Les mesures de l'escut social, que dijous es va tombar al Congrés amb els vots en contra de PP, Vox i Junts, protegien 60.000 persones vulnerables a tot l'Estat, unes 13.000 de les quals a Catalunya. Una d'elles és Francesca Cervelló. Aquesta veïna del barri barceloní del Putxet, de 63 anys, fa mesos que temia que aquest dia arribés. "Què faré jo ara? Què passarà amb mi?", es pregunta en conversa amb l'ARA.

A la tercera va la vençuda. Després de dos intents fallits –un tombat pel Tribunal Constitucional i un altre fracassat pel desacord polític– Catalunya ja té una llei antidesnonaments. Aquest dimecres el Parlament ha aprovat la proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional amb els vots favorables del PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns. Així, l'administració catalana es torna a dotar –ara sense cap defecte de forma, motiu pel qual el TC va tombar l'anterior decret– d'un ordenament que passa a considerar grans tenidors d’habitatge les persones jurídiques que en tenen la titularitat de més de deu –fins ara eren 15– i preveu que abans de començar cap procés d'expulsió els grans tenidors hagin d’oferir un lloguer social a les famílies, entre altres mesures. "És urgent actuar, i aquest Parlament actua", ha defensat el relator de la norma, el republicà Pau Morales.

Un nou intent de desocupació al barri del Raval de Barcelona ha acabat aquest vespre amb aldarulls, càrregues policials contra els veïns i incendis del mobiliari urbà. El Sindicat de barri del Poble-sec, present a la protesta, ha alertat aquesta tarda que els Mossos d'Esquadra s'han personat al carrer Bisbe Laguarda de Barcelona per dur a terme un "desnonament cautelar en tres habitatges". Es tracta d'un desallotjament en el qual, segons fonts del sindicat, "no hi havia procés judicial obert" perquè és una "ocupació recent". El propietari de l'immoble, segons el sindicat, és el fons d'inversió immobiliària Sanolda Invest S.L.

Primers fruits de la cimera per esquivar la suspensió de la llei antidesnonaments que va decretar el Tribunal Constitucional (TC). El Govern va fer públic ahir el seu acord amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) sobre una norma que hauria de substituir els articles suspesos pel TC, tot i que les entitats impulsores de la ILP original ho veuen com un retrocés respecte de la llei suspesa. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, va felicitar-se aquest dijous a TV3 d’haver arribat a un consens sobre una llei “jurídicament sòlida per fer front a les situacions d’emergència en l’habitatge”, amb l’aval, a més, del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. La nova llei -que es presentarà al setembre després del tràmit d’exposició pública- “permetrà utilitzar els pisos buits de les entitats financeres per fer lloguer social”, segons Borràs.

El Govern ha decidit aquest dimarts presentar al·legacions contra el recurs presentat l'executiu central contra la llei d'emergència habitacional a finals d'abril i que el Tribunal Constitucional (TC) va admetre i suspendre fa una setmana. D'aquesta manera, la Generalitat es personarà en el recurs per defensar la norma catalana, de la qual en demanarà l'aixecament de la suspensió, per tal de poder seguir aplicant-la per intentar frenar desnonaments de famílies amb dificultats econòmiques.

La Generalitat és lliure de respondre com cregui, però no n'hi ha per tant. Aquest és el resum que s'extreu de la roda de premsa d'aquest divendres de la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, en referència a la previsible suspensió de diversos apartats de la llei antidesnonaments arran del recurs al Tribunal Constitucional (TC) presentat per l'executiu central, i la resposta en forma de nova llei exprés que prepara la Generalitat junt a les entitats socials. De fet, la vicepresidenta afirma que Carles Puigdemont va demanar a Mariano Rajoy que no recorregués la part de la norma que feia referència a la pobresa energètica, i que Oriol Junqueras a ella li va traslladar el mateix, i precisament aquests articles no han estat qüestionats.

Què passarà entre la previsible suspensió de la llei d'emergència habitacional –tan aviat com el Tribunal Constitucional (TC) l'admeti a tràmit– i l'arribada de la nova llei exprés que prepara el Govern junt a les entitats promotores de la norma recorreguda i el Consell d'Advocacia de Catalunya? Els principals ajuntaments metropolitans tenen clar que volen seguir esprement la legalitat vigent i fins i tot la norma impugnada, i així l'hi faran saber divendres al migdia al govern espanyol, en una concentració impulsada pel consistori de Sabadell que ha rebut el suport de l'Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya.

El Govern, juntament amb el Consell de l'Advocacia Catalana i els promotors de la iniciativa legislativa popular –Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Observatori DESC i Aliança contra la Pobresa Energètica– promourà de manera exprés una llei que deixi sense efectes pràctics la suspensió de la llei antidesnonaments per part del Tribunal Consitucional (TC). Així ho ha assegurat aquest dimarts el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després que la cimera nascuda del recurs del govern espanyol en funcions decidís recórrer la norma catalana.

Des de dos quarts de sis de la tarda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es troba reunit amb la plana major del govern, els partits polítics, el Parlament, les entitats municipalistes, els principals ajuntaments de Catalunya, entitats socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, i els dos grans sindicats, al Palau de la Generalitat per decidir com afronten la suspensió de la llei antidesnonaments.

Van enviar-li una carta a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per reclamar-li que apliqués la llei antidesnonaments i ara li ha arribat el torn al nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Aquest matí la PAH ha fet pública la carta dirigida a Puigdemont en la què li reclamen "voluntat, determinació i coratge polític" perquè apliqui la llei aprovada al Parlament el juliol passat. "En algunes de les seves primeres entrevistes ens ha semblat inconcret o potser confós en relació a la importància i vigència d'aquesta norma", apunta la plataforma, que afegeix que els desnonaments, els talls de subministraments i els deutes de per vida no s'han aturat encara a Catalunya.