El PSOE i Podem van pactar a principis d'any una regularització massiva de migrants per donar papers a mig milió de persones que ja viuen a l'Estat. Ho van fer a través de l'elaboració del reglament d'estrangeria perquè no hagués de passar pel Congrés, on difícilment haurien reunit la majoria per tirar-ho endavant. Però el PP ha trobat una escletxa per intentar influir-hi al Senat, a través de la llei sobre la multireincidència impulsada per Junts que es va votar la setmana passada a la cambra alta. Els populars van impulsar una esmena per endurir les condicions de la regularització de migrants i, segons ha pogut saber l'ARA, Junts hi votarà a favor aquest dijous en la votació definitiva al Congrés. La regularització tirarà endavant igualment, però augmentaran els controls per obtenir el permís de residència.

Cinquanta-tres persones, entre les quals hi ha dos nadons, han mort o estan desaparegudes arran del naufragi, divendres, d'una pastera davant la costa de Líbia. Dels 55 migrants que anaven a bord de l'embarcació, només dos han sobreviscut, segons ha informat aquest dilluns l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

El procés que el govern espanyol ha posat en marxa per regularitzar els migrants que viuen a Espanya de forma irregular ha donat peu a una allau d’afirmacions, sovint falses, que circulen en les xarxes socials. Impulsades sovint per influencers de l’òrbita de l'extrema dreta, aquestes afirmacions volen crear un estat d’opinió contrari a la regularització, ja que afirmen que els migrants que se'n beneficiïn posaran més pressió en els serveis socials, o que tot plegat es fa per beneficiar electoralment el PSOE. La confusió ha omplert les xarxes de veritats, de mentides i, molt sovint, d’afirmacions que no són ni del tot certes ni del tot falses. Aquest és un repàs a molts dels dubtes que deixa enrere el procés, en un tema socialment i políticament molt complex.

L'ONG Caminando Fronteras ha fet el seu balanç anual de persones mortes intentant arribar a les costes espanyoles i ha constatat un augment significatiu dels naufragis d'embarcacions que intenten arribar a les Balears des d'Algèria. Dels 3.090 morts comptabilitzats, un terç (1.037) corresponen a aquesta ruta, que surt del nord d'Àfrica en direcció a Formentera o Eivissa, illes conegudes pel seu atractiu turístic. El contrast dels migrants arribant a platges plenes de turistes, en el que per a ells representa el destí somiat, és una de les imatges que més bé condensa les contradiccions del món actual.

La Guàrdia Civil, en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Policia Local, ha desplegat aquest dilluns al matí una macrooperació conjunta contra el top manta a Roses. En total, hi han participat uns 250 efectius policials, en una de les actuacions més nombroses fetes fins ara al municipi.

“Molts dels migrants que travessen el canal de la Mànega fugen de països en guerra. Si no abordem les causes de fons, les rutes perilloses continuaran”. Amb aquestes paraules, Christa Rottensteiner, cap de la missió de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) al Regne Unit resumia la setmana passada el que també sostenen la majoria d’especialistes: les polítiques migratòries dissuasives, com les que impulsen ara Londres i París, no serviran de gaire si no es combaten les causes profundes de la migració no regulada. És la mateixa conclusió a què arriba Matilde Rosina, investigadora sobre migracions de la Universitat Brunel de Londres, que diu a l'ARA: “Les polítiques dissuasives solen ser poc efectives. A més, no aborden les causes profundes de la migració, com la pobresa, els conflictes i la corrupció”.

La tradició, entesa segons l’accepció del costum que preval de generació en generació, és fàcil o difícil de mantenir en funció de la voluntat de la generació. Hi ha tradicions, molta feina artesanal, per exemple, que malauradament es van perdent malgrat els esforços individuals de resistència i del poc valor que se li atorga, i, en canvi, tradicions més festives i populars es mantenen amb força gràcies a un ampli suport col·lectiu. El cas de la negativa per part del públic a perdre El meu avi del repertori de la cantada d’havaneres va demostrar com costa canviar el que ja es considera un ordre natural de les coses, més que una tradició. Això i que és estiu, època tradicional en què falten temes per debatre i, entre tu i jo, quina mandra haver de parlar ara de prostitució i de colonialisme. Que només cremi el rom, doncs.  

El govern espanyol ja ha decidit on i amb quins recursos es traslladaran els 3.975 menors estrangers no acompanyats que ara són a les Canàries, a Ceuta i a Melilla esperant una directriu. Tal com es preveia, ni Catalunya ni el País Basc formaran part d’aquest repartiment autonòmic per “l’esforç d’acollida realitzat fins ara” i, en canvi, la majoria d’aquests joves es reubicaran a Andalusia (677), Madrid (647) i el País Valencià (571), segons van explicar fonts del ministeri de Joventut i Infància.

Hi ha moments en què la vida accelera i embogeix. Li va passar l’any passat a Abou Sangaré, un migrant guineà que va arribar a França als 16 anys després de travessar Mali, Algèria, Líbia, el Mediterrani i Itàlia. Establert a Amiens, al nord de França, Sangaré va ser elegit per encarnar un migrant sense papers, com ell mateix, a la pel·lícula La història de Souleymane, que el maig del 2024 s’estrenava a Canes, on la seva interpretació va ser premiada com la millor de la secció Una Certa Mirada. Continuava sense tenir papers, però l’aclamaven com una estrella. “Canes va ser una experiència molt estressant per a mi –matisa l’actor a través de videotrucada–. Presentar la pel·lícula davant de 900 persones no és una cosa que faci habitualment i em vaig posar molt nerviós. I quan després tothom es va posar a aplaudir va ser directament com aterrar en un altre món”.

Fa un any, Junts va impedir la reforma de la llei d'immigració per fer obligatori als governs autonòmics l'acollida dels migrants menors no acompanyats que arriben majoritàriament a les Canàries. El govern espanyol, que ja ha tancat un acord amb Junts per delegar competències en immigració a la Generalitat, sabia a qui havia de convèncer i aquest dimarts s'ha evidenciat amb el reial decret aprovat al consell de ministres després dies de negociacions. Junts ha anunciat l'acord abans que la Moncloa i ha destacat que l'esforç amb l'acollida que algunes autonomies ja han fet fins ara es tindria en compte: Catalunya, una de les que més menors ha rebut, n'haurà d'acollir ara entre 20 i 30 i, en canvi, a Madrid n'arribaran més de 700.

El debat sobre l’impacte de la immigració recent a Catalunya es va obrint pas més enllà dels quatre tòpics paternalistes i benintencionats dels darrers temps. Que en el que va de segle la població registrada hagi crescut un vint-i-quatre per cent fins a ser més de vuit milions, que els nascuts fora de Catalunya siguin prop de quatre de cada deu residents o que en el darrer any, en l’intens trànsit de persones que arriben i marxen, se n’hagin quedat més de cent mil, mostra que estem parlant de la que torna a ser la variable social, econòmica i política més rellevant a què s’enfronta el nostre país.

Feia només deu minuts, quinze a tot estirar, que havia nascut. Estava despullat, estirat sobre les cames de la seva mare i rodejat per una seixantena d'homes i dones subsaharians que havien travessat l'Atlàntic, utilitzant la via migratòria més perillosa del món, per arribar a les Canàries. L'escena va tenir lloc el dilluns 6, dia de Reis, en una embarcació rescatada a les costes de Lanzarote. La fotografia del moment va ser captada per un tripulant de Salvament Marítim i des de llavors s'ha viralitzat com a imatge d'esperança enmig del drama migratori.

La demografia és un factor determinant en l’evolució de l’economia i la societat. Si considero el món en la seva globalitat, la centralitat del repte climàtic fa molt desitjable que la població arribi com més aviat millor al creixement zero. Ara som 8.000 milions de persones. Afortunadament, les previsions demogràfiques ens indiquen que la població s’estabilitzarà abans de la fi del segle, amb probabilitats que sigui per sota dels 10.000 milions. I amb la certesa d’un augment més que proporcional de la població africana que, els experts ens diuen, pot passar de representar una cinquena part de la població mundial a un quart el 2050 i a un terç el 2100.

Sortien des de Cuba cap a Sèrbia amb avió i després eren traslladats per carretera fins a Grècia, des d'on volaven a Espanya a canvi d'uns 10.000 euros. Almenys 67 ciutadans cubans han entrat il·legalment a l'estat espanyol, com a mínim, els últims dos anys fent servir documentació robada, segons una investigació de la Policia Nacional i l'Europol. La policia ha desarticulat un grup criminal que s'encarregava de facilitar l'accés de desenes de migrants a Espanya i n'ha detingut 36 membres arreu de l'Estat, sis dels quals a Barcelona. Entre ells hi ha els quatre líders de la trama, que ja han entrat a presó provisional. Vivien a Alacant i Màlaga, on guardaven 7.500 euros en efectiu i abundant material informàtic i documentació que els incriminava.

Una reforma del reglament de la llei d'estrangeria que redueix terminis i simplifica requisits per regularitzar migrants que viuen a Espanya sense papers. De la nova norma se'n podrien beneficiar, segons el govern espanyol, unes 300.000 persones cada any durant els tres anys vinents, segons ha assenyalat la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, a la roda de premsa posterior al consell de ministres que ha donat llum verda a la mesura.

Primer va ser el Regne Unit de Sunak amb el seu centre per a sol·licitants d’asil a Ruanda. Després la Itàlia de Meloni amb un centre a Albània. Des del maig d’aquest any, s’hi han sumat disset estats europeus que, demanant solucions “innovadores” i “canvis de paradigma”, apunten en la mateixa direcció. Fa pocs dies ho feia també la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, proposant la creació de “dispositius de retorn” fora de la Unió Europea. Per què tanta adhesió a uns centres que estan condemnats al fracàs?

Qualsevol dels nostres problemes més pròxims és menor comparat amb els del món, que també són nostres, perquè encara que estiguin lluny el món està tan connectat que tot ens impacta. Per això, abans de parlar-los del Suprem contra el fiscal general, és obligat referir-se a la mort de Yahya Sinwar, líder de Hamàs i organitzador dels atemptats del 7 d’octubre de l’any passat que van acabar amb 1.200 morts i 250 segrestats, i que li han costat al seu poble 42.000 morts causades per la resposta israeliana. Com expliquem avui, és el vuitè líder de Hamàs que Israel assassina des de l’any passat. El cop a Hamàs és tan fort que els Estats Units hi veuen una oportunitat per a l'alto el foc, però Netanyahu ja ha dit que mantindrà la guerra. I tots sabem que Hamàs també la mantindrà, perquè tots sabem que quan li tallen el cap a un grup armat n'hi surt un altre. 

Són immigrants de coll blanc que busquen rutes per sortir de la Xina i arribar als Estats Units o a Europa. Al contrari que molts dels seus compatriotes, que han marxat seguint els passos de familiars o coneguts per anar a treballar als negocis d'altres xinesos, ara ha sorgit una nova classe d'emigrants que bàsicament busquen una vida nova i que no volen tornar.

El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, s'ha reunit aquesta setmana a Roma amb Giorgia Meloni per conèixer de primera mà la política migratòria impulsada per la primera ministra italiana, que ha aconseguit reduir l'arribada de migrants a les costes del país transalpí des que va arribar al poder l'octubre del 2022. “A Itàlia ha disminuït el nombre d'immigrants irregulars un 60% i al meu país ha augmentat un 60%; per tant, la política migratòria a Itàlia funciona i a Espanya no”, va resumir Feijóo, elogiant la gestió de la líder ultradretana.

Quan es tracta de migració i de com fer front al que és un debat sense aturador a tot Europa, l'esquerra i el centreesquerra han decidit abraçar els postulats de la dreta. També al Regne Unit, com es desprèn del viatge que aquest dilluns ha fet a Roma el primer ministre britànic, Keir Starmer, que s'ha entrevistat amb la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni, davant la qual ha elogiat l'acord a què va arribar amb Albània per externalitzar la gestió de les sol·licituds d'asil: "El govern del Regne Unit ha mostrat un gran interès en aquest acord", ha dit Meloni en una conferència de premsa conjunta.