La fisioterapeuta del sòl pelvià Mireia Grossmann assegura que un dels seus objectius terapèutics és "cridar sang". Resulta que el reg sanguini és vital per mantenir saludables i revitalitzar els teixits, també els de l'entrecuix. De fet, el reg sanguini és clau per excitar-se i tenir un orgasme. Grossmann recomana tenir "orgasmes terapèutics", per exercitar la musculatura. Així que una manera molt efectiva per activar la libido i que el desig ajudi a "cridar sang" és la lectura eròtica. En podríem dir també lectures terapèutiques. Ella recomana la col·lecció de Raig Verd Sexe Fora de Norma, llibres en català que inclouen relats eròtics fruit de concursos literaris i que tenen en compte sexualitats divergents, a diferència dels clàssics eròtics. "Els llibres que mouen sang desperten zones adormides a través de la imaginació, que és molt millor que el cinema. Són llibres que es llegeixen amb una sola mà", afirma.

"Potser des de Josep Pla no teníem un narrador que, amb la mirada periodística tan esmolada, trepitgés la terra, la contemplés i la descrivís amb tanta precisió", afirma l'escriptor Xavier Bosch sobre l'obra literària del periodista Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, Urgell, 1943). L'escriptor va entrar a La Vanguardia a finals dels 60 i ha estat vinculat a la casa durant més de cinc dècades, com a traductor, periodista, corresponsal, opinador, director i altres càrrecs directius. Quan va fer els 70 anys, va començar una segona vida, perquè va començar a escriure llibres "memorialístics, no de memòries" –afirmava– amb La marinada sempre arriba (2013): "He viscut temps interessants i he conegut personatges que han sigut protagonistes de situacions polítiques, però també literàries", justificava a l'ARA. El 2016 va guanyar el premi Josep Pla per Aquella porta giratòria, unes memòries periodístiques.

La directora escènica Carme Portaceli ha abaixat el teló del Teatre Nacional de Catalunya i ha posat una pila de llibres a la maleta per marxar de vacances. "M'encanta llegir a l'aire lliure, al mig del no-res, a l'Empordà, entre arbres, ocells i sons de la naturalesa", explica. Tanmateix, que li agradi aquesta calma no vol dir que busqui lectures lleugeres.

"Les nits d’estiu, tan llargues. La solitud. La companyia que la cura. La sensació de descobrir com s’alleugereix el dolor del cor. L’enamorament. El rebuig. El perdó. O l’intent de perdó". Així descriu Pol Guasch (Tarragona, 1997), autor de Napalm al cor (Anagrama, 2021) i Ofert a les mans, el paradís crema (2024), una de les novel·les breus més emblemàtiques de Fiódor M. Dostoievski. Publicada en rus el 1848, la protagonitza un jove somniador i solitari que durant una de les passejades que fa pels carrers de Sant Petersburg coincideix amb una jove, Nàstenka, per qui de seguida se sent atret.

Jesús Alturo i Perucho (Pont de Suert, 1954) és filòleg, paleògraf, historiador de la cultura i catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser un dels primers professors de llengua catalana del tardofranquisme i té una curiositat inesgotable. No li fa gaire gràcia recomanar un llibre en concret: "En rigor, premiar un nom per damunt d’altres ja és un acte injust. Per parcial i abusiu. Car entre els no premiats pot haver-hi perfectament persones més dignes del llorer. Ni que sigui als ulls d’altres àrbitres igualment capriciosos. I poden haver quedat exclosos de la tria o del guardó autors de semblants o majors mèrits, però del tot desconeguts per haver estat condemnats a un silenci envejós i culpable. O per la disculpable toixesa que no rarament acompanya els qui s’atribueixen la suprema autoritat de dictar sentències inapel·lables sobre el bon gust", assegura. "Són tants els recomanables! A més, els meus textos preferits són obra d’autors àgrafs! Tanmateix, em limitaré a recordar un autor que, al meu entendre, mereix una major atenció i més alta consideració que l’atribuïda pels sovint severs i reduccionistes redactors de la nostra història literària", afegeix.

David Selvas ha tancat la temporada teatral dirigint una versió d'El misantrop, de Molière a l'escenari més compromès del Festival Grec, i encetarà el curs vinent fent d'actor a La gavina, de Txékhov, a les ordres de Julio Manrique al Teatre Lliure. Entremig, aquest estiu podrà llegir el llibre que li queda pendent d'Ottessa Moshfegh, McGlue (Angle/Alfaguara), que aquí es va publicar a principis d'any, però que en realitat és la primera novel·la de l'autora nord-americana, abans de l'esclat d'El meu any de repòs i relaxació el 2018.

Carles Xuriguera no llegeix mai només un llibre. "No puc. En tinc sempre quatre o cinc que vaig fent seguir", explica. Si hagués de quedar-se amb un autor, escolliria el filòsof Josep Maria Esquirol, sobretot els seus quatre últims llibres, publicats entre el 2015 i el 2024 a Quaderns Crema. "M’interessa perquè és un autor que ens retorna a l’espiritualitat i a la reflexió occidental, tan mal substituïdes per un orientalisme de fireta o simplement el buit nihilista", explica. La resistència íntima (2015) va ser el primer títol que va connectar amb el gran públic. També va rebre els premis Ciutat de Barcelona i Nacional d'assaig. Després han vingut La penúltima bondat (2018) i Humà, més humà (2021), en què ha desplegat la seva "filosofia de la proximitat". El més recent és L'escola de l'ànima (2024).

La periodista Elisenda Carod aprofita l'estiu per llegir sense horaris i sense parar. "Devoro els llibres", assegura. Sobretot es decanta per la novel·la negra i el thriller, perquè són gèneres que contrasten amb la lectura que ha de fer en el seu dia a dia per feina, i per històries que estiguin escrites per dones i siguin esmolades. El primer que va arreplegar aquest estiu el va enllestir amb quatre dies i li va agradar tant que el va recomanar de seguida per Instagram: Cómo matar a tu família, de Bella Mackie (Suma). "M'ha sorprès molt. És la primera novel·la d'una periodista anglesa nascuda el 1983, i ho dic perquè compartim molts referents generacionals que m'han fet molta gràcia. És satírica, àcida, molt britànica, brillant, 300% recomanable", explica.

Alguna vegada us ha fet la sensació que hi ha sèries que només mireu vosaltres? Són ficcions que no teniu ningú amb qui comentar-les perquè sembla que cap altre espectador s'ha adonat de la seva existència. A la redacció de l'ARA aquesta situació ha sigut sovint motiu de debat i, per això, vam fer una crida a través de xarxes per saber quines són aquelles sèries que els nostres lectors creuen que només miren ells. La llista que va sortir va ser llarga, amb títols com El padrino de Harlem, Noches en vela, Pagan Peak, Upload, Breeders, Schitt's Creek, Red Oaks o Somebody Somewhere. De totes les que vam recopilar, n'hem fet una selecció de 10 amb arguments per veure-les. Si algun lector vol fer-ne arribar alguna més, ho pot fer a través d'X, on tenim converses obertes a través dels nostres perfils (@AlexGutierrezM i @apales).

"Entre els meus llibres preferits, un espai important l'ocupa el còmic i la novel·la gràfica. El tàndem Moebius/Jodorowsky, Hugo Pratt, Guido Crepax, Robert Crumb...", avisa el cantant i escriptor Gerard Quintana. Per això decideix recomanar un llibre que el va fascinar fa un parell d'anys i que des de llavors té com una referència vital: Un món d'art brut, el còmic d'Oriol Malet i Christian Berst (Comanegra/Norma) en què el dibuixant es mimetitza amb l'estil de mitja dotzena d'artistes marginals.

El cantautor Pau Alabajos (Torrent, 1982) té un compromís polític i cultural a prova de la insídia que projecta l'extrema dreta. Per això va alçar la veu quan al juliol el nou equip de govern municipal del PP i Vox a Torrent (l'Horta) va canviar el nom de l'auditori municipal que el 2016 es va batejar en honor del cofundador de l'històric grup Al Tall, Vicent Torrent. Havia sigut el mateix Alabajos, com a regidor de Compromís, qui set anys abans havia impulsat el reconeixement a una de les figures fonamentals de la música valenciana. Encara amb la turbulència política ben present, el cantautor valencià respon a la petició de l'ARA de recomanar una lectura estiuenca. La tria s'adiu amb el seu activisme cultural i polític: Flamarades sortiran. Antologia de poesia catalana feminista (Godall Edicions).

“Sempre és difícil triar i recomanar un sol llibre, però aquest estiu tenia molt clar que volia llegir el Rector de Vallfogona”, assegura la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. La tria té tot el sentit, atès que enguany es commemoren els 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona (Saragossa, 1578/9 - Vallfogona de Riucorb, 1623), “un personatge complex, un mite de la nostra cultura, del qual tothom ha sentit a parlar però que poca gent sap qui és”. Com va dir fa uns mesos Josep Pedrals, poeta, rapsode i comissari de la commemoració, “és hora de tornar a posar el Rector de Vallfogona on toca: va ser el primer poeta barroc català, i li correspon un altar entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. No ens podem permetre tenir-lo tan oblidat!”

L'artista Antoni Llena és un apassionat del Renaixement, i recomana un dels llibres que més li ha agradat sobre aquesta època, El giro. De cómo un manuscrito olvidado contribuyó a crear el mundo moderno, de Stephen Greenblatt (Editorial Crítica), guanyador del premi Pulitzer el 2012. L'obra recull el viatge que l'humanista italià Poggio Bracciolini va emprendre el 1417 per monestirs alemanys per intentar trobar-hi manuscrits antics. "Es buscaven sota les pedres llibres que van canviar el curs de la història", afirma Antoni Llena.

L'escriptor noruec Per Petterson (Oslo, 1952) és un dels grans noms actuals de les lletres escandinaves. Es va consagrar a escala internacional amb Sortir a robar cavalls, una novel·la que va aparèixer l'any 2003 i que Club Editor va publicar el 2016 en català. A través d'aquesta traducció és com va arribar-hi Manel Vidal. El còmic de La Sotana assegura que és "un dels llibres que més plaer m'ha causat llegir". Petterson té la capacitat de captura la bellesa, el pas del temps i la profunditat de l'existència des de la menudesa de les vides humanes.

"Encara que marxis només un cap de setmana o quatre dies, te'l pots emportar i te'l començaràs i acabaràs segur", afirma l'actriu Ángela Cervantes sobre Un amor (Anagrama), la novena novel·la de l'escriptora madrilenya Sara Mesa. A l'hora de triar una lectura preferida, Cervantes diu que la seva elecció "potser no és gaire original", però és l'últim llibre que s'ha llegit i, a més, li va "flipar". Publicat el 2020, Un amor relata la història d'una jove traductora que s'acaba de mudar a un petit poble rural. Allà coneix la comunitat del municipi i, en especial, l'Andreas, un veí alemany amb qui establirà una relació peculiar. A través d'aquesta novel·la, Mesa explora qüestions com l'adaptació a un col·lectiu més aviat tancat als nouvinguts i, alhora, la desconfiança de la protagonista cap al poble que l'acull. "La protagonista es troba amb una comunitat tancada i, a mesura que va coneixent els veïns, el lector pressent que passaran coses, com quan els animals es posen nerviosos perquè s'acosta una tempesta. Més que saber-ho del cert, ho noten al cos", va explicar Mesa en la presentació d'Un amor, el setembre del 2020.

L'actriu i escriptora Agnès Busquets no pot parar de recomanar Matrioixques, de Marta Carnicero (Quaderns Crema). No és l'única a qui ha impressionat la novel·la: fins i tot el cineasta Pedro Almodóvar va citar-la quan li van preguntar per les seves autores de referència en una entrevista a l'Espacio Fundación Telefónica de Madrid l'abril passat. "No m'estranya que hagi flipat amb aquest llibre. Jo vaig acabar plorant", subratlla Busquets. Matrioixques és una novel·la curta sobre la violència contra les dones com a arma de guerra i les conseqüències de concebre una criatura arran d'aquesta violència. Parla de la guerra dels Balcans sense mencionar-la directament a través de dos personatges: el de la Hana, que viu un doble exili, i el de la Sara, que acaba de fer 18 anys i anhela la llibertat.

Albert Forns

PERIODISTA I ESCRIPTOR

]]>