, de moment, els comuns, amb qui l'executiu hi tenia dipositades les seves esperances, no es mouen: si el Govern manté el Hard Rock, els pressupostos rebran els vuit vots en contra d'En Comú Podem. L'última reunió que tots dos han mantingut aquest dilluns no ha servit per desencallar aquesta qüestió i s'han emplaçat a trobar-se una altra vegada aquesta setmana.

El Hard Rock continua sent l'escull principal en les negociacions pels pressupostos de la Generalitat. El PSC insisteix en exigir garanties que aquest macroprojecte tirarà endavant, mentre els comuns demanen que s'aturi. Tots dos, socis imprescindibles per aprovar els comptes. Davant el bloqueig, aquest dimarts el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès que el Govern no té cap intenció de frenar aquest macroprojecte, sinó que ha confirmat que seguirà el seu curs. Ha admès que el Hard Rock no li genera "entusiasme", però que és un projecte que està aprovat i que ara mateix no hi ha una majoria alternativa que permeti revocar-lo. Per això, ha demanat als grups que s'hi oposen, en especial als comuns, que no "sacrifiquin" el conjunt dels pressupostos pel Hard Rock.

Després d'aprovar els canvis al Govern, aquest dimecres Pere Aragonès els ha explicat al Parlament i s'ha endut una pluja de crítiques de tots els grups, que els han qualificat d'electoralistes. El president de la Generalitat va nomenar aquest dimarts la fins ara consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, com a vicepresidenta, i el director de l'Oficina d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià, com a viceconseller d'aquesta àrea. Aragonès ha tornat a justificar aquesta reordenació com una manera "d'enfortir els mecanismes de negociació" amb l'Estat, que té en Vilagrà la cara visible de l'executiu, i també per "identificar" la persona que ha gestionat fins ara els projectes "estratègics" del Govern, Sergi Sabrià. Però tota l'oposició li ha retret que pensi més en les pròximes eleccions catalanes (que Aragonès manté per al febrer del 2025) que no en gestionar el dia a dia.

L’acord anunciat entre el PSOE i Junts per a la delegació de les competències d’immigració a la Generalitat de Catalunya ha desencadenat un debat intens sobre aquesta qüestió. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va recalcar que volen que el Principat pugui decidir sobre els fluxos migratoris i els permisos laborals, l’aplicació del “context normatiu europeu fronterer” i el reforç de la integració amb la llengua com un punt “importantíssim”. Ara bé, també va defensar poder fixar des de Catalunya les condicions per “expulsar immigrants en situació irregular reincidents”. Això va originar una gran polèmica entre els partits, que també van tractar alguns aspectes de la immigració i com Catalunya hi pot actuar.

El trencament de Podem amb Sumar ha desencadenat un èxode de dirigents de la formació lila a regions com la Comunitat de Madrid per les seves diferències amb la direcció del partit fundat per Pablo Iglesias. A Catalunya, on fins ara la convivència entre Podem i els comuns era més o menys plàcida, hi comença a haver les primeres discrepàncies. Sobreviurà a la crisi el partit a Catalunya o hi haurà una abraçada de l’ós dels comuns?

Aquest any es commemora el 150è aniversari de la Primera República (1873-1874) i el diputat dels comuns al Congrés Gerardo Pisarello li ha dedicat un assaig, La República inesperada (Escritos Contextatarios).

Tot i formar part d'una força que es defineix com a republicana sense matisos, la cara visible de l'espai lila, Yolanda Díaz, considera que ara "no és el moment" de batallar per un referèndum que serveixi a la ciutadania per triar entre república o monarquia. En una entrevista al programa Salvados de La Sexta aquest diumenge, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball va assegurar que no té "cap por a la democràcia", però que un referèndum sobre la forma d'estat no és "el tema de centralitat" del país a hores d'ara. El mateix passa amb un altre referèndum que especialment els comuns liderats per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havien posat insistentment sobre la taula en el passat: el d'autodeterminació. Dos debats que l'espai que representen Colau i Díaz consideren que actualment no estan entre les principals preocupacions de la ciutadania.

Després d’un cap de setmana de negociacions al límit, el Govern i els comuns han anunciat un acord per tirar endavant els pressupostos. Què et sembla l’acord entre Govern i comuns per aprovar els pressupostos de la Generalitat?

La decisió de la CUP de presentar una esmena a la totalitat als pressupostos i mantenir la porta oberta a continuar negociant no només no ha tancat cap interrogant sobre els comptes, sinó que n'obre de nous. I els potencials socis alternatius ja han posat les condicions damunt la taula. Mentre el PSC afirma que el seu vot i el de la CUP "són incompatibles" i no es pot engegar una negociació paral·lela amb tots dos, els comuns reclamen al Govern un seient a la taula de negociació "independentment del que facin els altres partits".

Ernest Maragall va ser el revulsiu que ERC va triar a última hora per intentar desbancar Ada Colau de l’alcaldia de Barcelona el 2019. Va guanyar les eleccions però es va quedar a les portes del despatx que continuarà ocupant la líder dels comuns almenys fins al 2023. D’aquí dos anys, Maragall en tindrà 80 i Colau haurà complert els dos mandats als quals es va comprometre. L’un i l’altre, però, continuen sent els principals reclams de les seves forces polítiques, que els demanen un últim servei.

La presidenta del grup parlamentari d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, atén l’ARA pocs dies després que Unides Podem i el PSOE anunciessin un acord sobre els pressupostos.

Aquest divendres, a partir de les 11 h, Antoni Bassas conversarà amb la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach.

A escassos dies de la celebració de la Diada i la reunió de la taula de diàleg, la líder d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha exposat les bases que marcaran el nou curs polític per a la formació en una conferència titulada "Catalunya, un futur per construir", un discurs en què s'ha refermat en l'aposta dels comuns de prioritzar les "conquestes" a curt termini en les negociacions amb l'Estat, deixant el referèndum en un segon pla.

Jaume Asens (Barcelona, 1972) és el president d’Unides Podem al Congrés i una de les veus dels comuns que més ha defensat els indults i la reforma del delicte de sedició.

Una setmana després que els comuns trenquessin les negociacions amb ERC davant la falta de garanties que els republicans acabessin governant amb JxCat, Jéssica Albiach ha sortit al faristol de l'hemicicle del Parlament visiblement molesta i molt crítica amb l'estratègia seguida pels republicans en els últims dies. La líder d'En Comú Podem a la cambra catalana ha recriminat a Esquerra que es "plegués" a Junts per Catalunya pocs dies després d'haver assegurat que estava disposada a governar en solitari. "Quan vam asseure'ns a negociar amb vostès, ho vam fer amb tota la sinceritat del món, no sé vostès", ha dit Albiach a Aragonès. Els comuns s'han tornat a distanciar del Govern que presidirà d'aquí pocs dies Pere Aragonès, però no han rebutjat del tot la mà estesa del líder republicà: "Nosaltres mai ens posem de perfil quan es tracta de sumar majories i treballar col·lectivament pel bé de la gent".