Aquest dimarts han estat les comarques de Tarragona les que han viscut les protestes de docents, que no es conformen amb l'increment salarial que van acordar CCOO i UGT amb el Govern. La millora incloïa, entre altres aspectes, un increment d'uns 3.000 euros anuals. No està gens malament, però tres sindicats no ho veien gens clar (USTEC, Intersindical i CGT) i van organitzar una consulta. El 95% dels votants van rebutjar l'acord. Cal tenir en compte que hi van participar 40.000 docents, que són més de la meitat del total. Les vagues que han començat aquesta setmana i que acaben divendres amb una manifestació a Barcelona tenen, doncs, un suport molt ampli entre els professionals.

Vivim una època estranya: l'odi s'ha convertit en afició nacional. No cal gaire per encendre'l: tres titulars, dues tertúlies i un parell de tuits, i de sobte tenim la meitat del país jutjant l'altra meitat des de la comoditat d'un sofà i una opinió prefabricada. Curiosament, en aquesta cursa, per assenyalar culpables, l'escola sempre hi surt esmentada. Com si la fractura social fos culpa d'un dictat mal corregit o d'un projecte de medi mal exposat.

El curs vinent les direccions de les escoles i instituts públics de Catalunya podran fer servir en més ocasions una eina important per adaptar els claustres al projecte educatiu de cada centre: fer entrevistes per escollir alguns dels docents que formen part de la plantilla. Tot i això, la majoria de places se seguiran cobrint en funció de l'ordre en què els docents apareixen a la borsa.

“A la nostra escola ens nodrim de les possibilitats que ens dona l’art: la música, l’expressió plàstica, el teatre... En tenim un ventall tan ampli que no ens l’acabem i, alhora, és la manera que tenen sovint els nostres alumnes de comunicar-se”, exposa Pilar Garcia, directora de l’escola municipal d’educació especial Can Vila de Mollet del Vallès. El centre, que aplega 145 alumnes d’edats compreses entre els tres i els vint anys, basa en l’art el seu projecte educatiu, i ho fa especialment a partir del teatre.

Després que l'AFFAC, la federació que aplega totes les associacions de famílies d’alumnes dels centres públics catalans, mostrés el seu descontentament per l'enfocament del 30 minuts dedicat a l'escola inclusiva, els directors del reportatge han defensat la seva feina. Carla Gracia i Albert Folk asseguren a l'ARA que en cap moment posen en dubte el model de l'escola inclusiva, sinó que volen mostrar les dificultats que hi ha per desplegar-lo amb totes les garanties. Quan l'ARA va recollir les queixes de les AFA d'escoles públiques, TV3 va declinar fer cap comentari sobre la polèmica, motiu pel qual el punt de vista dels autors del 30 minuts no apareixia en l'article.

El Govern va aprovar la setmana passada la tercera i última injecció de diners públics per donar aire a les arques de la Generalitat davant la manca de pressupostos –468 milions d'euros que s'afegeixen als 2.100 i 1.300 ja validats pel Parlament–. Ho va fer el mateix dia que ERC anunciava l'acord global amb l'executiu de Salvador Illa i els comuns explicaven que continuaven negociant aquest tercer paquet. Doncs bé, a les portes que el Parlament convalidi aquest tercer suplement de crèdit –ho farà al ple de la setmana que ve–, el Govern i Comuns han arribat a un primer acord: 22,7 milions per a l'escola inclusiva el curs vinent, 6,9 dels quals ja es farien efectius aquest 2025. Segons ha pogut saber l'ARA, això es tradueix en la incorporació de 209 dotacions de docents i 352 dotacions de personal d'atenció educativa (PAE) per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials.

El col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual ha crescut en els darrers cinc anys un 28% a Catalunya. Amb tot, continuen tenint els mateixos problemes per accedir a recursos i serveis públics, fet que vulnera els seus drets i oportunitats. En l'àmbit educatiu, un estudi de la patronal del sector, Dincat, denuncia que aquests infants només representen el 0,8% del total de matriculats d'infantil a secundària, malgrat el decret de l'escola inclusiva, que potencia la matriculació als centres ordinaris. En canvi, les inscripcions als centres especials va créixer el curs passat gairebé un 2% seguint la tendència a l'alça. La realitat que viu el col·lectiu "continua sent preocupant" pel que fa a drets i oportunitats, avisa l'entitat.

Les escoles s'han trobat amb el primer obstacle per complir amb el decret d'escola inclusiva quan encara ni ha començat el curs. Segons ha pogut saber l'ARA, hi ha gairebé una desena d'escoles catalanes que no només no han rebut més suport per acompanyar els alumnes amb necessitats especials, sinó que han vist com aquest curs 2023-2024 les hores de vetlladora –la gran majoria de professionals del sector són dones i amb condicions laborals precàries– que se'ls assignen s'han reduït dràsticament. Un dels centres afectats per aquest canvi és l'Escola la Muntanyeta de Bellvei, al Baix Penedès.

Més de 600 vetlladores de Catalunya no han cobrat encara la seva nòmina de novembre, segons ha denunciat la Federació d'Educació de CCOO. La situació sorgeix després que l'1 de novembre la Fundació SAMU, una empresa amb seu a Sevilla, s'adjudiqués el servei d'atenció a nens i nenes amb necessitats educatives especials (NEE) a la Catalunya Central i el Vallès Occidental. El sindicat responsabilitza el departament d'Educació de la Generalitat del fet que la plantilla estigui, el dia d'avui, sense cobrar, i reclama que intervingui ràpidament per resoldre-ho.

El sistema educatiu català viu un moment de reformes "interessants" però que la comunitat educativa "no està acabant d'entendre ni d'acceptar bé". La tensió acumulada durant la gestió de la pandèmia i l'augment de les desigualtats no ho posa fàcil, i ara molts docents expressen sensacions de "malestar", "angoixa" o "incertesa". "Tenim al davant una gran paradoxa. Tenim grans eines, com el decret d'escola inclusiva o un altre contra la segregació. Tenim la FP situada com a protagonista. És a dir, comencem a tenir eines però, en canvi, no estan sent efectives i algunes fins i tot són polèmiques i controvertides", ha resumit aquest dijous el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

El 17 d'octubre del 2017 es va aprovar el decret de l'escola inclusiva, que havia de garantir que els nens i nenes amb necessitats educatives especials puguin escolaritzar-se en centres ordinaris. Aquell text donava quatre anys per desplegar la nova normativa, però just cinc anys després les famílies han alçat la veu: "Pensàvem que cinc anys després tindríem un sistema educatiu inclusiu de debò, i no és així", ha denunciat Belén Tascón, presidenta de l'Affac, que ha constatat que aquesta setmana se celebra, tristament, "el primer aniversari d'incompliment" del decret de l'escola inclusiva.

Per primera vegada des del 2015, el curs escolar començarà sense cap centre català fent un 25% de castellà. "Cap aula de Catalunya aplicarà el 25%", ha dit el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en la tradicional roda de premsa d'inici de curs. Si el curs passat (i també els anteriors) va estar marcat per "les ingerències judicials" sobre la llengua a l'escola, el curs que comença dilluns sembla que serà molt més tranquil en aquest aspecte. Ara, ha insistit Cambray, el que cal és incrementar la presència del català a escoles i instituts.

Fa dos anys l’ARA deia que començava el curs més incert, després de sis mesos sense escola i enmig d’un estricte protocol covid. Tot i que ja no queden mesures pandèmiques a les aules, el curs vinent tampoc serà tranquil. Començarà amb vagues i mobilitzacions sindicals i amb la incertesa de l’organització de les tardes de setembre i seguirà amb l’aplicació d’uns nous currículums aprovats a correcuita. Sempre amb l’etern repte pendent de desplegar el decret de l’escola inclusiva. 

Les famílies de l'escola especial Can Vila de Mollet del Vallès poden respirar tranquil·les, almenys de moment. Al maig les famílies van saber que dos edificis de l'escola havien de tancar perquè no eren prou segurs, i des d'aleshores vivien amb angoixa perquè no tenien cap garantia per continuar al centre escolar a partir del pròxim 5 de setembre. Després d'un desesperant estira-i-arronsa entre les administracions, ahir l'Ajuntament de Mollet va anunciar que construirà dos mòduls temporals perquè els alumnes puguin començar el curs al mateix recinte.

L’Aleix té una malaltia minoritària que només afecta una desena de criatures a Espanya, la miopatia miotubular, i el departament de Salut havia comunicat a la seva família que el curs que ve no podria continuar a l’escola ordinària, on actualment fa P3. Després que l’ARA i altres mitjans expliquessin que Salut tancava les portes de l’escola ordinària a l’Aleix, la conselleria ha rectificat. Segons ha explicat Efe i ha confirmat l’ARA, "després d’avaluar diverses opcions disponibles" Salut posarà els recursos sanitaris necessaris perquè el nen no hagi de marxar de l’escola Claret de Barcelona.

"Què volen, que el meu fill visqui tancat a casa?" Aquesta setmana Salut ha comunicat a Alba Jardiel, la mare de l'Aleix, que el curs que ve no podrà seguir escolaritzat a l'escola on actualment està fent P3 perquè no poden garantir la seva seguretat. L'Aleix té una malaltia minoritària que només afecta una desena de criatures a Espanya, la miopatia miotubular, que provoca que hagi de viure connectat a un respirador, feblesa generalitzada dels músculs i estancament motriu. "Dimarts em van convocar a una reunió amb una representant de Salut, un metge de Sant Joan de Déu i una representant del Consorci d'Educació de Barcelona i em van dir que l'any que ve no posaran les dues infermeres que l'Aleix tenia fins ara a l'aula i que feien torns per atendre'l quan calia", explica la mare.

En l'últim dia de vaga educativa, un grup de famílies i docents han desafiat la pluja per visibilitzar una de les dificultats més grans del dia a dia d'escoles i instituts: el tímid desplegament del decret de l'escola inclusiva, que des del 2017 ha de garantir que els nens amb necessitats educatives especials puguin escolaritzar-se en centres ordinaris. El pla era que escoles i instituts incorporessin especialistes d’orientació educativa, hores d’atenció a la diversitat o fisioterapeutes per poder escolaritzar els alumnes que tenen el que abans es coneixien com a necessitats educatives especials i que ara s'anomenen necessitats específiques de suport educatiu de tipus A, és a dir, amb discapacitat o trastorns de conducta. En són uns 30.000 a Catalunya.

El primer dia de curs s’asseia en un tamboret i, mentre entraven els alumnes, els preguntava si sabien qui era "el tal Alaña". Tots li deien que no i, quan tothom era a lloc, ell feia un bot i deia: "L’Alaña soc jo i soc el vostre professor". D’entrada, els alumnes es quedaven sorpresos: el seu professor feia 1 metre i 27 centímetres i només podia escriure a la meitat baixa de la pissarra. Al cap d’uns minuts, que ell anomena "espai d’acomodació", l’impacte s’havia esvaït i ja parlaven de biologia i dels exàmens. "Els meus alumnes no es reien de mi. És fàcil d’entendre: els adolescents es consideren marginats, i jo era un marginat. S’identificaven amb mi, jo era un d’ells". Josep Maria Alaña és el primer docent nan d’Espanya.

La primera macroenquesta a tot el personal docent i a les direccions dels centres educatius de Catalunya evidencia el marge de millora que hi ha en educació inclusiva. Gairebé el 80% dels docents admeten que sempre, sovint o de vegades tenen dificultats per adaptar les classes als alumnes amb necessitats educatives específiques, perquè tenen alguna discapacitat, trastorns de conducta, dificultats d'aprenentatge o provenen d'entorns molt vulnerables. A més, per a gairebé la meitat dels equips directius -un 44,5%-, la gestió de l'atenció a la diversitat és l'àrea més important per al seu desenvolupament professional. Així ho han constatat els resultats dels qüestionaris que la conselleria va enviar al juny, just quan Josep Gonzàlez-Cambray va accedir al càrrec de conseller, i que han acabat responent 41.435 docents -quasi el 40% de la plantilla- i 5.052 membres dels equips directius -el 53% del total-. A Catalunya, hi ha 73.598 alumnes de primària i 60.329 de secundària que necessiten algun suport educatiu específic (el que es coneix com a alumnes NESE). Això vol dir que el 15,3% dels alumnes catalans de primària i el 18% d’ESO requereixen alguna atenció educativa diferent de l’ordinària.

"La meva filla no té autonomia ni per menjar ni per beure, no parla ni camina sola. A més, des de fa uns anys la Maria pateix atacs epilèptics, provocats per sorolls tan quotidians com tancar una porta o estossegar", explica el Jordi, el pare de la Maria, una nena de 9 anys que pateix un 78% de discapacitat a causa de la síndrome 9p. Aquesta és una malaltia minoritària amb un sol cas detectat a Espanya i que pateixen unes 100 persones arreu del món. Ara el Jordi busca una escola d'educació especial i una residència per a la nena, ja que a l'escola on va ara no li poden oferir els serveis que necessita. De moment, però, no han trobat cap solució, i les poques que li han ofert l'han indignat, com haver de renunciar a la tutela de la nena perquè la Generalitat li adjudiqui una plaça en una residència. La situació és especialment difícil perquè la nena viu a Peramola, un petit poble de l'Alt Urgell de menys de 400 habitants. Si la vida al món rural sol ser complicada quan parlem de l'accés als serveis bàsics, es pot convertir en un malson quan pateixes una discapacitat del 78%.