Cada nova amenaça geopolítica ha servit per acostar una mica més el Regne Unit i la Unió Europea. Des de fa un any, Londres i Brussel·les estan en un procés de reconnexió accelerada i silenciosa. La invasió russa d’Ucraïna va obrir les portes a la col·laboració en matèria de defensa, i la disrupció Trump, engrandida ara per l’horitzó de crisi econòmica i energètica que genera la guerra a l’Iran, ha augmentat la necessitat d’una entesa econòmica i comercial.

El laborisme vol tirar enrere deu anys, però no sap com fer-ho sense que l'acusin de trair el mandat que els britànics van emetre amb el referèndum del Brexit el juny del 2016. La ministra del Tresor, Rachel Reeves, va exposar aquest dimecres el que suposa, fins ara, l'anunci de canvi de rumb més dràstic des de l'arribada de Keir Starmer al poder el juliol del 2024.

Nova constatació del fracàs del Brexit, i del càstig que ha suposat per a les generacions més joves afectades pel divorci, que l'han hagut d'entomar sense haver pogut fer sentir la seva veu en el referèndum del 2016. La Unió Europea i el Regne Unit han informat aquest dimecres en un comunicat conjunt que Londres es reincorpora al programa d'intercanvi d'estudiants Erasmus+, i compleix així "un compromís clau assumit a la cimera del maig", entre el primer ministre, Keir Starmer, i la Comissió Europea.

“Molts dels migrants que travessen el canal de la Mànega fugen de països en guerra. Si no abordem les causes de fons, les rutes perilloses continuaran”. Amb aquestes paraules, Christa Rottensteiner, cap de la missió de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) al Regne Unit resumia la setmana passada el que també sostenen la majoria d’especialistes: les polítiques migratòries dissuasives, com les que impulsen ara Londres i París, no serviran de gaire si no es combaten les causes profundes de la migració no regulada. És la mateixa conclusió a què arriba Matilde Rosina, investigadora sobre migracions de la Universitat Brunel de Londres, que diu a l'ARA: “Les polítiques dissuasives solen ser poc efectives. A més, no aborden les causes profundes de la migració, com la pobresa, els conflictes i la corrupció”.

La Unió Europea i el Regne Unit han arribat avui a Londres a nous acords que suposen girar full del Brexit. "Un nou començament per a uns vells amics", en paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Entre el més destacat, s'amplia a dotze anys l’accés a la pesca per a la flota europea en aigües britàniques, encara que no hi haurà cap augment en la quantitat de peix que podran capturar els vaixells de la UE. A canvi, alguns controls rutinaris sobre productes animals i vegetals s’eliminaran completament, cosa que permetrà que els béns tornin a circular lliurement, també entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Altres mesures permetran als turistes britànics fer servir les portes automàtiques de passaport (e-gates) a Europa. El Regne Unit i la UE també han acordat cooperar en un programa d’experiència juvenil, que permetrà als joves treballar i viatjar lliurement per Europa una altra vegada durant un temps limitat. Finalment, es posarà en marxa una nova associació en matèria de seguretat i defensa.

El Brexit ha portat un declivi econòmic continuat al Regne Unit, i el governador del Banc d'Anglaterra, Andrew Bailey, ho ha posat negre sobre blanc aquest dijous a la nit, en el tradicional discurs del sopar de la Mansion House. En la cerimònia, que és un dels esdeveniments més importants del calendari financer del Regne Unit, també ha intervingut la ministra del Tresor, Rachel Reeves. Bailey ha demanat un canvi de rumb, una política que el primer ministre, Keir Starmer, està portant a terme de forma relativament tímida.

La primera tesi doctoral sobre Manuel Vázquez Montalbán (MVM) la va escriure Mari Paz Balibrea. El comissari del primer congrés internacional sobre MVM va ser Quim Aranda. Els dos experts van acabar sent parella. El dia que es van casar, MVM va assistir a la cerimònia i els va regalar un pernil de Semon. El triangle amorós quedava així segellat per a l’eternitat. Quan anys després, el 2003 (aquest 18 d’octubre en farà vint-i-un), el creador de Pepe Carvalho va morir a Bangkok d’una aturada cardíaca, el Quim es va passar «una setmana plorant-lo, frase que és literalment certa».

Londres i Brussel·les volen girar full del trauma del Brexit i donar-se una segona oportunitat. Això és el que es desprèn de les paraules d'aquest dimecres del primer ministre britànic, Keir Starmer, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que s'han reunit per primera vegada a la capital comunitària des que el Regne Unit va abandonar la Unió Europea. Per un costat, el líder britànic ha apostat per "deixar enrere" el Brexit i "restablir una relació estable i positiva". I, per l'altra, la líder de Brussel·les ha coincidit en la necessitat de construir uns lligams més "estrets" amb el Regne Unit.

Les negociacions entre Espanya, el Regne Unit i Brussel·les sobre l'acord post-Brexit de Gibraltar feia temps que es trobaven en punt mort, però una reunió entre totes les parts feta a la capital belga ha aconseguit per fi desencallar-les. "Les negociacions s'han celebrat en una atmosfera constructiva i s'han aconseguit avenços significatius", diu un comunicat conjunt emès aquest divendres.

Dos anys de paràlisi institucional a Irlanda del Nord s'estan a punt d'acabar. Probablement. Aquest dimarts a la matinada, el líder de Partit Democràtic Unionista (DUP), Jeffrey Donaldson, ha anunciat que la formació donava llum verda a un nou acord post-Brexit amb Westminster, cosa que implica el retorn dels unionistes al govern compartit de la província. Amb tot, el pacte encara es podria esgarriar fins que se sàpiga la lletra petita del compromís entre el DUP i Downing Street. Les pròximes 48 hores seran decisives.

Simon Kuper (Kampala, Uganda, 1969), periodista del Financial Times i autor de nombrosos llibres, acaba de publicar Amigocracia. Cómo una pequeña casta de tories de Oxford se apoderó del Reino Unido (Capitán Swing), una divertida i molt crítica explicació de les arrels del fracàs polític i la inestabilitat viscuda al país des del referèndum del Brexit fins ara. Segons Kuper, Oxford i la xarxa clientelar de contactes que facilita, especialment si abans també s'ha estudiat a Eton, és garantia de triomf a la política de les illes. Encara que després sigui tot el país que hagi de pagar el preu de la frivolitat d'una colla de nens de casa bona que, en el fons, només volien passar-s'ho bé i no estudiar gaire. Almenys en la majoria dels casos: Johnson, Cameron, Jacob Rees-Mogg, noms molt presents a la Cambra dels Comuns els últims anys.

La idea era dedicar una simfonia a l'"alliberador d’Europa", l’home que encarnava els ideals de la Revolució Francesa a principis de segle, però en coronar-se emperador el 1804 Beethoven va esborrar aquell títol de la seva partitura amb un ganivet, va deixar un forat en el paper i va acabar titulant la seva simfonia simplement Heroica. La decepció o la preocupació sobre els ideals europeus no és només cosa d’ara, doncs, sinó que es remunta a l’època on el debat també era entre els drets bàsics i la pulsió imperialista. El fenomen Napoleó va començar semblant una victòria contra els privilegis de l’aristocràcia i va acabar esdevenint un jacobinisme expansionista que ja no tenia res a veure amb la llibertat, la igualtat o la fraternitat. Una mena de premonició de Hitler: d’haver comprès les angoixes del poble a acabar lluitant contra fantasmes que ja no eren ben bé del poble.

¿Tret al peu o bala de plata per acabar amb les expectatives laboristes? ¿El retorn d'un gran fracassat o el d'un polític centrista i centrat, amb una agenda de contactes global infinita que pot aportar experiència i coneixement a un any de les eleccions generals? Són, a hores d'ara, dues grans incògnites en relació amb l'efecte que tindrà l'aterratge inesperat de l'exprimer ministre David Cameron a la taula del Consell de Ministres de Rishi Sunak, on aquest dimarts s'ha assegut per primer cop des que va dimitir arran de la seva derrota en el referèndum del Brexit, el juny del 2016.

Després de 25 anys a Londres, torno ara a la Unió Europea, a Dublín, atreta per una oportunitat laboral atractiva i deixant enrere un país que he vist autodestruir-se de manera inexplicable.

El Brexit segueix perseguint els britànics. Una participant del programa de debat Question time, de BBC1, que aquest dijous el va dedicar íntegrament al tema, va confessar davant de les càmeres que havia decidit votar per continuar a la Unió Europea, però que en el "darrer minut" va canviar de parer després "d'anar al supermercat i veure un plàtan recte" i pensar que era per les "estúpides regles de la Unió Europea".

El Regne Unit està instal·lat sobre una bomba de rellotgeria hipotecària i sobre una espiral inflacionista sense aturador. Per 13a vegada consecutiva, un molt qüestionat Banc d'Anglaterra (BoE) ha apujat aquest dijous els tipus d'interès mig punt bàsic, situant-los en el 5%.

No ha calgut cridar el detectiu Hercule Poirot per resoldre el misteri. Les evidències són aclaparadores. El Brexit s'ha cobrat una nova víctima. En aquest cas, l'Orient Express; de fet, la part britànica del trajecte del luxós i mític tren popularitzat per Agatha Christie a la novel·la del 1934 Assassinat a l'Orient Express.

S'ha acabat la guerra de les salsitxes entre Londres i Brussel·les. Almenys, de moment. "Nou capítol, dia històric" en la relació post-Brexit entre la Unió Europea i el Regne Unit. "Hem fet un avenç decisiu. Junts hem canviat el Protocol [d'Irlanda del Nord] original. I avui anunciem el nou Acord Marc de Windsor". Amb una coincidència de termes gairebé exacta, i molt positiva com no podia ser d'una altra manera, Rishi Sunak i Ursula von der Leyen, primer ministre britànic i presidenta de la Comissió Europea, respectivament, han valorat aquesta tarda de dilluns el que suposa la signatura del nou text per regular l'encaix d'Irlanda del Nord dins del mercat únic de la UE, taló d'Aquil·les del Brexit i, fins ara, la font de tots els problemes.

El Brexit és un zombi que sobrevola la política britànica des de fa quasi set anys, i que aquests dies manté les prestatgeries de fruita i verdura dels supermercats britànics buides o mig buides. En comptes de tomàquets, "que mengin naps", va arribar a dir divendres passat la ministra de Medi Ambient, Thérèse Coffey, davant el racionament imposat per diferents cadenes de supermercats per la manca de productes de l'horta.

Fa tres anys que el Regne Unit va abandonar oficialment la Unió Europea. A les 11 de la nit hora de Londres del 31 de gener del 2020, una més a Brussel·les, una gran bandera de la Union Jack, la britànica, es projectava sobre la façana de Downing Street, aleshores ocupat per Boris Johnson. A un parell de centenars de metres, a la plaça del Parlament, amb el testimoni silenciós de l'estàtua de Churchill, d'una banda, i els repics del Big Ben de l'altra, entre 5.000 i 10.000 fidels al divorci escoltaven els propagandistes del moviment. L'extremista Nigel Farage i ultraconservadors com Jacob Rees-Mogg cantaven les absoltes de la Unió i proclamaven el naixement d'una nova era.