Educació
Societat 15/01/2023

"Hem de fer algunes maniobres de Heimlich sense tenir-ne coneixements”

Comissions Obreres alerta que hi ha vetlladores assumint cures sanitàries sense formació i que hi ha errors en els pagaments

4 min
L’escola Bressol Quatre Torres durant la desescalada aplicava les noves normes de seguretat sanitària de la represa.

BarcelonaAl desembre, Comissions Obreres va denunciar que hi havia 600 vetlladores a Catalunya que no havien cobrat la nòmina del mes anterior. Després de la crítica, totes les professionals van cobrar el seu sou de manera gairebé immediata, però diuen que ara continuen havent-hi errors en els pagaments a gran part del sector. “El primer mes no vaig cobrar ni la meitat del sou i el mes que ve no sé quin dia ni quant cobraré”, explica la Jèssica Estepa, que fa cinc anys que és vetlladora i diu que no havia viscut mai una situació semblant. Els canvis d’horari habituals en funció de les necessitats dels centres, sumats a la poca experiència del SAMU (Servei d'Assistència Mèdica d'Urgències) –la fundació amb seu a Sevilla a qui es va adjudicar part del servei d'atenció a infants amb necessitats educatives especials (NEE) al novembre– està aguditzant encara més els errors a l’hora de comptabilitzar i pagar les hores de les professionals que donen atenció als centres de la Catalunya Central i el Vallès Occidental. Educació assegura que el departament ha estat en contacte permanent amb el SAMU i que han demanat informes sobre l’estat de la prestació dels serveis. També afirmen que els consta que les persones afectades cobraran "aviat" el que els pertoca.

Aquesta problemàtica puntual ve precedida d’un crit d’alerta del sector des de fa anys. El requisit per exercir la tasca de vetlladora és el mateix que els que es necessita per treballar en un casal d’estiu o un esplai: el títol de monitor de lleure. La diferència, però, és que la feina d’una vetlladora d’un centre escolar va des de fer que un alumne participi a l'aula fins a responsabilitzar-se de tasques com donar aliments per un botó gàstric, punxar insulina o atendre un alumne que necessita maniobres de primers auxilis per ennuegament.

Descoordinació

Al plec de prescripcions que va publicar Educació per contractar noves vetlladores s’estableix que és el departament de Salut qui ha de decidir si les professionals que donen suport als alumnes amb necessitats especials en l'àmbit de la salut han de rebre una formació específica. A l’hora de la veritat, però, moltes vetlladores expliquen que en cap moment se’ls ha ofert cap curs en aquest sentit. “Moltes només tenen el títol de monitora de lleure i han de demanar ajuda a altres companyes pel grup de WhatsApp per saber què fer”, explica la Jèssica. Des de CCOO asseguren que el problema és la manca de coordinació entre Educació i Salut. Una crítica que també fa la Neus Marquès. Fa 18 anys que treballa com a vetlladora i assegura que mai ningú no li ha preguntat quina formació té més enllà del títol obligatori. “Al centre on treballo ara tenim un alumne a qui hem de fer la maniobra de Heimlich cada dia sense tenir-ne coneixements. Per sort, jo sé primers auxilis de quan em vaig treure el curs de socorrista fa anys, però l'empresa no ho sap”, explica.

Fonts del departament d'Educació asseguren a l'ARA que en cap cas els monitors de salut realitzen cures sanitàries, perquè això recau sobre el personal sanitari. Insisteixen que les tasques de les vetlladores són actuacions en situació d'estabilitat de la malaltia, que també poden fer familiars cuidadors i, "en molts casos, ho podrà fer el mateix alumne de manera autònoma en el futur". Reconeixen que algunes d'aquestes actuacions poden requerir un entrenament o capacitació específics, però asseguren que Salut proporciona la informació sobre el que necessita cada alumne i facilita referents d'Equips d'Assessorament Pedagògics per resoldre dubtes.

Comissions Obreres denuncia que, més enllà de les complicacions d’haver fet el canvi d’empresa a mig curs, el que està provocant un desgavell organitzatiu a l’hora de cobrar les nòmines de les 600 vetlladores de la Catalunya Central i el Vallès Occidental és la inexperiència del SAMU i la poca comunicació que té amb les treballadores. De fet, tant la Jèssica com la Neus expliquen que han tingut problemes per comunicar canvis i incidències perquè només hi ha dues coordinadores per a tot el servei. També critiquen que quan han intentat parlar directament amb l’empresa no han obtingut cap resposta. Des de CCOO alerten que la falta de comunicació arriba fins al punt que als centres arriba informació per part del departament que no concorda amb la que envia l’empresa. “Hi ha unes hores assignades, però varien si l’alumne no hi és o si de cop es necessita més reforç. Les direccions demanen a la vetlladora que faci més hores, però l’empresa no ha donat l’ordre a la treballadora”, afirma la responsable de lleure educatiu de CCOO, Cristina Broto.

Aquesta descoordinació fa que moltes professionals tinguin por de no cobrar el que els pertoca el mes que ve, o que, directament, decideixin no acceptar cap modificació o ampliació de la seva jornada. "M’han ofert fer substitucions, però m’he negat a fer més hores perquè no sé si les cobraré", diu la Neus. Una decisió que no és fàcil tenint en compte la precarietat del sector, amb jornades parcials i contractes que, a vegades, no arriben a les 8 hores setmanals tot i treballar en més d’un centre.

stats