Cultura 08/08/2016

Buscant les petjades dels soldats de l’Ebre

La lluita per fer visible la memòria de la batalla més sagnant de la Guerra Civil

Sílvia Marimon
7 min
Poble Vell de Corbera d’Ebre.

Barcelona“Finalment, ens donen pas lliure, el camió reprèn el camí i, lentament, es produeix el salt d’una riba a l’altra, damunt de l’enteixinat de ferro que ens deixa veure l’aigua rogenca de l’Ebre als nostres peus”, escrivia el soldat Joan Ventura Solé el 16 de novembre del 1938. Era l’últim dia d’una batalla de desgast que havia durat 115 dies. La Batalla de l’Ebre havia començat el 25 de juliol i, el primer dia, els republicans van aconseguir ocupar prop de 800 km entre Mequinensa i Benifallet. Després, però, es va aturar la contraofensiva i van fortificar el territori per no cedir ni un pam a l’enemic. Transcorreguts 78 anys des del final d’aquella carnisseria de cossos joves, quin rastre en queda? A Barcelona es discuteix si es pot exhibir una estàtua de Franco per explicar l’antifranquisme al Born. Però què s’explica als municipis que van ser devastats per les bombes franquistes i on van caure milers de soldats? Què es pot visitar i què no entre els gegantins molins de vent que esquitxen tota la Terra Alta? Com es transmet la memòria de l’enfrontament que va marcar l’inici del final de la Catalunya republicana?

El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe) va néixer l’abril del 2001 per iniciativa de diferents ens locals de les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Ha tingut diferents models de gestió i sempre uns recursos migrats. En els seus inicis, el Comebe es va dedicar a fer recerca i excavació arqueològica per recuperar els espais històrics de la batalla. El 2004 tenia un pressupost de 360.000 euros; aquest any n’han sigut 205.000. La Generalitat promet que, si s’aproven els pressuposts, n’hi destinarà 300.000 el 2017. “Tenim el pressupost per subsistir, pagar el personal i el manteniment”, assegura el coordinador tècnic del Comebe, David Tormo. “El territori no és ric i no som la Costa Daurada, hem de lluitar molt perquè ens coneguin”, afegeix.

L’any passat el Centre d’Interpretació 115 Dies de Corbera d’Ebre va rebre 8.900 visites. Per entendre com va ser la batalla, el Comebe ofereix el centre d’interpretació de Corbera, que obre tots els dies, i quatre centres d’interpretació més petits: n’hi ha dos que obren cada cap de setmana de forma alterna. A l’inventari del Comebe hi ha dos-cents espais amb vestigis derivats de l’enfrontament, però només se’n poden visitar 20. Als que són a l’aire lliure, que són la majoria, s’hi pot accedir sempre. Per a la resta, val més trucar-hi abans perquè no sempre hi ha personal per obrir la porta. Però al territori que va ser testimoni de la cruenta batalla hi ha també entitats i associacions que lluiten i reivindiquen des de fa anys, i amb molt de voluntarisme, alguns espais de memòria. Una és l’Associació lo Riu, que va decidir reconstruir un dels búnquers que hi havia en l’última línia defensiva de la batalla. L’entitat també va dedicar una placa als soldats de la XV Brigada Mixta, que va resistir a la trinxera l’atac aeri i terrestre de l’enemic fins que els seus companys van ser a l’altra riba de l’Ebre. La Germandat del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat és qui gestiona el controvertit monument de Quatre Camins a Vilalba dels Arcs, l’espai on va tenir lloc la desfeta de l’única unitat catalana de l’exèrcit franquista. El monument a les víctimes de la batalla, franquistes i republicanes, ha patit nombrosos actes vandàlics.

Si es vol anar per lliure, el millor és agafar un dels mapes que ofereix el Comebe, que marquen els 20 espais recuperats, i començar a recórrer el territori. L’ARA ho va fer. Visitar tots els vestigis en un sol dia, però, és una quimera. Sigui quina sigui la ruta, si l’inici és Corbera d’Ebre, la primera imatge és un dels símbols més poderosos de l’enfrontament: el Poble Vell, tal com va quedar la tardor del 1938. L’aviació i artilleria franquistes van destruir el 90% de Corbera d’Ebre. Només hi van quedar els murs de les cases, uns desoladors esquelets inhabitables quan es va acabar la batalla. Qui manté aquest patrimoni, declarat Bé d’Interès Cultural el 1992, és l’Ajuntament de Corbera i l’Associació del Poble Vell de Corbera. Al juny, el conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, va prometre una inversió puntual de 250.000 euros per rehabilitar i conservar aquest poble anihilat per les bombes. “El problema amb el Poble Vell -destaca Tormo- és que mai hi ha hagut un pla d’actuació ni un finançament garantit a llarg termini, i, si no s’hi fa res, amb el temps no en quedarà cap vestigi”. Franco no va poder esborrar de la memòria aquest símbol dels bombardejos: “Així, però, van quedar la majoria de pobles. Per això, vam voler senyalitzar també les cases caigudes del Pinell de Brai, que tampoc es van rehabilitar mai, perquè ningú es pensi que les bombes només van destruir Corbera”, destaca Tormo.

El Poble Vell de Corbera d'Ebre

La trinxera on van caure els últims defensors d’un exèrcit republicà en retirada

En aquest espai, situat a prop de la Fatarella, es poden veure els solcs que van deixar les bombes. Abans d’atacar per terra, els franquistes bombardejaven durant hores. Els republicans van construir una segona línia defensiva, que havia de servir per protegir els soldats en cas de retirada. L’Associació lo Riu ha reconstruït un dels búnquers i pel terreny encara hi ha les restes d’altres construccions defensives. També es pot veure la trinxera on van resistir els últims soldats de la XV Brigada Mixta. A pocs metres hi ha un petit poblat, ocult al mig del bosc, que van construir els soldats republicans. Hi ha els esquelets de les cases, i algunes conserven fins i tot els refugis construïts sota l’habitació on dormien els comandaments.

El búnquer que ha reconstruït L'Associació Lo Riu

La desfeta del Terç de Montserrat, la unitat catalana de l’exèrcit franquista

El monument de Quatre Camins, a Vilalba dels Arcs, assenyala amb monòlits, amb el nom dels soldats caiguts, el recorregut de 250 metres que separava el Terç de Montserrat dels soldats republicans. També hi ha una gran creu catòlica dedicada a totes les víctimes de la batalla. El 19 d’agost els franquistes havien decidit no atacar la posició republicana. Però, i encara no se sap per què, el Terç de Montserrat va decidir tirar endavant l’ofensiva en solitari. Els republicans van defensar aferrissadament la seva posició i la unitat de requetès va quedar pràcticament desfeta.

El Monument del Terç de Montserrat

Les causes i les conseqüències de la Batalla de l’Ebre

La Batalla de l’Ebre va ser descarnada i esfereïdora, sobretot per les pèrdues humanes. Al Centre d’Interpretació 115 Dies se’n donen les xifres: 120.000 baixes, 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners. Els que han novel·lat la batalla descriuen, sobretot, la joventut dels combatents, que, ferits i amb les pupil·les dilatades, cridaven la mare. A l’exposició s’explica com va començar la batalla, els objectius de tots dos exèrcits i els diferents combats que es van produir al llarg d’aquells 115 dies. També s’hi analitza la derrota i l’exili. Hi ha quatre centres d’interpretació més repartits pel territori: Soldats a les Trinxeres (Vilalba dels Arcs), que relata com era el dia a dia del combatent; Hospitals de Sang (Batea), on es detalla l’atenció sanitària que rebien els dos bàndols; Veus del Front (el Pinell de Brai), que analitza la premsa i la propaganda a l’entorn de la batalla, i Internacionals a l’Ebre (la Fatarella), que descriu com la participació internacional va decidir, en gran part, el final dels enfrontaments entre els dos bàndols.

Centre d'Interpretació 115 dies a l'Ebre

El destí de les restes dels soldats que van morir al camp de batalla

El 2002, el Comebe va crear l’Oficina de Desapareguts de Guerra. “Fins al 2008 vam atendre prop d’un miler de denúncies d’arreu de l’Estat -explica David Tormo-. Teníem una base de dades amb 5.000 noms de soldats”, afegeix. Ara la gestió de desapareguts i fosses comunes depèn de la Generalitat. El 2005, abans que s’aprovés la llei de fosses, es va inaugurar el Memorial de Camposines per acollir les despulles dels combatents. Una de les grans reivindicacions és que l’ADN d’aquestes restes sigui comparat en un futur amb el dels familiars supervivents. Entre el 2008 i el 2015, a l’Ebre, hi va haver 42 recollides de restes òssies en superfície. Hi ha sis fosses localitzades al Baix Ebre i quatre a la Ribera d’Ebre. Al memorial, les famílies hi han anat deixant cartes i fotografies a avis que mai van poder conèixer. “Tots recordem la foto d’un soldat que tenien els avis. Quan preguntàvem qui era, ens deien que l’oncle Miguel, que va morir a la guerra. Sempre ens van dir que va morir, mai que el van matar. Tampoc sabíem amb certesa on era. Només que va morir a la Batalla de l’Ebre”, van escriure els familiars d’un soldat.

El Memorial de les Camposines

El refugi on dormien els soldats de la Fatarella

A les Deveses (la Fatarella) es conserva el refugi que van aixecar els soldats i que van utilitzar com a habitació per dormir. Al damunt encara es pot resseguir la línia de trinxera. En aquesta posició, els soldats van resistir moltes ofensives. Hi ha moltes altres trinxeres que serpentegen el territori: els Barrancs (Vilalba dels Arcs) conserva 700 metres amb bona part de pous de tirador, refugis o línies d’evacuació. La línia de trinxeres de Berrús (Riba-roja d’Ebre) domina la confluència entre el Matarranya i l’Ebre. I les trinxeres de la punta del Duc (la Pobla de Massaluca) permeten resseguir els camins dels soldats durant la batalla.