La Torre Eiffel s'ha il·luminat amb els colors de la bandera francesa en memòria de les 130 víctimes dels pitjors atemptats que ha viscut França. Han passat deu anys, però el record d'aquella nit del 13 de novembre del 2015 continua molt present entre els francesos. El terrorisme jihadista va tocar de ple la capital del país en una nit d'autèntic horror, amb terroristes atacant diferents punts de París. Primer a l'exterior de l'estadi de França, mentre s'estava jugant un partit de futbol entre la selecció francesa i l'alemanya, i després a terrasses de bars i restaurants als districtes 10è i 11è de París, on els jihadistes van disparar indiscriminadament.

Poques seqüències de paraules deuen convocar una imatge tan exacta de la felicitat i la festa i de les ganes de viure i passar-ho bé com aquestes: nit de divendres a París. La nit del divendres 13 de novembre de 2015, però, París no tan sols no va ser una festa sinó que va ser un infern. Un triple atemptat jihadista als afores de l’Stade de France, a la sala de concerts Bataclan i a les terrasses de diversos bars va provocar més d’un centenar de morts i prop de mig miler de ferits i va deixar tot un país traumatitzat. Quan sis anys després, l’estiu de 2021, per fi va començar el procés judicial contra els terroristes supervivents –la majoria havien mort fent-se esclatar amb cinturons explosius– i els seus còmplices, l’escriptor parisenc Emmanuel Carrère (1957) va proposar a L’Obs de fer una crònica setmanal del judici. D13. Crònica judicial és una refosa reestructurada d’aquelles peces periodístiques.

A la seva novel·la Submissió, l'escriptor francès Michel Houellebecq imaginava una França en què el líder d'un partit musulmà esdevé president de la República. La història era ficció, però la polèmica que havia aixecat l'argument, que alguns veien com una advertència del que podia passar en la realitat, va obligar l'autor a puntualitzar que Submissió era "política-ficció". Era el 2015 i l'escriptor, abonat a la polèmica i a opinar sobre política, ja compartia arguments habituals de l'extrema dreta. Vuit anys després, la radicalització del novel·lista és notòria i s'ha fet encara més evident fa poc en una conversa publicada en un número especial de la revista Front Populaire que ha indignat la comunitat musulmana de França.

Salah Abdeslam, l’únic dels terroristes vius dels atemptats del 13 de novembre del 2015 de París, ha estat condemnat aquest dimecres a cadena perpètua sense revisió de pena, la màxima condemna que preveu el Codi Penal francès, en el macroprocés pels atemptats. Els condemnats a cadena perpètua sense revisió de pena no tenen dret almenys durant 30 anys a gaudir de cap permís de sortida, alleugeriment de la pena o benefici penitenciari. Fins ara només quatre persones havien estat condemnades a la pena més severa des del 1994, quan es va instaurar.

Entraven a la sala de vistes del Palau de Justícia vestits amb trajo i camisa negres, elegants, amb posat seriós i sense mirar la peixera de vidre on s'asseuen els acusats. El macrojudici pels atemptats de París del 13 de novembre del 2015 ha tornat a servir aquest dimarts per escoltar el relat de les víctimes. Avui han declarat els membres d'Eagles of Death Metal, el grup de música nord-americà que aquella nit estava fent el concert a la sala Bataclan quan van irrompre els terroristes islamistes. El cantant Jesse Hughes i l'exguitarrista Eden Galindo van ser testimonis des de l'escenari de la matança –al Bataclan hi van morir assassinades 90 persones–, una imatge que han assegurat que mai oblidaran. "No seré mai la mateixa persona que era aquella nit. Avui tinc dues bessones magnífiques, una dona magnífica. Visc una vida diferent... però no tornaré a ser el mateix", explicava Galindo amb la veu trencada.

El judici pels atemptats de París del novembre del 2015 va començar al setembre, fa més de sis mesos, però no ha sigut fins aquest dimecres que Salah Abdeslam, el principal acusat i l'únic dels terroristes vius de la massacre de la sala Bataclan, ha estat interrogat sobre el vespre en què un comando jihadista va matar 130 persones i en va deixar ferides 350. L'interrogatori ha començat amb Abdeslam negant-se a respondre les desenes de preguntes que li han fet primer el president de la sala i després els advocats de les víctimes, però després de dues hores de judici ha trencat el silenci.

Salah Abdeslam, l'únic dels presumptes terroristes viu de la cèl·lula que va matar 130 persones el 13 de novembre del 2015 a París, entrava aquest dimecres al migdia al Palau de Justícia de la capital francesa vestit amb camisa blanca, amb una barba que li sortia per sota de la mascareta i pentinat amb gomina. Abdeslam, que durant la fase d'instrucció del cas s'havia negat a respondre cap pregunta, ha decidit trencar el silenci per defensar-se davant del tribunal: "No vaig matar ni ferir ningú, ni tan sols vaig fer una rascada, jo no vaig fer res", ha assegurat Abdeslam sense alterar-se.

No és habitual que un expresident de França se sotmeti a un interrogatori en un procés contra terroristes jihadistes, però el dels atemptats del 13 de novembre del 2015 a París està sent un judici inèdit que deixa imatges -metafòricament parlant, perquè és a porta tancada- per a la història. François Hollande, president quan es van produir els atacs, ha declarat aquest dimecres durant quatre hores per defensar la participació de França a les guerres d’Iraq i de Síria, a més de negar qualsevol responsabilitat política dels atacs que van deixar 130 morts. “No teníem la informació que hauria evitat els atemptats”, ha assegurat. 

Li tremolen lleugerament les mans. Està nerviosa però agafa aire i comença a parlar decidida. A voltes se li trenca la veu, però narra amb precisió i valentia el que van viure ella i el seu company aquella nit de fa sis anys a la sala Bataclan de París. “Vam sentir com petards. Pensàvem que eren part del concert. Però es van començar a sentir crits, ens vam ajupir i vaig veure que el meu company tenia una ferida de bala al braç”. És la una del migdia al Palau de Justícia de París i el relat de la Beatrix, una de les supervivents, deixa glaçada la sala. “Vaig tancar els ulls i al cap d’un moment un terrorista es va fer explotar. Als que érem a terra ens van caure a sobre trossos del seu cos. Vaig tardar tres dies en processar que allò que es va quedar enganxat a les meves sabates era carn del terrorista”. 

Una obra de Banksy que homenatjava les víctimes dels atemptats terroristes que hi va haver a París el 2015 va ser robada dissabte a la matinada. La pintura era en una de les portes de la sala Bataclan. "Estem consternats i sentim una gran indignació", ha difós la sala Bataclan a través de Twitter.

"Ens semblava important ser aquí aquesta nit", diu una noia, envoltada de periodistes, mentre passa el primer control policial per poder accedir a la vorera del Bataclan. Sting hi protagonitza aquest dissabte un concert, el primer des de l'atemptat reivindicat per l'Estat Islàmic que va deixar 89 morts la nit del 13 de novembre del 2015, quan diversos escamots van atacar la capital francesa. El resultat va ser de 137 morts i 415 ferits, en una sèrie d'atacs coordinats que va marcar la història de França i del món.

La sala Bataclan de París tornarà a obrir les portes el proper 16 de novembre, un any i tres dies després dels atemptats que van acabar amb la vida de 90 persones durant el concert del grup Eagles of Death Metal. L'encarregat de la inauguració d'aquesta nova etapa serà el músic britànic Pete Doherty. Segons ha informat la sala, l'exlíder de The Libertines és probablement l'"última autèntica estrella anglesa del rock".

El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, ha fet aquest diumenge una ofrena floral davant la sala de concerts Bataclan, en homenatge a les víctimes dels atemptats de París de dia 13 de novembre. Mas, que es troba a la capital francesa per participar durant diumenge i dilluns a la cimera del canvi climàtic, ha aprofitat la seva estada per homenatjar també "la humanitat, que el que vol és lluitar contra aquesta barbàrie", ha expressat.