La revolució dels drons russos
L'allau d’atacs posa a prova la defensa ucraïnesa i fins i tot amenaça el territori de l’OTAN
Berlín i KíivQuan Rússia va introduir drons autodestructius procedents de l’Iran a la guerra contra Ucraïna fa tres anys, Moscou va protagonitzar titulars d'arreu del món quan en va llançar 43 en un sol atac. Aquest mes, en una sola nit, Rússia n’ha enviat més de 800 a l'altra banda de la frontera. Aquest increment dràstic és fruit de l’enorme salt en la producció de drons d’atac unidireccionals, que ha prioritzat el president Vladímir Putin i que ara es munten dins del país en dues grans instal·lacions. El Kremlin també ha accelerat la fabricació de drons tàctics més petits, que s'utilitzen al front, mobilitzant governs regionals, fàbriques i fins i tot estudiants.
L'excedent de subministrament rus, combinat amb noves tecnologies i tàctiques, ha creat un repte colossal per a Ucraïna, que havia agafat avantatge en la guerra de drons a l’inici del conflicte. Ara Rússia fa servir aquests aparells, juntament amb míssils, per saturar les defenses aèries ucraïneses i llançar ofensives massives contra instal·lacions de producció d’armes, infraestructures energètiques i fins i tot ciutats. Kíiv també ha aconseguit avenços en atacs amb drons dins de territori rus, però els bombardejos russos són més grans i sofisticats, i l’exèrcit ucraïnès ha d'afanyar-se a adaptar les seves tàctiques.
L’amenaça ja ha traspassat territori de l’OTAN aquesta setmana. Com a mínim 19 drons russos van entrar a Polònia dimarts a la nit i dimecres a la matinada, segons el govern polonès, que sosté que en va abatre una part. A més, dissabte, el ministeri de Defensa de Romania va dir que dos dels seus avions de caça havien interceptat un dron dins l’espai aeri romanès durant un atac rus a Ucraïna. Tots dos episodis han posat en evidència la dificultat de l’aliança occidental per defensar-se d’aquest tipus d’assalts, que en el futur podrien involucrar milers de drons.
“El conflicte ha arribat a un altre punt d’inflexió pel que fa a l’ús de drons, tant al front com en les campanyes d’atacs que duen a terme Rússia i Ucraïna”, deia Michael Kofman, investigador principal del Carnegie Endowment for International Peace. Rússia afirma que els seus drons d’atac unidireccionals apunten a instal·lacions militars, però també han colpejat hospitals, escoles, blocs d’apartaments i parcs infantils. Més que res, aquests atacs pretenen escampar terror i portar la guerra a ciutats llunyanes del front, sovint en plena nit, amb l’objectiu de desmoralitzar la població.
Els atacs es van intensificar a partir del setembre passat, el primer mes en què Moscou en va enviar més de 1.000. Enguany, les xifres s’han disparat: Rússia ha llançat a Ucraïna més de 34.000 drons d’atac i drons que s'anomenen "d'esquer" –que no porten càrrega explosiva, però serveixen per despistar les defenses– el 2025, gairebé nou vegades més que en el mateix període del 2024. Ucraïna assegura que en neutralitza un 88%, però això implica que n'hi ha milers continuen impactant. Durant una nit del primer cap de setmana de setembre, Rússia va enviar un rècord de 810 drons. Kíiv afirma haver-ne abatut la majoria, però prop de seixanta van impactar contra objectius.
Una prioritat
Darrere d'aquestes xifres aclaparadores hi ha una revolució en la producció de drons a Rússia: el govern de Putin ha assenyalat que els drons són una prioritat crucial per a la nació, que ha mobilitzat recursos públics i privats per crear un imperi de fabricació de drons. Els analistes estimen que Moscou ja pot produir uns 30.000 drons anuals basats en models iranians, i podria doblar la xifra el 2026. “Van començar amb centenars al mes; ara n’estem veient entre 5.000 i 6.000 mensuals”, deia Mykola Bielieskov, analista militar ucraïnès.
Els aparells també han millorat tecnològicament, amb sistemes de guia més precisos, més resistència a les interferències i nous tipus de caps nuclears. Rússia també ha canviat la tàctica. N’envia en eixams o onades, amb rutes confuses i nombrosos drons esquer de fusta i escuma. Un cop dins les ciutats, són més difícils d’abatre per l’alçada dels edificis i el risc per a civils.
Davant això, Ucraïna ha improvisat noves maneres d’enderrocar-los: ha desplegat equips mòbils en camionetes amb metralladores, ha apostat per una guerra electrònica i ha descobert interceptors de drons barats. Els sistemes caríssims cedits per Occident protegeixen sobretot grans ciutats i infraestructures crítiques, i estan pensats principalment contra míssils.
Però els interceptors de drons encara són escassos. “Si aconsegueixen escalar la producció, podran afrontar millor la saturació amb el temps”, afirmava Kofman. Al front, Rússia també ha tancat la bretxa. Ha desplegat drons connectats per fibra òptica per evitar interferències, ha creat unitats d’elit com Rubicon i fins i tot projecta unes forces de drons pròpies. “L'avantatge ucraïnès s’ha reduït en els darrers mesos a mesura que Rússia organitza millor els seus drons i desplega formacions pròpies”, va advertir Kofman.
