Actualment, un 15% de la superfïcie terrestre i un 7,5% dels oceans són àrees protegides. Però si volem assegurar la biodiversitat i alhora combatre la crisi climàtica, caldria que les zones protegides fossin entre el 30% i el 50% de la superfície del planeta, comptant tant àrees terrestres com oceàniques. Això és el que adverteix un nou informe publicat aquest dijous per un equip de 12 experts creat pels dos grans cossos científics de l'ONU sobre biodiversitat (IPBES) i sobre canvi climàtic (IPCC), que per primer cop han treballat conjuntament.

El vice secretari general de vertebració territorial d’ERC, Isaac Peraire, serà el nou director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). Segons ha pogut confirmar l'ARA, Peraire substituirà en el càrrec Josep Maria Tost, que ha estat al capdavant de l'ARC durant l'última dècada. Amb el nou Govern, la gestió dels residus queda dins del paraigua de la conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i per tant Peraire reportarà a la consellera Teresa Jordà.

Entitats i moviments ecologistes i conservacionistes n'esperaven més, de la formació del nou Govern per abordar l'emergència climàtica. Confiaven en un departament transversal –fins i tot en una vicepresidència– i en poder per influir en les polítiques de la legislatura per combatre les emissions contaminants, l'escalfament global o la pèrdua d'hàbitats i espècies. Malgrat la promesa de la consellera Teresa Jordà, fins ara al capdavant d'Agricultura, de situar la crisi climàtica al capdamunt de les prioritats, hi ha el risc que "la realitat i el discurs xoquin", adverteix l'activista històric i membre del CEPA-Ecologistes de Catalunya, Josep Lluís Moner, que lamenta que el medi ambient quedi "subordinat" a Agricultura i a polítiques amb visió "productiva i no de conservació".

La justícia dels Països Baixos ha tornat a emetre una sentència pionera en matèria climàtica. Després d'obligar el govern del país a reduir emissions amb un veredicte històric el 2019, ara obre la porta a forçar també les empreses privades a fer els deures per evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica. I ha començat per dalt de tot, amb el gegant mundial dels combustibles fòssils: la petroliera holandesa Royal Dutch Shell. La sentència emesa aquest dimecres per la jutge Larisa Alwin de la Haia obliga l'empresa Shell a reduir les seves emissions de CO2 un 45% l'any 2030 respecte al que emetia el 2019.

Un enorme bloc de gel s'ha desprès de la costa nord-oest de l'Antàrtida i vaga ara pel mar de Weddell, convertit en l'iceberg més gran del món ara mateix, segons ha informat l'Agència Espacial Europea, que n'ha captat les imatges a través dels satèl·lits de Copernicus. L'iceberg, batejat com a A-76, fa uns 4.320 quilòmetres quadrats, més que tota l'illa de Mallorca sencera (3.640 quilòmetres quadrats), tal com apunta la mateixa ESA. L'iceberg té la forma de l'illa novaiorquesa de Manhattan, però amb una mida 70 cops més gran.

Els agents de la duana senegalesa van enxampar dilluns un vaixell de càrrega de la naviliera alemanya Hapag-Lloyd, una de les més grans del món, intentant entrar al país de manera il·legal 25 tones de residus plàstics. El carregament viatjava a bord del vaixell Hansa Neuburg, que ha sigut decomissat pels agents del port fins que la naviliera ha accedit a pagar una multa de 2.000 milions de francs CFA (uns 3 milions d'euros).

El 44% de la soja que importa l'estat espanyol entra pel port de Barcelona: són 1,5 milions de tones de faves de soja anuals, que equivalen a 500.000 hectàrees de terres de cultiu. Gairebé la meitat de tota aquesta soja prové del Brasil: l'entrada de soja pel Port de Barcelona equival a 230.000 hectàrees desforestades en aquell país, una àrea similar al 14% dels boscos de Catalunya. Aquests són els càlculs que ha fet GRAIN per a l'Ajuntament de Barcelona en l'informe El paper de Catalunya i del port de Barcelona en la construcció d'un sistema alimentari (in)sostenible.

dEspanya ja té la primera llei de canvi climàtic i transició energètica després d'haver superat el tràmit al Senat. El text fixa l'objectiu ambiciós d'assolir el 2050 la neutralitat d'emissions, és a dir, que les emissions de gasos d'efecte hivernacle netes siguin iguals a zero. La norma ha rebut el suport de la majoria de forces al Congrés de Diputats –PSOE, Podem, JxCat, PDECat, ERC, PNB, Bildu i Cs–, mentre que el PP, Més País i la CUP s'han abstingut i Vox hi ha votat en contra.

La posada en marxa de la T-Mobilitat, el projecte que prometia transformar tot el funcionament del transport públic a Catalunya, ha encadenat diversos ajornaments. Si res no es torça, la primera prova pilot que permetrà el pagament amb contactless als viatgers del transport públic es posarà en marxa a finals de juny amb la intenció que es generalitzi a tota la regió metropolitana de Barcelona el gener del 2022. A partir d'aquí s'haurà d'estendre a la resta del país en uns terminis que el Govern encara no ha concretat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha ratificat aquestes previsions en una entrevista a Catalunya Ràdio i ha dit que el full de ruta de la T-Mobilitat "està claríssim" tot i els endarreriments acumulats que porta, l'últim dels quals, ha dit, per la pandèmia.

Els grans projectes de parcs eòlics i fotovoltaics sorgits els últims mesos en diversos punts de Catalunya han rebut com a resposta la mobilització de municipis i comarques que demanen al Govern un model de renovables més planificat al territori, que els doni veu en els projectes i que protegeixi molt més el patrimoni natural i paisatgístic, el qual veuen amenaçat amb algunes de les sol·licituds que estan sobre la taula.

El Projecte Genoma de Vertebrats (VGP, segons les sigles angleses), que té per objectiu obtenir les seqüències genètiques de les 70.000 espècies conegudes d'animals vertebrats, ha anunciat els primers resultats. En una sèrie d'articles en diverses revistes científiques s'han publicat els genomes de 25 espècies, entre les quals hi ha ratpenats que poden donar informació sobre la immunitat a malalties emergents com el covid-19, micos que poden impulsar la biomedicina del cervell i espècies en perill d'extinció.

"Aquesta és la dècada decisiva per poder evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic", ha dit aquest dijous el president dels Estats Units, Joe Biden, en la inauguració de la cimera climàtica de líders que ell mateix ha convocat de forma virtual el Dia de la Terra. Una cimera en què ha aprofitat per anunciar formalment el seu objectiu de reduir a la meitat les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels Estats Units d'aquí al 2030. És just el que li demanaven 1.500 científics nord-americans en una carta oberta aquests dies, i un gir de 180 graus respecte a l'estratègia negacionista de l'anterior administració nord-americana, la liderada per Donald Trump.

Amb Donald Trump fora del Despatx Oval, els governs negacionistes com el de Jair Bolsonaro al Brasil es queden sense aliats en les cimeres climàtiques globals. En la passada reunió de l'ONU, la COP25 de Madrid, va ser precisament el Brasil qui va impedir l'acord en un dels punts clau, el dels mercats de carboni, envalentit per la rebel·lia dels EUA de Trump, que van fer pinça amb Rússia i l'Aràbia Saudita durant la reunió. Un any i escaig més tard, l'escenari és ben diferent. Ara, el nou president nord-americà, Joe Biden, vol retornar al lideratge dels Estats Units en la lluita global contra l'emergència climàtica. És per això que ha convocat per a aquest dijous i aquest divendres una cimera climàtica de líders mundials, virtual a causa del covid-19, per arrencar-los compromisos més ambiciosos en el camí cap a la COP26, que se celebrarà a finals d'any a Glasgow.

Tal com es temien tots els científics climàtics, la petita reducció en el creixement d'emissions que va deixar el confinament de l'any passat al món quedarà totalment sobrepassada per l'efecte rebot que estan generant tots els plans d'estímul econòmic. Si l'any 2020 les emissions mundials de CO₂ van baixar un 5,8% respecte a l'any anterior a causa de l'aturada pel covid-19 (un descens inferior al que s'havia previst en un primer moment), aquest 2021 es preveu que tornin a pujar un 4,8% i que se situïn a prop del pic que van assolir el 2019. És la previsió que fa l'Agència Internacional de l'Energia (IEA, en anglès) en el seu informe anual publicat aquest dimarts.

Els Estats Units i la Xina han acordat lluitar contra el canvi climàtic "amb la seriositat i la urgència que exigeix" intensificant els esforços per reduir les emissions de carboni, una demostració de cooperació poc freqüent enmig de l'escalada de tensió entre els dos països. L’acord, una declaració conjunta que recull pocs compromisos específics, s'ha anunciat aquesta matinada després que l’enviat del president Biden per al clima, John Kerry, visités la Xina durant tres dies de converses.

Quan llegeixes Si el cel es tornés vermell et sembla estar sentint l’accent lleidatà amb què Cori Calero fa quinze anys que explica temes mediambientals a TV3. Amb un estil directe i personal, el llibre fa comprensibles conceptes i dades científiques que expliquen els impactes presents i futurs de la crisi climàtica. Unes dades que Calero confessa que li fan venir “malsons” i l’angoixen encara més des que és mare. Per sort –també per al seu fill de quatre anys–, els científics amb qui parla encara li donen, diu, “un bri d’esperança”.

Els cirerers florits del Japó són un símbol del país, l'anomenat sakura (cirerer en flor), que marca l'arribada de la primavera i se celebra amb el hanami, la tradició de reunir-se sota l'ombra dels cirerers per fer-hi un pícnic i delectar-se observant les seves branques plenes de flors blanques i rosades. Però aquest 2021 el sakura també s'ha convertit en un símbol de la crisi climàtica, ja que la floració ha arribat al seu pic en la data més primerenca dels últims 1.200 anys. Un rècord històric que ha captat l'atenció mediàtica i de les xarxes socials dins i fora del país, com una nova prova més de l'escalfament global.

Catalunya ha sigut històricament pionera en molts àmbits, per exemple amb la industrialització, però cal reconèixer que en les energies renovables ha quedat endarrerida respecte a altres territoris de l'Estat, i encara més respecte als països del centre i el nord d'Europa. Les xifres són especialment cridaneres. De mitjana, a Espanya la potència elèctrica instal·lada corresponent a les energies renovables és del 54%, però només del 30% a Catalunya. La generació elèctrica de renovables és del 44% a Espanya i del 20% a Catalunya, menys de la meitat. En el cas de la solar les instal·lacions a Catalunya representen l'1% del total espanyol, i en el cas de l'eòlica el 4,9%. Abans de l'aprovació del decret de renovables el 2019 hi va haver una dècada de paràlisi a Catalunya que la resta de territoris sí que van aprofitar i que fa que ara ens portin un cert avantatge. És veritat que ara s'han multiplicat els projectes, de tal manera que al territori proliferen les entitats conservacionistes que rebutgen les instal·lacions perquè consideren que malmeten el paisatge i, a més, no ofereixen un retorn econòmic clar per a la població autòctona.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, defensa el desplegament del decret 16/2019, que ha suposat l’arribada de molts projectes de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya. La rapidesa per engegar la transició energètica, però, ha topat amb l’oposició del territori (el món local i els mateixos veïns) a instal·lacions que veuen com una amenaça a paisatges o indrets rurals i demanen a Calvet una planificació.