Unes 1.500 persones s'han concentrat avui dissabte a l'entorn del Pazo de Meirás per reclamar que l'edifici, que va servir de casa d'estiueig de Franco i la seva família, i que ara forma part del patrimoni públic, sigui un lloc de memòria per als qui van combatre la dictadura i van patir la repressió franquista. L'objectiu dels convocants, les plataformes Defende Meirás i Iniciativa Galega pola Memoria, amb el suport de 70 entitats i partits polítics, entre ells BNG i Podemos Galicia, era entrar als jardins del Pazo de Meirás i llegir un manifest, però no ha sigut possible.

El govern espanyol no farà cas de bona part de l'informe que va elaborar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre el projecte de llei de memòria democràtica perquè considera que l'enaltiment del franquisme no forma part de la llibertat d'expressió. La llei tirarà endavant i la previsió és que entri al Congrés aquest juliol i se n'iniciï la tramitació al setembre. El govern espanyol continuarà amb el seu projecte de prohibir la Fundación Francisco Franco per fer apologia del franquisme. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ho va confirmar davant les preguntes de la diputada d'EH Bildu, Isabel Pozuelo: “Les lleis les elaboren les Corts Generals i som els legisladors els que tenim la primera i última paraula del que pot ser obligatori al nostre país". Calvo va recordar que l'informe del CGPJ no és vinculant i que té parts que el govern espanyol pot compartir però que hi ha altres qüestions que "ni comparteix ni compartirà". I un dels aspectes que no compartirà és precisament el de l'enaltiment del totalitarisme: "Dir que l'enaltiment del totalitarisme, que és el feixisme de la dictadura de Franco, forma part de la llibertat d'expressió és vilipendiar les víctimes". I va afegir: "Aquest projecte de llei té un compromís estricte amb el dret humanitari".

El 1940 els presoners polítics i els delinqüents comuns s’amuntegaven a la presó de Manresa, un antic convent a tocar de les cases del carrer Sant Bartomeu. Allà va sorgir la història d’amor entre Vicent Prades, un santfruitosenc de 22 anys pendent de judici per haver combatut en el bàndol republicà, i Lola Batlle, una veïna de 18 anys que vivia davant de la presó. Es van escriure cartes apassionades durant dos anys i, quan ell va sortir, es van casar. Després ell va tornar a la presó i les cartes van continuar.

La sala tres del Museu Militar de Sant Carles es divideix en tres espais. El del primer pis recull objectes històrics del període comprès entre el 1897 i 1957, amb la Guerra Civil com un dels eixos principals. Per arribar a aquest espai cal pujar una escala, les parets de la qual exhibeixen retrats de diversos comandants de les Balears, entre els quals Francisco Franco. El rètol que acompanya la pintura no fa ni la més mínima referència al fet que, a més de comandant de les Balears, Franco també va encapçalar un aixecament militar i va ser el dictador d’Espanya durant 40 anys. Retrat de D. Francisco Franco Bahamonde. General de Divisió (1892-1975), diu la placa. És impossible saber tant el nom del pintor com la procedència de l’obra.

Els jardins del Pazo de Meirás obriran les portes al públic l’últim cap de setmana de juny. Així ho ha anunciat aquest dimecres el secretari d’estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, després de presidir una reunió amb les administracions interessades en els usos de l’immoble: la Xunta de Galícia, la Diputació de la Corunya i els ajuntaments de Sada i la Corunya. 

José Fariña Ferrrero, molt pròxim a Franco, director general del Banco de Crédito Local del 1938 al 1968 i que va exercir un paper destacat en la repressió franquista, conserva la més alta distinció que atorga l'Ajuntament de Barcelona, segons publica avui el diari digital Tot Barcelona. El consistori va revocar l'any 2019 diverses medalles que s'havien atorgat durant la dictadura però aquesta els va passar per alt.

El govern català va anunciar que començaria a retirar el monument franquista de l'Ebre el 18 de juliol, el dia que es compleixen 85 anys del cop d'estat franquista. De fet, les prospeccions geològiques per instal·lar les grues que han de permetre treure el vestigi del mig del riu ja han començat. Tanmateix, hi ha una part de la població que es resisteix que desaparegui del paisatge tortosí la piràmide de ferro forjat de 45 metres que es va construir el 1966 per commemorar el 25è aniversari de la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre.

Fa molts anys que els familiars de les víctimes de la Guerra Civil reivindiquen poder saber on són els seus morts. No és fàcil saber-ho, perquè han passat 82 anys des del final de la guerra i es calcula que tan sols es podran recupera un 10% de les fosses comunes de l’Estat. La resta quedaran engolides per l’oblit, perquè els testimonis han anat morint i perquè en molts casos els executors van amagar molt bé els seus crims. Però sempre hi ha gent entossudida a rescatar els noms sepultats en carpetes. L’associació Innovation and Human Rights (IHR) ha publicat un mapa estatal on es poden trobar algunes de les persones que van morir assassinades o van patir condemnes i repressió durant la Guerra Civil. L'associació va començar a recopilar dades el 2017. Aquell any va tancar amb 200.000 registres i actualment ja en té 1.200.000. Al mapa hi han col·locat tan sols els 82.000 noms dels quals han pogut esbrinar el lloc de naixement. “Hem volgut destacar el lloc de naixement, perquè un dels principals objectius d’aquesta eina és ajudar els familiars i trencar el silenci. Molta gent desconeix què li va passar a la seva família. Amb aquesta eina es pot mirar un cognom i la població d’origen. Ajuda a fer que moltes persones puguin descobrir aquest passat tan silenciat”, assegura Concha Catalán, presidenta de Innovation and Human Rights.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha arxivat la demanda que va interposar Pilar Zabala a principis d’any perquè s’investigués l'expresident espanyol Felipe González per la mort del seu germà —un dels etarres segrestats i assassinats pels GAL el 1983— amb l’argument que el crim havia prescrit. Segons la Fiscalia, han transcorregut més de vint anys des de la desaparició de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala i per tant, no es poden buscar responsabilitats. Van desaparèixer el 14 d’octubre del 1983 i les restes van ser identificades el 1995. "En els dos casos els fets estarien prescrits per qualsevol responsable no identificat fins al moment", assegura la Fiscalia, en una sentència del 15 d'abril del 2021 que aquest divendres Zabala ha fet pública. La sentència es pot recórrer.

Quan el moviment underground va sacsejar la Catalunya dels 70, totes les revistes, espectacles, festivals, còmics i artistes que en formaven part funcionaven sempre al marge de partits polítics, subvencions i, en general, de qualsevol teixit cultural institucional. Mig segle després, l'exposició L'underground i la contracultura a la Catalunya dels 70, que s'ha inaugurat aquest dimarts al Palau Robert i que neix com un encàrrec de la direcció general de Difusió de la Generalitat, institucionalitza el moviment com a peça clau de la memòria col·lectiva del país i del camí recorregut per arribar on som ara.

Amnistia Internacional, Ceaqua i l'Intergrup de Memòria i Drets Humans del Parlament s'han unit aquest dimecres a Madrid per reclamar conjuntament "la tramitació urgent" de la llei de memòria històrica. Les entitats han advertit al govern espanyol que "no consentiran més retards" en el procés legislatiu i han subratllat la necessitat de posar fi a dècades "marcades pel silenci i pels obstacles sistemàtics davant iniciatives dirigides per posar fi a les polítiques que conformen un sistema d'impunitat". També han recordat que "a hores d'ara no s'ha complert el compromís" i han demanat al Consell General del Poder Judicial que emeti el seu informe aviat per poder encetar el debat parlamentari que necessita la llei com més aviat millor.

Josep Almudéver, segurament un dels últims brigadistes internacionals que encara podia oferir el seu testimoni, ha mort als 101 anys. Vivia a França, on es va exiliar el 1947, però tornava sovint al País Valencià. Almudéver va néixer a la població francesa de Marsella, però va passar la major part de la seva infantesa a Alcàsser, d'on era originària la seva família. Era allà quan va esclatar la Guerra Civil. Aleshores tan sols tenia 17 anys i va falsificar la documentació per poder allistar-se i combatre amb el batalló Pablo Iglesias. El van ferir al front d'Aragó el maig del 1938 i, després d'uns mesos a l'hospital, va voler reintegrar-se a la seva unitat, però no el van deixar. Va ser aleshores quan es va unir a les Brigades Internacionals, aprofitant que tenia la nacionalitat francesa, i va combatre amb els italians de Carlo Rosselli.

El monument franquista al mig del riu Ebre a Tortosa es podria desmantellar del tot a principis d'agost. Així ho preveu el Govern, que vol començar a desmuntar-lo el 18 de juliol, el dia que es compleixen 85 anys del cop d'estat franquista. En declaracions a l'ACN, la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, admet que la data té simbolisme, però també assegura que és el moment amb més bones condicions pluviomètriques: "El monument representa una anomalia democràtica i és un insult a les víctimes, als seus familiars i a tots els demòcrates, i el 18 de juliol és un bon dia per posar-hi remei".

El Pazo de Meirás no és l’única propietat que els nets del dictador Franco tenen a Galícia. A la Corunya hi ha una altra finca de 800 metres quadrats: la Casa Cornide. La família del dictador la volia vendre i el novembre del 2020 va aparèixer en un portal immobiliari de propietats de luxe amb un preu de 3,5 milions d’euros. Però, per impedir-ho, la Xunta de Galícia ha obert els tràmits per declarar la finca bé d’interès cultural (BIC). La mesura serà publicada oficialment demà dilluns i, segons destaca el govern gallec, això en suposarà "la protecció immediata i integral". La mesura compta amb el suport del Consello da Cultura Galega, la Real Academia Galega i la Universitat de la Corunya. Quan s'aprovi –hi ha un període màxim de dos anys–, els actuals propietaris hauran d'obrir-la a les visites i garantir-ne la conservació.

En el pròleg de la primera edició de la Història de Catalunya (Editorial Alpha), Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) comenta una frase de Goethe: “Cap nació no pot guanyar-se un bon judici en el món fins que no sap judicar-se ella mateixa. Per a guanyar aquest bon judici i per a jutjar-se, cal conèixer-se”. Soldevila es va dedicar precisament a cercar això, la història de Catalunya, i va ser un dels tres grans historiadors del segle XX juntament amb Vicens Vives i Pierre Vilar. Però no es va limitar a escriure sobre el passat ni tampoc ho va fer de manera convencional. Va tenir moltes altres facetes que el seu prestigi com historiador ha fet que sovint quedessin a l’ombra. I per reivindicar-les, quan es compleixen 50 anys de la seva mort, s’han organitzat diferents actes com el simposi Ferran Soldevila, entre la història i la literatura que l’Institut d’Estudis Catalans va organitzar el 18 de maig. “Ell sempre ho va reivindicar, que era un escriptor, fins al punt de fer-ho constar com a professió en el seu carnet d’identitat”, diu l’historiador Enric Pujol.

El maig del 2018 es va anunciar que l’antic recinte fabril de Can Batlló es convertiria en una gran àgora on la ciutadania trobaria el seu espai i a la vegada es conservaria l'immens patrimoni documental de la ciutat. La nau número 8 de l'antiga fàbrica tèxtil, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, havia d’acollir 50 quilòmetres de documentació, 4 milions de fotografies i milers de documents gràfics i cartogràfics. Però el projecte està parat. Avui Junts i ERC han defensat a la comissió de presidència una proposició perquè es reprengui la rehabilitació de la fàbrica i es trobi una seu per als arxius municipals, que s'estan quedant sense espai. Tota l'oposició ha votat a favor d'aquesta proposició però el el govern s'hi ha abstingut, alhora que ha respost que el projecte no s'ha de reiniciar “perquè mai s'ha deixat aparcat, però el pressupost, de 72 milions d’euros, és massa elevat”.

L'escultura d'homenatge als executats pel franquisme al Camp de la Bota entre els anys 1939 i 1952, que es va anunciar fa un any i mig, s'aixecarà el primer semestre del 2022. El departament de Justícia ha adjudicat el projecte executiu d’obres del memorial a l’empresa Dosgeuvearquitectura, SLP, per un import de 30.129,00 € (IVA inclòs).

La recerca de les restes del poeta cubà Pablo de la Torriente, que va ser brigadista durant la Guerra Civil, al cementiri de Montjuïc, no ha donat fruits. L’excavació ha descartat l’existència d’una fossa al lloc on, segons les recerques històriques, podria haver estat enterrat, junt amb onze persones més. Els arqueòlegs han excavat la zona fins a topar amb la capa geològica, és a dir, el nivell anterior a qualsevol intervenció de l’home. No hi ha aparegut cap resta humana. El departament de Justícia no iniciarà cap nova excavació per trobar les restes del poeta perquè no hi ha cap altra hipòtesi del lloc d’enterrament, segons informa avui la conselleria. Era la primera vegada que s'exhumava una possible fossa al cementiri barceloní.

De Francesc Macià (1859-1933) se’n coneix la biografia política, però no tant tot el que passava en l'espai més íntim, el familiar. Qui va ser president de la Catalunya republicana entre 1931 i 1933 va passar, en pocs anys, de ser un militar, monàrquic i amic d’Alfons XIII a proclamar la República, a ser independentista i a treballar per les classes més desfavorides. L’historiador Marc Macià creu que les 200 cartes inèdites que es van escriure la germana del president, Maria del Consol, i el seu germà Josep, poden ajudar a entendre el seu pensament polític: “Expliquen molt la intrahistòria, les tragèdies i els problemes econòmics i personals que va viure la família, i ajuden a entendre el pensament de Macià, la seva sensibilitat social envers els més desafavorits”, assegura l’historiador. Les cartes les tenia el besnet de Josep Macià, Bernat Padró, i les ha donat a l’Espai Macià de les Borges Blanques.

Els arqueòlegs creuaran per primera vegada les portes del cementiri de Montjuïc per exhumar una fossa i intentar localitzar una víctima de la Guerra Civil: l’escriptor, poeta i brigadista cubà Pablo de la Torriente. Fins ara hi havia hagut exhumacions de víctimes en molts altres llocs del país, però mai a l’emblemàtic cementiri de Barcelona. Es tracta d’una llarga reclamació del consolat cubà, que des dels anys 60 intenta recuperar les restes de Pablo de la Torriente, a qui el poeta Miguel Hernández va dedicar el poema Elegía segunda i que després Silvio Rodríguez va convertir en cançó. Aquest dimecres la conselleria de Justícia ha començat les obres per intentar trobar-lo en una fossa on hi ha onze persones sense identificar. “Creiem que pot ser-hi, però no diem que hi sigui perquè han passat molts anys i el que en sabem té molt a veure amb la transmissió de la memòria”, ha alertat la consellera de Justícia, Ester Capella.