En un món una mica més just, el jurat del premi al qual Dolors Miquel (Lleida, 1960) va presentar El pit adormit a finals del 2024 hauria proclamat el seu llibre com a vencedor. No va anar així, però l'obra finalment ha vist la llum: en gairebé 500 pàgines d'una intensitat i ambició impressionants, la poeta –autora d'una vintena de volums, entre els quals hi ha Haikús del camioner (Empúries, 1999) i El guant de plàstic rosa (Edicions 62, 2016)– combina diversos fils narratius, com ara la detecció i evolució del càncer que li van detectar fa cinc anys, la crònica de com la poesia catalana va renéixer a finals dels noranta gràcies a un circuit alternatiu de recitals, reflexions sobre la misogínia –la del passat i la del present– i fragments en què els records familiars s'entrellacen amb la passió per la lectura i per l'escriptura.

Com s'escriu la bellesa? La poeta Dolors Miquel ho fa així: "El seu cor petit i bonic surt d’entre les tones de greix. Com surt una papallona del seu capoll". Ara bé, com es representa això a l'escenari? Què ha de fer una intèrpret per transmetre la sensació d'una "ovella amb la gola tallada i oberta per on raja tota la sang blava del món"? Els reptes per convertir Mata'm psicosi en un espectacle eren considerables, però la directora i dramaturga Lucia Del Greco (Roma, 1992) s'hi va sumar amb ganes. "M'agraden els projectes que em trasbalsen, que tenen incògnites i un aire de misteri. És important que les coses ens agafin per sorpresa", explica Del Greco. Mata'm psicosi es pot veure al Centre de les Arts Lliures Joan Brossa fins al 9 de març i és el nou muntatge de Lucia Del Greco després d'El desig del cor (2022), Els Encantats (2023) i Pura passió (2024).

“Tinc una gossa i una gata em té a mi”, avisa la poeta Dolors Miquel. “La gata és feréstega, furra, l’alimento des de fa cinc anys i no es deixa tocar”, explica. A més, és molt senyora i s’ofèn amb facilitat. Un exemple? “Aquest hivern feia molt fred i li vaig posar una espècie de niu en un petit esglaonet que hi ha a la terrassa. A l’altra banda del vidre s’hi posava la meva gossa i totes dues dormien a banda i banda, estava contentíssima”. Però aleshores va arribar l’estiu i la poeta va agafar tota aquella pila de roba i la va posar a rentar. Aquella netedat, a la gata no li va agradar gens: “De sobte sa majestat està ofesa i ja no s’hi vol posar: m’està castigant”.

El haiku és una de les formes de poesia tradicional japoneses més estesa. Va ser al segle XVII que Matsuo Basho el va popularitzar al seu país d’origen, però va caldre que passés un segle i mig perquè un autor català es decidís a escriure’n un. “El primer haiku modern en català és obra d’Eugeni d’Ors i es diu Coet: el va incloure en una de les entrades del seu Glosari, el dia de Sant Joan”, explica D. Sam Abrams, poeta, assagista i crític literari que acaba de presentar l’antologia Llum a les golfes. “El recorregut arrenca el 1906, amb el Coet orsià, i arriba fins al 2018. Hi ha 96 autors i 1.596 poemes. És un llibre d’una complexitat extraordinària que molts editors no s’atrevirien a fer: després d’escoltar la proposta arrugarien el front i marxarien”. No ha estat el cas d’Enric Viladot, de Viena, que des de col·leccions com El Cercle i El Far ofereix traduccions de clàssics inèdites en català i presenta antologies i obres completes de poesia, respectivament. El volum té gairebé 400 pàgines i és “una iniciativa pionera en català”.

Qualsevol que hagi arribat fins a la rebotiga de la poesia catalana sap que és un racó perillós: a sota d’una agradable catifa de versos s’hi amaguen odis psicopàtics, ferides difícils de curar i personalitats un pèl -o força- sinistres. Una trobada entre poetes de generacions i estètiques diferents podria ser un bon punt de partida per a l’apocalipsi. Excepcionalment, cinc d’ells enterren les destrals de guerra per un dia i s’avenen a conversar al voltant d’una taula. Tenen dos bars per triar: un de modest, el Simpatia, i un de més ampul·lós, on a l’entrada hi ha escrita la paraula lounge. Opten pel segon.

“Tots els homes que es podreixen fan la mateixa cara. Totes les cares que es podreixen fan el mateix home. Tots els mateixos que es podreixen fan cara d’home”. Amb El guant de plàstic rosa (Edicions 62), Dolors Miquel va guanyar el premi de poesia Ausiàs March. Els seus versos continuen ferint i alhora irradien una llum sobrenatural, quasi fosforescent. En aquest cas observen què passa quan desapareixem: paral·lelament a la putrefacció del cos s’activen una sèrie de mecanismes socials que la poeta exposa en un estil directe, dotat per a la creació d’imatges d’una força esfereïdora.

“Tots els homes que es podreixen fan la mateixa cara. Totes les cares que es podreixen fan el mateix home. Tots els mateixos que es podreixen fan cara d'home”. Amb 'El guant de plàstic rosa' (Edicions 62), Dolors Miquel va guanyar el premi de poesia Ausiàs March. Els seus versos continuen ferint i alhora irradien una llum sobrenatural, quasi fosforescent. En aquest cas observen què passa quan desapareixem: paral·lelament a la putrefacció del cos s'activen una sèrie de mecanismes socials que la poeta exposa en un estil directe, capaç de crear imatges d'una força esfereïdora.

Tot un any ha hagut d’esperar Dolors Miquel (Lleida, 1960) per saber que l’Audiència de Barcelona desestimava la denúncia contra ella (i contra Ada Colau) després de recitar el poema Mare Nostra a l’acte dels premis Ciutat de Barcelona del 2016. “I no permeteu que els fills de puta / avortin l’amor, facin la guerra, / ans deslliureu-nos d’ells / pels segles dels segles, / vagina”. La justícia ha dit que no hi veu cap actitud vexatòria i recorda que, en democràcia, els grups religiosos han de tolerar les crítiques i el debat sobre les seves creences. Dies abans de la resolució, al mateix Saló de Cent, la mala llet de Carles Rebassa (Palma, 1977) dedicava el seu premi Ciutat de Barcelona “a la Dolors Miquel, que ha hagut de passar tot un any de calvari per haver llegit un poema”. A Rebassa, que llegeix poemes com ningú, el van premiar per la seva novel·la de debut, Eren ells, publicada a Angle Editorial. Miquel, que un dia va recitar escortada per guardes de seguretat, ha esperat l’any de calvari (i alguns drames més) per publicar El guant de plàstic rosa (Edicions 62), un poemari cuit a foc lent sobre la vivència de la mort.

L'any 2016 Ponç Puigdevall ha publicat la novel·la 'D'incògnit' i el volum de crítiques 'Els convidats de pedra'. L'autor de Sant Feliu de Guíxols ha tingut temps d'acabar 'Il·lusions elementals', que ha rebut el 37è premi Joanot Martorell, dotat amb 22.000 euros. El protagonista del llibre és un col·leccionista d'errors, un home sense ni cinc, entossudit a confondre's quant a l'amor, amb certa tendència a oscil·lar entre la melancolia i la destrucció, entre la rutina i l'excés. Escriptor, per fugir dels grans temors que li generen les vicissituds gironines emprèn un viatge, que, sense adonar-se'n, l'aboca a la més estricta indigència.

El jutjat d'instrucció número 26 de Barcelona ha rebutjat l'admissió a tràmit de la querella contra la poetessa Dolors Miquel i l'alcadessa de Barcelona, Ada Colau, per la lectura del poema 'Mare nostra'. La magistrada creu que el text està emparat per la llibertat d'expressió i no suposa ni un escarni ni una ofensa als creients, encara que els molesti. Per tant, conclou que els fets denunciats per l'entitat catòlica Associació Amistat en Crist Nou Alba no són constitutius de delicte.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reaccionat aquest matí davant les diligències obertes al jutjat d'instrucció número 26 contra la poetessa Dolors Miquel per la lectura del poema 'Mare nostra' a l’entrega dels premis Ciutat de Barcelona. "Judicialitzar un poema feminista em sembla fora de lloc", ha dit al programa 'El matí de Catalunya Ràdio'. Sobre la possibilitat que, a més, la investiguessin a ella per haver-lo aplaudit, ha afegit: "Mig país pot acabar als jutjats si continuem per aquest camí".

Les organitzacions internacionals Culture Action Europe, International Authors Forum i PEN Club, a les quals se suma el PEN català i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, han manifestat el suport a Dolors Miquel. La lectura del poema 'Mare nostra' als premis Ciutat de Barcelona 2016 va aixecar una gran polèmica: Alberto Fernández Díaz va demanar el cessament de qui va permetre la lectura, i dues associacions cristianes van presentar una denúncia per un «delicte contra els sentiments religiosos».

"Assabenti-se'n bé, senyors del PP: aquí estem, i ni la 'llei mordassa' ni ningú ens farà callar". Així ha defensat aquest dimecres l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el poema 'Mare nostra' que Dolors Miquel va recitar dilluns als premis Ciutat de Barcelona, i que va propiciar que el president del grup del PP a l'Ajuntament, Alberto Fernández Díaz, marxés sobtadament de l'acte.

Des que Dolors Miquel ha recitat 'Mare nostra' als premis Ciutat de Barcelona, la poeta –amb gairebé una vintena de llibres publicats des del 1990– no ha deixat de rebre insults i mostres de suport. "O em deixen verda o em deixen cap amunt –explica–. No ho acabo d'entendre, perquè quan vaig llegir-lo a l'assaig els que em sentien s'ho van prendre bé i, després de la cerimònia, vaig marxar tan tranquil·la cap als vestidors".