L’escalada acostuma a entendre’s com un simple augment de la violència, però en realitat és un fenomen més complex: una crisi escala quan s’intensifica, s’amplia a altres escenaris geogràfics o àmbits (terrestre, naval, aeroespacial o cibernètic), o afecta objectius cada vegada més sensibles i, per tant, es fa més difícil de controlar. Avui, aquest risc és més gran, perquè la guerra depèn cada vegada més d’un conjunt de tecnologies que canvien la seva lògica: l'ús d'armes de precisió i de llarg abast, la proliferació de drons –i, sobretot, la possibilitat d’utilitzar-los en eixams–, la intel·ligència artificial, el ciberespai, la guerra electrònica, els satèl·lits i, en alguns casos, les armes hipersòniques. Però també perquè moltes d’aquestes capacitats són més accessibles i es difonen més enllà de les grans potències. No totes tenen el mateix pes, però comparteixen un mateix efecte de fons: acceleren els esdeveniments, augmenten l’ambigüitat i fan més probable que una acció limitada sigui percebuda com un pas més greu del que potser pretenia ser.

Recollir una nevera amb mostres de sang d'un hospital amb un dron per transportar-la cap a un altre i, així, guanyar temps i connectivitat. Aquesta és la demostració que s'ha fet aquest dimarts a l'Hospital Comarcal del Pallars, provant el que serà el primer corredor de transport sanitari amb drons de l'Estat. El projecte, liderat pels departaments de la Presidència i Salut, es posarà en marxa aquest estiu entre aquest centre hospitalari, a Tremp, i l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, on s'han enviat les mostres, amb l'objectiu de millorar els temps de resposta i l'equitat territorial a l'hora d'enviar bosses de sang, fàrmacs o material mèdic de petites dimensions a zones rurals o de muntanya.

En els darrers dos mesos, almenys una desena d’aeroports europeus –de Brussel·les a Copenhaguen, de Múnic a Palma– han hagut de suspendre o retardar operacions per l'albirament de drons no identificats. Només entre finals de setembre i principis de novembre, més de 35.000 passatgers s’han vist afectats i centenars de vols han estat cancel·lats o desviats. Els danys econòmics acumulats s’estimen en més de quatre milions d’euros. La imminència del Nadal, quan es calcula que hi ha programats quasi dos milions de vols a tot el continent europeu, amb 200 milions de passatgers, fa témer més disrupcions.

La guerra d'Ucraïna ha posat els drons sota el focus pel seu ús militar. Però darrere l'eclosió d'aquests ginys hi ha tota una indústria, un mercat i un ecosistema d'alt valor econòmic. El mercat n'està al cas. Les companyies cotitzades que fabriquen drons han disparat el seu valor a la borsa des que Rússia va envair Ucraïna. I més especialment, des que es va comprovar que un aparell no tripulat amb un valor inferior als 1.000 dòlars és capaç d'inutilitzar un tanc valorat en més de dos milions. Des del febrer del 2022, les principals cotitzades del sector a Wall Street –la borsa dels Estats Units– avancen, de mitjana, més d'un 650%.

La mort no entén d’uniformes, i hi hi ha una escena que es repeteix a banda i banda de la trinxera ucraïnesa: drons assassins persegueixen fins a la mort soldats enemics.

Poden fer des d’un pam fins als 13,5 metres del nord-americà Global Hawk (amb 35 metres d’amplada de les ales). Poden no pesar ni un quilo o arribar a centenars de tones. Alguns són aparells suïcides que es llancen com kamikazes, d’altres s’oculten al cel per recopilar dades de l’enemic. Però tots ells comparteixen un fet: no tenen pilot i són comandats a distància. Gairebé tots els exèrcits en tenen, però els Estats Units, Ucraïna, l’Iran, Rússia, Turquia i la Xina han desenvolupat alguns dels models més usats. Us fem un recull dels principals drons aeris que han canviat les regles del joc de la guerra.

La sala està plena de pantalles. S'hi veuen les càmeres d'algunes carreteres importants del país, però sobretot hi ha quatre mapes aeris. De Catalunya, de l'àrea metropolitana, de Barcelona i de l'aeroport. Hi ha diversos símbols, com punts blaus, zones vermelles i també punts vermells. Són els detectors de drons instal·lats, les zones d'espai aeri protegit i les aeronaus no tripulades que estan volant en aquell moment. Tot això està a la sala central de comandament dels Mossos d'Esquadra, al Complex Central Egara per poder detectar tot el que passa per sobre els nostres caps. Sovint són invisibles a l'ull humà, imperceptibles a les orelles, però els drons són un "nou repte per a la seguretat de Catalunya".

Les guerres continuen provocant destrucció i morts, però l'estratègia al camp de batalla ha de canviar, perquè hi ha elements que estan transformant per complet la manera d'atacar i de defensar-se. El cas més clar és el dels drons, que han revolucionat per complet la guerra a Ucraïna i altres conflictes. Per això, aquest cap de setmana ens centrem en els drons en l'àmbit militar i de defensa i expliquem què són, com funcionen i de quina manera han canviat la guerra.

Els albiraments de drons durant aquesta nit de divendres a l'aeroport alemany de Múnic han provocat la cancel·lació i el desviament de desenes de vols la vigília d'una festa nacional, i han deixat gairebé 3.000 passatgers encallats. L'aeroport, però, ha reobert aquest matí i s'han pogut reprendre els vols. Les autoritats alemanyes han explicat aquest divendres que estan investigant l'incident, segons Reuters.

Els treballadors de les presons estan acostumats a dues formes clàssiques amb què els presos intenten tenir allà dins objectes prohibits com mòbils i drogues: que algú els ho porti en un vis-a-vis o que ho entrin ells mateixos en tornar d'un permís. Però hi ha una tercera modalitat més recent, que consisteix a fer que algú, des de fora, els hi faci arribar amb un dron. I, precisament aquesta setmana, els Mossos d'Esquadra han detingut un home que havia fet arribar mòbils i drogues a la presó de Brians 1 amb aquest mètode. Tot plegat després que la setmana passada treballadors de Brians 2, el centre adjacent, alertessin que havien detectat un dron que portava drogues, mòbils i altres objectes prohibits a la presó.

L’aeroport d’Aalborg, a Dinamarca, ha estat tancat un altre cop aquesta nit de dijous a divendres a causa de la presència de drons en el seu espai aeri, segons ha informat la policia local a primera hora. El tancament ha durat una mica més d'una hora i l'aeroport s'ha tornat a reobrir a les 0.35 h.

Brussel·les dona suport a la iniciativa dels països bàltics de construir "un mur de drons" per blindar la frontera oriental de la Unió Europea (UE), després que les recents incursions russes a l’espai aeri de Polònia i Romania hagin fet saltar les alarmes a les capitals europees davant l’amenaça creixent de Moscou. "El flanc oriental d’Europa protegeix tot Europa. Des del mar Bàltic fins al mar Negre. Per això hem d’invertir per donar-li suport en la vigilància", va dir la setmana passada la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el seu discurs sobre l’estat de la Unió. Von der Leyen va instar Estrasburg a "respondre a la crida dels amics bàltics i construir aquest mur de drons", després que 19 de russos violessin el 10 de setembre l’espai aeri polonès.

Quan Rússia va introduir drons autodestructius procedents de l’Iran a la guerra contra Ucraïna fa tres anys, Moscou va protagonitzar titulars d'arreu del món quan en va llançar 43 en un sol atac. Aquest mes, en una sola nit, Rússia n’ha enviat més de 800 a l'altra banda de la frontera. Aquest increment dràstic és fruit de l’enorme salt en la producció de drons d’atac unidireccionals, que ha prioritzat el president Vladímir Putin i que ara es munten dins del país en dues grans instal·lacions. El Kremlin també ha accelerat la fabricació de drons tàctics més petits, que s'utilitzen al front, mobilitzant governs regionals, fàbriques i fins i tot estudiants.

Hola, com estan?

Polònia ha anunciat aquesta matinada que ha abatut diversos drons russos que han entrat al seu territori i que, per tant, han violat l'espai aeri polonès. Varsòvia, membre de l'OTAN, ha considerat la incursió "un acte d'agressió" que ha suposat "una amenaça real per a la seguretat" dels ciutadans. El primer ministre, Donald Tusk, fins i tot ha alertat que la perspectiva d'un gran conflicte obert amb Rússia és "més a prop que en qualsevol altre moment des de la Segona Guerra Mundial".

Els drons de l'exèrcit israelià sobrevolen constantment el cel de Gaza des de fa anys; vigilen tots els moviments de la població i disparen amb control remot, a dins i a fora de les zones de combat. Però en l'actual operació genocida a Gaza, s'ha documentat àmpliament que també es fan servir com a instrument de terror psicològic, sobretot a les zones on els civils s'han vist obligats a buscar refugi. Els aparells no tripulats que poden volar a baixa altura s'han equipat amb altaveus que emeten el so del plor d'un nadó, crits de dones suplicant ajuda, el lladruc de gossos, sirenes d'ambulàncies o el terrabastall dels bombardejos.

El 2016, quan treballava de corresponsal a la Xina, ens van convidar a diversos periodistes a visitar les instal·lacions de DJI, l’empresa de drons més gran del món. Els seus models eren els més competitius en preu i qualitat. Les vendes augmentaven cada any als Estats Units i Europa. Hi havia preocupació sobre on anaven les dades de les seves càmeres, però la discussió tenia un caràcter més aviat tècnic. DJI anava ampliant el seu negoci per crear drons de missatgeria, per a l'agricultura o per a produccions cinematogràfiques.

El coronel Yehor Derevianko comença a impacientar-se. Tres soldats russos, aparentment aliens al fet que són vigilats, caminen per una carretera rural. "Mateu-los!", ordena amb sequedat. Hi envien dos drons d'observació. El búnquer situat sota la ciutat oriental de Kostiantínivka conté cinc pantalles amb imatges de drons i tres homes treballant amb portàtils. De sobte, un d’ells exclama: "Merda, els hem perdut!"

La guerra d'Ucraïna està generant un nou consens: els costosos vehicles bèl·lics tripulats (tancs, avions, vaixells) que durant molt de temps han estat el tret definitori d'un exèrcit avançat s'han tornat obsolets davant dels drons barats. Però aquesta idea és incompleta i pot ser perillosament enganyosa. Quan se'ls afegeixi la IA, cosa que és imminent, la situació actual adquirirà un aspecte carrincló.

El so dels drons russos s'intercalava, dimarts a la matinada, amb les ràfegues insistents dels trets de les defenses antiaèries. Un soroll constant sobre Kíiv que recorda el d'una sirena de vaixell, i que es barreja amb el martelleig de les metralladores ucraïneses, que no donen l'abast davant la magnitud de l'atac, un dels més intensos i letals sobre la capital ucraïnesa. Dimarts hi van morir 28 persones i 134 van resultar ferides, segons l'últim balanç oficial. És el quart any de guerra i Rússia ha adaptat la seva estratègia de terror nocturn. Les últimes setmanes, l'exèrcit de Vladímir Putin ha llançat diversos atacs amb més de 400 drons en una sola nit. L'objectiu és saturar els sistemes de defensa d'Ucraïna que, a més, cada cop són més escassos pel canvi de política dels Estats Units, que està reduint la quantitat d'ajuda militar que envia a Kíiv.