El Brexit segueix perseguint els britànics. Una participant del programa de debat Question time, de BBC1, que aquest dijous el va dedicar íntegrament al tema, va confessar davant de les càmeres que havia decidit votar per continuar a la Unió Europea, però que en el "darrer minut" va canviar de parer després "d'anar al supermercat i veure un plàtan recte" i pensar que era per les "estúpides regles de la Unió Europea".

No ha calgut cridar el detectiu Hercule Poirot per resoldre el misteri. Les evidències són aclaparadores. El Brexit s'ha cobrat una nova víctima. En aquest cas, l'Orient Express; de fet, la part britànica del trajecte del luxós i mític tren popularitzat per Agatha Christie a la novel·la del 1934 Assassinat a l'Orient Express.

S'ha acabat la guerra de les salsitxes entre Londres i Brussel·les. Almenys, de moment. "Nou capítol, dia històric" en la relació post-Brexit entre la Unió Europea i el Regne Unit. "Hem fet un avenç decisiu. Junts hem canviat el Protocol [d'Irlanda del Nord] original. I avui anunciem el nou Acord Marc de Windsor". Amb una coincidència de termes gairebé exacta, i molt positiva com no podia ser d'una altra manera, Rishi Sunak i Ursula von der Leyen, primer ministre britànic i presidenta de la Comissió Europea, respectivament, han valorat aquesta tarda de dilluns el que suposa la signatura del nou text per regular l'encaix d'Irlanda del Nord dins del mercat únic de la UE, taló d'Aquil·les del Brexit i, fins ara, la font de tots els problemes.

El Brexit és un zombi que sobrevola la política britànica des de fa quasi set anys, i que aquests dies manté les prestatgeries de fruita i verdura dels supermercats britànics buides o mig buides. En comptes de tomàquets, "que mengin naps", va arribar a dir divendres passat la ministra de Medi Ambient, Thérèse Coffey, davant el racionament imposat per diferents cadenes de supermercats per la manca de productes de l'horta.

Nova escalada en la disputa entre la Unió Europea i el Regne Unit en relació amb el protocol del Brexit. La Comissió Europea ha obert aquest divendres quatre nous procediments d'infracció per l'incompliment de "parts significatives" de l'addenda especial sobre Irlanda del Nord. Els nous quatre requeriments s'afegeixen als ja oberts el 15 de juny d'aquest mateix any i no fan res més que agreujar les tensions entre Brussel·les i Londres.

A punt de complir-se sis anys del referèndum del Brexit –la setmana vinent–, els problemes derivats del divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea no sembla que hagin de tenir un punt final. Al contrari. S'eternitzen i s'agreugen. La Comissió Europea ha iniciat aquest dimecres dos nous procediments d'infracció contra Londres pel suposat incompliment dels acords que, a través del protocol del Brexit per a Irlanda del Nord, regulen l'activitat comercial a la província, que continua dins del mercat únic comunitari. Ras i curt, Brussel·les acusa Londres de permetre el contraban i l'entrada de productes il·legals a la UE a través de la República d'Irlanda.

Les sensacions no milloren. Després que la Comissió Europea cedís i plantegés diverses concessions per intentar resoldre el caos a la frontera d'Irlanda abans d'arribar a una confrontació, les dues parts es van emplaçar a negociar. Però a Brussel·les s'acaba la paciència. Aquest divendres, després d'una nova ronda de converses, el vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, ha lamentat l'immobilisme de Londres i ha avisat de les "greus conseqüències" que podria tenir per a Irlanda si el Regne Unit acaba fent miques l'acord signat.

La Unió Europea ha presentat al Regne Unit una factura final pel Brexit de 40.800 milions de lliures, poc més de 47.600 milions d'euros. La quantitat és lleugerament superior (1.800 milions de lliures, 2.100 milions d'euros) al que esperava Londres, i Downing Street ha refusat aquest divendres al migdia que els càlculs de la UE siguin els encertats. "No reconeixem aquesta xifra, és una estimació feta per la Unió per als seus propis fins comptables interns", ha dit el portaveu del primer ministre, Boris Johnson.

Almenys 400.000 ciutadans de la Unió Europea (UE) encara no saben quina serà la decisió del ministeri de l'Interior britànic en relació amb la seva situació –legal o il·legal– per poder romandre al Regne Unit quan falten poc més de 24 hores perquè, arran del Brexit, expiri el termini per demanar la residència permanent.

A les deu del vespre, hora de Londres, del 23 de juny del 2016, avui fa cinc anys, David Cameron i George Osborne, llavors primer ministre britànic i ministre del Tresor, respectivament, es van tancar a Downing Street per esperar el recompte del referèndum del Brexit. Menys d'una hora després, una de les cares més agres dels partidaris de trencar amb la Unió Europea (UE), l'extremista i xenòfob líder del UKIP, Nigel Farage, va aparèixer a Sky News per admetre la victòria de l'opció continuista. Una primera declaració que posteriorment es va atribuir a l'interès de diferents fons d'inversions, que en van sortir beneficiats, en funció de ràpids moviments especulatius de capitals, apostant a la baixa a favor del no quan fins i tot el més eixelebrat dels partidaris del trencament donava per segura la victòria del sí a la UE. El resultat real de les urnes els reportaria grans beneficis.

Ara que fa cinc anys del fatídic referèndum del 23 de juny del 2016, quin és el balanç del Brexit? Resposta: dues unions més dèbils, la britànica i l’europea, i unes relacions tenses.

Després de tant cantar-ne les excel·lències, alguns dels defensors més ardents del Brexit potser li han començat a veure les orelles al llop. La sortida de la Unió Europea no sembla que sigui, de moment, el paradís de la llibertat ni del lliure comerç que Tim Martin, propietari de la cadena de pubs Wetherspoons, tant pregonava. Si més no, implica alguns problemes –més enllà dels que ja s'han registrat a Irlanda del Nord– que, a la llarga, poden fer més mal que bé a l'economia britànica.

Guerra naval entre França i el Regne Unit, o una mena de simulacre ridícul, amb motiu del Brexit i de les quotes de pesca imposades per les autoritats de l'illa de Jersey –territori autònom pertanyent a la Corona britànica– a la flota francesa amb base a Normandia i la Bretanya. Després que dimecres al vespre, en un excés de gesticulació, Downing Street ordenés que dues fragates de la Royal Navy patrullessin les aigües jurisdiccionals de l'enclavament del Canal –molt més a prop de la costa nord-oest de França que no pas de la del sud de la Gran Bretanya– a causa de l'amenaça de bloqueig del port de Saint Helier pels pescadors francesos, aquest dijous París també ha enviat dues patrulleres a la zona.

Nou conflicte a compte del Brexit. En aquest cas entre França i el Regne Unit. L’escenari, les aigües del canal de la Mànega. Boris Johnson ha ordenat a darrera hora d’aquest dimecres que dos vaixells de la Royal Navy es dirigissin a l’illa de Jersey, al davant de les costes del nord-oest de França, després que el primer ministre britànic mantingués una conversa telefònica amb el ministre en cap de l’illa, John Le Fondré, que el va advertir del possible bloqueig del port de St Helier, la capital de l'illa, per part de fins a seixanta vaixells de pesca francesos com a resposta a les noves restriccions a les llicències de captures imposades a la flota comunitària en les aigües sota la seva jurisdicció.

Encara quedava un tràmit. L'Eurocambra ha ratificat aquest dimecres per l'àmplíssima majoria de 660 vots a favor, 5 en contra i 32 abstencions l'acord del Brexit, que es va tancar la nit de Nadal de l'any passat. Els eurodiputats s'havien donat de marge fins a l'abril perquè les diferents comissions del Parlament Europeu estudiessin el text amb deteniment, sobretot després dels estira-i-arronses entre Londres i Brussel·les arran dels controls duaners a Irlanda. Ara bé, tant els eurodiputats com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han avisat que a partir d'ara vigilaran que es garanteixi que el Regne Unit no se salta l'acord.

Violència. Tornen els aldarulls a Irlanda del Nord. Barricades policials i vehicles cremats en un Belfast carregat de cicatrius, que ara formen part d’una iconografia urbana que congrega turisme polític i manté la memòria del conflicte. Però la violència de l’última setmana és diferent de la dels trenta anys de disturbis entre catòlics i protestants, i diferent dels episodis esporàdics que hi ha hagut després dels Acords de Pau de Divendres Sant. El Brexit és el nou factor desestabilitzador a Irlanda del Nord. I el sentiment d’abandonament que tenen les comunitats unionistes per part de Londres és una nova cicatriu.

La nit de dimarts a dimecres ha sigut la setena consecutiva en què ciutats com Belfast, Larne o Derry, a la província britànica d'Irlanda del Nord, han viscut episodis de violència lleialista. La majoria d'aldarulls s'han saldat amb crema de cotxes policials i llançaments de totxos i petards contra els membres del servei nord-irlandès de policia, i han sigut més intensos durant el cap de setmana de Pasqua. Com a conseqüència dels xocs, han resultat detingudes deu persones, totes adolescents. Alguns dels participants en els enfrontaments tenien només 12 anys, d'acord amb les fonts policials. El balanç provisional parla també de 41 agents ferits.

"Finalment podem deixar enrere el Brexit i mirar endavant". Era la nit de Nadal de l'any passat i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, celebrava així la signatura de l'agònic acord del Brexit que deia adéu al Regne Unit com a membre de la Unió Europea (UE) i a les complicades negociacions que s'havien allargat durant quatre anys.

Les exportacions de béns del Regne Unit a la Unió Europea (UE) van caure un 40,7% durant el gener, el primer mes des que el Brexit s'ha fet realitat a tots els efectes, segons les dades facilitades aquest divendres per l'Oficina d'Estadístiques Nacionals (ONS). Les importacions també van caure, un 28,8%. Amb tot, l'ONS ha sigut cauta a l'hora d'atribuir la davallada exclusivament al divorci amb la UE. Entre altres raons, perquè les relacions comercials també s'han vist molt perjudicades per la pandèmia. Des del març del 2020 la crisi del coronavirus ha provocat una reducció de l'economia britànica del 9%. Aquest gener la contracció va ser del 2,9%.

Els maldecaps del post-Brexit ja són una malaltia crònica en les relacions entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit. En les darreres 36 hores, la tensió entre Brussel·les i Londres ha escalat en dos fronts ben significatius.