La descarbonització de l'economia és més lenta del que molts voldrien. Però els passos que s'han fet ja han comportat uns quants canvis en el mercat majorista de l'electricitat. Amb una economia que creix (molt per sobre de la mitjana europea), la demanda energètica va amunt. Però hi ha hagut canvis respecte a altres períodes de creixement: mentre que la demanda elèctrica ha augmentat el 2024, la del gas natural ha anat cap avall.

Dues DANA, amb pluges i vent associats, han passat per l'Estat durant l'últim mes. Però malgrat que quan hi ha aigua i vent el preu de la llum en el mercat majorista tendeix a moderar-se, aquest mes de novembre el cost del megawatt hora (MWh) s'ha disparat i, de mitjana, ha superat els 100 euros (104,43, segons les dades de l'OMIE, el mercat majorista ibèric), cosa que no havia passat en cap dels mesos precedents d'aquest 2024. De fet, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ja explicava que el repunt de la inflació al novembre fins al 2,4% es deu, "principalment, a l'augment dels preus de l'electricitat i dels carburants".

Poc més de 83 euros el megawatt hora (€/MWh) és el preu de mitjana del mercat majorista de l'electricitat aquest dissabte a Espanya. Un preu que queda lluny dels de la primavera, quan per primer cop a l'Estat hi va haver preus negatius algunes hores, però que també és lluny dels de l'inici d'aquest estiu. Per fer-se una idea de la pujada, el preu de mitjana dels primers quinze dies de juliol va situar-se en 58,3 €/MWh, mentre que la primera quinzena d'agost ha sigut de 90,42 €/MWh. És a dir, en tan sols un mes la pujada ha estat del 55%.

El preu mitjà de la llum al mercat majorista espanyol durant el mes de juny ha superat els 56 euros per megawatt hora (€/MWh), el segon més alt del 2024, fet que suposa un creixement del 84,5% respecte al maig i que farà que l'IVA de la llum torni a baixar del 21% al 10% a partir d'avui, 1 de juliol.

La guerra d'Ucraïna, amb la crisi energètica que va generar, i la mesura que es va prendre per mitigar-ne l'impacte, l'excepció ibèrica, que establia un topall al preu del gas, ha capgirat el preu de l'electricitat a Espanya. Així, a l'estat espanyol s'ha passat de tenir un dels preus de la llum més alts d'Europa a situar-se com un dels països amb el rebut elèctric més barat, amb el consegüent guany de competitivitat per a les empreses.

La darrera Jornada dels Economistes, organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i celebrada el divendres 11 de novembre, es va dedicar a “Els reptes per a la sostenibilitat de l’economia catalana”. Com cada any, és l’ocasió de posar-se al dia del que fan altres economistes. Va haver-hi nombroses oportunitats d’aquesta mena. En comentaré una que em sembla particularment il·luminadora en el debat global en què estem, amb preus de l’energia que han viscut episodis explosius, fins al punt de provocar un brot inflacionista important que ha obligat tots els bancs centrals a desplegar el seu instrumental de lluita contra la inflació, essencialment encarir el crèdit.

El preu de la llum al mercat majorista serà aquest dimecres el més barat de tot l'any i, per primer cop des que va entrar en vigor la denominada excepció ibèrica, el 15 de juny, la compensació a les centrals de cicle combinat pel topall al preu del gas no suma al preu final mitjà, sinó que resta. De fet, el preu de l'electricitat en el mercat majorista d'aquest dimecres és el més barat des del 31 d'octubre de l'any passat.

El topall al preu del gas per generar electricitat –la denominada excepció ibèrica– fa dos dies que ha perdut gran part de la seva efectivitat. Aquest dilluns el preu de la llum, inclosa la compensació que s'ha de pagar a les instal·lacions que utilitzen gas per generar electricitat, ha superat per primer cop el preu que hauria tingut la llum en el mercat majorista. Per a demà dimarts la situació ha tornat a la normalitat i el preu, inclosa la compensació, és inferior al que hi hauria sense el topall del gas, però només 1,2 euros el megawatt hora menys.

Els preus de l’energia, malgrat mantenir-se en nivells molt alts, comencen a baixar des dels màxims assolits a finals del mes d’agost. Algunes fonts energètiques s’han abaratit més que d'altres, com la gasolina, que amb la subvenció de 20 cèntims per litre ja és més barata que abans de l’esclat de la guerra d’Ucraïna. En general els preus mantenen una gran volatilitat, però des que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar una intervenció d’urgència en el mercat per abaixar els preus, han mostrat una certa moderació.

Frenar els preus de l’energia és urgent. El problema és com fer-ho. Els ministres d’energia de la Unió Europea ho debatran aquest divendres en una cimera extraordinària a Brussel·les. Abaixar el consum és clau, però també frenar l’escalada del preu del gas –que de retruc fa pujar el preu de l’electricitat–, en un moment en què Gazprom ha suspès el subministrament a la Unió Europea de gas rus a través de gasoducte.

Fre al preu de l’electricitat, ajudes per al transport públic, bonificacions energètiques concretes per a jubilats i estudiants i subvencions del cost de la calefacció per als beneficiaris de les ajudes a l’habitatge. El govern alemany ha aprovat aquest diumenge un tercer paquet massiu d’ajudes per alleujar l’efecte de la crisi energètica en les butxaques dels ciutadans i les empreses. Aquest cop el volum és de més de 65.000 milions d’euros, una quantitat que dobla la destinada conjuntament en els dos paquets anteriors (30.000 milions), sense necessitat de crear nous deutes. “Estan en joc molts diners, però la despesa és necessària”, ha remarcat el canceller alemany, Olaf Scholz. “Es tracta de conduir el nostre país amb seguretat a través d’aquesta crisi. Moltes persones estan preocupades en aquest moment i ens prenem totes aquestes preocupacions molt, molt seriosament”, ha indicat.

França, primera potència nuclear europea i país amb un mix energètic on el gas té poc pes, hauria de ser el soci comunitari que afrontés amb més garanties un hivern que serà molt complicat a Europa, amb Rússia que ja ha tancat l'aixeta del gas i una alça de preus energètics sense precedents. Però la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna ha arribat en el pitjor moment per a França, amb més de la meitat dels reactors nuclears aturats per problemes tècnics i tasques de manteniment des de fa mesos. La situació fa que la producció d'electricitat sigui històricament baixa –ha hagut de comprar electricitat a Espanya per garantir l'abastiment– i augura un hivern difícil.

Fa menys d'un any, la comissària europea d'Energia, Kadri Simson, defensava que el model actual de mercat elèctric era "la millor opció" per als usuaris i les empreses europees. La guerra a Ucraïna, però, ha capgirat totalment la situació. Els preus majoristes de l'electricitat s'han disparat a tot Europa i en alguns estats, com França i Alemanya, els futurs per al 2023 han marcat preus que superen els 1.000 euros el MWh.

El preu del megawatt hora (MWh) en el mercat majorista està en màxims, i això es trasllada en el rebut de l'electricitat que paguen les famílies. Aquest impacte és immediat i hora a hora en el cas dels 11 milions de clients del mercat regulat (PVPC), mentre que en el mercat lliure depèn de les condicions pactades amb la comercialitzadora, tot i que en la majoria de casos comportarà una revisió a l'alça del preu quan es renovi el contracte. En el mercat majorista, l'agost ha sigut el mes amb els preus més alts de la història, 307,80 €/MWh de mitjana mensual, un 19,3% més que al juliol, segons les dades de l'operador del mercat ibèric (OMIE).

El president de França, Emmanuel Macron, havia assegurat abans de l'estiu que el subministrament elèctric per a aquest hivern estava garantit. "No hi ha risc de talls", va assegurar contundent. Tres mesos després, amb la tardor i l'hivern més a prop, el govern francès ha admès obertament que el risc de limitar el consum hi és. "Malauradament, hem de preparar-nos per a aquest escenari", ha dit la primera ministra, Elisabeth Borne, aquest dilluns. Fa només un dies, Macron proclamava "la fi de l'abundància", també en l'àmbit energètic. Aleshores explicava que la guerra d'Ucraïna i el canvi climàtic han canviat les regles del joc en un món que s'està transformant.

La por que Rússia tanqui definitivament l'aixeta del gas es tradueix directament als mercats. De moment, Moscou ha anunciat el tancament durant tres dies del gasoducte Nord Stream, que serveix per portar gas rus a Alemanya, a partir del dia 31. Però els mercats anticipen una situació molt difícil, amb preus de l'electricitat i del gas a màxims en els mercats europeus. El preu de la llum en el mercat majorista espanyol marcarà aquest dimecres el seu màxim des que va entrar en vigor el topall del gas: 436,25 euros el megawatt hora (MWh). Sense el topall encara seria més alt i assoliria els 500 euros per MWh.

Amb resignació i crítiques. Així ha rebut el sector del comerç el paquet de mesures a les empreses anunciat aquest dilluns pel govern central. Entre les principals novetats, les restriccions a la temperatura (la calefacció a un màxim de 19 graus i l'aire a un mínim de 27), però també aparadors amb llums apagats a partir de les 22 hores de la nit i portes tancades per millorar l'aïllament tèrmic. Tot plegat per mirar d'estalviar llum i reduir el consum de gas en un 7%, per ajudar així els països europeus més dependents de Rússia.

La cooperativa energètica Som Energia, que havia renunciat a captar nous clients el mes de març passat per la forta pujada del preu de l'electricitat, ha decidit tornar a captar nous clients; això sí, d'una manera limitada. De moment ho fa només de la tarifa 2.0 TD, és a dir, en clients domèstics, segons ha pogut saber l'ARA.